Los nietos, biológicos o adoptivos, de los republicanos del 31, nos hemos echo mayores tambien en experiencia, en seguridad , y en la definición de nuestra propia identidad. Somos la primera generacions de españoles en mucho tiempo, que no tiene miedo, y por eso hemos sido también los primeros que se han atrevido a mirar hacia atràs, sin sentir el pánico de acabar convertidos en estatuas de sal . Almudena Grandes . Memoria de futuro . 1931/2006

Excel.lent la novel.la d’Almudena Grandes . Ines y la alegria . La primera d’un projecte mes ampli que inclou sis novel.les independents sobre la guerra : “Episodios de una guerra interminable”. Barreja de memòria històrica i obra de ficció . Ben mesclat i treballat . La història de l’invasió a la Vall d’Aran l’octubre del 1944 quan una colla de combatents comunistes entren al país pensant que seria “una batalla final” i que serien rebuts com a alliberadors . No fou així . A la Vall d’Aran hi havia aviació i tancs i artilleria . I el que hagués pogut ser la llibertat - y cambiar para siempre el destino de España - fou una derrota que mai va volar-se “fer publica” ni explicar per part del règim franquista. . Un oblit històric que Almudena Grandes ens aboca i recorda .

Visiteu la WEb de TUSQUETS EDITORES sobre l'obra . Interessant també.

Llegiu la versió de Santiago Carrillo que retorna a la Vall d'Aran despres de 66 anys i dóna la seva versió dels fets. Esta recollida a El Siglo : RETORNO AL VALLE DE ARÁN

PARAULES ......... AL FUTUR

Trenco el silenci al meu bloc. Després de gairebé tres setmanes torno a poder escriure. Han passat tres setmanes de les eleccions al Parlament . Avui no sóc Diputada . Fa tres setmanes sí.

El meu silenci es vincula a la necessitat de pensar-hi. De resituar-me . Aquests dies hem fet assemblees , Consell Nacional ..... He intercanviat impressions sobre el que ens ha passat .... i anem paint la derrota. Han estat dies durs i tristos . Duresa davant la davallada del PSC. Tristesa per la patacada . Aquesta paraula que ha “ressorgit” a la premsa i en la boca d’alguns dirigents . Expressió dura molt il.lustrativa que en el meu imaginari rural -familiar té connotacions de derrota , però també de dolor i violència.

Una de les reflexions que vull fer avui és en positiu . Ho necessito . Però per altra banda, és real . Hi ha alguns moments històrics en aquest país que es recordaran sempre. Sent reduccionista, de ben segur : victòria de CiU els 80, el paper de CiU a Madrid i la seva suposada influencia, el pacte del tripartit el desembre del 2003 - un canvi de paradigma . Un nou Estatut - . I malgrat no ens agradi un retorn al paradigma del passat, el 28 de Novembre de 2o10.

Crec que hem de mirar amb l’orgull el protagonisme que hem tingut, l’aportació que hem fet totes i totes en aquesta franja històrica d’ençà el 2003. Malgrat el moment actual i el desencís – malgrat els moments difícils - crec que no podem deixar de dir que creiem en allò que hem fet durant aquests anys. Hem de confiar en els canvis que s’han produït en aquests anys i que esperem impactin en el futur . Hem de reconèixer, deia Joaquim Nadal , que “avui disposem en un context de crisi de mes eines i mes potents per abordar la realitat i fer-hi front”.

Que quedi clar, no estic dient que la ciutadania s’ha equivocat trencant aquest cicle històric . No dic això . De ben segur: qui està equivocat som nosaltres. Però crec que hem de recordar que aquest és un projecte sòlid. La paraula clau que li identifica : TRANSFORMACIÓ

L’altre paraula que hem escoltat aquests dies ha estat COMPLEXITAT. L'anàlisi del que ens ha passat en els i les socialistes ens porta a fer referència a la crisi econòmica, a les politiques fetes aquí i ha Madrid ( Montilla ha estat un parallamps perfecte deia un periodista dies enrera per il•lustrar que ajustaments econòmics , primeres eleccions després de la vaga general .... ha quedat focalitzat cap a les eleccions autonòmiques ) . La coalició (Governar amb un Pla de Mandat – amb el full de ruta de l’acord d’entesa – no ha estat suficient . No s’ha generat un discurs potent creïble. Tres ritmes de treball que no s’han cohesionat ). La coalició i essent crítics hem de i parlar de la globalitat del govern .

