Quina mandra! tanca portes definitivament. A partir d'ara, opinió política, música, filosofades i altres els trobareu aquí:
-> In Varietate Concordia
In Varietate Concordia is my new blog. Quina mandra! is over!
Fins aviat! - ¡Hasta pronto! - See you soon! - Bis gleich!
.
dijous 31 de juliol de 2008
Política? Avui no toca!
Durant l'agost, que és a la cantonada, la majoria canviem el nostre ritme de vida actual. Si fem vacances el trencament és evident; però fins i tot si no en fem, els canvis en el nostre entorn habitual ens fan sentir "una mica" de vacances. Per celebrar tot plegat, avui res de política: quatre anuncis, per riure una estona (el tercer és especialment divertit :-)
Politics? Not today!
In August, most of us leave our everyday life behind. Either we go on vacation, or those around us do it. Somehow, everything turns upside down and we feel different. That's why I'm not gonna write about politics today! Let's celebrate the summer time with some laughs, thanks to these four commercials (I find the third one specially hilarious).
Politics? Not today!
In August, most of us leave our everyday life behind. Either we go on vacation, or those around us do it. Somehow, everything turns upside down and we feel different. That's why I'm not gonna write about politics today! Let's celebrate the summer time with some laughs, thanks to these four commercials (I find the third one specially hilarious).
dilluns 28 de juliol de 2008
A mi els mossos!
English version not available this time. Sorry!
En Hans viu a la meva escala, al mateix replà. Ja fa temps que, amb helvètica regularitat, s'aprofita de la meva capacitat de supervivència en aquest món de voltors i, a la que em despisto una mica, patapam!, ja m'ha tornat a robar. I no ho fa d'amagatotis, no; ni tan sols té la "decència" d'esperar que la nit desplegui el seu estel·lat fulard sobre els nostres caps. Ell, sense manies, tu; quan ho necessita se'm fot al damunt, ganivet en mà, i torna a donar-li la cartera!
En Hans, això sí, ruc no és. Cada cop que li dic que aquesta vegada serà l'última, que he començat a buscar pis i que n'estic fart dels seus rampells, me'n surt amb alguna de nova: em regala una planta ben farcida de vistoses flors, em canvia la desfilada estora, on em netejo les sabates abans d'entrar a casa, per una de nova ben lluent, o neteja el meu tros d'escala. Ja dic, de ruc no en té un pèl. Ell no. El ruc sóc jo, em sembla, que amb cada regal oblido tots els cops que m'he sentit, al costat, aquella fiblada traidora, després de la qual, indefectiblement, la meva cartera i el seu contingut han acabat a les mans del bandarra del meu veí.
En Hans, però, aquest cop s'ha passat: no només al numeret de la navalla li ha seguit el furt de la cartera, sinó que a més m'ha exigit, e-xi-git!, que li pagui part de les seves despeses d'escala! En un exercici d'ironia sense límits, juraria que el molt macarra ha fet servir la paraula "solidaritat"; sí, "cal ser solidari amb els veïns d'escala", ha dit exactament amb un mig somriure. Quines penques!! El cas és que n'estic fart, però clar... mmm... ell no té feina i jo, en canvi... En fi, que un altre cop torno a dubtar. I si és immoral no ajudar-lo, malgrat tot?
Encara que coneixen la situació, perque el propi Hans -us ho podeu creure?!?- es confessava fa poc en una reunió d'escala!, la resta dels veïns callen com putes. No sé si pensar que, a l'escala, potser hi ha més d'un Hans i algun té por, ves a saber, que a la finca acabem a bufetades si la cosa esclata. Potser fins i tot jo tinc aquesta mateixa por, i tal vegada sigui per això que en Hans i jo seguim jugant al mateix, des de fa dècades, malgrat que qui surt perdent, petúnies esporàdiques a banda, sóc jo.
http://www.tv3.cat/videos/567449
.
En Hans viu a la meva escala, al mateix replà. Ja fa temps que, amb helvètica regularitat, s'aprofita de la meva capacitat de supervivència en aquest món de voltors i, a la que em despisto una mica, patapam!, ja m'ha tornat a robar. I no ho fa d'amagatotis, no; ni tan sols té la "decència" d'esperar que la nit desplegui el seu estel·lat fulard sobre els nostres caps. Ell, sense manies, tu; quan ho necessita se'm fot al damunt, ganivet en mà, i torna a donar-li la cartera!
En Hans, això sí, ruc no és. Cada cop que li dic que aquesta vegada serà l'última, que he començat a buscar pis i que n'estic fart dels seus rampells, me'n surt amb alguna de nova: em regala una planta ben farcida de vistoses flors, em canvia la desfilada estora, on em netejo les sabates abans d'entrar a casa, per una de nova ben lluent, o neteja el meu tros d'escala. Ja dic, de ruc no en té un pèl. Ell no. El ruc sóc jo, em sembla, que amb cada regal oblido tots els cops que m'he sentit, al costat, aquella fiblada traidora, després de la qual, indefectiblement, la meva cartera i el seu contingut han acabat a les mans del bandarra del meu veí.
En Hans, però, aquest cop s'ha passat: no només al numeret de la navalla li ha seguit el furt de la cartera, sinó que a més m'ha exigit, e-xi-git!, que li pagui part de les seves despeses d'escala! En un exercici d'ironia sense límits, juraria que el molt macarra ha fet servir la paraula "solidaritat"; sí, "cal ser solidari amb els veïns d'escala", ha dit exactament amb un mig somriure. Quines penques!! El cas és que n'estic fart, però clar... mmm... ell no té feina i jo, en canvi... En fi, que un altre cop torno a dubtar. I si és immoral no ajudar-lo, malgrat tot?
Encara que coneixen la situació, perque el propi Hans -us ho podeu creure?!?- es confessava fa poc en una reunió d'escala!, la resta dels veïns callen com putes. No sé si pensar que, a l'escala, potser hi ha més d'un Hans i algun té por, ves a saber, que a la finca acabem a bufetades si la cosa esclata. Potser fins i tot jo tinc aquesta mateixa por, i tal vegada sigui per això que en Hans i jo seguim jugant al mateix, des de fa dècades, malgrat que qui surt perdent, petúnies esporàdiques a banda, sóc jo.
http://www.tv3.cat/videos/567449
.
dimarts 22 de juliol de 2008
La meva religió
Església catòlica, integració dels musulmans en els països occidentals, mocadors, creus, caricatures ... La religió és, malauradament, un dels temes de conversa i anàlisi informativa més habitual a la nostra societat. “Malauradament”, dic , perquè sovint va acompanyat de malsentesos, quan no directament d’incomprensió, odi i violència. Sembla mentida com una cosa tan subjectiva i poc tangible pot provocar tantes histèries i tantes històries. O potser és precisament per això, que les provoca; ves a saber. Al meu entendre, la religiosa és una qüestió tan simple que no hauria de ser un “tema públic”. Cadascú hauria de poder creure, o no creure, en allò que vulgui, sense que això provoqués cap tipus de reacció, ni de consentiment ni de desaprovació, en els altres.
Jo crec en alguna cosa més enllà del que percebem amb els sentits. La meva religió, però, em permet respectar les creences dels altres. Allò en el que creguin, o no creguin, els altres no em fa nosa, no va amb mi igual que no ho va amb qui se’n va al llit el meu veí, de què treballa, com es guanya la vida o què fa amb el seu temps lliure. Francament, no m’interessa gens. Vaja, m’interessa òbviament si es tracta d’un amic, d’algú amb qui hi tinc establert algun tipus de relació; però fins i tot en aquest cas, no per jutjar-lo ni per aprovar, o no, allò en què creu o deixa de creure. Prou feina tinc jo a tirar endavant com per fer, de la vida dels altres, un tema de la meva pròpia agenda. Per això no entenc perquè les creences, o no creences, són sovint una qüestió pública.
