Calendari de campionats online

• Dimarts 11 de gener a les 22:15 (predonats-obligat). Inscripcions a partir de les 22:00. Durada d'1 hora i mitja a 2 hores.
• Dimecres 12 de genera les 22:15 (suïs-lliure). Inscripcions a partir de les 22:00. Durada d'1 hora i mitja a 2 hores.
• Dijous 13 de gener a les 22:15 (predonats-lliure). Inscripcions a partir de les 22:00. Durada d'1 hora i mitja a 2 hores.
• Divendres 14 de gener a les 22:15 (suïs-obligat). Inscripcions a partir de les 22:00. Durada d'1 hora i mitja a 2 hores.
• Diumenge 16 de gener a les 19:00 (suïs-lliure). Inscripcions a partir de les 18:45. Durada d'1 hora i mitja a 2 hores.

• 17-01-2011 - 21:48 corpetit Primer la manilla després els descarts (Normes del joc i tàctiques de primer nivell.) Bones. No si, jo no n’he tingut cap de malentès, almenys m’ho sembla vaja. I, pel que fa a la manera de fer-se les cartes del segon pal, sí que dependrà de cada cas. Segons jugo, no és tan simple com el que exposes al final de l’últim escrit:
  
  
  
  Cas 1: Jo ho faria igual.
  
  Cas 2: (Recordem que estem partint que els altres no tenen trumfo i ho sabem, o és botifarra).
  2.1.- Si s’ha cantat botifarra o només tinc trumfo jo mateix, sí que em faria les fermes de baix a dalt. Encara que poques, també hi ha excepcions.
  2.2.- Si el company té trumfo, llavors ho faré al revés, sortiré de la ferma més alta a la més baixa d’aquest pal curt.
  
  Cas 3: La majoria de vegades sí que em faria la semiferma sabent que la ferma la té el company (el que s’entén per avançar basa). Però també deia que podia ser perillós, que entraven moltes més variables en joc i que hauríem d’anar cas per cas, fent-se llarg d’explicar. Adéu.
• 17-01-2011 - 21:45 QjQ Els campionats en Sistema Suís (Modificacions, Suggeriments) En aquesta vida tot es pot fer........
  Podem aixecar una carta i qui la tingui més alta haurà guanyat................
  més ràpids aniríem............
  
  Anem a pams:
  La botifarra es juga tradicionalment a 100, 101 o a 121.
  L'invent de limitar el nombre de dats, el van crear els organitzadors de campionats per a posar un límit de temps a cada una de les rondes, sino s'eternitzava el campionat, Ho veig correcte i necessari.
  
  No tinc les dades, per tant emetré una agosarada opinió, però crec que amb 12 dotze dats s'acaben més partides que no pas queden a menys de 101 punts, per tant es un bon nombre de dats.
  Per contra amb 8 dats no s'acaben la majoria de partides, per tant es un mal nombre de dats. Ütil per a fer campionats d'última hora, diguem-ne de resopo, però sota la meva opinió, desnaturalitza l'essència de la botifarra en excés. Quantes partides no heu perdut a 100 punts............
  Si a més a més, si te entès, vols fer mes rondes, el temps total, sumades les esperes es equivalent.
  
  Deixant clar que tot es pot fer, i que l'únic límit es l'acceptació per part dels usuaris. Personalment prefereixo 12 dats a 5 rondes que 8 dats a 7 rondes o a 5 rondes.
  
  Tot es opinable.
  
  I de Campionats si que en porto fets forces.....................
  186 per ser exactes amb gairebé 900 partides fetes
• 17-01-2011 - 18:58 Carles Els campionats en Sistema Suís (Modificacions, Suggeriments) Doncs, tècnicament es pot fer. De fet, es una opció que fica manualment el creador del campionat.
  
  De fet, ja se n'han fet alguns de campionats a 8 dats.
  
  Per tant, només cal o que la majoria ho demani, o provar-ho a veure com va. Per mi cap problema :-)
  
  Si hi ha una mica d'interès, és pot fer algun dels campis d'aquesta setmana per provar.
  
  Adéu !
  
  PD: fes una enquesta al mateix fil.
• 17-01-2011 - 18:36 droig Els campionats en Sistema Suís (Modificacions, Suggeriments) Bones a tots,
  
  Volia comentar la durada dels campionats del Sistema Suís. He trobat que ja hi era...entre moltes d'altres coses. També he vist comentaris parlant d'altres tipus de campionats, modalitats, eliminatòries, rellotges per jugar, menjar pollastres, etc.
  
  Pel cas del Campionat Suís, i si és just o no. Jo no vull "fer bullir l'olla" més.
  