Hem de concloure que això ha generat desconfiança en la gent. No ens ha vist com a persones amb les que poder confiar!!!! . En aquest sentit potser nosaltres hem errat quan hem focalitzat en la gestió i el rigor de Montilla . En la seva fermesa . En la seva capacitat de treball i de defensar els nostres interessos .... potser hem errat nomes en focalitzar això !!!! I no parlar d’equip . De projecte col•lectiu ......

I més raons...... el nostre relat en relació a l’estatut. Hem dit que és bo . Hem repetit que el finançament és bo . En aquest marc hi ha un futur........ Però no n’hi ha hagut prou . No ha pogut compatir amb un projecte més utòpic i més trencador . Nosaltres hem parlat de federalisme . Sense èpica . I els federalistes (PSC i ICV ) hem perdut 275.000 vots. I fins i tot hem cansat i generat insatisfacció sobre l’autogovern

I ..... La ciutadania no ens ha valorat com a gent de futur i confiança!!!

Despres de les preguntes i l'anàlisi : debat i canvi.

Aquest dies hem obert la porta a la reflexió . Des de Catalunya i també des del territori. Hem dit que la situació amb la que estem requereix un canvi .

Voldria recordar les paraules d’un membre del Consell Nacional. Més o menys deien : D’ençà al 1978, aquest és es el moment més dur de la història del PSC . En aquell moment les tres potes del socialisme es van unir . Es van unir fruit de la voluntat de sumar i de renuncies . Ara toca el mateix . Sumar i renuncies .

El quid de la qüestió es fer-ho amb l’equilibri necessari i en el tempos adequats . Tenint en compte que els ciutadans/es ens estan mirant!!! I que cada pas que fem és un gest davant d’ells/es. Gestos que interpreten.

Ara toca parlar de tot. Endreçar-nos . Una companya meva diu sempre que en moments de crisi cal endreçar (l'armari) . Treure tot el que hi ha dins i començar a racionalitzar i ordenar de nou l'espai . Amb la finalitat que portes i calaixos encaixin .... i retorni l'ordre i l'harmonia !!!!

Toca obrir l'armari i paralr de projecte . De nou les consideracions que han sorgit han estat moltes . Hem posat paraules al nostre futur : Regeneració. Rellançament . Reconduir , refer , Renovació d’idees . D’actitud i d’estils . Hem dit que cal actualitzar el nostre projecte , que aquesta crisi es “una oportunitat per parlar de nou amb la gent”

La ciutadania ens està mirant . Està esperant que fem lectura critica del que ens ha passat . Que passem de la perplexitat als fets .

Personalment crec que el Congres serà el final d’una etapa de reflexió . Ha d’ésser el final d’una etapa que ja hem començat . Hem de fer aquesta reflexió des de la tranquil•litat - la suma i les renuncies – . I tenint clar que ara venen les eleccions municipals i que hem de focalitzar les energies per escoltar i parlar amb la gent. Connectar-hi .

Ara toca parlar de tot . Hem de fer reflexió en profunditat . Toca parlar. De lideratges . De maneres de fer politica . D’idees. De les animes . De les relacions amb el PSOE i del Grup parlamentari. De quin és el relat que hem de transmetre a la ciutadania . Dels nostres valors de sempre...... Del nostre projecte . Del projecte socialista en el marc del context històric , econòmic i global que vivim . Expressar i posicionar el que volem per els propers anys . Ho hem de fer sumant i no oblidant el passat . El nostre bagatge i la nostra experiència . Fer-ho tranquil•lament i tenint clar que tot suma per arribar a ser de nou centralitat en aquest país .

RELAT FOTOGRÀFIC d'UNA CAMPANYA!!!

Avui s'acaba la campanya . Aquests dies hem provat d'explicar-nos i de parlar amb la gent . A Vilanova i a la comarca hem estat al carrer . Amb parades de "Dissabte Roig". Fent "Porta a Porta". Fent actes i mitings. Publicant i fent difusió dels FETS. Anant a Fires i trobades amb gent : a Sant Quintí , a Gelida, a Mediona... Fent Rodes de Premsa i entrevistes . Per a parlar a traves dels mitjans de comunicació . Escrivint articles . Presentant amb els alcaldes i l'alcaldessa de Cubelles els "Manifestos" per un Garraf de progrés.

