Un espectacle trepidant carregat d’esquetxos que han fet història.
Una ronda per les emocions viscudes, on es fon el passat i el present, on es forja el futur.
Ens submergim en un món especial, la visió dels ulls que miren darrera un nas de pallasso, de la màscara més petita.
Una passejada per les creacions de Tortell Poltrona, a dins de la vela, catedral de l’efímer art del circ, acompanyat d’una banda de músics que formen part de la seva història.
“Jo, ho tornaré a provar, els esquetxos dels pallassos són poemes visuals que es fan amb mixtió amb el públic, mai estan acabats, però, cada espectacle dóna a la rosca una nova giragonsa i poc a poc amb el temps, el cargol és més saborós.
Números que ja no feia, alguns que sempre faig i coses que encara no he fet i vull fer.
Fa 35 anys que ho intento cada dia, ho tornaré a provar, ser un pallasso.
El Circ que a mi m'agrada és poesia
El Circ que a mi m'agrada és alegria”
Tortell Poltrona