  Per mi el Suís també dura massa. El trobo divertit però principalment em cansa esperar entre partides. Les limitacions del Campionat Suís eren:
  5 partides (això deu dependre de les parelles)
  101 punts (com a màxim de 121 punts)
  20 minuts per mà
  12 dats
  
  Les partides que s'acaben ràpid són sempre perquè algu ha superat els 101...aquesta opció es pot donar més o menys ràpidament però suposem que una partida s'acaba als 20 minuts o 12 dats (no s'acaba per punts). Els jugadors que han acabat ràpid estaran molta estona esperant.
  
  El campionat està bé que duri com diu a la web entre 90-120 minuts (igual que els predonats segons això), però no es té en compte que potser d'aquests n'estàs esperant per exemple, 40 minuts (10 minuts en tots els 4 descansos), més l'interval entre que tothom ha acabat i el començament de la següent partida (crec que és poc).
  
  La qüestió és que "l'espera em desespera", i com que jo crec en el Suís i el tenir en compte els punts de la partida, etc, crec que el què es podria fer és rebaixar els dats i els minuts ja que són els factors limitants.
  
  Per exemple, posaria 8 dades (les dades han de ser múltiples de 4) i els minuts posaria 15 minuts (o menys si es pot, tenint en compte que ningú jugui en funció del temps per poder guanyar). Llavors es podria augmentar el número de partides i poder guanyar un Campionat Suís perdent una (n+1 rondes) o dues (n+2 rondes) com deia el Carles.
  
  Entenc la gent que diu que si no pot guanyar perd l'interès...no és el meu cas, si les partides són ràpides tant em fa quedar últim.
  
  La pregunta que llenço és: Es poden fer els Campionats Suïssos a 15 minuts, 8 dades, 7 partides (normalment 32-64 parelles)???
  
  6 partides x 15 minuts = 90 minuts...més el temps que tardem en els intervals d'espera per començar la següent.
  
  Potser faràs 7 partides en un campionat que no pots guanyar però les faràs més ràpid.
  
  Jo crec que podria jugar-hi més gent si es fa així...
  
  Què en penseu?
  
  droig
• 17-01-2011 - 18:17 YruNe Estadístiques (Modificacions, Suggeriments) Osti Angeles crec que el motiu per el que la gent ha fet broma sobre el tema ha sigut que el QjQ porta dient arguments en "contra" des de que es va estrenar i això ha provocat que la gent s'agafi amb humor les estadístiques i tota la pesca.
  Tot i això, crec que tens raó i que hauríem de parla amb més respecte tots plegats sobre un tema. Uns tenint en compte que les estadístiques no poden explicar amb total certesa una realitat (perquè QjQ quina R quadrat tindría aquesta recta de regressió?) i els altres en si no creiem que la nostra opinio pot aportar no fer-ho. no?
• 17-01-2011 - 18:14 QjQ Estadístiques (Modificacions, Suggeriments) He de dir abans que res, que jo provava de respondre seriosament i aportant arguments numèrics.
  Fins que algú aporta arguments de correlació i causalitat utilitzant graciosament l'edat de jubilació amb lo que se li respon, potser no tant graciosament amb una manipulació de "l'estadística de los pollos", on es posa un link que ho explica mes cientificament que jo mateix.
  
  Apart d'això, soc i serè contrari al rànquing, en la Botifarra, abans, ara i espero fins d'aqui a molts anys..............
  
  Les raons, no científiques, eren i son les següents:
  
  .- Primer la botifarra es un joc de parella, per tant no te sentit un rànquing individual.
  .- No hi ha cap ELO, a cap joc, A INTERNET O FORA D'ELL, que jugant-se amb parella la valoració sigui individual.
  .- Tots els ELO's están basats, no podria ser de cap altre manera en jocs d'habilitat i si n'hi ha algun basat en la sort serien els de confrontació un contra tots. ( Poker per exemple )
  .- El poder escollir els rivals, desvirtua enormement els resultats.
  .- Als escacs l'ELO només es millora o empitjora en els Campionat.
  .- Apart, i es cert, que per disfrutar jugant els rivals han de tenir un nivell equivalent al teu. L'educació, la simpatia, la bonhomia, el fair-play........per a mi son factors tant o més importants que el ELO.
  .- L'existencia del ELO ha segmentat als usuaris de Butinet entre bons i mals jugadors com a traducció d'un ELO més alt o més baix.
  
  Però tot això i més que se'm podrien ocorre no son res més que opinions, personals, contrastables i segurament equivocades............
  
  El que provava d'aportar al donar xifres era confirmar-ho matematicament, i l'única manera al meu abast era aportar la correlació existent entre el nombre de partides fetes i el ELO obtingut. Saben que no tenia res a veure amb la causalitat. Es a dir el nombre de partides pot no ser la causa d'un ELO alt, però si existeix una correlació.
  No tinc elements per a probar les causes, que d'altre banda també podrien ser discutides............
  
