Som Notícia

El secretari executiu de Comunicació i Estratègia de CDC i mà dreta d’Artur Mas, el polèmic David Madí, ha comunicat aquest dilluns formalment als membres de l’executiva del partit que deixa la política i torna a l’activitat privada. Madí va començar a col·laborar amb Artur Mas fa 14 anys, l’any 1996, com a cap de gabinet del llavors conseller d’Economia, i després va ser director de l’oficina del portaveu i secretari de Comunicació del Govern quan Mas va ser nomenat conseller en cap del govern de Jordi Pujol. Ha estat el director de les tres campanyes electorals del líder convergent, i ara que ha assolit l’objectiu de fer Mas president ha decidit tornar a l’activitat privada.

La il·lusió sembla que ha retornat en el moviment de les consultes sobre la independència. Avui se celebrava a la Barceloneta la primera jornada de vot anticipat de la consulta de Barcelona del 10-A, i la participació ha estat molt important. Un 20,2% dels veïns de la Barceloneta ha votat, segons informa Barcelona Decideix. Un total de 3.607 ciutadans han dipositat el seu vot en alguna de les 14 meses instal·lades en diferents indrets del barri barceloní. D’aquestes 3.607 persones, 1.587 eren de fora de la Barceloneta i 2.021 eren electors censats en aquest districte marítim de la capital catalana (un 20,2% del cens total de 10.002 habitants). “El resultat d’avui és esperançador i alliçonador, tot i que no és extrapolable”, ha comentat Alfred Bosch, coordinador i portaveu de Barcelona Decideix.

Opina que hauria d’haver dimitit la ni electoral i proposa una gran coalició d’esquerres

El vicepresident del Govern en funcions, Josep-Lluís Carod-Rovira, ha assegurat avui que el president d’Esquerra, Joan Puigcercós, hauria d’haver dimitit la nit electoral arran dels desastrosos resultats electorals de la seva formació, i s’ha autoexclòs de la responsabilitat de l’esfondrament del partit. Carod ha acusat Puigcercós d’haver fet una campanya electoral “pèssima”, i d’haver comés “l’error màxim ha estat no voler jugar en primera divisió”, ja que “els referents d’ERC han estat formacions no parlamentàries”. Carod també ha proposat la creació d’una gran coalició d’esquerres catalanista.

Duran continuarà a Madrid
Conscient que és a Madrid on hi ha el poder polític real, el secretari general de CiU, Josep Antoni Duran i Lleida, ha refusat tornar a la política catalana i continuarà sent el portaveu de la federació regionalista en el Congrés. Duran, però, tindrà una vinculació institucional amb el proper govern català i s’ocuparà de política exterior (àmbit de la mediterrània), dels traspassos i del pacte fiscal que CiU vol plantejar al proper govern espanyol.

Solidaritat Catalana ja prepara les seves primeres iniciatives per l’actual mandat, i té la intenció de presentar una llei de declaració d’independència de Catalunya. La direcció de Solidaritat creu que tot i que no tingui els cinc diputats necessaris en l’hemicicle per tenir grup propi podrà presentar proposicions no de llei al Parlament. Considera que com que el grup mixt supera per primer cop els cinc diputats es modifiquen les regles de joc de la cambra catalana, i que el reglament els permetria fer aquestes proposicions. Si el Parlament dóna la raó a les argumentacions de Solidaritat, la primera proposició que presentarà la coalició liderada per Joan Laporta és la llei de declaració d’independència de Catalunya. Solidaritat també té un pla alternatiu en el cas que el Parlament no els donés la raó, que seria presentar ILP mitjançant la recollida de signatures, tal com van fer amb èxit els antitaurins.