La meva religió no té un déu amb barba blanca, però respecta qui sí l’hi tenen; la meva religió es basa en mirar de ser coherent, intentar saber on m'he equivocat per no tornar-hi ... La meva religió, ben mirat, la resumeix força bé aquest vídeo.
Em pregunto com és la vostra religió: "personalitzada", també? o potser propera a alguna de les "grans"? viscuda intensament, o només com a segon plat? O pot ser que no en tingueu cap en absolut. Com el viviu, aquest tema?
My religion
I find it weird, that religion is one of the most common topics in our days, in our society. I find it's weird because religion belongs to a subjective issue and, as such, it should be respected the way eah individual lives it. It is either the cross, the scarf, the cartoons or whatever... it seems impossible to respect the believes of each one.
To me, religion has not got to do with a god with a long, white beard. It has to do with respect, with tolerance, understanding and learning. My religion consists of correcting my errors, whenever I am able to; to try it, at least. It has to do with personal options, mine and those that others take. And with respecting whatever each person decides. All of this is my religion, and I believe it is important that, however your own religion is called, it allows the rest of the world decide whether they want or not a religion, and which one. Respect and tolerance are the keys!
Jo crec en alguna cosa més enllà del que percebem amb els sentits. La meva religió, però, em permet respectar les creences dels altres. Allò en el que creguin, o no creguin, els altres no em fa nosa, no va amb mi igual que no ho va amb qui se’n va al llit el meu veí, de què treballa, com es guanya la vida o què fa amb el seu temps lliure. Francament, no m’interessa gens. Vaja, m’interessa òbviament si es tracta d’un amic, d’algú amb qui hi tinc establert algun tipus de relació; però fins i tot en aquest cas, no per jutjar-lo ni per aprovar, o no, allò en què creu o deixa de creure. Prou feina tinc jo a tirar endavant com per fer, de la vida dels altres, un tema de la meva pròpia agenda. Per això no entenc perquè les creences, o no creences, són sovint una qüestió pública.
La meva religió no té un déu amb barba blanca, però respecta qui sí l’hi tenen; la meva religió es basa en mirar de ser coherent, intentar saber on m'he equivocat per no tornar-hi ... La meva religió, ben mirat, la resumeix força bé aquest vídeo.
Em pregunto com és la vostra religió: "personalitzada", també? o potser propera a alguna de les "grans"? viscuda intensament, o només com a segon plat? O pot ser que no en tingueu cap en absolut. Com el viviu, aquest tema?
My religion
I find it weird, that religion is one of the most common topics in our days, in our society. I find it's weird because religion belongs to a subjective issue and, as such, it should be respected the way eah individual lives it. It is either the cross, the scarf, the cartoons or whatever... it seems impossible to respect the believes of each one.
To me, religion has not got to do with a god with a long, white beard. It has to do with respect, with tolerance, understanding and learning. My religion consists of correcting my errors, whenever I am able to; to try it, at least. It has to do with personal options, mine and those that others take. And with respecting whatever each person decides. All of this is my religion, and I believe it is important that, however your own religion is called, it allows the rest of the world decide whether they want or not a religion, and which one. Respect and tolerance are the keys!
diumenge 20 de juliol de 2008
History mistery
Below you can read a text I just received, as a powerpoint document. You might have read it already, for these things keep travelling around the world and reach millions of inboxes. Anyway, I am posting it here because I found it curious. Also because I have no idea whether what it says is true or not, although I kind of suspect it is not... There it goes:
Abraham Lincoln was elected to Congress in 1846. John F. Kennedy was elected to Congress in 1946.
Abraham Lincoln was elected President in 1860. John F. Kennedy was elected President in 1960.
Both were particularly concerned with civil rights. Both wives lost their children while living in the White House.
Both Presidents were shot on a Friday. Both Presidents were shot in the head
Now it gets really weird...
Lincoln 's secretary was named Kennedy. Kennedy's Secretary was named Lincoln .
Both were assassinated by Southerners. Both were succeeded by Southerners named Johnson.
Andrew Johnson, who succeeded Lincoln , was born in 1808. Lyndon Johnson, who succeeded Kennedy, was born in 1908.
John Wilkes Booth, who assassinated Lincoln , was born in 1839. Lee Harvey Oswald, who assassinated Kennedy, was born in 1939.
Both assassins were known by their three names. Both names are composed of fifteen letters.
Now hang on to your seat...
Lincoln was shot at the theater named 'Ford.' Kennedy was shot in a car called ' Lincoln ' made by 'Ford.'
Lincoln was shot in a theater and his assassin ran and hid in a warehouse. Kennedy was shot from a warehouse and his assassin ran and hid in a theater.
Booth and Oswald were assassinated before their trials.
And here's the kicker...
A week before Lincoln was shot, he was in Monroe , Maryland. A week before Kennedy was shot, he was with Marilyn Monroe.
So? Any comments?
.
Abraham Lincoln was elected to Congress in 1846. John F. Kennedy was elected to Congress in 1946.
Abraham Lincoln was elected President in 1860. John F. Kennedy was elected President in 1960.
Both were particularly concerned with civil rights. Both wives lost their children while living in the White House.
Both Presidents were shot on a Friday. Both Presidents were shot in the head
Now it gets really weird...
Lincoln 's secretary was named Kennedy. Kennedy's Secretary was named Lincoln .
Both were assassinated by Southerners. Both were succeeded by Southerners named Johnson.
Andrew Johnson, who succeeded Lincoln , was born in 1808. Lyndon Johnson, who succeeded Kennedy, was born in 1908.
John Wilkes Booth, who assassinated Lincoln , was born in 1839. Lee Harvey Oswald, who assassinated Kennedy, was born in 1939.
Both assassins were known by their three names. Both names are composed of fifteen letters.
Now hang on to your seat...
Lincoln was shot at the theater named 'Ford.' Kennedy was shot in a car called ' Lincoln ' made by 'Ford.'
Lincoln was shot in a theater and his assassin ran and hid in a warehouse. Kennedy was shot from a warehouse and his assassin ran and hid in a theater.
Booth and Oswald were assassinated before their trials.
And here's the kicker...
A week before Lincoln was shot, he was in Monroe , Maryland. A week before Kennedy was shot, he was with Marilyn Monroe.
So? Any comments?
.
dimecres 16 de juliol de 2008
Belg i Ca?
Ja fa temps que la política és qualsevol cosa excepte tranquil·la, en aquest petit país del Benelux que, a data d'avui, encara coneixem com a Bèlgica. No hi ha manera que flamencs i valons s'entenguin, i, d'un temps ençà, l'abisme entre uns i altres no fa més que engrandir-se. En relació amb aquest "estat permanent de predivorci", segurament recordareu l'enrenou que va provocar, al desembre de 2006, l'emissió d'un informatiu especial, al primer canal de la televisió belga francòfona, on s'anunciava el trencament del país després de la declaració d'independència de Flandes.
Mesos enrere, el director del "Centre de Recherche et d'Information Sociopolitique", Vincent Coorebyter, resumia molt bé la situació al país. Llegiu-vos la declaració amb atenció: "Els francòfons estan convençuts que els avenços institucionals que demanen els flamencs són etapes de la via del separatisme. Els flamencs, en canvi, tenen la sospita que els francòfons ho estan bloquejant tot perquè ells estan en la situació institucional que els resulta més favorable des d'un punt de vista financer" (AVUI, 22 de setembre de 2007). El problema rau no només en qüestions financeres, sinó també lingüístiques: el francès es menja el terreny del neerlandès, i els flamencs volen aturar aquesta situació amb una reforma de l'estat que els valons, efectivament, miren d'ajornar tant com poden.
Tot plegat recorda alguna cosa, oi? Què passa a Espanya entre catalans i castellans? Els catalans presenten una proposta de nou Estatut que els castellans interpreten com una passa endavant cap al sobiranisme. El retallen, i encara esperen retallar-lo més via Tribunal Constitucional. A la vista de tot plegat, els catalans "tenen la sospita (sospita?) que els castellans ho estan bloquejant tot perquè ells estan en una situació institucional que els resulta més favorable des d'un punt de vista financer (i lingüístic, i de presència al món, i...)".
