A través de la sindicació RSS de tribuna, pots incloure a la teva pàgina web, blog, o lector de notícies les notícies de tribuna.
|
||
Comunicacio21.com Racó Català: Llegeix, pensa i opina • Artur Mas és ja el 129è president de la Generalitat de Catalunya Artur Mas ja és nou president de la Generalitat de Catalunya. Després de la votació en la segona volta del debat d'investidura i gràcies a que el Partit Socialista de Catalunya (PSC) s'ha abstingut en la votació, el candidat de Convergència i Unió (CiU), Artur Mas, s'ha proclamat 129è president de Catalunya. Atès que en la primera volta d'aquest dimarts no va aconseguir sumar la majoria absoluta necessària per a ser investit, el flamant president ha hagut d'esperar a la majoria simple de la segona volta suficient per aconseguir el càrrec. Així doncs, CiU ha votat a favor, el PSC s'ha abstingut i el PP, ICV, ERC, SI i C's hi han votat en contra de manera que Mas és president amb 62 vots pel 'sí', 45 pel 'no' i 28 abstencions. L'abstenció d'aquests 28 diputats del PSC s'ha esdevingut un cop CiU i els socialistes catalans han pactat un acord de 5 punts pel qual la formació d'Artur Mas es compromet a pactar-hi qualsevol tema important de país. Substitueix així el fins ara actual president, José Montilla (PSC), que ja ha anunciat que renuncia al seu escó. Artur Mas ha agraït la confiança dels votants i dels parlamentaris i ha tingut paraules de gratitud per l'expresident Jordi Pujol i pels membres de CDC i UDC. • Acord CiU-PSC per la investidura d'Artur Mas El Parlament de Catalunya investeix aquest dijous Artur Mas com a nou president de la Generalitat de Catalunya, un cop CiU i PSC han arribat a un acord per l'abstenció en la votació dels socialistes catalans. El text de l'acord [vegeu-lo sencer] consta diversos punts en els quals CiU es compromet a pactar amb el PSC els grans temes del país; són els següents: En l'àmbit de la concertació social i la lluita contra la crisi econòmica, en l'àmbit de les polítiques socials i de família, en l'àmbit de la representació institucional, en l'àmbit de la concertació social, política i institucional, i en l'àmbit de la transparència i la qualitat democràtica. En aquests punts s'hi inclouen des de l'eternament ajornada nova llei electoral de Catalunya, fins a la reforma del marc estatutari i constitucional, que es faran sempre per consens CiU-PSC, la reforma de la llei de la CCMA, pactes nacionals per l'Habitatge i per les Infraestructures, impulsar l'Àrea Metropolitana de Barcelona, assegurar la presència del PSC a les negociacions Estat-Generalitat, així com el model sanitari, educatiu i lingüístic de Catalunya, entre moltes altres. Des de Madrid la cúpula del PSOE ha dit que aquest acord és "la millor notícia" que ha rebut del PSC en anys. • Suprem i immersió lingüística: Enterrant l'autogovern català D'ençà de la sentència del TC del darrer estiu ho estàvem esperant. I l'inici de l'enderroc de l'autogovern català, no per esperat, ha estat menys dur. Un míssil contra la llengua, això és el que ha suposat l'acció del Suprem espanyol, un cop de puny a l'estómac de la immersió lingüística, veritable nucli del català i de la cohesió del país. És la primera carta del castell que cau, en vindran més. Però la retallada de la voluntat dels catalans és ara més evident que mai. La immersió lingüística en català, que voreja els 30 anys de vida, gaudeix d'un importantíssim consens polític i social al Principat. La gran i immensa majoria dels catalans i dels seus representants polítics (CiU, PSC, ERC, ICV-EUiA i SI, 114 de 135 escons, el 84,5%) hi estan a favor. Però a Espanya li és igual. La clatellada del Suprem, que aprofita l'atac anterior del TC, esdevé així significativa. La voluntat dels catalans només és rellevant si Espanya ho vol. El que es vota a Catalunya