dissabte 25 de desembre de 2010

El diumenge, toca endevinalla.


Busca-m'hi que hi sóc, segur.
Pel que fa a mi, tot ho sabràs,
i potser també nous mots, oh tu,
amb què potser m'anomenaràs.

Llibre sóc, mes dins meu no calen
punt ni cinta que el record assagin
de les planes visitades. Sols valen
les lletres i l'ordre amb què vagin.

Catilinària paneriana.


Us juro pels meus pares que no vam ser nosaltres els inventors del català. Pels meus us juro que ja vam néixer que la terra nostra parlava aquesta llengua. Un ben juro que no la vam invntar, sinó la vam tenir d'herència. I us juro encara que no la parlem per tocar a ningú allò que no sona.

Puc jurar-vos que no volem el català per orgull. I us ben prometo que no l'hem volgut propi, ni vehicular, per marranejar.

Una vegada un home del poble em va dir: "sembla que no importi que una papallona desaparegui en la selva de Borneo; ni que en desaparegui l'espècie. Perquè altres papallones, d'altres especies, subsistiran". Però jo li vaig dir: "ja no veig lluernes en les nits d'estiu. No importava que en desparegués una, ni dues, ni tres... perquè eren moltíssimes. Ara, tot és fosc"

Podria dir-vos que el català és una papallona. I que s'assembla molt a la lluerna que va desaparèixer. Però m'és indiferent dir-vos això o allò... Sé que no us importa.

Després de jurar-vos que no vam ser nosaltres que vam inventar el català, i després de jurar-vos que no el tenim viu per tocar-vos els "dallonses", no puc dir-vos que la meva llengua és una lluerna... A més, corro el risc que la trepitgeu amb massa ganes.

Senyors dels tribunals, Ciceró va exclamar, davant del Senat romà: "Fins quan suportarà la nostra paciència la vostra orgia?" I aixó em pregunto jo: "fins quan suportarem el vostre desenfrè?" Un dia ens en cansarem de veritat, a pesar i tot dels nostres empresaris, dels burgesos nostres, dels nostres connivents amb vostès. I aleshores serà el foc i el tremolar de dents. Ah! I l'escombra!

dijous 23 de desembre de 2010

Duran més lluny la torxa que jo he dut.


Aquest matí, en roda de premsa, he anunciat el meu determini a no exercir més la política pública. Vull dir que he decidit no ésser candidat a cap mena de convocatòria electoral.

En realitat, anunciar una tal cosa no deixa de ser una petita vanitat personal, ho confesso. A qui importa?

Qui ha format part del meu entorn polític sap que aquesta decisió és madura. I sap, també, que és inevitable. Independentment del resultat de les darreres eleccions al Parlament de Catalunya, jo sabia -i hom coneixia- que era la darrera vegada que exercia aquesta mena de responsabilitats.

He tingut la gran sort d'aprendre d'aquells que han liderat el meu partit: Gutiérrez Díaz, Ribó, Rivadulla, Saura... I sé que a tothom li arriba l'hora d'un relleu sincer, ordenat, i establert en la quietud dels consensos interns...

Les meves obligacions professionals, d'ara en endavant, m'impediran l'activitat política intensiva que exigeix la responsabilitat de conduir idees i de materialitzar accions. Es hora, doncs, de donar el relleu. I per fortuna, a ICV, de relleu, n'hi ha; i és bo. Només li cal la pràctica quotidiana, l'acció, el desig d'aprendre d'allò que es fa. Són coses que esdevenen reals a partir del compromís personal. I per fortuna, a ICV, hi ha compromís, i és sincerament personal, convençut.

Enrere deixo una tasca que el temps judicarà. M'enduc una experiència fantàstica. He arribat a parendre tant! I he tingut a l'abast de les mans tantes ocasions per fer del petit món en què em moc amb el qual m'he compromès un espai de més llibertat..!

Deia el savi Heràclit que tot flueix... Deia Heràclit que era impossible banyar-se dos cops al mateix riu, perquè les aigües corren avall. Aquesta és l'essència de la nostra vida: ésser on cal ser en el moment en què és necessari de ser-hi.

Així he fet jo, en política. I ara, espero de poder-ho fer amb el mateix compromís en la nova feina.

Sé que em rellevaran amb entusiasme. Duran encesa la flama que jo he dut. Però la duran més lluny, més ràpidament, més alta encara.

diumenge 19 de desembre de 2010

Tríptic del toro.