Interessant, no trobeu?
ENGLISH Version
Belgium is living hard times. For the past many, many months, the country seems to be impossible to be ruled. The differences between the citizens and governments of the Flemish and the Walloon regions (the first one, dutch-speaking; the second one, french-speaking) become bigger day after day. It is not science-fiction to take into consideration a possible breaking of the country. How would it be for Europe if the state that hosts its political capital city, Brussels, reached that point? I find this an interesting and very important issue. Since many claim that current European countries are, in terms of political borders, "untouchable" (which I do not believe at all), the partition of the belgian state would be specially relevant.
In any case, I usually explain that the European Union will never be able to develop under the pressure of the existing states. Belgium is not a big problem (no small state is), but the big ones... Stay tuned!
Mesos enrere, el director del "Centre de Recherche et d'Information Sociopolitique", Vincent Coorebyter, resumia molt bé la situació al país. Llegiu-vos la declaració amb atenció: "Els francòfons estan convençuts que els avenços institucionals que demanen els flamencs són etapes de la via del separatisme. Els flamencs, en canvi, tenen la sospita que els francòfons ho estan bloquejant tot perquè ells estan en la situació institucional que els resulta més favorable des d'un punt de vista financer" (AVUI, 22 de setembre de 2007). El problema rau no només en qüestions financeres, sinó també lingüístiques: el francès es menja el terreny del neerlandès, i els flamencs volen aturar aquesta situació amb una reforma de l'estat que els valons, efectivament, miren d'ajornar tant com poden.
Tot plegat recorda alguna cosa, oi? Què passa a Espanya entre catalans i castellans? Els catalans presenten una proposta de nou Estatut que els castellans interpreten com una passa endavant cap al sobiranisme. El retallen, i encara esperen retallar-lo més via Tribunal Constitucional. A la vista de tot plegat, els catalans "tenen la sospita (sospita?) que els castellans ho estan bloquejant tot perquè ells estan en una situació institucional que els resulta més favorable des d'un punt de vista financer (i lingüístic, i de presència al món, i...)".
Interessant, no trobeu?
ENGLISH Version
Belgium is living hard times. For the past many, many months, the country seems to be impossible to be ruled. The differences between the citizens and governments of the Flemish and the Walloon regions (the first one, dutch-speaking; the second one, french-speaking) become bigger day after day. It is not science-fiction to take into consideration a possible breaking of the country. How would it be for Europe if the state that hosts its political capital city, Brussels, reached that point? I find this an interesting and very important issue. Since many claim that current European countries are, in terms of political borders, "untouchable" (which I do not believe at all), the partition of the belgian state would be specially relevant.
In any case, I usually explain that the European Union will never be able to develop under the pressure of the existing states. Belgium is not a big problem (no small state is), but the big ones... Stay tuned!
diumenge 13 de juliol de 2008
Telemadrid, hijos de puta
Esta vez escribo el post en castellano, y lo hago por dos motivos:
1. aunque mi idioma materno es el catalán, el castellano que he aprendido (sí, ¡en Catalunya!) me permite expresarme en esta lengua sin problemas. Y, por cierto, con menos faltas de ortografía de las que he visto, en numerosas ocasiones, en ciudades castellanas (Madrid entre ellas), y
2. si este post lo lee algún responsable de Telemadrid, algún cazurro que probablemente no entienda la versión en inglés que suelo ofrecer para cada post, no tendrá problema en esta ocasión para conocer mi opinión.
Por supuesto, todos los catalanohablantes que pasan por aquí son perfectamente capaces de leer este escrito, ¡a pesar de vivir en Catalunya y quizás, incluso, haber sido escolarizados en catalán!
A lo que iba. ¿Por qué "Telemadrid, hijos de puta"?
Hay unas cuantas razones, pero antes de explicarlas es necesario ver este vídeo: http://www.3cat24.cat/video/543629/altres/14338_REPORT_LLENGUA_TELEMADRID
¿Visto? Pues está claro: "Telemadrid, hijos de puta" por manipular la realidad y los cerebros (de quienes se dejan manipular, claro; eso daría para otro post); por mentir; por falsear; por darle un micro a un tipo con una camiseta con la leyenda "Legión" y una bandera española, para que diga que "Entrepà de formatge" no es lo mismo que "Bocadillo de queso" (¡debe ser uno de los "intelectuales" del famoso Manifiesto!). En definitiva, "Telemadrid, hijos de puta" por ampliar la brecha que, día a día, separa más, provoca más odios y más desconfianzas entre quienes viven al sur del Ebro y quienes lo hacemos al norte. Sois la escoria de los medios de comunicación, vosotros y todos los que utilizáis los medios de que disponéis para servir a los intereses de los políticos que mueven vuestros hilos. Y ello aún a riesgo de crear (y aumentar) desconocimiento y odio. Purria asquerosa, sois. Estoy seguro, algún día toda la mierda que vomitáis por vuestra sucia ventana se os caerá encima. Ese día reiremos todos.
Telemadrid, jerks
Telemadrid is the name of the public television of Madrid (which, by the way, is both the city and its region). The region is ruled by the Spanish right-wing nationalist party Partido Popular, and the president of the region has shown, for a long time, a "deep interest in mass media". One of her favourite toys is Telemadrid, through which she can spread her lies and the lies of her party.
In this ocassion, the reason why I talk about them is a documentary that the station recently broadcasted. There, they try to convince the audience that the Castillian language is in jeopardy in Catalonia. This is a typical resource that Spanish nationalists use more and more often: they claim that Catalan is all over, while Castillian is less and less usual in Catalonia. Have you been there lately? Have you or do you live there? Then you know this is simply a lie, a huge lie, which damages coexistence between Catalans and citizens from the rest of Spain. It is a lie, a huge lie, that makes me and thousands get really angry, because one language is really in jeopardy in Catalonia, and that is Catalan. Go there and check it by yourself!
diumenge 6 de juliol de 2008
Per terra, mar i àire
Aquest és el centrisme del "nou" PP, el PP de Rajoy, el PP que ha fet fora Acebes, Zaplana i tota aquella banda de terroristes de la retòrica, però que malgrat els esforços per fer veure el contrari, manté el mateix esperit d'aleshores:
Em feia gràcia sentir amics, coneguts o tertulians dir que Rajoy no era com Aznar, que era una altra cosa. Rajoy em sembla tan repugnant i perillós com Aznar. L'única diferència és que aquest últim ja va demostrar (de sobra!) fins on podia arribar, mentre que l'altre porta posada la pell de bè amb l'esperança d'enganyar prou gent per poder arribar a la Moncloa. Quan hi arribi, la moderació passarà a formar part del seu passat, sense cap mena de dubte.
Segueix l'ofensiva espanyolista, per terra, mar i àire. La cosa, francament, s'està posant lletja. I no només pels catalans, sinó per la pròpia convivència entre catalans i espanyols.
ENGLISH version
The Spanish right-wing nationalist Partido Popular (Popular Party) is, once again, trying to destroy anything that disturbs their work to achieve a Castillian Spain. In this case, co-oficial languages like Catalan are a nuisace for them. As long as Catalan is spoken only at home, as long as Catalans do not aspire to use the language of Catalonia in every field of daily life, they are ok with it (of course, just because they should not openly say that they'd love to put an end to its history). But this is not the way things go: Catalans want to use their own language with the same normality that Castilians use their. This does not please the Spanish nationalists, and therefore they put all possible preassure, to try to make Catalan (and Basque, and Galician) disappear.
The ad in this post has been designed by the Partido Popular ("Today the world speaks Spanish", it says), with the aim for attacking the normal development of Catalan in Catalonia. Once again, the Partido Popular uses the language issue to divide the Spaniards and bring confusion. Where's the sense of responsibility gone? I've got no answer to that. Noone has.
