20.000 LLOCS DE TREBALL EN EL SECTOR DE LES ENERGIES NETES.

A la propera legislatura cal seguir treballant en la línia de definir les directrius del model energètic de Catalunya, les bases estant dissenyades en el Pla de l’Energia 2006-2015. Una de les premisses més importants és aconseguir un nou model més sostenible gràcies a l’estalvi i l’eficiència energètica.

Els principals objectius pel que fa al foment de l’estalvi i l’eficiència energètica és obtenir un estalvi final d’energia l’any 2015 del 10,6% respecte al consum previst si no es fes res. Pel que fa a la intensitat energètica final, es preveu una millora de l’1,74% fins al 2015.

I pel que fa a la promoció de les fonts energètiques renovables. A l’any 2015, el percentatge de participació de les energies renovables en el consum d’energia primària a Catalunya ha de ser de l’11%, de l’ordre de tres vegades més que en l’actualitat, per tal d’assolir un 20% l’any 2020.

En aquesta línia la PROPOSTA feta pel President Montilla en les seves propostes per Catalunya, de crear un fons d’eficiència energètica dotat en 2.000 milions d’euros per a finançar projectes d’estalvi i eficiència energètica i energies renovables ha de permetre assolir aquests objectius i impulsar l’activitat econòmica, crear llocs de treball i avançar cap un model més sostenible.

Aquests fons es promourà amb recursos que provinguin tant d’institucions europees com el Banc Europeu d’Inversions com sobretot del sistema financer. A través de l’Institut Català d’Energia en la vessant energètica, i de l’ICF en la vessant econòmica i financera, la Generalitat facilitarà que es posi aquest fons a disposició dels municipis, de les empreses i dels ciutadans.

La tipologia de projectes serà àmplia, des de projectes de gran volum fins al finançament de projectes a petita escala. Per exemple:

• Projectes realitzats per les empreses de serveis energètics per realitzar les inversions i el manteniment d‘edificis públics i privats.

• Ajuntaments que vulguin millorar l’eficiència del seu enllumenat públic, de la xarxa semafòrica i de senyalització, i en general de la gestió eficient dels seus edificis públics.

• Empreses que vulguin fer inversions per fer més eficients els seus processos productius.

• Empreses que vulguin elaborar productes i processos innovadors que puguin ser patentats i venuts.

• Promocions privades que vulguin realitzar actuacions en matèria d’eficiència energètica o instal•lacions d’energia renovable.

• Suport a projectes en instal•lacions particulars per la màxima eficiència energètica i a projectes de pimes per promoure processos, instal•lacions i il•luminació més eficient.

La mesura tindrà un gran impacte positiu sobre l’economia, el consum energètic i el medi ambient. El volum d’inversió mobilitzada serà un autèntic impuls per a l’economia. La inversió canalitzada a través del fons tindrà un impacte multiplicador en inversió privada afegida.

Generarà fins a 20.000 nous llocs de treball (fent un càlcul prudent de 10 llocs de treball per milió d’euros d’inversió). Molts d’aquests llocs de feina serien qualificats, a nivell d’enginyeria, i tindran estabilitat en el temps, ja que caldria donar resposta a les necessitats de manteniment futures. Però també es generaran llocs de feina d’instal•ladors i es podrà recol•locar una part de l’excedent de treballadors de la construcció.

Es reduiran les emissions de CO2, permetent així fer front als compromisos ambientals marcats per la UE. o Es generarà un important estalvi en la factura energètica, a mig i llarg termini, que revertirà en els municipi, les empreses i els usuaris beneficiats pels projectes. Es reduirà la dependència energètica de l’exterior. Dinamitzarà les empreses vinculades al clúster d’eficiència energètica.

En definitiva, es vol fer un salt endavant i definitiu en l’estalvi i l’eficiència energètica a nivell social i econòmic. El volum d’inversió actuarà com a motor inicial d’uns projectes i activitats que tenen un llarg recorregut a les properes dècades i ajudarà a consolidar una indústria d’alt valor afegit, en la que Catalunya ja té un gran nombre de pimes i grans empreses que aposten pel sector.

