El futur president de la Generalitat i líder de CiU, Artur Mas, durant el debat d'investidura que ha tingut lloc aquest matí al Parlament de Catalunya ha fet una crida a la unitat per començar una "transició nacional" basada en el dret a decidir, amb el pacte fiscal com a primer objectiu: "La demanda d'un model de finançament més just per a Catalunya genera grans consensos en la societat catalana". En aquest mateix sentit, Mas ha estès la crida als agents socials, a la societat civil i a la majoria de la ciutadania a fi d'aconseguir aquesta unanimitat. I, de fet, bona part del discurs d'investidura ha girat entorn els temes econòmics. Deixant des d'un primer moment ben clar que la situació de crisi actual condiciona totes les actuacions futures, Mas s'ha compromès a, un cop millorada l'economia, fer incrementar el pes de les polítiques socials fins un 55% del pressupost: "Només si aconseguim que el país recuperi un ritme econòmic suficient i sostingut podrem mantenir i millorar el nostre estat del benestar". I ha afegit que també voldria "garantir de manera immediata estendre més enllà dels tres anys els ajuts directes a les famílies amb infants".

L'expresident del govern espanyol de 1982 a 1996, Felipe González, ha reafirmat la seva postura a favor del terrorisme promogut des de les institucions oficials, o el que és el mateix, el terrorisme d'estat. Si fa algunes setmanes afirmava que havia estat ell qui hauria decidit no matar la cúpula d'ETA en territori francès, ara ha assegurat que si hagués pogut hauria fet explotar el cotxe on viatjaven els membres de la banda armada basca que van perpetrar l'atemptat a l'Hipercor de Barcelona, l'any 1987, on hi van morir 21 persones. Ho ha dit a la revista "Vanity Fair", en unes declaracions que recullen diverses agències. Tot i aclarir que es tracta d'una "hipòtesi" perquè "mai no es va donar aquesta possibilitat" l'expresident espanyol assegura que si aquesta hagués existit "probablement ho hauria fet". "No sé si és escandalós, però ho dic des del punt de vista de la responsabilitat d'un governant, que té l'obligació prioritària de defensar la vida dels seus conciutadans".

La XIX edició de La Marató va tancar el programa a quarts de dues de la matinada amb una xifra històrica: 7.246.114 euros. El programa per excel·lència de recollida de fons per a la recerca mèdica, que any rere any esdevé una lliçó de solidaritat, va aconseguir superar els 7 milions d'euros que seran destinats, en aquesta ocasió, a la investigació científica en les lesions medul·lars i cerebrals adquirides. La Marató de TV3 és un projecte solidari impulsat per Televisió de Catalunya i la Fundació La Marató de TV3 i enfocat a obtenir recursos econòmics per a la investigació científica de malalties que, ara per ara, no tenen curació definitiva, i que és possible gràcies a la tasca de més de 2.500 voluntaris i les més de 1.200 activitats organitzades. La xifra, però, no és definitiva i els canals de recepció resten oberts fins el 31 de gener de 2011 a través del compte corrent, Servicaixa, Internet i les aplicacions per a iPhone i Android.

El Tribunal Constitucional espanyol ha rebutjat el recurs que l'anterior "Defensor del Pueblo", Enrique Múgica, va presentar contra l'Estatut de Catalunya, malgrat els indicis que feien pensar en noves retallades del text estatutari. Segons el dictamen que ha avançat aquest diumenge el diari espanyol El Mundo, el TC ha decidit desestimar els preceptes impugnats en aquest recurs que no van ser inclosos a la sentència del 28 de juny d'enguany, que responia al recurs del PP. L'alt tribunal espanyol remet a més a més a aquesta sentència per als articles impugnats alhora per PP i "Defensor del Pueblo", doncs entén que ja va fallar sobre aquests preceptes a la sentència de l'estiu. El recurs del "Defensor del Pueblo", que va ser assessorat per catedràtics de Drets Constitucional contraris a l'Estatut, era més dur que el del PP que va originar la sentència del 28-J. Un dels principals articles recorreguts era precisament el que afectava la figura del Síndic de Greuges, l'equivalent al "Defensor" espanyol, i l'exclusivitat del primer a Catalunya, un articulat que el TC ja va declarar inconstitucional aquest estiu.

Si el cap de setmana passat era només la Barceloneta la que començava a preguntar als seus veïns i veïnes sobre quin voldrien que fos el futur de Catalunya a través de la consulta sobre la independència, dissabte la recollida de vot anticipat s'ha estés a la resta de Barcelona. De cara el 10 d'abril, data en què hi ha prevista la darrera consulta al Principat, alguns districtes barcelonins com Poblenou, Sant Martí i Gràcia ja tenen oberts punts de votació fixos, dissabte s'ha obert els de Sarrià-Sant Gervasi amb un concert de Nadal i diumenge el de Sant Andreu. A més a més, Barcelona Decideix també compta amb una sèrie d'urnes mòbils l'ubicació puntual de les quals es pot consultar a traves del web així com fedataris per recollir el vot anticipat (també per districtes). Abans del 10 d'abril, però, Terrassa també participarà d'aquesta iniciativa ciutadana sense precedents. Serà el dia 23 de gener quan tots els egarencs i totes les egarenques podran dir-hi la seva a la votació que impulsa Terrassa Decideix. De moment, 3.600 persones ja han dipositat el vot anticipat, una dada que encoratja els organitzadors.