Hem participat al miting al Palau Sant Jordi on 20.ooo persones vam voler mostrar la nostra esperança amb el projecte socialista que lidera el President Montilla.

Avui hem sortit al carrer de nou . Hem fet mítings llampec a Vilafranca i Sant Pere de Ribes . I hem pogut dinar amb el nostre candidat a Vilanova i la Geltrú. Acompanyats de regidors/es. alcaldes i alcaldeses. Diputats i Diputades amigues. Militants i representants del món social , econòmic i sindical .....

Jo , com a candidata, he provat de fer arribar el ritme de la campanya per mitja de les NOTES SOBRE EL GARRAF . Un petit diari sobre la campanya . N'he fet 10 trameses . Les trobareu totes aquí

Vull expressar el meu agraïment a tothom que ha estat mobilitzat i fent campanya . A totes les agrupacions, als caps de campanya ,als primers/es secretàries i els secretaris d'organització , a les persones que han organitzat i fet els diferents actes . A l'equip de campanya de la Federació X. A l'equip humà de la Federació-la Maria, la Laura i la Mònica - , als membres de la comissió executiva , als alcaldes i alcaldessa de Cubelles que en participat en la presentació de manifestos . Al Joan Lopez . Al Sixte per ser documentalista i inspirador de la proposta de Notes , a l'Albert, el Gerard i la Laura - per ser-ne la part tecnologica - . Al Ramon i l'Albert per l'energia en el video : la força transformadora del canvi real . Fets del Garraf i l'Alt Penedes.

Agraïment també a les persones que m’han ajudat en les NOTES . A les signatures convidades. Algunes de les quals com que m’estimem molt han fet arribar paraules cap a mi carregades de complicitat. I d’estima . A tots i totes gràcies per a dedicar una estona a la causa socialista –Mercè Foradada, Mireia Rosich, Ramon Creixell, Jaume Bertran, Lourdes Muñoz, Mar Serna, Montse Tura, Ernest Maragall, Sixte Moral– Gràcies també als que han fet arribar els escrits i no he tingut temps de publicar –Rafel Roig , Xavier Capdevila, Carolina Orriols–. Ho faré aquests dies!!!

Agraïment a les persones a les que he pogut acompanyar en diferents actes . A les que han vingut de lluny. Les meves companyes Diputades Lidia Santos, Agnes Pardell i Manuela de Madre. A les companyes Montserrat Tura i Mar Serna. A Celestino Corbacho . A Imma Moraleda i Monica Almiñana . A la candidata Laia Bonet i Ciriaco Hidalgo . Als candidats/es del Garraf l'Eli Perez i al Xavier Robert. Ala candiats de L'Alt Penedes, Roberto Labandera, Imma Ferret i Susanna Merida . Als que he pogut acompanyar al Garraf : al Tofol , el Joaquim i l'Antonio Nieto a Canyelles . A l'Abigail i el J.A Blanco a Ribes. Agraïment també a José Montilla i l'equip de campanya que van decidir que la campanya es tanqués a Vilafranca i , al Garraf - davant del mar de Vilanova - i a Sant Pere de Ribes.

Ha estat dur .
Ha estat un plaer poder dedicar hores i energia per la Proposta del PSC

Dema reflexió .

Diumenge a guanyar!!!

Hi ha més fotos al flicker!!!!

ESPELMES CONTRA LA VIOLÈNCIA.Pensaments de dones maltractades

Aquestes son algunes de les reflexions que expressen dones que han estat maltractades. Recollides a Tracta'm bé . El maltractament físic i psicologic a exàmen. Parlen elles : 18 testimonis d'una superació . D'Esmeralda Berbel.

"Jo sempre he estat feliç. Excepte els mesos que vaig viure la història del Cubà" ( Marta, 60 anys)

"Què en puc dir? Que no volia menjar perquè el dinar no em quedava prou saborós, perquè no encertava els seus justos, perquè em quehia alguna cosa de les mans. Què en puc dir? ( Eva 38 anys)

" Em sembla que totes les mares ho saben" ( Natalia, 25 anys)

S'arrancava els botons de la camisa, els tirava al terra i deia a la meva mare : "Aquí hi ha un botó, Que no els reculls?" (Paula , 46 anys)

"Em vaig casar amb ell com qui se'n va a pendre un combinat i la ressaca va durar 18 anys" ( Silvia , 39 anys )