NI DE DRETES NI INDEPENDENTISTES.

D’aquí tres setmanes, el 28 de Novembre, els ciutadans i els ciutadans, amb el nostre vot lliure, secret i democràtic, elegirem el nou Parlament de Catalunya, del qual en sortirà la majoria parlamentaria a qui li tocarà dirigir el país en els propers 4 anys. Diputades i Diputats que en representació de la ciutadania elegiran el president/a de la Generalitat de Catalunya.

Les propostes electorals del PSC giren al voltant de tres elements fonamentals: la gestió realitzada, el nou programa electoral i el candidat a la Presidència.

Avui tenim un país millor preparat per afrontar el reptes del present i del futur que no pas teníem l’any 2003. Això s’ha aconseguit amb un gran esforç inversor, per la priorització de les polítiques socials, per l’acord amb els sectors econòmics i socials i el treball per l’equilibri territorial. Destacar també el desplegament estatutari a través de l’acord de finançament –el millor de la nostra historia- o el traspàs de competències importants, com la inspecció de treball o la gestió del servei de rodalies ferroviàries i, a partit del proper 1 de gener, també els regionals.

Diguem‐ho clar: Catalunya avui és molt millor que el 2006, i encara molt més respecte el 2003. Hem canviat realment Catalunya, a tall d’exemple: més de 400 nous equipaments educatius entre escoles, llars d'infants, instituts o escoles d'idiomes; més de 150 nous equipaments de salut, alguns de tan esperats com l'Hospital de Mollet del Vallès o les noves consultes externes i l’ampliació d’urgències de l’Hospital de Granollers; 140 barris que han tingut un projecte propi de recuperació urbana, amb més infraestructures de l'aigua, amb la dessaladora del Prat al capdavant que ens assegura aquest bé essencial en cas de sequera; més d’un centenar d'equipaments culturals com noves biblioteques, auditoris, arxius i museus; la nova terminal T‐1 de l'Aeroport de Barcelona, el nou aeroport de Lleida‐Alguaire i els aeroports de Girona i Reus, més grans i actius que mai; els més de quinze mil nous investigadors a temps complet, catalans que ja no han de marxar fora, i alhora atraient els millors talents d'Europa i del món que han volgut venir aquí; els més de deu mil nous professionals d'atenció a la dependència, disset mil nou cents mestres i quatre mil sis cents metges més, així com set mil sis cents mossos nous.

Fer una Catalunya més forta i una societat més justa –que forma part indestriable del nostre adn- és l’objectiu del nostre programa polític, un projecte catalanista i federalista de prosperitat econòmica i justícia social basat en el treball i l’esforç, capaç d’aprofitar al màxim les potencialitats del país, cercant la màxima unitat civil i la màxima cohesió social.

Les nostres principals prioritats passen per la defensa de la integritat de l’Estatut que és el millor instrument que tenim per a desplegar l’autogovern de Catalunya al servei de la ciutadania. No estem per falses dreceres ni per quatre anys d’embolics identitàris. Passen també per l’impuls de l’Espanya plural i l’estat federal.

Volem seguir fent un país modern i competitiu en infraestructures, en educació i universitats, en recerca i desenvolupament, en la gestió de l’aigua, de l’energia i els residus. Catalunya té futur, i pot reprendre de manera relativament ràpida el camí del creixement i de la creació d'ocupació. Els socialistes n’estem convençuts. Perquè hi ha dades que ho corroboren. Perquè creiem en les nostres capacitats, en allò què som, en les nostres virtuts col∙lectives, que ens permetran refer la nostra economia. I perquè observem que el país ja ha començat a posar‐se en marxa per superar la situació.