El secretari general de CiU, Josep Antoni Duran i Lleida, té molts números per tornar a la política catalana com a conseller en cap de la Generalitat. El president de CiU, Artur Mas, que aviat serà investit com a president, ha indicat aquest dijous en declaracions a Catalunya Ràdio que Duran i Lleida només tornaria a la política catalana com a conseller en cap del proper govern de CiU. Mas ha remarcat que aquesta és una decisió que encara no està presa, ja que Duran i ell estan valorant els pros i els contres. Ha argumentat que la presència del líder d’UDC Read more…

La majoria dels votants de CiU creuen que Mas serà incapaç d’assolir la seva principal proposta

El 68,2% dels ciutadans de la CAC considera que Artur Mas no aconseguirà per a Catalunya el concert econòmic, segons un sondeig encarregat pel diari Ara. Aquest convenciment també és majoritari entre els votants de CiU, que reconeixen, per tant, que van votar Mas tot i sabent que aquest els mentia amb la seva principal proposta per a aquest mandat. El concert econòmic, emperò, té un suport molt alt entre la població, ja que un 73,9% dels ciutadans hi està a favor. D’altra banda, un 38,5% dels ciutadans votarien a favor de la independència, mentre que els espanyols aplegarien un 42,8% dels vots en contra de la llibertat de Catalunya. Més de la meitat dels votants de CiU votarien que sí en un referèndum d’independència. Tot i això, un 67,3% dels enquestats creuen que és impossible la independència, tot i que un 44,1% de la ciutadania considera que es viuria millor en una Catalunya independent.

Els problemes econòmics cada vegada són més evidents dins la Plataforma per Catalunya, el partit de Josep Anglada. Ara, el Jutjat de Primera Instància número 39 de Barcelona ha estimat una demanda dels propietaris d’una de les seus d’aquest partit, ubicada a la travessera de Gràcia, i n’ha ordenat el seu desnonament per impagament de lloguer, segons publica avui el diari El Mundo. En total, els deutes pugen als 6.817,86 euros i el termini per desallotjar l’immoble acaba aquest mateix mes. Plataforma per Catalunya tambe ha estat denunciada per Read more…

El president d’Esquerra, Joan Puigcercós, reconeix en un article publicat en el diari Ara els errors estratègics comesos pel seu partit, que el van dur a donar suport a un polític ultraespanyolista com José Montilla al capdavant de la Generalitat. “Diumenge Esquerra va rebre un duríssim càstig electoral. No hi ha on agafar-se per maquillar el que va passar”, reconeix Puigcercós, que hi afegeix que “cal assumir-ho, mirar d’entendre’n bé els motius i prendre les decisions més conseqüents i coherents”. Entre les causes que que reconeix que han portat a l’ensorrament d’Esquerra Puigcercós inclou que “l’estratègia del tripartit ha estat electoralment catastròfica per a ERC”.

La junta directiva de Reagrupament ha decidit aquest matí per unanimitat continuar com a associació, amb tot el seu compromís ideològic intacte i amb la intenció ja expressada diverses vegades de donar suport a possibles candidatures de nuclis de Reagrupament a les municipals. També es mantindrà al capdavant de l’entitat Joan Carretero. La reunió ha tingut lloc a Vic, on aquesta tarda la junta també es reunirà amb els coordinadors territorials, as quals s’explicarà el full de ruta dels propers mesos, que inclou una assemblea que es farà al febrer o al març.

El Bloc Sobiranista Català, que en les eleccions de diumenge va obtenir 187 vots (0,01%), tot i que només es presentava a la demarcació de Lleida, està impulsant una campanya d’afiliació amb vista a presentar-se a les properes eleccions municipals, que se celebraran al mes de maig. Amb lemes com “Sigues present al teu ajuntament!” i “Fes-te determinant al teu consistori”, el partit cerca independentistes que vulguin presentar-se sota la seva sigla.