Ara ja ho puc dir...
Vaig escriure aquest tríptic, d'urgència, al meu despatx del Parlament.
S'esqueien els dies crucials per a l'aprovació de la ILP que havia d'abolir les corrides de toros. En vaig fer una còpia per a cadascun dels ponents que eren contraris a la iniciativa i els la vaig lliurar a l'hemicicle.
Els poemes -no deuen ser gaire afortunats, no van canviar el seu parer, però van conquerir una rialla -en algú, malfiada- dels diputats al·ludits.



1.

CUARTO MENGUANTE.
(a la manera de García Lorca)
-a Rafael Luna, diputado-

¿Quién arroja,
luna,
cristales de acero,
carámbanos de hierro
sobre mi carne de toro?

Mi sangre,
luna,
siembra amapolas
en el campo de arena,
espesas flores de mi dolor.

Si, de plata y marfil,
luna,
mi hermana no me sostienes,
¿qué luz de esperanza
beberà mi sed en el ruedo?



2.

IMPLORACIÓ.
(a la manera dels Psalms)
-a David Pérez, diputat-


No alcis,
David,
la fúria tremenda del teu braç.
Abaixo el meu front
de lliris i obsidiana,
rendeixo la força
que empeny el meu cos
als teus peus,
i et proclamo rei,
David,
de l’ivori que duc per corona,
del vellut de la nit que em cobreix.

No caigui,
David,
sobre meu
l’orgull del sobirà,
la luxúria del ferro,
la ira del cor que gaudeix
amb l’afront d’aquesta noblesa
que rendeixo
als teus peus!




3.

VIGÍLIA.
(a la manera de Miguel Hernández)
-a Albert Rivera, diputado-


Desnudo como tú, en la ribera,
entre espinas de rosales verdes,
en el vacío denso de la noche
alta de jaras y de almendra,
hoy me velan las estrellas.

Mañana parto, camino de la arena.
Del río en la ribera,
entre clavos y la hiel de frutos en racimo
es de sal mi sudor, y de limón.
Llora mi madre escarcha.

Mi parto fué de agua y de canela,
junto al río, en la ribera de zarzales.
Moras de azúcar y viernes santo.
Mañana parto hacia la sed de la arena:
sólo soy un toro, blanca luna de agua roja.

Mi madre llora escarcha sobre el río.

Per a una anàlisi sobre l'equilibri territorial (escàner).


Sobre l’Equilibri Territorial...
(per Vegueries)
Per a una anàlisi de la situació,
ASPECTES A CONSIDERAR:

Les infraestructures i sistemes de la comunicació viària:
1.1. Infraestructures radials troncals (tren, carretera).
1.2. Idem en xarxa internes (comarcals, locals).
1.3. Mitjans de servei públic per la mobilitat (tren, autocars, taxi a la carta).
1.4. Estat de les infraestructures (seguretat, senyalització, assistència)

L’accés als serveis públics de salut:
2.1. Presència local de serveis sanitaris (metges de capçalera).
2.2. Assistència sanitària comarcal (CAP, especialitats en el CAP, model de derivació a centre hospitalari).
2.3. Assistència hospitalària més pròxima (especialitats, suficiència de llits, model de derivacions a centre hospitalari especialitzat).
2.4. Mobilitat de malalts (serveis d’emergència, eficàcia de la mobilitat).

L’accés als serveis socials comunitaris:
3.1. L’atenció de l’ancianitat (llars de jubilats, centres de dia)
3.2. La mobilitat per a l’ús dels serveis socials.
3.3. L’atenció a famílies i persones en risc d’exclusió (assistència, cobertura).

L’habitatge:
4.1. Accessibilitat a l’habitatge de propietat (parc, preus, tipologia dels demandants).
4.2. L’habitatge de lloguer (parc, condicions).
4.3. L’habitatge d’iniciativa pública (parc, iniciativa mpal., del govern).
4.4. Habitatge de règim especial (parc, localitzacions).
4.5. Recuperació i rehabilitació (condicions, suports públics, etc.).

L’educació:
5.1. Estat dels equipaments educatius.
5.2. L’escolarització dels infants (escola al poble, concentració, etc.).
5.3. L’escolarització post-obligatòria en el territori. Model i necessitats.
5.4. L’accés als estudis universitaris: estat de la qüestió.
5.5. Els serveis educatius en el territori (formació permanent del professorat, accessibilitat als SS.TT., sistema de beques, mobilitat quotidiana dels estudiants...).
5.6. Escoles bressol. Escoles especialitzades: idiomes, arts i oficis, música...