Em feia gràcia sentir amics, coneguts o tertulians dir que Rajoy no era com Aznar, que era una altra cosa. Rajoy em sembla tan repugnant i perillós com Aznar. L'única diferència és que aquest últim ja va demostrar (de sobra!) fins on podia arribar, mentre que l'altre porta posada la pell de bè amb l'esperança d'enganyar prou gent per poder arribar a la Moncloa. Quan hi arribi, la moderació passarà a formar part del seu passat, sense cap mena de dubte.Segueix l'ofensiva espanyolista, per terra, mar i àire. La cosa, francament, s'està posant lletja. I no només pels catalans, sinó per la pròpia convivència entre catalans i espanyols.
ENGLISH version
The Spanish right-wing nationalist Partido Popular (Popular Party) is, once again, trying to destroy anything that disturbs their work to achieve a Castillian Spain. In this case, co-oficial languages like Catalan are a nuisace for them. As long as Catalan is spoken only at home, as long as Catalans do not aspire to use the language of Catalonia in every field of daily life, they are ok with it (of course, just because they should not openly say that they'd love to put an end to its history). But this is not the way things go: Catalans want to use their own language with the same normality that Castilians use their. This does not please the Spanish nationalists, and therefore they put all possible preassure, to try to make Catalan (and Basque, and Galician) disappear.
The ad in this post has been designed by the Partido Popular ("Today the world speaks Spanish", it says), with the aim for attacking the normal development of Catalan in Catalonia. Once again, the Partido Popular uses the language issue to divide the Spaniards and bring confusion. Where's the sense of responsibility gone? I've got no answer to that. Noone has.
dijous 3 de juliol de 2008
"Manifiesto por la lengua común"
Els "intel·lectuals" (Boadella entre ells; amb això és tot dit) que han signat el dit Manifiesto són, amb tots els respectes, una colla de malparits. No perquè donin la seva opinió sobre el que vulguin, només faltaria, sinó perquè sent gent a qui se li suposa una preparació acadèmica (sobre tot a Boadella, naturalment, però també a la resta), és intolerable que provoquin (encara més) divisió de manera deliberada.
La mort de Franco va suposar la recuperació de les llibertats, també les lingüístiques. Tots sabem (tots?) que en aquells anys inicials de la democràcia, el Parlament de Catalunya (democràtic) va fer del català la llengua vehicular a l'escola per no crear guetos lingüístics i assegurar així la recuperació de la nostra llengua. Tropocientos anys després, al 2008, la situació és aquesta:
1. la majoria de nens empren el castellà a l'escola
2. el 80% de canals de televisió a la TDT emeten, a Catalunya, en castellà
3. el 1.000% de les pel·lícules que es poden veure als cinemes catalans són en castellà
4. el 3.000% dels diaris, revistes i patrecols diversos que ofereixen els quioscos catalans són... en castellà
5. etc etc etc
La dada irrefutable, però, la que no pot negar ningú (les anteriors tampoc, però aquesta encara menys i és, al meu entendre, redefinitiva) és que a Catalunya es pot viure sense saber una sola paraula de català i és impossible viure sense saber ni una sola paraula de castellà. Els fills de puta aquests del Manifiesto, què bramen?
Ara, una cosa sí us dic: si ens estan donant pel cul de manera cansina des de ja fa temps, només és per una cosa: perque som uns miserables i perque els nostres polítics són uns miserables. No sé si ells són un reflex de la societat, o els catalans un miratge dels polítics del país, però això no pot continuar així i només nosaltres, societat i polítics catalans, polítics i societat catalana, ho podem aturar. Amb unitat. Amb un cop de puny a la taula. De la nostra desunió se n'estan aprofitant, fa temps, "intel·lectuals", mitjans de comunicació i polítics espanyols.
La primera mesura que pot prendre CADASCÚ de nosaltres? Fàcil i ràpida: desintonitzeu Tele5, que incomprensiblement s'ha afegit al Manifiesto, dels vostres televisors. Feu-ho! No digueu "sí, sí, i tant, a la merda Tele5" i d'aquí a dos dies us mirareu no sé quina merda de programa seu. No. Feu-ho ja! I igual que Tele5, esborrem de les nostres vides qualsevol altre persona o empresa que hagi signat aquest Manifiesto, o qualsevol altra forma de Manifiesto de les que, aquests últims anys, no paren de donar pel sac a la nostra llengua, a la nostra societat... a cadascun de nosaltres.
ENGLISH Version
Some Spanish "intellectuals" have published a document where they insist on the Castillian language ("castellano", auf Spanish) being in danger in Catalonia. As you might know, in this European territory both Catalan and Castillian are official languages, the first of them as the original language of the territory, the second one especially since it was imposed back in the early 18th century.
Once again, some Spanish "intellectuals", media and politicians lie about the real situation in Catalonia. The truth is that one can currently live in Barcelona or any other town in the region without knowing a word of Catalan, but it is totally impossible to do the same thing without knowing a word of Castillian.
Once again Spaniards lie, many Spaniards believe and, needless to say, the gap between Catalonia and Spain becomes, thus, wider. I guess I should thank Spaniards for helping us separate our region and their country!
La mort de Franco va suposar la recuperació de les llibertats, també les lingüístiques. Tots sabem (tots?) que en aquells anys inicials de la democràcia, el Parlament de Catalunya (democràtic) va fer del català la llengua vehicular a l'escola per no crear guetos lingüístics i assegurar així la recuperació de la nostra llengua. Tropocientos anys després, al 2008, la situació és aquesta:
1. la majoria de nens empren el castellà a l'escola
2. el 80% de canals de televisió a la TDT emeten, a Catalunya, en castellà
3. el 1.000% de les pel·lícules que es poden veure als cinemes catalans són en castellà
4. el 3.000% dels diaris, revistes i patrecols diversos que ofereixen els quioscos catalans són... en castellà
5. etc etc etc
La dada irrefutable, però, la que no pot negar ningú (les anteriors tampoc, però aquesta encara menys i és, al meu entendre, redefinitiva) és que a Catalunya es pot viure sense saber una sola paraula de català i és impossible viure sense saber ni una sola paraula de castellà. Els fills de puta aquests del Manifiesto, què bramen?
Ara, una cosa sí us dic: si ens estan donant pel cul de manera cansina des de ja fa temps, només és per una cosa: perque som uns miserables i perque els nostres polítics són uns miserables. No sé si ells són un reflex de la societat, o els catalans un miratge dels polítics del país, però això no pot continuar així i només nosaltres, societat i polítics catalans, polítics i societat catalana, ho podem aturar. Amb unitat. Amb un cop de puny a la taula. De la nostra desunió se n'estan aprofitant, fa temps, "intel·lectuals", mitjans de comunicació i polítics espanyols.
La primera mesura que pot prendre CADASCÚ de nosaltres? Fàcil i ràpida: desintonitzeu Tele5, que incomprensiblement s'ha afegit al Manifiesto, dels vostres televisors. Feu-ho! No digueu "sí, sí, i tant, a la merda Tele5" i d'aquí a dos dies us mirareu no sé quina merda de programa seu. No. Feu-ho ja! I igual que Tele5, esborrem de les nostres vides qualsevol altre persona o empresa que hagi signat aquest Manifiesto, o qualsevol altra forma de Manifiesto de les que, aquests últims anys, no paren de donar pel sac a la nostra llengua, a la nostra societat... a cadascun de nosaltres.
ENGLISH Version
Some Spanish "intellectuals" have published a document where they insist on the Castillian language ("castellano", auf Spanish) being in danger in Catalonia. As you might know, in this European territory both Catalan and Castillian are official languages, the first of them as the original language of the territory, the second one especially since it was imposed back in the early 18th century.
Once again, some Spanish "intellectuals", media and politicians lie about the real situation in Catalonia. The truth is that one can currently live in Barcelona or any other town in the region without knowing a word of Catalan, but it is totally impossible to do the same thing without knowing a word of Castillian.
