El “cas Palau de la Música” hauria capgirat, sens dubte, els resultats electorals del 28-N si el jutge instructor, Juli Solaz, hagués estat més valent i més àgil en la feina que té encomanada. El botí del robatori perpetrat a la institució musical ha estat establert, amb precisió, per l’empresa auditora Deloitte: 35’1 milions d’euros. I l’Agència Tributària també ha quantificat els diners que s’han desviat a Convergència Democràtica...

És preocupant que els mitjans de comunicació acceptin la terminologia oficial que empren els poders, quan aquesta neix dels interessos propis i té un rigor descriptiu molt dubtós. Es pot entendre que el Govern vulgui vendre la “retallada de les pensions” com a “reforma de les pensions”, però és més difícil assumir que la premsa assumeixi els termes de manera acrítica. En tot cas, plou sobre mullat. 

El català llengua de prestigi és un dels eslògans utilitzats, tant pel Govern de Catalunya com per algunes entitats, per estendre’n l’ús, reconeixent que el prestigi és una de les característiques més importants perquè una llengua sigui usada en tots els àmbits socials. Per això és tan important que persones destacades o que excel•leixen en el món professional, cultural, social, polític o en qualsevol altra àrea, parlin català.

Hi ha quelcom d’inquietant en això que anomenem amb solemnitat justícia. I, sobretot, des d’aquest cantó de la riba habitada per la menestralia i altra ciutadania en vies d’empobriment. Llegeixo una sentència per robatori amb intimidació –un mòbil i seixanta euros– que demana dos anys de presó pel pispa. Els pares del jove –un llatinoamericà de 18 anys– negocien desesperats amb la jutgessa, perquè no entri a la trena…

Les esquerres catalanes han encetat el necessari període d’anàlisi que convé després d’una derrota tan contundent el 28-N. Tindran temps per mirar d’entendre els molts perquès de l’ensulsiada.  Aquests dies hem escoltat les primeres lectures que reclamen un esforç per connectar altre cop amb la ciutadania i els seus problemes reals. Des d’aquí tan sols ens atrevim a suggerir la recuperació de dos referents del tot bandejats pels lideratges de les diverses forces del catalanisme.