L’accés a la cultura:
6.1. Infraestructures culturals en el territori (museus, equipaments per a la producció cultural, per al consum, sales d’actes). Mobilitat per a l’accés als equipaments i als actes culturals.
6.2. El suport públic al desenvolupament cultural del territori (consum i creació).
6.3. Valorització del patrimoni cultural del territori. Estat del patrimoni. Oportunitats de valorització.
6.4. Associacionisme cultural. Publicacions. Manifestacions de la cultura popular. La participació en les manifestacions culturals. Difusió.
6.5. Les indústries culturals del teritori. Possibilitats, necessitats i oportunitats.
6.6. El patrimoni cultural del territori. Conservació i explotació.

L’atenció a la diversitat:
7.1. Serveis i oportunitats educatives no formals per a infants i adolescents.
7.2. Oportunitats de lleure per al jovent.
7.3. Serveis d’atenció a les dones (salut, promoció, ocupació, violència, viduïtat)
7.4. Atenció a les persones amb discapacitats (físiques, psíquiques, sensorials).
7.5. L’estat de la immigració al territori (oportunitats laborals, habitatge, integració educativa, xarxa de serveis socials, treball comunitari).

Les oportunitats laborals:
8.1. Indexs d’ocupació i d’atur.
8.2. Mobilitat per a l’accés als centres de treball.
8.3. Qualificacions laborals i oportunitats de formació i promoció.
8.4. La jornada laboral. Els salaris en referència a l’IPC de l’entorn. La qualitat dels treballs i de l’ocupació.
8.5. Oportunitats laborals per a les dones.
8.6. Sindicació i capacitat de mobilització.

Els sistemes públics de seguretat ciutadana:
9.1. La presència policial al territori. Suficiència o insuficiència.
9.2. Accés als serveis públics de la seguretat (denúncies, tramitacions...).
9.3. Les infraestructures per a la seguretat ciutadana.
9.4. Seguretat en l’entrn rural (agents rurals, policies locals).

La creació de riquesa:

10.1. Tipologia dels sectors productius (primària, secundària, terciària).
10.2. Iniciatives públiques i privades per a l’augment de l’activitat econòmica.
10.3. Les empreses de transformació en el territori.
10.4. Taules input/output.
10.5. Generació de valor afegit.
10.6. Monocultius o diversificació de l’activitat econòmica.
10.7. El repartiment de la riquesa en el territori.
10.8. Oportunitats de creació de nova activitat econòmica no depslegades. Causes. Condicions.
10.9. Les “voscions” històriques del territori en l’activitat econòmica (turisme, agroalimentació, indústria primària o de transformació, logística, etc.).

El patrimoni natural i l’entorn ambiental:
11.1. Valorització del patrimoni natural (biodiversitat, singularitat paisatgística...).
11.2. Aprofitaments del patrimoni natural i agressions (les causes de l’agressió).
11.3. Les infraestructures per a un eventual aprofitament sostenible del patrimoni natural (necessitats, oportunitats).
11.4. Les aigües i el seu tractament. Aprofitaments i explotacions. Oportunitats.
11.5. Qualitat del medi ambient. Inversions públiques en el manteniment de la qualitat ambiental. Processos de degradació.
11.6. Oportunitats d’explotació sostenible del medi: centres d’interpretació, eficiència en els consums, nous PEINs, creació d’infraestructures, espais d’interès singular, etc.).

El diumenge, toca endevinalla.


Endins, jo t'entro ben plena,
amb la punta ampla i rodona.
I tu, obrint-te tota bufona
em dónes pas a balquena.

I després em prems, suau,
perquè la càrrega jo et buidi:
líquid aliment que ara cau
perquè tot el cos es cuidi.

Qui sóc, que em serves amb la mà
i te'm portes a la boca com el pa?
Solució: la cullera.



dissabte 11 de desembre de 2010

El diumenge, toca endevinalla.


Veig el món del tot a l'inrevés
però l'escric dret, amb correcció.
Tu te'l mires, de mi, a través
i és prement-me en el botó
que en fas un instant glaçat
gràcies a mon ull desentelat.
Sóc Polifem. I sóc pinzell expert
si em sostens ben aplomat.
quan em vols amb l'ull despert!
Solució: la càmera fotogràfica.