només val si a Espanya ho consideren vàlid. Assumim-ho, perquè com ja vam dir amb la mutilació que va fer el TC de l'Estatut, això no és més que la constatació que l'autonomisme i el federalisme s'han quedat sense arguments. No hi ha vies ni camins alternatius. O plantar cara o resignació. O regió espanyola o Estat propi. • Immersió lingüística, punt final? La publicació aquest dimecres de les sentències del Tribunal Suprem espanyol (TS) sobre l'ensenyament català en base a la sentència del Constitucional sobre l'Estatut, han fet trontollar el conjunt de la societat catalana perquè afecten de ple la immersió lingüística en català. En concret les resolucions del TS obliguen la Generalitat a garantir que el castellà també pugui ser llengua vehicular als centres educatius de Catalunya, i per tant a adaptar la normativa actual per reconèixer el dret de pares i alumnes a que aquests darrers puguin rebre tot l'ensenyament en castellà. Malgrat la sentència, CiU i PSC han considerat que la immersió lingüística "no perilla". El conseller d'Educació cessant, Ernest Maragall (PSC), creu que la sentència ni anul·la ni obliga a modificar el model d'immersió lingüística. En termes similars es va expressar el portaveu parlamentari de CiU, Oriol Pujol, que va ser taxatiu quan va assegurar que el TS no pot anul·lar lleis territorials o estatals ("només en pot qüestionar l'aplicació"), i per tant "la immersió no perilla". Tots dos van considerar que el TS només ha fet referència a "casos puntuals" d'errors en l'aplicació de la immersió en català. En canvi des de Solidaritat Catalana, el jurista i diputat Alfons López Tena es situava a l'altra banda del pèndol i sentenciava: "La immersió lingüística s'ha acabat". • Mig miler de persones es manifesten a favor de la immersió lingüística Fins a 500 persones segons l'organització, la Candidatura d'Unitat Popular (CUP), es van concentrar a darrera hora de dimecres a la plaça de Sant Jaume de Barcelona per clamar contra les tres sentències del Tribunal Suprem espanyol (TS). Arran d'una convocatòria un cop coneguda la resolució del TS d'imposar el castellà com a llengua vehicular en el sistema educatiu català, el món polític i la societat catalana es va mobilitzar i va cridar a respondre amb contundència a la decisió feta pública dimecres al migdia. Amb pancartes a favor de la independència i crits com "Contra la sentència: independència", "El bilingüisme és espanyolisme" o "Aquesta és la seva democràcia", diversos centenars de persones es van reunir davant el Palau de la Generalitat de Catalunya per fer sentir la veu disconforme dels catalans i catalanes. A la lectura del manifest de la CUP s'ha remarcat que "les tres sentències del Tribunal Suprem espanyol publicades el dimecres són un atac contra el poble català, la seva llengua i contra el seu sistema educatiu", la qual cosa suposa "un greu retrocés democràtic" i "una agressió sense precedents". |
||
Opinió - Política
Barcelona - Divendres, 10 de desembre de 2010 Jaume López, Politòleg La magnífica anàlisi “On van els vots d'Esquerra?” del politòleg Roger Buch sembla concloure que el votant que ha perdut ERC se'n va a Solidaritat per la Independència o a Reagrupament allà on el vot és més nacionalista; i on ho és menys
Crònica - Política catalana
Roger Buch - Dijous, 9 de desembre de 2010 L’estrepitosa caiguda d’Esquerra a les eleccions del 28N dibuixa un mapa electoral amb el vot independentista fragmentat. Les enquestes preelectorals i també les primeres postelectorals ens diuen que molt de vot
Crònica - Col·lectiu Joan Crexell
Barcelona - Divendres, 3 de desembre de 2010 David Madí i Cendrós, conegut popularment com a ‘general Patton’ -una definició creada per ell mateix al seu llibre Democràcia a sang freda-, es troba davant d’un dilema: continuar amb la seva vocació de servei
