JOSEP MARIA BUSQUETS ‘PEP MITA’:
activista cultural i poeta (diríem que l’ordre dels factors no altera el producte… + info)
La història podrà dir el que vulgui, però el meu sogre m’ho va explicar així: Abans que la Penya fos creada l’any 1930 amb el nom de Penya Spirit of Badalona (en record al primer avió que creuà l’oceà Atlàntic, l’Spirit of Saint Louis), el que sempre havien volgut aquells nois que van fundar …el club de bàsquet era fer excursions en bicicleta per la costa. I doncs, el bàsquet d’on va sortir? Home! El bàsquet era l’últim crit, l’esport civilitzat que arribava de l’altre cantó de l’Atlàntic! Bé, que quedi entre nosaltres, però aquells quatre o cinc taps de bassa que van començar a jugar a encertar pilotes dins de cistelles segur que van ser titllats de somiatruites. Com també eren titllats d’esnobs els que twitejaven l’any 2008 o d’exagerats els primers que van començar a dutxar-se més d’un cop a la setmana els anys seixanta del darrer segle. És la pega o la sort de ser els primers.
Ara, un grup de persones de la ciutat han perpetrat –paraula textual d’un d’ells– una plataforma política: Accent, independents per Badalona. Volen influir en la manera de fer política a casa nostra. Fins aquí, res de nou. Us en porto cinc per un euro de plataformes polítiques. Què tenen d’especial aquests, doncs? Per què desperten tan de recel? Per què els disparen de totes bandes? Qui té por d’aquests aspirants a Virginia Wolf? Uf, va dir ell… No sé per on començar…
La seva heterodòxia tomba d’esquena. S’aixequen alhora i donen un pas endavant en una ciutat on els polítics fa vint anys que estan quiets i petrificats i si algun es mou una mica és per anar cap enrera! En un moment econòmic catastròfic li donen la mà a ERC, l’últim gran perdedor de les passades eleccions –no tenen massa pressa, doncs–. En el punt 3 de la seva carta de presentació diuen: “Volem que Badalona quedi reflectida en el país des de la certesa que Catalunya es juga el futur a Badalona”. O sigui, volen jugar a fer gran política des de casa i de la mà d’un partit que es vol obrir de bat a bat, ja que “Miquel Estruch, candidat de la formació, ha fet diferents crides a l’obertura del partit; crides a les quals hem volgut respondre.” I proclamen en el punt 1: “Els nostres instruments són l’experiència en el món cívic, el coneixement de la ciutat, la formació i els orígens professionals diversos… i un optimisme que està basat en el realisme i el compromís amb allò que ens envolta.” Amb un zero en experiència política activa, llueixen amb orgull zero galons. Molen!
Res de partits polítics tancats, res d’executives comissariades, res de dogmes tronats, res de pessimisme històric, res de buscar menjadores i qui dies passa anys empeny. Tan sols volen que els badalonins parlem de Badalona i de Catalunya des de l’optimisme i ens comprometem amb allò que ens envolta i no funciona per canviar-ho i que no torni a ser igual. Repeteixo, que no torni a ser igual! La revolució, companys. De tan poc ortodoxes, de tan poc catòlics, semblen cristians!
Bé, jo també vull fer una aposta de major transversalitat, que superi la costura de les sigles dels partits polítics! Si guanyen el que sigui per aquesta ciutat o aquest país em tindran al costat i si perden alguna cosa o si s’hi perden, doncs també –que en això tinc experiència acumulada–. Perquè a mi el que m’agrada és fer excursions per la costa en bicicleta, però si s’ha de tornar a posar l’accent en l’Spirit of Saint Louis des de Badalona, per mi no quedarà: que diguin dia i hora i allí estaré.
Ànim, que les primeres bales són les més difícils d’esquivar!
Pep Mita