Seguirem treballant per una societat més justa en salut, en dependència, en polítiques socials, en escoles bressol i suport a les famílies, en immigració regulada i integrada amb igualtat de drets i deures. I tot això, en un context en que l’Estat del Benestar està avui sota amenaça per l’ofensiva ideològica conservadora, que a Catalunya expressa CiU i que requereix del PSC una defensa nítida i ferma del paper indispensable de les polítiques redistributives.

Finalment el president Montilla ha demostrat al llarg de quatre anys que és persona digna de confiança, home de paraula que compleix els seus compromisos, treballador, tenaç, que ha fugit de la gesticulació i de la teatralitat de la política espectacle. En temps difícils com els que encara ens toca viure, persones serioses. Ara toca PSC.

Publicat al periòdic el 9Nou el 8 de novembre de 2010.

Ara punt i a part.

Set anys de governs d’esquerres i progressistes, han servit per travar un programa de transformacions socials, desplegant l’Estatut, com mai ha tingut i s’ha fet a Catalunya. Més mestres, més mossos, més metges. Millor finançament i més inversions. Aquest govern deixa Catalunya, des de la meva opinió, en millors condicions per afrontar la sortida de la crisi econòmica que es comença a albirar. Amb la nostra acció de govern, hem posat Catalunya al dia.

La gent del PSC, diem que cal un punt i apart, perquè tenim clar el què som i cap a on volem anar. Tenim clars els valors que inspiren el nostre projecte i donen sentit a la nostra acció política. Tenim clar el què defensem com a projecte polític: el catalanisme social. El catalanisme que s’articula de la suma del progrés col∙lectiu de la nostra societat, i el reconeixement de la nació catalana dins un Estat plural i federal. Aquestes són les nostres dues ànimes, indestriables.I és amb la força de la suma dels fets, dels valors i del projecte que presentem la nostra proposta per Catalunya. Una proposta realista però ambiciosa, innovadora però conseqüent.

Amb el nou Estatut gaudirem dels nivells d’autogovern més grans de la nostra història. Ara hem de seguir defensant la nostra ambició nacional. Els socialistes varem liderar el procés d’elaboració de l’Estatut, i hem liderat i continuarem liderant la seva defensa i el seu desplegament íntegre. L’Estatut és el millor instrument que tenim per desplegar l’autogovern de Catalunya al servei de la ciutadania.

No estem per falses dreceres ni per quatre anys d’embolics, quan tenim al davant sortir de la crisi i preservar l’estat del benestar, front les propostes d’aprimament de les corrents polítiques neo-liberals.

Amb l’acció davant la crisi, hem evitat la fractura social. Ara hem de donar-li la volta i convertir la crisi en oportunitat. Amb les polítiques socials, hem garantit el benestar. Ara hem de reformar-lo per a preservar-lo, justament perquè és el que més ens importa.

Retornarem el creixement als sectors més característics de la nostra economia. Reforçarem sectors incipients però d’alt potencial en llocs de treball, i lligarem estretament aquestes estratègies amb la formació ocupacional. Proposarem als joves aturats que retornin a la Formació Professional amb una beca o crèdit salari. L’eficiència energètica és un repte per a la sostenibilitat que cal convertir en riquesa i ocupació.

L’empresari modern estarà en el centre de les polítiques econòmiques socialistes. La nova llei d’educació començarà a donar fruits, un servei públic més extens i amb millors resultats. Traurem tot el partit econòmic i social de les noves infraestructures i seguirem millorant el nostre capital físic.

A Catalunya, no ens podem estar mirant el melic tot el dia, cal afrontar els reptes, impulsar les reformes i liderar els canvis necessaris perquè el nostre país i la nostra societat guanyin el futur.

Volem guanyar les properes eleccions, per seguir governant el país des de la socialdemocràcia, una esquerra pràctica sense lligadures, per millorar la vida dels homes i dones que viuen a Catalunya.

Publicat a la revista digital Aravallès.

SET ANYS DE GOVERN D’ESQUERRES. LA POLÍTICA DE L’AIGUA.