Once again Spaniards lie, many Spaniards believe and, needless to say, the gap between Catalonia and Spain becomes, thus, wider. I guess I should thank Spaniards for helping us separate our region and their country!
diumenge 29 de juny de 2008
ZP buit (ZP vacío)
Zapatero és el president espanyol més buit des de la reinstauració de la democràcia. Maneres amables, darrera de les quals no hi ha res. Forma sense fons. Continent sense contingut. No seré jo qui lloï el seu antecessor, ni l'antecessor d'aquell, però pel que fa als missatges que surten de La Moncloa, a Espanya han anat a menys des del 1982. Pels catalans, el problema és que les decisions dels presidents espanyols, avui per avui, ens toquen de ple. La buidor de ZP és la buidor de les competències que l'estat es reserva per Catalunya: l'economia en majúscules, les grans infrastructures, gran part de la representativitat davant la resta del món, ... Ser, en definitiva.
Un diari proPSOE publica avui una entrevista amb el pitjor president que ha tingut Espanya en els últims 30 anys. Un cop més, Zapatero deixa ben clar que per ser president de govern, si més no a Espanya, no cal tenir sentit de la coherència ni estar preparat. Dona respostes ridícules a situacions que li plantegen els periodistes. Un exemple:
Preg.: El hecho de que, por vez primera, se diga en un texto legal que alguien puede estar detenido hasta 18 meses sin haber cometido ningún delito, ¿no es un desastre para la tradición democrática europea?
Resp.: No es un desastre, es un avance. A mí me hubiera gustado que el límite de tiempo fuera menor, que hubiera más garantías jurisdiccionales, sí, claro, pero no puede decirse que sea un desastre.
Parlen de la directiva europea de retorn d'immigrants. No calen comentaris a la resposta del Sr. Zapatero. D'exemples d'aquest nivell n'hi ha desenes al llarg de l'entrevista. Res més lluny de la meva intenció que fer publicitat a aquest diari, però si voleu entendre què vull dir quan parlo d'un Zapatero buit, llegiu-vos l'entrevista (per internet, així no llenceu l'euro i pico que deu costar el diari).
Empty Zapatero (ENGLISH version once again not available. Sorry, I'm a bit busy!)
Un diari proPSOE publica avui una entrevista amb el pitjor president que ha tingut Espanya en els últims 30 anys. Un cop més, Zapatero deixa ben clar que per ser president de govern, si més no a Espanya, no cal tenir sentit de la coherència ni estar preparat. Dona respostes ridícules a situacions que li plantegen els periodistes. Un exemple:
Preg.: El hecho de que, por vez primera, se diga en un texto legal que alguien puede estar detenido hasta 18 meses sin haber cometido ningún delito, ¿no es un desastre para la tradición democrática europea?
Resp.: No es un desastre, es un avance. A mí me hubiera gustado que el límite de tiempo fuera menor, que hubiera más garantías jurisdiccionales, sí, claro, pero no puede decirse que sea un desastre.
Parlen de la directiva europea de retorn d'immigrants. No calen comentaris a la resposta del Sr. Zapatero. D'exemples d'aquest nivell n'hi ha desenes al llarg de l'entrevista. Res més lluny de la meva intenció que fer publicitat a aquest diari, però si voleu entendre què vull dir quan parlo d'un Zapatero buit, llegiu-vos l'entrevista (per internet, així no llenceu l'euro i pico que deu costar el diari).
Empty Zapatero (ENGLISH version once again not available. Sorry, I'm a bit busy!)
divendres 27 de juny de 2008
Perquè després diguin que esport i política no van de la mà...
Aquesta és una mostra de com s'entén la democràcia i el dret a la lliure opinió a les espanyes. Faig un cut & paste de l'article que publica E-notícies sobre l'insult del cap d'esports de la COPE a Puigcercós, per haver dit que no vol que Espanya guanyi l'Eurocopa. Jo tampoc no ho vull; sort que el tal Abellán no em coneix...
El jefe de deportes de la Cope califica Puigcercós de "gilipollas"
José Antonio Abellán se indigna porque no quiere que gane España
José Antonio Abellán, jefe de deportes de la cadena Cope y presentador del programa El Tirachinas, considera que Joan Puigcercós i Iñigo Urkullu son "imbeciles", "payasos" y "gilipollas" por no desear que la selección española gane la Eurocopa. Abellán, en uno de sus programas, puso un corte de voz del presidente de ERC en el que aseguraba que ya que Cataluña no juega la máxima competición europea quería que la ganara Turquía. Por su parte, la selección favorita del presidente del PNB, según confesó es Rusia. La respuesta de Abellán en antena fue la siguiente: "Como yo estoy más caliente que un cenicero de un bingo... pero que dos gilipollas de este calibre, que dos imbéciles de este tamaño tengan la oportunidad de decir semejantes idioteces para que cualquier niño de bien con una cabeza virginal y moldeable las escuche, pues mire usted, esto ni es democracia ni es libertad ni es nada". "Y no es una descalificación cuando les llamo imbéciles o gilipollas, gilipollas, a los dos. Es una calificación. No puedo llamarles de otra manera, mi vocabulario no recoge menos iriente que gilipollas o imbécil a estos dos elementos que yo mañana, si me los encontrara en la calle, hombre un llavero no, que podría hacerles daño, pero un huevo sí les tiraba. Hay que ser imbécil, que salgan estos dos payasos diciendo "Turquía", "Rusia"...gilipollas, es que de verdad...", añadió.
Si voleu, cliqueu aquí i podreu escoltar el fragment de la veu del propi Sr. Abellán. Espero que Puigcercós i Urkullu facin el més assenyat, que és no respondre Abellán i el portin als tribunals.
(Post inspirat en un altre de l'Espai D)
And they will say that sports and politics are not linked...
This is the story: the Spanish national football (soccer) team has reached the final of the Eurocup, and will play against Germany. A Catalan polititian, named Joan Puigcercós, recently said that he did not support the Spanish team but the Turkish. I must say I do not support the Spanish team either, for political reasons, which would be a bit long to explain here...
After Mr. Puigcercós expressed his opinion, which was nothing else but to be respected, a journalist from a Spanish radio station, COPE, insulted Mr. Puigcercós repeatedly in his program. He called the Catalan polititian an "asshole" and a "jerk" for not supporting the Spanish team.
I cannot imagine a German journalist insulting somebody in this way. I simply can't, because such a thing could not happen here. And probably anywhere in the whole EU. This radio station, COPE, is supported by the Catholic church, and another of its journalists was recently condemned by a Spanish court to pay 36.000,00 € to another polititian for also insulting and offending him.
El jefe de deportes de la Cope califica Puigcercós de "gilipollas"
José Antonio Abellán se indigna porque no quiere que gane España
José Antonio Abellán, jefe de deportes de la cadena Cope y presentador del programa El Tirachinas, considera que Joan Puigcercós i Iñigo Urkullu son "imbeciles", "payasos" y "gilipollas" por no desear que la selección española gane la Eurocopa. Abellán, en uno de sus programas, puso un corte de voz del presidente de ERC en el que aseguraba que ya que Cataluña no juega la máxima competición europea quería que la ganara Turquía. Por su parte, la selección favorita del presidente del PNB, según confesó es Rusia. La respuesta de Abellán en antena fue la siguiente: "Como yo estoy más caliente que un cenicero de un bingo... pero que dos gilipollas de este calibre, que dos imbéciles de este tamaño tengan la oportunidad de decir semejantes idioteces para que cualquier niño de bien con una cabeza virginal y moldeable las escuche, pues mire usted, esto ni es democracia ni es libertad ni es nada". "Y no es una descalificación cuando les llamo imbéciles o gilipollas, gilipollas, a los dos. Es una calificación. No puedo llamarles de otra manera, mi vocabulario no recoge menos iriente que gilipollas o imbécil a estos dos elementos que yo mañana, si me los encontrara en la calle, hombre un llavero no, que podría hacerles daño, pero un huevo sí les tiraba. Hay que ser imbécil, que salgan estos dos payasos diciendo "Turquía", "Rusia"...gilipollas, es que de verdad...", añadió.