"La meva mare te una gran capacitat de ser feliç i gaudir de la vida. els agressors no suporten la fortalesa d'aquestes dones" ( Miren , 19 anys)

" No tot esta perdut encara. Neixerà el nostre fill i ell canviarà" ( Estela )

-----------------------------------------------------------------------------------------------

Aquest és el vídeo : SACA la Tarjeta ROJA

El cosí de Zumosol

Nou article a Catalunyapress partint del comentari d'Artur Mas sobre "el cosí de Zumosol"



Avui he recordat a Mas i la seva "boutade" de fa uns dies. He recordat el seu acudit i concloc que fins i tot quan vol fer un acudit es descara. Tocava esplaiar-se, de manera pretesament graciosa, respecte a la presència de polítics de la resta de l’estat als actes electorals dels socialistes.

L’ha traït un cop més la seva fatxenderia vital. Ha titllat de “primos de Zumosol” a determinats polítics que han participat en actes lectorals socialistes. (LLEGIR MÉS...)

LES LLEIS PER UN FUTUR MILLOR

La meva companya Rosa Maria Ferrer, m'adreça un mail amb la globalitat de LLEIS APROVADES PEL PARLAMENT DE CATALUNYA DURANT LA VIII LEGISLATURA que considera són de TEMÀTICA SOCIAL.

Llegueixo amb orgull el llistat .

I recordo les paraules de Carod Rovira : “el govern deixa el treball fet, el país ordenat , planificat per les properes decades”. També les de Mascarell a la Vanguardia “... el futuro , por lo tanto, no es mañana, es hoy. El futuro es solo un receptor de nuestras decisiones de hoy . Dudo que seamos suficientemente concientes de ello . Lamentablemente somos solo presentistas. Casi no tratamos de entender el pasado, apenas salimos del presente diario y nos hemos olvidado del futuro”.

La Rosa Maria em recorda en el seu mail que " en la propera legislatura s'hauran de seguir desenvolupant la majoria de les lleis ressenyades ". Concloc que el govern ha estat prioritzant lleis que traven el futur i la cohesió social del país. Concloc que aquells que diuen que el govern d'entesa ha estat una perdua de 8 anys menteixen. Concloc que les lleis que ha aprovat el Parlament son carregades dels valors de l'esquerra.

Aqui queda la mostra:

1- Llei 8/2007, del 30 de juliol, de l’ Institut Català de la Salut.
2- Llei 12/2007. d’11 d’octubre, de serveis socials.
3- Llei 18/2007, del 28 de desembre, del dret a l’habitatge.
4- Llei 4/2008, del 24 d’abril, del llibre tercer del Codi civil de Catalunya, relatiu a les persones jurídiques.
5- Llei 5/2008, del 24 d’abril, del dret de les dones a eradicar la violència masclista.
6- Llei 10/2008, del 10 de juliol, del llibre quart del Codi civil de Catalunya, relatiu a les successions.
7- Llei 12/2009, del 10 de juliol, d’educació.
8- Llei 15/2009, del 22 de juliol, de mediació en l’àmbit del dret privat.
9- Llei 18/2009, del 22 d’octubre, de salut pública.
10- Llei 19/2009, del 26 de novembre, d’accés a l’entorn de les persones acompanyades de gossos d’assistència.
11- Llei 23/2009, del 23 de desembre, del Centre d’Iniciatives per a la Reinserció.
12- Llei 24/2009, del 23 de desembre, del Síndic de Greuges.
13- Llei 10/2010, de 7 de maig, d’ acollida de les persones immigrades i les retornades a Catalunya.
14- Llei 14/2010, del 27 de maig, dels drets i les oportunitats en la infància i l’adolescència.
15- Llei 16/2010, del 3 de juny, de modificació de la llei 21/2000, del 29 de desembre, sobre els drets d’informació concernent a la salut i l’autonomia del pacient, i la documentació clínica.
16- Llei 17/2010, del 3 de juny, de la llengua de signes catalana.
17- Llei 21/2010, del 7 de juliol, d’accés a l’assistència sanitària de cobertura pública a càrrec del servei català de la salut.
18- Llei 25/2010, del 29 de juliol, del llibre segon del Codi civil de Catalunya, relatiu a la persona i la família.
19- Llei 33/2010, de 1 d’octubre, de polítiques de joventut

QUI ÉS GARANTIA DE DRETS SOCIALS?