  De fet tant i fa................
  Jo no jugaré mai per rànquing, sino es en campionat i el 99,9% si que ho fa.
  
  Per tant ja son ganes discutir-ho
  :D
  
  I per cert continuaré, o més ben dit deixaré de menjar conill, mentrestant la Belen Esteban sigui la seva imatge pública, com molta gent va deixar de comprar Zanussi quan era el patrocinador del R.Madrid.
  :D :D :D
• 17-01-2011 - 16:14 Angeles Estadístiques (Modificacions, Suggeriments)
  Mireu,
  
  Fins ara no he contestat a tanta resposta sense sentit, preocupada per si la raó de trobar moltes d'elles una mica insulses era, precisament, que em faig gran i no els hi trobava la gràcia. Respostes que moltes d'elles, i sempre segons el meu punt de vista, ratllen una mica l'ironia, la falta de respecte i pinzellades de missatges per a qui es senti al.ludit/da.
  
  Crec que si a algú no l’interessa el tema que s'estava parlant, de manera seriosa, amb no respondre punt i final.
  
  Qui no l'interessi el tema de l'ELO que passi del post.
  
  Si algú està interessat en seguir el post i vulgui contestar, que contesti.
  
  El tema era si el fet de pujar l'ELO estava més relacionat amb el nivell dels jugadors o amb el nombre de partides que un jugador feia.
• 17-01-2011 - 12:34 BET Estadístiques (Modificacions, Suggeriments) Després d'un dia convalescent d'una febre que no és ni conillera ni ná, sinó que, si hi ha alguna de febre que he agafat és la catatònica, és a dir que he quedat parada quieta sense moure'm en veure tants perjudicis i tan poca sensibilitat.
  
  S' ha posat una nota d'humor a un fil del qual es parlat fins a la sacietat, de l'elo ,del rànquing, arribant a cap conclusió ,sinó que sempre les mateixes després d'un any i dos mesos al qual neix l'Elo i amb això el rànquing,ara toquem temes d'estadístiques i afegint així números i més números, com si fos una reunió d'ESADE, les estadístiques són molt relatives o millor dit, si les fa un que és contrari al rànquing solen aparèixer estadístiques negatives o al revés, per això s'ha de ser totalment neutral.. Ai els numeros.
  
  Però el millor argument sens dubte és la fórmula de la recta, això si!!
  
  A qui es vol convèncer? i amb això que li va? és a cas això un míting polític?.
  
  És com parir un fill i el primer dia ja et diuen "és lleig" i una vegada i una altra
  
  Del "campi qui pugui" m'abstindré, a menys que vulgui dir :"que faci el campionat qui pugui"
  
  
  final d'un article, la tribuna de Jordi Badia, del punt diari d'avui diu: " .... treballar amb rigor i intel-lingència, s'ha de càrrega de raons, que vol dir deixar de fer el milhomes busca-raons." , i jo afegeixo, d'estar tan pendent dels errors externs no podrem veure mai els interns.
• 16-01-2011 - 11:47 Jinnie Estadístiques (Modificacions, Suggeriments) [quote="QjQ"]Tens febre conillera Bet?
  
  PER NAR FENT BOCA:
  
  Febre de bou (Empordà), o Febre lloba (Eiv.): febre molt elevada.
  Febre de Malta o febre mediterrània: malaltia produïda pel micrococcus melitensis, que sol durar llarga temporada i produeix cada dia una accessió de febre cap a la tarda.
  Febre groga: malaltia infecciosa en què el febrejant té la cara de color molt groc.
  Febres podrides, o Febre de sang podrida: (ant.) febres infeccioses d'accessió diària durant llarga temporada (Pou. Thes. puer. 159). Menja fruyta frescha e així febrega de febres podrides e d'altres febres, Alcanyís Reg. pest. 15.
  Febres contínues: les que duren molt de temps sense interrupció. Febres intermitents: la febre que acomet amb certes intermitències, com les febres terçanes (cada dos o tres dies), febres quartanes (cada quatre dies), etc.
  Febre conillera (Cat., Val., Bal.), o febre cucurella(Mall.): iròn., malura fingida o a la qual el qui la pateix dóna excessiva importància per tal d'esser ben atès, de no fer feina, etc.; cast. calentura de pollo por comer gallina.
  Febre del fenc: estat febrós del bestiar boví per efecte d'alimentar-se de fenc.
  Febre de la llet: estat febrós que s'observa en les mares poc després d'haver parit. Va finar la vida d'unes grans febres, Boades Feyts 408.
  «La febre dels diners, o de l'or»: l'afany i inquietuds que causa el desig d'arreplegar riqueses. Mos braços erts vos cerquen amb febre en mos deliris, Atlàntida viii. Am veritable febre va començar a treure la que cobria la porta, Massó Croq. 104.
  Donar febre a algú: donar-li feina, preocupacions, molèsties (val.).
• 15-01-2011 - 21:01 droig Primer la manilla després els descarts (Normes del joc i tàctiques de primer nivell.) Ouuuuquei, exacte no ens hem entès. Ara sé amb al què et refereixes amb els tres exemples. Ho dic perquè els exemples aquests són el de menys (per això no m’agrada posar-ne, però entenc que són més aclaratius). Aquests podrien ser molts i molt diferents! Vaig posar un cas especial i concret per poder anomenar casos on la metodología a fer ha de ser diferent (els 3 exemples) per informar al company sobre el nostre joc.
  L’exemple general és el que tenies a dalt:
  