Si voleu, cliqueu aquí i podreu escoltar el fragment de la veu del propi Sr. Abellán. Espero que Puigcercós i Urkullu facin el més assenyat, que és no respondre Abellán i el portin als tribunals.
(Post inspirat en un altre de l'Espai D)
And they will say that sports and politics are not linked...
This is the story: the Spanish national football (soccer) team has reached the final of the Eurocup, and will play against Germany. A Catalan polititian, named Joan Puigcercós, recently said that he did not support the Spanish team but the Turkish. I must say I do not support the Spanish team either, for political reasons, which would be a bit long to explain here...
After Mr. Puigcercós expressed his opinion, which was nothing else but to be respected, a journalist from a Spanish radio station, COPE, insulted Mr. Puigcercós repeatedly in his program. He called the Catalan polititian an "asshole" and a "jerk" for not supporting the Spanish team.
I cannot imagine a German journalist insulting somebody in this way. I simply can't, because such a thing could not happen here. And probably anywhere in the whole EU. This radio station, COPE, is supported by the Catholic church, and another of its journalists was recently condemned by a Spanish court to pay 36.000,00 € to another polititian for also insulting and offending him.
dimarts 24 de juny de 2008
Contaminació oficial
(Carta enviada, avui, a algún mitjà de comunicació català)
Cada cop que viatjo a Barcelona i agafo el metro em trobo amb el mateix: contaminació (acústica) permesa per l'ajuntament, on incomprensiblement hi governa un partit "eco-sostenible". Com és possible que el govern de la ciutat sigui el primer a fomentar la contaminació (acústica) a les andanes del metro? Què cal fer perquè algún responsable de la Casa Gran expliqui als usuaris perquè és obligatori escoltar anuncis, notícies, música mentre s'espera el tren? No ho entenc. No ho entendria en cap cas, però considerant que IC-V governa a Barcelona, encara ho entenc menys. Els senyors d'Iniciativa deuen saber que la contaminació no es pateix només pel nas, els ulls o la pell... També es pateix a través de l'oïda. I causa nervis. I estrès. No entenen a l'ajuntament que, en els temps dels "mp", qui vol música, notícies o publicitat la pot escoltar, sense problema i en privat, quan vol? Que deixin els monitors, si volen, però perquè no utilitzen subtítols i fora problema? Així funciona a Berlin (entre desenes d'altres ciutats), on fins i tot alguns vagons del metro tenen monitors (no només les andanes), però en cap cas se sent una mosca. Espero una resposta de l'ajuntament. O millor, directament un comunicat informant a partir de quin moment treuran el maleït sò i deixaran només els subtítols. Gràcies.
English version, soon available. Stay tuned! :)
Cada cop que viatjo a Barcelona i agafo el metro em trobo amb el mateix: contaminació (acústica) permesa per l'ajuntament, on incomprensiblement hi governa un partit "eco-sostenible". Com és possible que el govern de la ciutat sigui el primer a fomentar la contaminació (acústica) a les andanes del metro? Què cal fer perquè algún responsable de la Casa Gran expliqui als usuaris perquè és obligatori escoltar anuncis, notícies, música mentre s'espera el tren? No ho entenc. No ho entendria en cap cas, però considerant que IC-V governa a Barcelona, encara ho entenc menys. Els senyors d'Iniciativa deuen saber que la contaminació no es pateix només pel nas, els ulls o la pell... També es pateix a través de l'oïda. I causa nervis. I estrès. No entenen a l'ajuntament que, en els temps dels "mp", qui vol música, notícies o publicitat la pot escoltar, sense problema i en privat, quan vol? Que deixin els monitors, si volen, però perquè no utilitzen subtítols i fora problema? Així funciona a Berlin (entre desenes d'altres ciutats), on fins i tot alguns vagons del metro tenen monitors (no només les andanes), però en cap cas se sent una mosca. Espero una resposta de l'ajuntament. O millor, directament un comunicat informant a partir de quin moment treuran el maleït sò i deixaran només els subtítols. Gràcies.
English version, soon available. Stay tuned! :)
diumenge 27 d’abril de 2008
Festival de Curtmetratges de Dresden
Fa pocs dies es va celebrar a Dresden el 20è Festival de Curtmetratges. Tot i que no hi vaig poder anar em va tocar seguir-lo de prop per poder-ne informar. Vaig estar en contacte amb els organitzadors, que m'enviaven diàriament les notes de premsa. El cap de setmana passat el jurat va donar a conèixer els guanyadors; el premi ARTE se'l va endur un curt que porta per títol "La parabólica". De l'alacantí Xavi Sala, el podeu veure aquí, en el seu web.
Filmfest Dresden
A few days ago, a short film festival took place in Dresden. I could not attend it, but received daily the press releases so that I could inform about it to the audience. The prizes were given last weekend. One of them was for a guy from Alacant, Xavi Sala, and you can see it here, in his web site.
diumenge 20 d’abril de 2008
Colombo? Colom? Colón?
Charles J. Merrill és professor d'espanyol a la universitat Mount St. Mary's, als Estats Units. És expert en literatura catalana medieval i ha col·laborat amb el canal Discovery Channel. Aviat publicarà 'Solving the enigma of Colombus' origins', en què sosté que Colom era català, nascut en una família 'hostil a la dinastia que governava el seu país'. L'investigador va passar un any a Cervera estudiant els orígens de l'almirall.
L'origen de Colom és, efectivament, un enigma. La suposada procedència genovesa de l'almirall queda en entredit per dos motius:
1. no hi ha cap prova irrefutable que la demostri de manera incontestable, i
2. tampoc no n'hi ha cap que faci inviables teories sobre altres procedències, entre elles la catalana.
Al cap i a la fi, si hi ha qui dubta que l'home arribés realment a la lluna aquell juliol del 69, com no hem de dubtar de la procedència de Colom si no hi ha cap documentació, cap prova que la deixi clara? A més, la història l'escriuen sempre els guanyadors que, en aquella època i posteriors, no eren precisament catalans.
Al cap i a la fi, si hi ha qui dubta que l'home arribés realment a la lluna aquell juliol del 69, com no hem de dubtar de la procedència de Colom si no hi ha cap documentació, cap prova que la deixi clara? A més, la història l'escriuen sempre els guanyadors que, en aquella època i posteriors, no eren precisament catalans.
En teniu alguna opinió, d'aquest tema?
Colombo? Colom? Colón?
Colombo? Colom? Colón?
School children around the world are taught that Christopher Columbus was Italian, or, more precisely, a Genoese who sailed to the New World because the Spanish sovereigns gave him the money for the project. The idea that Columbus was Italian also fits well with some histories of the Renaissance, which hold that Italy was the birthplace of the Renaissance and that it spread from there.
But what if Columbus were born somewhere else? What if he were Catalan? Such a finding could have far-reaching implications for historical scholarship and for national identities. In fact, it could provide evidence for other historical theories which hold that Italy’s role in the Renaissance may be less prominent than previously thought.
These are some of the implications that stem from Professor Charles J. Merrill’s 40-year program of research to discover the origins of Columbus, the findings of which are summarized in this book. "There‘s no question that some of the proponents of the revisionist theories of Columbus’s origins have been moved by nationalism or other non-scholarly considerations," Merrill writes in the Introduction. "The best of the unofficial theories have been published in books and journals with minimal circulation, often in obscure languages, that take a good deal of effort to find and read. Having taken the trouble to find and read them, I propose briefly to rehearse those alternative theories ... then to give the standard, Italian version and explain ... the objections that have been made to it; and then to expound ... the thesis that I think is most likely to be the true one: namely, that Christopher Columbus was a Catalan, born in the principality of Catalonia, a member of a family hostile to the dynasty that ruled his country".
