He deixat passar uns dies des de la jornada electoral del 28 de novembre abans d'escriure en aquest quadern obert. No penso abandonar-lo. Ans al contrari : és una bona oportunitat per fer arribar les meves sensacions i opinions polítiques als amics personals, als companys i als amics lectors.
El resultat del 28 N ha estat molt dur per al PSC i per a la esquerra governant en el seu conjunt. Tant dur ha estat, que em sembla fins i tot injust.
He tornat a revalidar l'acta de diputat, però el fet s'ha produit en un marc de tristesa i de desencís entre nosaltres donat el mal resultat global obtingut. Una bona part de la premsa continua furgant en les ferides obertes, el president Montilla ha anunciat la seva retirada política ( gest que l'honora i que, ara !, feliciten fins i tot aquells que s'han encarnissat amb ell) i un grapat de companys i de companyes ( als quals puc entendre però no justificar) han començat a airejar, a la premsa, les seves opinions i les seves valoracions sobre la situació política del PSC.
Penso que l'explicació al resultat electoral l'hem de buscar entre les conseqüències econòmiques, socials i polítiques de la crisi, en els canvis ferotges i radicals que ha patit la nostra societat en els darrers anys ( sobretot en tot això que fa a la capacitat de mantenir la cohesió social) i a l'efecte que sobre l'electorat socialista ha pogut tenir la sentència del Tribunal Constitucional. Si a aquests elements li sumem la valoració insuficient que l'electorat progressista ha fet sobre la fórmula política del pacte de les esquerres, les explicacions es visibiltzen amb claredat.
No crec que la solució estigui en cercar la confrontació amb el PSOE ( per a mi crear un grup parlamentari propi ho és), ni en el recanvi improvisat i cainita que s'alimenta del fals dilema de les diferents ànimes del partit. L'experìencia política d'altres partits polítics que han viscut situacions similars ens ha de ser útil per fer-hi front a la remuntada. El discurs que només contempli la "probable solució" a un dels problemes, sense atendre a la complexitat de factors que han produit aquest resultat és i serà un discurs insuficient.
Les esquerres catalanes han fet un dels governs més fructífers per al conjunt de la nostra societat i per a la modernització del país, tant a nivell de gestió pública com d'obra legislativa. D'aquest treball és possible que pugui treure rèdit el govern de CIU, però no n'estic molt segur. La conjuntura no permet alegries a ningú, i els cicles polítics que venen és possible que siguin molt més curts que els que hem conegut fins ara. És per això que, amb el conjunt de l'obra feta i amb un important rearmament conceptual i polític, els socialistes ajudats per la resta de forces progressistes del país, hem d'estar ben aviat preparats per assumir responsabilitats de govern i/o de governança o d'incidència directa en els assumptes públics de Catalunya. La propera batalla política són les municipals i a Espanya com a Catalunya, les eleccions locals no són cosa menor. Donem-li entre tots el valor que tenen. D'aquí sis mesos, estic convençut, podem començar a sortir de la situació actual.
Nota : Vull deixar en aquesta nota una imatge de referència : una imatge de l'acte al Barri de l'Espirall (Vilafranca) durant la campanya electoral. Celestino Corbacho, Roberto Labandera, Francisco Romero, Mila Arcarons, Susanna Mérida i Imma Ferret.
