   |  |
jordimartifont
|
|
Manifestació a Reus, divendres 21; manifestació a Barcelona, dissabte 22; i vaga general a Catalunya el dijous 27 de gener. Contra el robatori de les pensions per part de la banca i els polítics. Contra el silenci còmplice de ccoo-ugt.  El bloc del Toni Álvarez inclou un apunt que vull reproduir perquè m'agrada molt, així el compartim:
"Estimades i estimats! El títol hauria de ser vaga
general, però em temo molt que no ho serà. El proper 27 de gener està
convocada la vaga general per la CGT, a Catalunya. Tot i que la convoqui
la CGT hi ha una multitud de petits col·lectius, de assemblees de
barris i pobles, de grupuscles sospitosos de demanar la lluna i la
justícia social, que estan darrera d'aquesta vaga que algun sindicat
havia de convocar. I no podia ser ni CCOO ni UGT, prou feina tenen a
Madrid per negociar les seves prebendes i ajustar els seus pressupostos.
I dissimular, es clar". (continua)  David Fernàndez - Directa núm. 211
Nou cop de timó polític de les altes instàncies judicials espanyoles contra la voluntat i la legitimitat populars en forma de sentència judicial contra la llengua catalana i sota l’impuls polític de grupuscles ultres anticatalanistes. El 22 de desembre de 2010, amb prop de 120 pàgines refregides de tres sentències judicials, la sala quarta del Tribunal Suprem espanyol (TS) va liquidar jurídicament més de dues dècades de model català d’immersió lingüística, eix vertebral del model educatiu propi, de cohesió social i del tortuós procés de plena normalització lingüística del català.  Confirmat. La Confederació General
del Treball de Catalunya ha decidit, el matí d'avui 13 de gener del 2011,
convocar vaga general pel 27 de gener a Catalunya contra la retallada dels
drets a pensions que el Govern estatal vol aprovar l'endemà. El mateix dia també hi ha vaga general a Euskal Herria i a Galícia. Fa uns mesos i com a conseqüència
de les confluències aconseguides a la vaga general del 29 de setembre, molt
diversos col·lectius, organitzacions, sindicats, plataformes i coordinadores
hem realitzat un procés de confluència per plantar cara a l’actual dictadura
econòmica i a les barrabassades que estan aplicant. La feina és duríssima perquè
els vomitadors de mentides són pertot arreu però cal combatre’ls amb totes les
forces possibles.
Ara, a més, publiquem una revista que sota el títol “Ja n’hi ha prou” hem editat “L’Accent”, la “Directa” i el “Catalunya”. S’hi explica per què no ens creiem les mentides que ens volen fer empassar per tal d’allargar l’edat de jubilació dels pobres. Divendres que ve, manifestació a Reus i a molts altres llocs dels Països Catalans, i dissabte, manifestació unitària de tota l'esquerra anticapitalista a Barcelona com a precedent de la vaga general.  Avui a les vuit del vespre, l'Ateneu Llibertari Alomà de Tarragona,al carrer Misser Sitges de a la Part Alta de la ciutat, projectarà "La ciutat cremada", d'Antoni Ribas, dins del cicle "Cinema polític català", com a part de les Jornades Tramuntana sobre anarquisme i alliberament nacional. Si voleu veure la fitxa de la pel·lícula, la podeu mirar desplegant a baix. La projecció de la pel·lícula es tancarà amb un debat.  Aquest article respon a portaveus del manifest sobre les pensions signat per 100 economistes de sensibilitat neoliberal, els quals desmereixen la importància que l’augment de la productivitat té per a determinar els futurs recursos per als pensionistes i per als no pensionistes. Aquest article mostra els errors conceptuals i metodològics presents, no només en el manifest, sinó també en la seva resposta a les meves crítiques. Les reformes de les pensions públiques propostes pel govern espanyol s’han convertit en un tema central en el debat polític. El retard de l’edat de jubilació de 65 a 67 anys, ha creat, com era d’esperar, una gran revolada, doncs tals reformes afectarien d’una manera molt marcada els beneficis dels pensionistes. I naturalment, hi ha grups de pressió, com la banca i les caixes d’estalvi, que estan molt involucrades en aquest debat, doncs els seus interessos econòmics estan també en joc. Els plans de pensions privats estan en profunda crisi i les decisions que es prenguin sobre les pensions públiques els afectarien també d’una manera molt significativa. En general, desitgen que els canvis en les pensions públiques afavoreixin la limitació de la cobertura de les pensions públiques, a fi de facilitar i estimular el transvasament d’assegurament del sector públic al privat, substituint o complementant les pensions públiques. Avui, dia intensíssim. Tornada a la feina remunerada.,retrobada amb alumnes companyes i companys. Classes