These are some of the implications that stem from Professor Charles J. Merrill’s 40-year program of research to discover the origins of Columbus, the findings of which are summarized in this book. "There‘s no question that some of the proponents of the revisionist theories of Columbus’s origins have been moved by nationalism or other non-scholarly considerations," Merrill writes in the Introduction. "The best of the unofficial theories have been published in books and journals with minimal circulation, often in obscure languages, that take a good deal of effort to find and read. Having taken the trouble to find and read them, I propose briefly to rehearse those alternative theories ... then to give the standard, Italian version and explain ... the objections that have been made to it; and then to expound ... the thesis that I think is most likely to be the true one: namely, that Christopher Columbus was a Catalan, born in the principality of Catalonia, a member of a family hostile to the dynasty that ruled his country".
dimecres 16 d’abril de 2008
De Premis
Estimats amics presencials i virtuals, Aquest escrit va adreçat, d'una banda, als qui en els últims temps heu tingut un record pel Berlin Chronicles o pel Quina mandra!, en forma de premi. El Dardo, concretament, m'ha arribat amb matasegells de quatre de les vostres cases; l'última, la d'en DooM.
L'he penjat a la banda lateral del blog, perquè en quedi constància pública de l'acceptació del guardó i del meu agraïment per haver-li estat atorgat o a l'un o a l'altre. Però he deixat de fer una cosa que potser és obligada en aquest món virtual: donar el premi, al seu torn, a cinc blogs més que consideri especials.
No ho he fet perquè, tal com ja va passar temps enrere, escollir cinc dels blogs que tinc linkats a la dreta del Berlin Chronicles (sota els títols "Aus Katalonien", "Aus Deutschland" i "Aus dem Rest der Welt"), em resulta molt difícil. De fet em resulta impossible. Aquests links em duen als blogs on entro, si no cada dia... gairebé. Com podria triar-ne cinc, si són allà, justament, perquè són els que m'interessen? Em veig incapaç. És més, no vull triar. És com allò: qui t'estimes més, la mama o el papa? Coi, que no, que no vull triar! Així que ningú es prengui el meu no-post premiador com un menyspreu. Lluny d'això, estic molt agraït. Del premi atorgat en queda constància en el lateral de cada blog, on el penjo. Al seu torn, de qui al meu entendre es mereix un premi, en deixo constància gairebé diària en les lectures dels vostres blogs i, molts cops, els comentaris als vostres posts.
Un aplaudiment per tots nosaltres, per contribuir a remoure conciències, a reflexionar, a somriure o cabrejar-nos... per aportar uns altres punts de vista, diferents dels que ens aporten els poderosos mitjans.
No ho he fet perquè, tal com ja va passar temps enrere, escollir cinc dels blogs que tinc linkats a la dreta del Berlin Chronicles (sota els títols "Aus Katalonien", "Aus Deutschland" i "Aus dem Rest der Welt"), em resulta molt difícil. De fet em resulta impossible. Aquests links em duen als blogs on entro, si no cada dia... gairebé. Com podria triar-ne cinc, si són allà, justament, perquè són els que m'interessen? Em veig incapaç. És més, no vull triar. És com allò: qui t'estimes més, la mama o el papa? Coi, que no, que no vull triar! Així que ningú es prengui el meu no-post premiador com un menyspreu. Lluny d'això, estic molt agraït. Del premi atorgat en queda constància en el lateral de cada blog, on el penjo. Al seu torn, de qui al meu entendre es mereix un premi, en deixo constància gairebé diària en les lectures dels vostres blogs i, molts cops, els comentaris als vostres posts.
Un aplaudiment per tots nosaltres, per contribuir a remoure conciències, a reflexionar, a somriure o cabrejar-nos... per aportar uns altres punts de vista, diferents dels que ens aporten els poderosos mitjans.
Ah!, i visca Catalunya lliure! (perdó, perdó, que això ara no tocava, oi? :)
About prizes
I decided to write this post in response to the last prize either The Berlin Chronicles or Quina mandra! (What a bore!) have received. It is called Dardo, and the last (virtual, in this case) friend who has granted it to one of my blogs is DooM.
According to the "tradition", when you receive a prize you're supposed to give it to five other blogs that you consider especially interesting, for whatever reason. Well, I did not do it this time, and I don't think I'll do it in the future either. It's not that I do not appreciate getting the mention; it's only that, out of all of the blogs linked at the "Aus Katalonien", "Aus Deutschland" and "Aus dem Rest der Welt", at the right side of The Berlin Chronicles... how could I ever choose only five? No way, I can't. I don't want to, actually! They're there because they're the ones I visit almost daily, and where I leave my comments pretty often.
The prize can be seen at the side of each blog, as a prove of my acceptance of it and, of course, my gratefulness.
Thank you all for being there, for bringing up important, funny, sad, deep issues which lead us all, readers, review our points of view every day, and improve ourselves.
By the way, long live free Catalonia!! (oops, sorry, not the right time, right? :)
diumenge 13 d’abril de 2008
Polònia o Catalunya?
Foto: EFE"És el primer govern de la història d'Espanya en el qual existeix un ministeri d'Igualtat, que encapçala la dona més jove de l'executiu, el primer en el què una dona es fa càrrec de la cartera de Defensa i el primer en el què hi ha més dones que homes". Són paraules del president del govern espanyol un cop donada a conèixer la composició del seu nou executiu. Li ha faltat acabar la frase dient alguna cosa com: "... i el primer en què una inepta integral repeteix càrrec. És la meva forma de fer públic el que penso de Catalunya i els seus problemes d'infrastructures".
D'acord que els "polacs" deuen estar encantats, amb això de la Maleni, però des d'un punt de vista seriós mantenir-la al capdavant del ministeri de Foment és tota una boutade. La seva ratificació és LA mostra, així, en majúscules, del que pensa Zapatero de Catalunya i alguns dels seus problemes més greus (rodalies, aeroport de Barcelona, alta velocitat...). Si al llarg de l'anterior legislatura la màscara de ZP va anar caient de forma paulatina, la present comença amb el president espanyol sortint a la palestra a pèl, con dos cojones, porque yo lo valgo! No només se la bufa el tema "Catalunya", és que ni tan sols li fa angúnia demostrar-ho. No està de més recordar que al capdavant del Congrés espanyol hi ha posat el Sr. Bono que, en qüestions territorials, igual que és membre del PSOE podria ser-ho del PP o del partit de la Rosa Díez. Ara, mantenir la Sra. Alvarez com a responsable del ministeri que gestiona les infrastructures és la màxima expressió del cashondeo. Afortunadament visc 1.700 km al nord dels Pirineus, així que la ferum de tot plegat només m'arriba d'esquitllada, via internet. No sé què n'han dit, d'això de la Sra. Alvarez, els del PSOE de Catalunya. Em jugo les garrofes, però, que continuen "fardant" de la influència que tenen sobre el PSOE d'Espanya. Amics del PSOE català, si tanta influència teniu després "d'haver contribuït de forma clara a la victòria socialista del 9 de març", ¿com és que hi ha tants ministres catalans ara... com fa tres mesos? I sobretot, ¿com és que Foment continua en mans de la inepta de la Sra. Alvarez i no se n'ha traspassat la responsabilitat, posem per cas, a un membre del vostre partit? Aquest sí que és un ministeri important pels interessos del nostre país, i no Defensa!