Avui publico aquest article al Diari de Vilanova sobre feina feta en polítiques socials.

Fa un dies el prestigiós professor Vicenç Navarro publicava un article en el que, entre altres coses, posava de relleu l’augment de la despesa social a Catalunya amb el govern presidit per José Montilla. Les xifres en aquets sentit són incontestables. Mentre els anys de govern de CiU la depesa social havia crescut en un 17’6 %, en el període 2003/2009 el creixement es situa en un 26’2 %. Si ho vinculem al creixement sectorial i a la globalitat de les politiques socials es veu clarament quina ha estat la prioritat dels governs progressistes i d’esquerres. Politiques socials com a prioritat – si sumen pressupostos d’Educació , Salut, Acció Social i Ciutadania , l’augment es del 61’4% el 2003 i , 63’17% el 2009 - . Només és un exemple .

És evident que si volem garantir uns creixements similars cal que de nou la confiança en els socialistes esdevingui una realitat massiva. En el sentit de poder seguir oferint politiques que vagin adreçades a mantenir i augmentar les prestacions que han confirmat que Catalunya sigui avui un país amb un índex notable - potser encara no òptim - pel que fa als serveis públics del benestar. Deixem anotat que aquest creixement en la despesa social no és donarà amb CIU. L’experiència ho deixa clar. Mentre CiU va governar Catalunya la despesa en matèria social era l'última de la Unió Europea.

Foto: Toni Zapata

La societat cada cop és més complexa. Creixement de necessitats fruit de la crisi en la que estem abocats . Societats que són pluriculturals , amb els reptes i oportunitats que això genera. La necessitat de dotar-nos de recursos per poder garantir, no només la universalització dels serveis, sinó que aquests siguin garantia i ajudin als processos de desenvolupament i autonomia personal. Salut, habitatge, educació i cultura són aspectes que ens han d’ajudar a gestionar les complexitats culturals i evitar qualsevol fractura social. Tenim una certesa , les inversions en aquests àmbits són la garantia de mantenir viva la cohesió social. El nivell de convivència i cohesió que fins avui hem tingut i que esdevenen indispensables en el futur per avançar de manera harmònica.

Els i les socialistes tenim camí fet i projecte. Propostes clares i objectius que creiem imprescindibles per avançar. La necessitat de la sostenibilitat de l’estat del benestar - que passa pel compromís d’una fiscalitat justa i progressiva- i també, per l’esforç col·lectiu d’entendre les prestacions socials, no com un element assistencial, sinó com a eina de salari social i, per tant estretament vinculat a creació de llocs de treball . La xarxa de serveis públics cohesiona i crea riquesa.

Catalunya, com hem dit, estava a la cua de les aportacions als serveis de benestar. Ha calgut un esforç per recuperar la història . No obstant, ara podem assegurar que tenim més educació i de més qualitat, que tenim prestacions socials universalitzades , amb serveis de salut que ens igualen a tots/es i la certesa que els nostres referents culturals garanteixen els processos d’integració. Ara podem afirmar que hem avançat en la generalització de les ajudes a les dependència . Tot plegat més garantia de drets socials. Tot plegat un recordatori que drets i serveis han d’ésser patrimoni de tots /es.

Mirem enrere. Ha costat. Ha costat molt. Per això ara es el moment d’analitzar passat i mirar al futur. El moment d’evitar que les polítiques extremadament liberals de CiU puguin afeblir aquesta universalització. Ho vull recordar , sembla que alguns volen copiar a Cameron. La posició del PP de Rajoy , i també de la Ciu de Mas, és generar dubte sobre el futur de l’Estat del Benestar . Ens estan proposant la privatització d’una bona part de les estructures del benestar: la creació d’una xarxa assistencial per les rendes més baixes i uns serveis de qualitat per els rendes més altes . Ens proposen de nou xecs i retallades .Perdre el camí fet i retorn al passat. Passos enrere.

El 28 de novembre moltes coses estan en joc . El model de país, la nostra relació amb Espanya....Però vull posar de relleu que fonamentalment hi ha en joc el manteniment dels serveis públics que conformen l’estat del benestar. Els nivells aconseguits en educació, salut i prestacions socials no poden fer cap pas enrere i menys ara en una situació de crisi que amenaça en fracturar la nostra societat. Qui és garantia de drets socials ? . Nomes un govern socialista pot frenar les propostes de retrocés i ser garantia de drets socials.