més notícies

D'ençà de la sentència del TC del darrer estiu ho estàvem esperant. I l'inici de l'enderroc de l'autogovern català, no per esperat, ha estat menys dur. Un míssil contra la llengua, això és el que ha suposat l'acció del Suprem espanyol, un cop de puny a l'estómac de la immersió lingüística, veritable nucli del català i de la cohesió del país. És la primera carta del castell que cau, en vindran més. Però la retallada de la voluntat dels catalans és ara més evident que mai. La immersió lingüística en català, que voreja els 30 anys de vida, gaudeix d'un importantíssim consens polític i social al Principat. La gran i immensa majoria dels catalans i dels seus representants polítics (CiU, PSC, ERC, ICV-EUiA i SI, 114 de 135 escons, el 84,5%) hi estan a favor. Però a Espanya li és igual. La clatellada del Suprem, que aprofita l'atac anterior del TC, esdevé així significativa. La voluntat dels catalans només és rellevant si Espanya ho vol. El que es vota a Catalunya només val si a Espanya ho consideren vàlid. Assumim-ho, perquè com ja vam dir amb la mutilació que va fer el TC de l'Estatut, això no és més que la constatació que l'autonomisme i el federalisme s'han quedat sense arguments. No hi ha vies ni camins alternatius. O plantar cara o resignació. O regió espanyola o Estat propi.