Article d’opinió de Carles Móra, alcalde d’Arenys de Munt

a crisi econòmica que patim va associada a una gran crisi de valors, a una manca de referències ètiques i morals. L’especulació immobiliària i financera ha anat de bracet amb la manca d’escrúpols, amb l’engany i amb l’ambició desmesurada. Diner ràpid, sense fer esforços de cap mena i entorn polític que n’ha estat l’afavoridor. Polítics als que anomen “mil pisos” amb clares pretensions de riquesa i de poder. Pretenen esdevenir la nova èlit, la nova aristocràcia, els nous escollits que, gràcies a una teranyina teixida amb aquesta finalitat, van ordint una trama que els mena al cim de la pirámide, envoltats per servilisme i afalacs de tota mena.
L’actual crisi econòmica, afermada per l’espoliació que pateix particularment Catalunya, no es podrá ressoldre sense que ho faci l’espoliació moral, cívica i cultural que ens escomet constantment des de diferents àmbits i variats escenaris. Però per combratre tot això, cal que els que dirigeixen el país donin exemple; és a dir, s’ho apliquin i ho facin extensiu al seu partit. S’ha de reduir tot el que sigui balder, tot el que no afavoreixi l’austeritat. Les administracions estan sobredimensionades: hi ha massa càrrecs, contractes directes, massa feines externalitzades, massa persones de confiança; ínclús, massa ministeris i/o conselleries. Són força les empreses públiques que aglutinen càrrecs provinents del món polític, enormes institucions com la Diputació on han anat a parar nombrosos polítics de capacitat dubtosa, a voltes realment mediocre, i un sense fi, un autèntic exèrcit –àdhuc de simpatitzants, militants, familiars i amics- que engruixen letalment la res pública.
Des del 16 de maig del 2008 hi ha polítics que es van començar a blindar. D’ençà els últims tres mesos –mirem-ho al DOG- s’han creat molts nous càrrecs per assegurar la poltrona, hi ha parlamentaris que tenen llogades suites davant el congrés dels diputats que costen 1.000 al dia,…què més volem? El nostre parlament també s’ha d’endreçar: a nivel d’assistència i d’horaris, de dietes abussives, d’avantatges i privilegis que no tenen mai els mortals, de convenis sindicals exclusius, d’immunitats,…És per això que és del tot imprescindible que es compleixin codis deontològics de bons hàbits i millors conductes; que hom se’ls apliqui i que s’expliqui a la població amb una pedagogía clara i directa. És important que les persones sàpiguen què cobra un càrrec, quina dedicació té, quanta gent treballa a l’administració, el que costen les infraestructures, quants informes s’externalitzen,…i mil coses més, amb una facilitat i transparència que ja haurien de ser pròpies d’un país civilitzat i democràtic.
Un vessant especialment sensible és el que fa referència als mitjans de comunicació.Hi ha alguns mandats on reben una especial pressió perquè s’esmorteeixi la publicitació d’algun afer i s’enfasitzi la d’un altre. Si no surts pels mitjans, no existeixes, no pots escampar el missatge; malgrat que internet hi ajudi, la televisió en hores de gran audiència té una influència considerable.
Com la tenen sens dubte els programes anomenats “brossa/basura” que embruten els nostres adolescents i persones madures que, sense un criteri format, s’empassen diàriament realitats no gens nostrades i menyspreables: marcs on no existeix el diàleg serè, sinó el crit i la desqualificació a flor de pell.
Sí. Sense una reformulació del sistema polític, la societat no arribarà a progresar dins la sensibilitat ambiental, la tolerància ideològica, la integració social i l’excel.lència professional i acadèmica.
Em permeto de convidar-vos analitzar amb cura la proposta que fem algunes associacions en relació a la Regeneració Política. Penso que són molt escaients i apropiades a les nostres necessitats i que, tard o d’hora s’hauran d’aplicar si volem progresar com a societat basada en l’equanimitat i la transparència democràtica.
Ara, més val tard que mai, inclús el Conseller d’Economia en funcions, senyor Antoni Castells, propasa un “moviment reformista radical, regeneracionista, que ajudi a recuperar la confiança dels ciutadans en la política…davant aquest greu procés de degradació de la vida pública”. Nosaltres, aquí a Arenys de Munt, fa 16 anys que ho pregonem i ens ho apliquem i, per cert, no és gens complicat ni traumàtic. Veient, però, la paga i els privilegis dels quals disposarà el molt honorable senyor Ernest Benach, inclús després de jubilar-se, hom entén que hi ha qui es posa en política no solament per viure’n, sinó, sobretot, per viure’n excel.lentment bé. No us sembla? Espero que el govern novament escollit maldi per solventar-ho. Hem de conseguir el pacte pel finançament –ai, mare de Déu!-, però la regeneració política és urgentment i totalment inexcusable, des d’un criteri ètic i moral, i alhora des d’un de més imperiós que és l’estalvi.

Carles Móra Tuxans
www.carlesmora.cat

Més articles:
Esclaus o lliures i en mans de qui?
Carta al senyor valent…o no tant
Davant d’aquesta sagnia, INDEPENDÈNCIA!
Els fa por la veu del poble