Crònica - Política catalana
Roger Buch - Dimecres, 1 de desembre de 2010 Una de les incògnites mes difícils de preveure de les eleccions del 28-N era la de saber com quedaria la distribució dels petits partits, especialment a la circumscripció de Barcelona. Si la nit
Opinió - Política
Barcelona - Divendres, 3 de desembre de 2010 Salvador Cardús, Degà de la Facultat de Ciències Polítiques i Sociologia de la UAB No serà fàcil digerir els resultats del 28 de novembre. Pels partits, perquè guanyadors i perdedors hauran de llegir bé el sentit d'allò que han rebut o han perdut. D'això en dependrà el seu futur. Pels estudiosos del fet polític, perquè es fa necessari i
|
||
Ernest Benach als Matins de TV3 16 de desembre de 2010 Josep-Lluís Carod-Rovira a l'Àgora de TV3 14 de desembre de 2010
Josep Antoni Duran i Lleida als Matins de TV3 10 de desembre de 2010
Acte de presentació del llibre de Jordi Carbonell 'Entre l'amor i la lluita' 23 de novembre de 2010
El candidat de CiU, Artur Mas, als Matins de TV3 19 de novembre de 2010
Entrevista a Damià Pons, referent de les Illes 18 de novembre de 2010
El candidat d'ERC,Joan Puigcercós, als Matins de TV3 17 de novembre de 2010
Presentació del llibre 12 de novembre de 2010
Otegi declara en el judici per l'acte d'Anoeta 12 de novembre de 2010
TribunaTV a l'acte de presentació del llibre 5 de novembre de 2010 |
||
Crònica - Pla de Lleida
Ivan Mambrillas - Dimecres, 22 de desembre de 2010
L’alcalde de Lleida, Àngel Ros, ha prescrit, com a remei a la derrota electoral, el consum de Prozac o bé tornar a guanyar unes eleccions, i ha aclarit que ell és partidari de l’opció no farmacològica. Ros, molt apreciat per una bona colla de lleidatans poc proclius Crònica - Política catalana
Roger Buch - Dimecres, 22 de desembre de 2010
Estàvem acostumats a la política catalana a 5 partits polítics parlamentaris. Tots ells es presentaven a totes les convocatòries i tots ells obtenien representació normalment a les principals institucions: Parlament de Catalunya, Congrés, Parlament Europeu i els principals ajuntaments del país. Notícies - Política
Barcelona - Dimecres, 22 de desembre de 2010
Després que el Tribunal Constitucional obrís a l'estiu la caixa de Pandora amb una tan demolidora com històrica sentència en contra les voluntats del poble català, ara ens trobem en territori |
Crònica -
País Valencià
València - Dimecres, 22 de desembre de 2010
La mateixa setmana que la patronal valenciana, la CEV, donava suport a la candidatura del català Joan Rosell a la CEOE, el 'lobby' AVE, en què s'apleguen els empresaris més significatius del País Valencià, acaba de fer públic un catàleg de desigs per l'any entrant. Els 95 empresaris
Notícies -
Política
Barcelona - Dimecres, 22 de desembre de 2010
Notícies -
Política
Barcelona - Dimecres, 22 de desembre de 2010
Les reaccions a la sentència mutilatòria del Tribunal Suprem no han deixat de sentir-se des que s’ha sabut el contingut d'aquesta. La Plataforma per la Llengua, entitat
La fotografia -
Internacional
Barcelona - Dimecres, 22 de desembre de 2010
Aquesta tarda Max Cahner ha descobert la placa commemorativa amb el seu nom, davant el conseller Tresserras i l'expresident Pujol. El conseller de Cultura i Mitjans de Comunicació en funcions, Joan Manuel Tresserras, ha presidit l’homenatge institucional a Max Cahner,
Recull de premsa -
Política
Barcelona - Dimecres, 22 de desembre de 2010
Josep Gifreu creu que la jornada del 28-N va tancar un cicle de desconcert, de provatures i també de maduracions en la intensa trajectòria de la nació que va del 2000 fins ara. El professor de la UPF afirma, en un article a El Punt, que durant aquesta dècada
Recull de premsa -
Política
Barcelona - Dimecres, 22 de desembre de 2010