  Pal 1: X cartes pal 1, aquest pal dóna o donarà descarts al company.
  Pal 2: Y carta/es pal 2.
  Pal 3 i 4: Z i Z', número de cartes dels Pals 3 i 4 que són pals que no ens interessen de tocar.
  
  Nota: aclaro que el Pal 1 no cal que siguin correlativament fermes, 5 de manilla-as-rei-3-2 també podrien quedar fermes el 3 i el 2 (pensem que es faran fermes).
  
  El número de X i Y (cartes en número), poden anar de moltes a molt poques. Dic també que X és pal llarg perquè sinó seria el mateix, o sigui que poden ser 3 bases en 4 cartes (dues X fermes + una Y1 ferma i Y2 no ferma) o 11 bases en 12 cartes (10 X fermes + una Y1 ferma i Y2 no ferma).
  
  Per tant, d’exemples ni ha molts.
  Nota: s’està utilitzant X i Y per anomenar el número de cartes, però també s’ha fet servir per anomenar els Pals! Cuidadiiiiin!! S’ha fet perquè són les típiques variables i perquè en els comentaris se’n ha abusat.
  
  Els tres exemples eren diferents perquè denotaven situacions de procedir diferents:
  Per no equivocar-nos en pròxims comentaris.
  Pal1 -> X en número i on les cartes són X1, X2, etc (Xx, seria la última carta en “força” del pal1). Podriem anomenar-lo PalX però pensar en no confondre amb el número de cartes (quantitat). Per Y el mateix.
  Exemple 1: Pal 2 és només una carta ferma (Y1) i una almenys que no ho és
  Exemple 2: Pal 2 són dues cartes fermes (Y1 i Y2) i una almenys que no ho és.
  Exemple 3: Pal 2 és una carta que suposem que és ferma Y2, si Y1 la té el compi segur i una almenys que no ho és.
  
  Escric el que va quedar clar per acabar de resumir-ho:
  
  Tenint els Pals 1, 2, 3 i 4, on X, Y, Z i Z’ és el número de cartes de cada pal consecutivament i X1-Xx, Y1-Yy, Z1-Zz i Z’1-Z’z’, són el valor “en força” de les cartes.
  
  En trobem en aquests casos:
  1.- Quan estem jugant una botifarra.
  2.- Quan havent cantat trumfo, sabem que els contraris no en tenen (trumfo seria Z o Z’).
  3.-No hi ha més casos
  
  On les nostres cartes siguin:
  Pal 1: X cartes fermes pal 1, aquest pal dóna o donarà descarts al company.
  Pal 2: Y carta/es ferma/es pal 2.
  Pal 3 i 4: Z i Z', són pals que no ens interessen de tocar.
  
  Cas 1: Pal 2 és només una carta ferma (Y1) i una almenys que no ho és
  Cas 2: Pal 2 són dues o més cartes fermes (Y1 i Y2) i una almenys que no ho és.
  Cas 3: Pal 2 és una carta que suposem que és ferma Y2, si Y1 la té el compi segur i una almenys que no ho és.
  
  La manera de procedir será:
  i) Si és buti. Fer una carta ferma de la meitat del pal 1, com la segona o tercera (X2 o X3), per mostrar el nostre joc al company. Fer les cartes fermes del Pal 2. Acabar de fer les cartes del Pal 1.
  ii) Si és trumfo: el nostre company en té, jugarem les cartes fermes del pal 2 (tot i que es podria fer X1). Començar o Acabar de fer les cartes del Pal 1.
  iii) Si és trumfo: el nostre company no en té. Com i).
  
  Com fer les cartes del pal 2 depèn de cada cas:
  Cas 1 – fer Y1
  Cas 2 – fer Y fermes de baix a dalt
  Cas 3 – fer Y2
  
  Val doncs, merci per aclarar el malentès i lliurar-me d’escriure més.
  
  droig :-)

Nova versió del ButiNET