sobre Espriu, dièresis i anàlisis sintàctica. Obertura de la biblioteca de l'institut després de tres mesos de feina amb molta altra gent. Assemblea de la CGT de Tarragona que proposa vaga general per al 27 de gener a Catalunya com a mínim i si pot ser a tot l'Estat. Assemblea de Tarragona Patrimoni de la Pau i lectura de la traducció dels cables de Wikileaks sobre Tarragona. Sopar amb el Toni i descans final a casa després d'una trucada de Vicent. Xerrades, trucades i més i tot. Sona Remigi Palmero (en cd) i la Clara Andrés per gentilesa de la Carla i escolto un programa d'Intereconomia d'homenatge a Franco. Estem al 2011 i els feixistes ja no tenen vergonya de parlar clarament de qui són i d'on vénen.  Si poses un
llop a fer de pastor d'un ramat de bens, ves-te preparant per a uns
quants enterraments. I no és perquè el llop sigui dolent de mena
sinó perquè una de les menges que més li agrada és, precisament,
la carn de be. De la mateixa manera, no cal ser massa intel·ligent
per saber que si poses un dels 'capos' de la sanitat privada a fer de
conseller de Sanitat, és a dir de la sanitat pública, caldrà que
et preparis per a unes quantes privatitzacions i, potser també, per
a uns quants enterraments. Cau de Llunes, Assemblea Feminista Revolucionària de Tarragona: "Fa dos anys que Cau de Llunes, l’Assemblea Feminista Revolucionària de Tarragona, va ser víctima d’una desmesurada repressió per part de la Guàrdia Urbana de Tarragona. Per tal de commemorar aquests fets i posar èmfasi en què aquest cas no és un exemple aïllat, una cinquantena de persones s’han agrupat aquest migdia a l’alçada de la botiga Bershka de la Rambla Nova, on ha tingut lloc una repetició de la performance que es va dur a terme el 7 de gener del 2009 i un parlament per part de Cau de Llunes i la Plataforma Cívica “Aturem els abusos de la Guàrdia Urbana”. En aquest cas, la concentració s’ha desenvolupat sense més incidents".  Un acudit em sembla que de Público ho deia ben clar:-Estat espanyol: ja van per la desena (10a) edició de Gran Hermano. -Estat francès: ja van per la vuitena (8a) vaga general. Pregunta: -A veure si saps a on es jubilaran set anys abans...  A l’Eric Blai li deien George Orwell (1903-1950) i és
autor d’un dels llibres de denúncia de l’autoritat en les seves diverses formes
més interessants pel que tema que ara ens ocupa. A Mil nou-cents
vuitanta-quatre, Orwell novel·litza la rebel·lió d’un personatge anomenat
Winston Smith contra un poder totalitari que domina totalment la vida dels
ciutadans sota la seva administració. Aquest domini arriba fins als plecs més
amagats dels sentiments humans. Una dels eines de dominació que els súbdits
d’Oceania acaten és la
Novoparla.  Acaba de sortir editat el llibret en castellà de la campanya de CGT sobre el cent aniversari de l'anarcosindicalisme. Un dels textos és meu i ja el vaig penjar aquí quan va sortir publicat al "Rojo y Negro" que l'incloïa. Podeu descarregar el llibret en pdf aquí. Està organitzat seguint una estructura d'article històric (tot i que molts són decisions de congressos, acords, etc.) amb resposta d'article actual. Ha estat coordinat per la Maria Àngels Rodríguez, del a Fundació Salvador Seguí, de la qual si desplegueu aquest apunt en podreu llegir la introducció.  Les jornades Tramuntana, sobre anarquisme i alliberament nacional ja tenen cartell, tot i que no hi surt el nom, però no passa res, és com si hi fos. De moment fem públic el programa del gener i després ja concretarem els del febrer i el març. Podeu fer-ne difusió.  “El País” va ser el diari a
través del qual vam saber el que alguns sospitàvem i altres sabien i callaven: els
EUA no només no han deixat de pensar en Tarragona com a Port on atracar els
seus vaixells al Mediterrani sinó que Washington va demanar al Govern espanyol
que els seus vaixells de propulsió i amb armament nuclears també s’hi poguessin
estar. Així, l’Estat espanyol sumaria Tarragona a la llista de ciutats on això
ja és possible, una llista que inclou Cartagena, Palma i Rota. És ben curiós
com aquest senyor que es diu Julian Assange ha estat capaç de treure la màscara
al Poder (la màscara, la roba i fins i tot els calçotets) fins a deixar-lo nuet
del tot. I el món s’ha mirat la nuesa del Poder amb repulsió, amb tanta que
Assange ha estat declarat enemic públic número 1, al costat del temible i mai
no prou blasmat Bin Laden. La dreta més rància amb posat modern dels EUA, la
colla del fatxes del te, ha reaccionat demanant que el matin directament i les
autoritats de la colònia europea l’han tancat a la presó acusant-lo d’un altre
delicte. Ell ja ha expressat que té por que el matin i no va errat.