Les esquerres estem governant Catalunya, des de finals de l’any 2003 amb el President Maragall i el President Montilla des de l’any 2006, en que va prendre el relleu.

El PSC n’ha estat el partit central de la coalició de govern. Molt ha canviat al país en aquest anys, s’ha fet un gir evident en polítiques socials, en la millora de l’autogovern –estatut i nou model de finançament- i en inversió en les infraestructures necessàries per tenir una Catalunya equilibrada territorialment i sobretot competitiva per sortir millor i més ràpid de la crisi.

El Govern del President Montilla, es va fitxar diversos objectius: polítiques socials, vertebrar i cohesionar el territori, marcar un full de ruta clar en matèria econòmica que garanteixi el progrés, garantir la seguretat i desenvolupar en tots els seus aspectes l’autogovern.

La feina del govern ha donat bons resultats, el país ha millorat, els serveis de l’estat del benestar s’han ampliat i s’han dut a terme inversions que la dreta nacionalista havia bandejat durant 23 anys.

Després d’anys de treball intens, ara toca fer balanç. Voldria parlar d’aigua, durant aquesta legislatura, s’ha realitzat la major inversió en matèria hídrica que ha fet mai un govern de Catalunya. La darrera sequera ha posat damunt la taula, quelcom que tots sabíem, que l’aigua és un recurs escàs i fràgil en un país com el nostre, però també hi ha posat de manisfest la manca de planificació i de inversions dels governs anteriors de CiU.

L’objectiu ha estat i és donar plenes garanties de subministrament en quantitat i qualitat, fins i tot en períodes de sequera severa. En aquests moments s’han fet i s’estan fent obres per valor de 1.700M€ que permetran la disponibilitat de 389Hm3 nous en l’horitzó 2015.

El paradigma d’aquestes inversions són la dessalinitzadora del Llobregat –ja en funcionament- l’ampliació de La Tordera i la que s’ha de fer al Foix, la recuperació i descontaminació d’aqüífers, la reutilització d’aigües, la millora de les xarxes de transport que permet estalviar aigua i millorar-ne l’eficiència.

S’ha treballat en garantir la qualitat ambiental de rius i lleres, s’han invertit més de 800 milions d’euros en sanejament d’aigües residuals.

Tot això s’ha fet seguint les indicacions de la nova directiva d’aigua europea, és a dir que la gestió de l’aigua no només ha de satisfer la demanda, sinó que també ha de garantir-ne la funció social i ambiental.

Avui podem afirmar que gràcies a les polítiques en matèria d’aigua del govern Montilla, tenim més garantia de subministrament per a tots els usos de l’aigua. Que el nombre de depuradores ha crescut fins a les 404 front a les 297 que hi havia en funcionament l’any 2003.

He vist que en el programa de CiU, es segueix insistint en el transvasament del Roine, no se a quines raons i lògiques econòmiques obeeix la proposta. Des del meu punt de vista avui per avui aquesta obra hidràulica faraònica no està justificada atès les garanties de subministrament en l’horitzó 2015 amb les actuacions avui en marxa. A més poden comprometrà seriosament i impedir projectes de l’ús de l’aigua en la línia que proposa “compromís per Lleida” per citar-ne algun.

Compliment de les actuacions previstes (pla de Govern 2007-2009)

Construir infraestructures de millora de la disponibilitat i qualitat de l’aigua.
• Dessalinitzadora del Llobregat. Finalitzada. Juliol 2009.
• Ampliació i millora del tractament d’aigües de l’estació potabilitzadora d’Abrera.
Finalitzada. Febrer 2009.
• Ampliació dessalinitzadora de la Tordera. Finalitzada, en fase de proves.
• Connexió Fontsanta-Trinitat. En execució (prevista pel 4art trimestre 2010).
• Desdoblament de l’artèria Cardedeu-Trinitat. En servei des d’octubre 2010.
• Perllongament de la conducció Abrera-Fontsanta fins al Prat de Llobregat.
Finalitzada al juny 2007.
• Interconnexió de les xarxes del Maresme Nord i ATLL. En execució (prevista
pel segon semestre de 2010).
• Potabilitzadora de la Ratera. Acabada al juliol 2008.
• Conducció des de l’embassament de la Llosa del Cavall per a l’abastament
en alta de les comarques del Solsonès, l’Anoia i el Bages. En execució.
• Conducció Anoia-centre fins al futur dipòsit d’Igualada. Finalitzada, excepte
els dipòsits.