L’historiador Ferran Mascarell reflexiona sobre el federalisme a l’Espanya actual i assegura que “cada dia que passa veig més entrebancat el camí”, perquè “Espanya no vol ser plurinacional i els catalans no tenim força per imposar-l’hi”. Mascarell subratlla,
Crònica -
Tecnologia i país
Barcelona - Dimarts, 21 de desembre de 2010
En el moment de fer aquesta crònica em trobo veient La Marató de TV3 que, en l’edició d’aquest any que ha estat la dinovena, ha estat dedicada a les lesions medul•lars i cerebrals adquirides. Una iniciativa solidària, generosa, voluntariosa, de país, de la qual tots els catalans i
Crònica -
Internacional
Barcelona - Dimarts, 21 de desembre de 2010
Les eleccions legislatives celebrades el passat 12 de desembre al Kosovo, les primeres des de la declaració d’independència del 2008, han fet reaparèixer el projecte polític de la Gran Albània. Es va presentar per
Crònica -
Política catalana
Barcelona - Dimarts, 21 de desembre de 2010
Crònica -
Economia
Barcelona - Dimarts, 21 de desembre de 2010
Notícies -
Política
Barcelona - Dimarts, 21 de desembre de 2010
L'ofensiva del Govern Camps en contra la llengua i cultura pròpies passa ara, també, al nivell municipal. El govern de Barberà ha pres el relleu de la Generalitat aquesta setmana
Recull de premsa -
Política
Barcelona - Dimarts, 21 de desembre de 2010
Recull de premsa -
Política
Barcelona - Dimarts, 21 de desembre de 2010
El secretari d’Indústria en funcions, Antoni Soy, analitza els resultats electorals d’ERC i els qualifica de “desastre”. Creu que de la causa principal ningú en vol sentir a parlar: “La percepció de la majoria dels electors
La fotografia -
Cultura
Artà - Dilluns, 20 de desembre de 2010
El Teatre d’Artà ha acollit aquest passat dissabte 18 de desembre l’edició número 25 d’una nit molt especial a les Illes Balears: la Nit de la Cultura, una trobada organitzada per
Crònica -
Política catalana
Barcelona - Dilluns, 20 de desembre de 2010
“El gran repte de país és obrir la transició catalana basada en el dret a decidir, amb el Pacte Fiscal com a primer objectiu”. Aquesta és la frase més destacada
Crònica -
Unió Europea
Xavier Ferrer - Dilluns, 20 de desembre de 2010
En els darrers segles els estats europeus han estat presents en les decisions més transcendentals que succeïen en el món i n’han liderat i gestionat l’economia, la política i tots els aspectes del poder.
La fotografia -
Cultura
Barcelona - Dilluns, 20 de desembre de 2010
L'escriptor Ramon Solsona ha estat el guanyador de la 51a edició del Premi Sant Jordi lliurat a la Festa de les Lletres Catalanes, la coneguda Nit de Santa Llúcia que enguany
Notícies -
Política
Barcelona - Dilluns, 20 de desembre de 2010
El Tribunal Constitucional ha rebutjat aquesta setmana els recursos del Defensor del Poble i del govern de la Rioja contra l'Estatut en considerar que la mutilació estatutària del passat estiu -sobre la denúncia interposada pel PP- ja
Recull de premsa -
Política
Barcelona - Dilluns, 20 de desembre de 2010
Això és el que afirma el president d’ERC, Joan Puigcercós, en una entrevista publicada a El Punt i a l’Avui, després de la celebració del consell nacional de la formació. Puigcercós creu |
Catalunya s'ha mogut significativament de l'any 2003 ençà. I, li agradi o no li agradi, Artur Mas no podrà governar-la atenent-se als mateixos paràmetres que va establir el catalanisme conservador durant els 23 anys del “pujolisme”. Esquerra, però, que ha estat
El Parlament hauria d’haver fet president Artur Mas avui mateix sense més endarreriments, sobretot si tenim en compte que CiU ha obtingut més del doble de diputats que la segona força de la Cambra, el PSC, i ha guanyat a
Estic absolutament d’acord amb la frase de Mario Vargas Llosa en una entrevista publicada al diari “El Mundo”: los nacionalismos son un peligro principalísimo en España, es profundamente antidemocrático”.
|
|