jordimartif69 |
dimecres, 22 de desembre de 2010 | 19:32h
 Arribo del dinar de l'institut i em trobo que el Tribunal Suprem ha optat per la guerra. Per la guerra lingüística total. Sentencia que la llengua vehicular de l'ensenyament a Catalunya és, també, l'espanyol i s'ha de "restablecer la lengua española". Bomba a la línia de flotació de la immersió lingüística, una de les eines anivelladores més eficaces en els darrers trenta anys, això sí, sempre per baix. Mentrestant, ni un sol dia el coneixement i ús social de la llengua catalana, ha deixat de retrocedir a tots els Països Catalans. Les sentències, per tant, són purament d'extermini, de cop de gràcia fatal. Demà, les CUP han convocat sortir al carrer a les vuit davant dels ajuntaments, però cal anar molt més enllà i no deixar ningú indiferent. Ja no és possible cap acord amb aquesta gent, i això ho saben, perquè aquesta sentència ho corrobora completament, fins i tot els més espanyolistes dels catalans. Senyors del Tribunal Suprem, vagin a la merda directament. vostès i les seves sentències. Jo seré insubmís a les seves sentències i si la meva il·legalitat no els agrada, pleguin, o enviïn els Mossos d'Esquadra a detenir-me. No penso fer ni una sola classe en espanyol perquè no vull que la meva llengua desaparegui. Les seves sentències poden tenir tota la legalitat del món però quan una llei és injusta cal desobeir-la. Per tant, desobediència activa des del primer dia que tornem a les aules!!!  Més per passar l'estona que per a una altra cosa, ahir vam constituir un col·lectiu sense objectius ni programa. Bé, d'objectiu en tenim un de llarg i dens: fer les jornades "Tramuntana", sobre anarquisme i alliberament nacional que tindran lloc a Tarragona i Reus els mesos de gener, febrer i març d'aquest any 2011 que ara comença. El col·lectiu es diu, en homenatge al Jaume Fortuño que ha llegit Christian Ferrer, Capdetrons i si desplegueu això veureu el primer mes d'actes que hem previst per a aquestes jornades. Seran una feinada però esperem treu l'aigua una mica més aclarida o no, que mai se sap què és millor, si una cosa o l'altra. La Sílvia Pérez Cruz fa caure de cul amb aquesta versió cantada de la musicació de Lluís Llach sobre el poema de Pere Quart. El poema, un dels meus preferits, el podeu llegir a baix.  PER QUÈ UNA VAGA DE CONSUM? Després de la Vaga General del 29-S, treballant per la convocatòria de noves vagues generals en l’estat espanyol i una Vaga General europea, vam prosseguir amb un calendari de mobilitzacions, manifestacions, de lluites en fàbriques, empreses, sectors, territoris… contra les polítiques antisocials del govern, la reforma laboral, la reforma de les pensions, les retallades socials i laborals, fins a aconseguir la derogació de totes aquestes lleis i instaurar les bases d’un nou model social, econòmic i productiu que no estigui basat en el productivisme, el creixement indiscriminat, el desarrollisme, l’explotació, el consumisme. Lluitar contra el consumisme és lluitar contra el capitalisme, renunciant al malversament de recursos, a l’increment de la producció amb l’únic objectiu d’obtenir beneficis passant per sobre de la salut i qualitat de vida de les treballadores i els treballadors o la pròpia continuïtat de la vida en el planeta. El consumisme és l’estil de vida propi d’aquest sistema social neoliberal, que explota a les persones, espolia els recursos dels països pobres, genera la malaltia crònica de la insatisfacció permanent, que no valora la satisfacció de les necessitats sinó que ens converteix en objectes esclaus de tot el superflu i innecessari que el mercat ens presenta.  El nou "Catalunya-"Papers" ja és al carrer. En aquesta ocasió amb entrevistes coms empre interessants del Txema Bofilli companyia, reportatge sobre la caga de consum de CGT del 21 de desembre i molt més... El podeu descarregar en pdf aquí.  Un mes de consum contra el consumisme, que a més coincideix tot i que per casualitat amb la vaga de consum que ha convocat la CGT a nivell de tot l'Estat espanyol pel 21 de desembre. Demà, comença amb la pel·lícula de l'Agnès Varda "Les glaneurs et la glaneuse' (Els espigoladors i l'espigoladora)". |
Accés de l'autorCategories
Els meus enllaçosBLOCS AMICS, CONEGUTS I COMENTATS
CAMPANYES
CULTUR@
DEL CAMP, DEL LLAMP
INFORMACIó
LLENGUA
PENSAMENT
PREMSA CAT
PREMSA INT
RàDIO I TV
SINDICATS
TERRITORI
VISCA LA TERRA! VISCA L'ANARQUIA!
Últims 40 canvis
Notícies VilaWeb
|
MÉSVilaWeb és una producció de Partal, Maresma & Associats
|