Aprovar el Pla d’Abastament Sectorial d’aigua de Catalunya.
L’ara anomenat Pla de gestió del districte de conca fluvial de Catalunya (PGDCFC)
està previst que s’aprovi abans de finalitzar la legislatura. El consell de l'ACA ja l'ha
aprovat.
L’aprovació comportarà la creació dels Consells de Conca.

Aprovar el Programa de Sanejament d’Aigües Residuals Industrials(PSARI) 2009.
Elaborat. Està inclòs en el Programa de Gestió, i entrarà en vigència amb
l’aprovació del PGDCFC.

Aprovar el Programa de Reutilització d’Aigua a Catalunya (PRAC).
En tramitació. Té per objecte reutilitzar el 32% dels cabals depurats, a l’horitzó
2015. (209 Hm3/any).

Fer la concentració parcel•lària de 55.000 ha, especialment a la

zona Segarra-Garrigues, Peramola, Balaguer i Conca de Tremp
De 2007 a mitjans del 2010 s’han concentrat 12.284 ha de conreu, principalment
a les zones del nou regadiu Segarra-Garrigues, i actualment s’està treballant en la
concentració parcel•lària de 44.785 ha addicionals. A finals del 2010 es preveu
arribar a les 18.256 ha concentrades.

Desenvolupar el Programa de Sanejament d’Aigües Residuals Urbanes

(PSARU) 2005.
Executat en un 90% amb una inversió de 869 M€ i un total de 736 actuacions.

Articular ajuts als ens locals per a actuacions d’abastament en alta.
Des del maig de 2006 s’han resolt diverses ordres d’ajuts per import de 101M€.

Protegir, millorar i regenerar les masses d’aigües subterrànies.
• En redacció el projecte constructiu d’activació de les basses de recàrrega
a l’aqüífer del Baix Llobregat.

La socialdemocràcia més necessària en temps de crisi.

Estic convençut que pel PSC la política no és un joc de poder o ambició, és una forma de manifestar el nostre compromís social que ens impulsa a treballar pels valors i principis que conformen el socialisme democràtic.

La dreta (PP i CiU) sempre que pot desacredita tot el que té a veure amb les polítiques públiques.

Ara bé, si hi pensem una mica, només cal observar que en tota l’etapa de governs democràtics a Espanya, més de dues terceres parts de la governació ha estat responsabilitat del partit socialista. Tots hem estat en alguna mesura beneficiaris de les polítiques socialdemòcrates que han afavorit les llibertats individuals però sobretot, la igualtat i la justícia social.

Només ens cal fer un petit exercici de memòria, com era i com estava el país fa 30 anys i com és ara, quan portem els nostres fills i filles a l’escola, o van a la universitat, quan fem ús dels serveis mèdics, o per exemple quan fem ús de les grans infraestructures de transport –carreteres, autopistes, ferrocarrils- o de serveis –abastament i sanejament d’aigua, per citar-ne un-. Tot això no hagués estat possible sense les grans inversions de diner públic.

Mai abans tantes persones tenen tantes oportunitats a la vida, i això en bona part es deu a la contribució dels socialistes a la política de casa nostre.

Pel PSC, el sector públic i les polítiques públiques són una eina fonamental per la millora de la societat i de les condicions de vida dels homes i les dones. Considerem que el bon funcionament del sector públic és essencial per a garantir els valors fonamentals i el respecte als drets de les persones i que són, també, una peça primordial per fer real els principis de llibertat, igualtat, solidaritat i justícia social.

