Avui, a la comissió de treball s’ha aprovat la posada en marxa una subcomissió per estudiar la posada en marxa de la renda bàsica, una proposta compartida per ICV i ERC. Després d’una legislatura d’insistència, de desqualificacions, de temps perdut, s’han decidit a posar fil a l’agulla. No sé si és fruit de l’aritmètica parlamentària, però haurem d’aprofitar l’oportunitat.

L'actualització de l'acord d'entesa ha trascendit com un toc d'atenció a en Zapateto. I ho és perquè en una crisi com l'actual els incompliments del Govern central no són simples incompliments, sinó que suposen la negativa a dotar els intruments competencials i financers per l'administració que ha de donar respostes socials als més vulnerqables.
Però l'actualització és també l'expressió d'un major accent social pel Govern de la Generalitat. Suposa un full de ruta i un compromís, i ens allunya de la temptació que els diners del finançament serveixin més per eixugar el dèficit en comptes de donar prioritat per la gent.
En un context de crisi, el que la gent busca en Govern que se'n reclament d'esquerres és la sensibilitat social que no troba en Governs que no ho són. A més, en aquesta crisi s'hauria de trobar en Governs que se'n reclamen d'esquerres, les polítiques anticícles, de recuperació d'espais públics, i de govern de l'economia. Ha estat la desregulació, l'obsessió per les privatitzacions, la fe absoluta en que el mercat s'autoregula la que ens ha dut a una crisi on a nivell global la seva màxima expresiió és la crisi de les subprime, i on a casa nostra es tradueix en una bombolla inmobiliària que ha esclatat i que ningú va voler limitar sota l'argument que al mercat no se li han de posar regles.
L'actualització de l'acord d'entesa pretén i avança cap aquí. A l'actualització de l'acord hi ha propostes concretes que han costat que s'incorporessin, que comprometen l'acció de Govern, la de present i la de futur immediat. I ha estat possible malgrat l'obsessió d'alguns sectors del PSC per ocupar l'espai de centre. Aquesta podia ser una lògica (tot i que no fos compartida) fa tan sols un parell d'anys, però ara més que mai, si es vol revalidar un govern de progrés la gent de progrés s'haurà d'identificar amb aquests valors. I Galícia n'és un bon exemple. Ara, del que es tracta és que el projectes del Govern es situïn en el terreny del valors de progrés. I la llei d'educació n'es una bona oportunitat que tindrà com a termòmetre aspectes tan simbòlics i tan simples com el fet que escoles d'èlit que separen nens i nenes deixin de rebre diners provinents del concert.
Crisi de Govern
De la crisi de Govern es poden dir moltes coses, però hi ha una d'elemental; no entenc que persegueix. En el terreny econòmic no es sap capa on s'avança. I en la resta es demostra improvització, molta improvització, ja que no és gens raonable que les polítiques de dependència en tan sols un any hagi canviat tres vegades de Ministeri. Temps tindrem.
Sobre Israel
Encara no he escoltat a aquells que defensen l'aïllament d'un Govern com el de Hamas a la Franja de Gaza predicar el mateix sobre el govern israelí. Es tracta d'un Govern integrista, que es vanagloria de no respectar ni de buscar cap tipus d'acord de pau, que cerca fer inviable qualsevol pseudo-estat palestí, i en el que el seu ministre d'assumptes exteriors ha arribat a dir que el caldria és bombardejar la presa d'Asuan. Potser sería bó que aquells que volen la viabilitat de l'Estat d'Israel, entre el que també em compto, comencin a predicar l'aïllament del seu Govern, ja que polítiques i actituds com les que s'estan demostrant són no només inacceptables sinó insostenibles.