Avui la dreta espanyola i catalana (PP i CiU) fan front comú, aprofiten la situació de crisi econòmica per proposar menys despesa pública i menys despesa social, els socialistes justament, volem potenciar-los i prestigiar-los.

D’aquí a poques setmanes, tots els ciutadans i les ciutadanes serem cridats per renovar el Parlament de Catalunya, del que sortirà el nou President de la Generalitat. A diferència de CiU i d’altres partits independentistes, el PSC no farà bandera de les diferències identitàries.

El nostre és un compromís amb Catalunya, sí, però sobretot amb els ciutadans i les ciutadanes que hi viuen. Les persones son el nostre punt de referència, i per tant l’objectiu de les polítiques públiques.

El nostre és un compromís amb la justícia social, volem i aquest és uns dels nostres reptes per demà, millorar la qualitat, modernitzar i fer més eficaços els serveis públics, perquè segueixin arribant a tothom. Cal reformar per mantenir no per eliminar, com voldria la dreta en cas de governar.

El govern catalanista i d’esquerres del President Montilla, ha demostrat amb escreix i amb fets, quins han estat els objectius d’una política progressista, augmentar les inversions en polítiques públiques –mai en tant poc temps s’han fet a Catalunya tantes escoles, tants centres d’assistència primària, hospitals o km de carreteres- i aixecar el sostre de l’autogovern de Catalunya. El nou Estatut és fruit de l’acció de l’actual govern i això, precisament, és el que sap greu a CiU i a molts sobiranistes.

Estatut que com tots sabem va ser recorregut al Tribunal Constitucional pel PP, antic soci de CiU i d’Artur Mas.

Avui, més que mai, per ser un temps de dificultats econòmiques, fa falta posar en primer terme les polítiques públiques com a defensa de la majoria de la ciutadania.

En temps de dificultats, gent seriosa, gent compromesa amb el país, gent compromesa amb la justícia social.

Article publicat a la revista OPINIONS
de l'agrupació del PSC de Vilanova del Vallès.

Polítiques d’esquerres. Sí, perquè no.

CiU fa dies, setmanes, que fa afirmacions en el sentit que a Catalunya es necessita un canvi en la governabilitat, i que són ells els que encarnen i representen aquest canvi. Després de set anys de governs d'esquerres, hem posat el país al dia; Catalunya està més preparada que mai pel futur. El canvi real, que és perceptible a traves de l'acció de govern, és el què s'ha produït en els darrers anys amb governs progressistes, i en els quals el PSC ha tingut un paper central. El president Montilla i el seu govern han fet front als grans reptes de Catalunya, com abans ho va fer el govern presidit per Pasqual Maragall.

Hem fet que els serveis socials siguin un dret per a tothom, amb la Llei de serveis socials i la Llei de la dependència completem l'estat del benestar. Avui, 100.000 persones reben un ajut o prestació gràcies a la Llei de la dependència i 63.000 familiars han vist reconeguda la seva tasca com a cuidadors. Durant l'any 2009, 260.714 persones s'han beneficiat de la Llei de prestacions socials econòmiques, que complementa les rendes més baixes. Els serveis socials estan sent una xarxa de protecció eficaç durant la crisi.

Estem construint l'escola que li pertoca al segle XXI, modernitzant el sistema educatiu des de la llar d'infants fins el batxillerat i la FP. Durant aquests anys s'hauran inaugurat 2 escoles de mitjana per setmana -noves o grans reformes. Hem introduït de manera decidida l'ordinador a l'aula, i s'han incrementat un 186 per cent els ajuts d'escolarització perquè tothom gaudeixi de les mateixes oportunitats. Tenim més professors i professores: l'any 2003, 49.160; 66.570 l'any 2010.

El govern d'esquerres està fent la major inversió en obra pública i infraestructures dels darrers 30 anys a Catalunya, per sortir enfortits de la crisi i per recuperar anys de moltes arengues i poques concrecions. La inversió de la Generalitat, l'Estat i els ajuntaments representa més de 14.000 milions d'euros. Gràcies a les mesures preses pel govern, Catalunya està en millors condicions per lluitar contra la crisi -que sabem que angoixa a moltes persones i famílies- i sortir-ne més aviat i en millor situació.

Despleguem amb determinació l'Estatut -que el volem tot sense les retallades del Tribunal Constitucional-, gràcies al qual s'ha negociat i acordat el millor sistema de finançament que hem tingut mai -disposarem de 4.000 milions d'euros anuals més- i durant 7 anys l'Estat està obligat ha invertir 34.750 milions en infraestructures. Catalunya ha assumit 19 noves competències, entre elles les rodalies ferroviàries o la inspecció de treball. De fet, el nou Estatut i el nou finançament van ser sempre menystinguts per CiU, que va preferir pactar amb el PP d'Aznar, i pel que sembla ara està preparant el terreny a Rajoy.

Catalunya ha canviat, ha anat endavant, s'ha transformat de la mà dels governs d'esquerres, dels socialistes i del president Montilla. El canvi real s'està produint i molts i moltes no volem que s'aturi.

Article publicat al diari digital "Aravallès".

Que s’ho facin mirar.

El Congrés dels Diputats no ha pogut aprovar cap resolució a favor de l’Estatut de Catalunya, per un excés de tacticisme electoral dels partits de l’oposició.

Tot perquè la resolució presentada pel grup parlamentari socialista, era una proposta ambiciosa que demostra el compromís dels socialistes per treballar en la recuperació i el desenvolupament d’allò que el Tribunal Constitucional ha declarat inconstitucional.

A la vista del text aprovat el divendres passat pel Parlament de Catalunya, i el text presentat al Congrés dels Diputats, no entenc perquè CiU han preferit votar amb el PP –que recordem és qui va presentar el recurs d’inconstitucionalitat- i a més fer campanya perquè altres partits tampoc hi votessin a favor.

Un altre vegada han posat per davant els seus interessos i no els de Catalunya.

En el fons no volen admetre la fermesa del President de Catalunya, José Montilla en defensa de l’Estatut de Catalunya.

RESOLUCIÓ PARLAMENT

PSC / CiU/ ERC / ICV – EUiA

- Mostra la disconformitat amb el contingut de la sentència

- Tot respectant les institucions en què s’organitza l’Estat de dret

- En reivindicació de l’Estatut i per manifestar el compromís de les institucions catalanes de defensar-lo íntegrament i d’extreure’n tot el potencial d’autogovern que conté.

- Preàmbul de l’Estatut (es reprodueix tot el preàmbul).

RESOLUCIÓ ACORDADA

ENTRE EL PSC I EL PSOE

(que no s’ha pogut aprovar)

- Constata el malestar creado en Catalunya por la sentencia

- Desde el acatamiento de las sentencias del TC .

- Reconoce la necesidad de desarrollar una fuerte acción política para preservar y garantizar plenamente el anhelo de autogobierno de los ciudadanos catalanes en el marco de la España plural.

- Insta al gobierno de España a desarrollar a través de todos los mecanismos políticos, jurídicos, legislativos y de cooperación institucional, el potencial de autogobierno contenido en el acuerdo estatutario entre las instituciones catalanas y españolas que fue refrendado por los ciudadanos y ciudadanas de Catalunya.

- Reitera que la realidad nacional catalana, tal y como se expresa en el preámbulo del Estatut (*), el autogobierno de Catalunya, la dignidad de sus símbolos e instituciones, la lengua y la cultura catalanas, el derecho civil y la tradición jurídica catalana y una financiación justa, tienen perfecta cabida en el marco jurídico y político definido por la Constitución de 1978.

(*) Cal recordar que el Preàmbul ja va ser votat pel Congrés dels Diputats el 2006.