D'acord que els "polacs" deuen estar encantats, amb això de la Maleni, però des d'un punt de vista seriós mantenir-la al capdavant del ministeri de Foment és tota una boutade. La seva ratificació és LA mostra, així, en majúscules, del que pensa Zapatero de Catalunya i alguns dels seus problemes més greus (rodalies, aeroport de Barcelona, alta velocitat...). Si al llarg de l'anterior legislatura la màscara de ZP va anar caient de forma paulatina, la present comença amb el president espanyol sortint a la palestra a pèl, con dos cojones, porque yo lo valgo! No només se la bufa el tema "Catalunya", és que ni tan sols li fa angúnia demostrar-ho. No està de més recordar que al capdavant del Congrés espanyol hi ha posat el Sr. Bono que, en qüestions territorials, igual que és membre del PSOE podria ser-ho del PP o del partit de la Rosa Díez. Ara, mantenir la Sra. Alvarez com a responsable del ministeri que gestiona les infrastructures és la màxima expressió del cashondeo. Afortunadament visc 1.700 km al nord dels Pirineus, així que la ferum de tot plegat només m'arriba d'esquitllada, via internet. No sé què n'han dit, d'això de la Sra. Alvarez, els del PSOE de Catalunya. Em jugo les garrofes, però, que continuen "fardant" de la influència que tenen sobre el PSOE d'Espanya. Amics del PSOE català, si tanta influència teniu després "d'haver contribuït de forma clara a la victòria socialista del 9 de març", ¿com és que hi ha tants ministres catalans ara... com fa tres mesos? I sobretot, ¿com és que Foment continua en mans de la inepta de la Sra. Alvarez i no se n'ha traspassat la responsabilitat, posem per cas, a un membre del vostre partit? Aquest sí que és un ministeri important pels interessos del nostre país, i no Defensa!
Afegitó d'última hora: les preguntes són retòriques, perquè la resposta la tenen els propis catalans des del vespre del 9.3.2008: el PSOE sap que en té prou de treure, poc abans de cada procés electoral, el fantasma del PP (compte, Caputxeta, que vindrà el llop!!) perquè milers de milers de catalans els votin a ells. Per tant, ¿perquè hauria d'arriscar-se a "desagradar" a les Espanyes, per exemple semblant pro-Catalunya, si l'amor dels catalans és incondicional? Em fot sentir-ho així, però com a poble sóm patètics.
English version
The president of the Spanish government, José Luis Rodríguez Zapatero, who was reelected after his Socialist Party won the elections one month ago, informed yesterday who will be the ministers of his second term in office. To the surprise of most Catalans (and very probably also many Spaniards), he decided that the person in charge of the Infrastructures Ministry will not be substituted. Her name, Magdalena Alvarez, was on the papers almost every day in the past months. Her ministry, and therefore herself, is responsible for the train service, for example, which has been repeatedly malfunctioning within the past maaany months. A crap service, something hard to believe. Not only thousands of workers have been arriving late to work and back home, for weeks; also the fast train line has suffered indescriptible delays and technical problems in its way to Barcelona. Not to talk about the tiny airport which, far from being a first-class facility for a city like Barcelona, is still a third-class infrastructure.
So, this disaster-woman will be, once again, responsible for such an important ministry. Which proves, with no trace of doubt, that president Zapatero doesn't care at all about Catalonia and the problems that the country has been facing lately... and will have to face, undoubtfully and unfortunatelly.
diumenge 6 d’abril de 2008
Estupidesa sense límits
Segueixo a distància els efectes de la persistent sequera que pateix Catalunya. Em sembla percebre un estat de nerviosisme, crec que no només a nivell polític, d'altra banda absolutament comprensible. La sequera no remet i ja s'han donat casos de denúncies per regar i per netejar amb aigua de rec.
Així les coses, mentre al nostre país comencen les bufetades per decidir si l'aigua s'ha de trasvassar, portar en vaixells, dessalar o demanar al cel, un increïble projecte segueix endavant: Gran Scala. Les dades bàsiques les vaig presentar en aquest post.
Sabent com sabem que el canvi climàtic ha de portar períodes d'escassetat d'aigua, especialment a la Península Ibèrica, resulta insultant i intolerable que el projecte Gran Scala segueixi sobre la taula dels terroristes especuladors que l'impulsen. I el més greu: amb el vist-i-plau de les autoritats polítiques competents!
Cal saber que aquest descomunal complex tindrà un impacte superior al d'una ciutat del tamany de Manresa o Sant Boi de Llobregat, que afecta espais protegits per la legislació ambiental europea (què espera la CE per dir-ne alguna cosa?!?), que les inversions planejades deriven, en definitiva, en un consum depredador d'aigua... en un territori ja avui desèrtic!
Per acabar de dibuixar una situació que sembla extreta d'una pel·lícula de Martínez Soria (per cert, nascut a Saragossa), l'Aragó acull enguany una Exposició Universal que du per lema Aigua i desenvolupament sostenible!!!
A l'estat nordamericà de Nevada hi ha Las Vegas. A més de ser una ciutat horrorosa és la "mussa" del projecte Gran Scala. L'alcalde d'aquell monstre deia, fa poc: "If necessary, Las Vegas will meet its water needs with the water that Southern California farmers use". Com Las Vegas, el complex Gran Scala s'ha de situar en una zona àrida, desèrtica i sense recursos. Per això, més enllà de les consideracions morals, que evidentment hi són, aquest problema no ho és només dels aragonesos, sino de tots els veïns i la resta del món.
Unlimited stupidity
Catalonia is living a long, tough period of drought. A water war is starting as politicians forbit the use of water for some purposes, such as watering plants or filling swimming-pools. It is a complicated situation which will only get worse if rain does not arrive soon.
The Iberian Peninsula is actually one of the areas in the world where, according to experts, the climate changes currently undergoing in the planet will have greatest effect. At this point, it is impossible to understand how can a project like Gran Scala be supported by any government. In this post I explained the main features of the project.
Such a complex will have an impact similar to that of a city with 100,000 inhabitants. Considering that the area chosen to develop the monster is... a desert!, with some parts protected by European environmental laws (what is the European Commission waiting to stop this madness?!?), how can this possible go on?
The most incredible part of this story is that Aragon, the territory where Gran Scala is to be built -if nobody stops it right away- will be organizing a World Exhibit this year, which motto is Water and Sustainable Development!!!
Las Vegas, in Nevada (US), is not only a horrible city but the mirror in which the project Gran Scala is looking itself at. According to its mayor, "If necessary, Las Vegas will meet its water needs with the water that Southern California farmers use". Just like Las Vegas, Gran Scala will be ("would have been", hopefully) located in an arid, desert area with no water resources. This is the reason why this is not only a problem of the people of Aragón, but also of all their neighbours and the rest of the world.
Així les coses, mentre al nostre país comencen les bufetades per decidir si l'aigua s'ha de trasvassar, portar en vaixells, dessalar o demanar al cel, un increïble projecte segueix endavant: Gran Scala. Les dades bàsiques les vaig presentar en aquest post.
Sabent com sabem que el canvi climàtic ha de portar períodes d'escassetat d'aigua, especialment a la Península Ibèrica, resulta insultant i intolerable que el projecte Gran Scala segueixi sobre la taula dels terroristes especuladors que l'impulsen. I el més greu: amb el vist-i-plau de les autoritats polítiques competents!
Cal saber que aquest descomunal complex tindrà un impacte superior al d'una ciutat del tamany de Manresa o Sant Boi de Llobregat, que afecta espais protegits per la legislació ambiental europea (què espera la CE per dir-ne alguna cosa?!?), que les inversions planejades deriven, en definitiva, en un consum depredador d'aigua... en un territori ja avui desèrtic!
Per acabar de dibuixar una situació que sembla extreta d'una pel·lícula de Martínez Soria (per cert, nascut a Saragossa), l'Aragó acull enguany una Exposició Universal que du per lema Aigua i desenvolupament sostenible!!!
A l'estat nordamericà de Nevada hi ha Las Vegas. A més de ser una ciutat horrorosa és la "mussa" del projecte Gran Scala. L'alcalde d'aquell monstre deia, fa poc: "If necessary, Las Vegas will meet its water needs with the water that Southern California farmers use". Com Las Vegas, el complex Gran Scala s'ha de situar en una zona àrida, desèrtica i sense recursos. Per això, més enllà de les consideracions morals, que evidentment hi són, aquest problema no ho és només dels aragonesos, sino de tots els veïns i la resta del món.
Unlimited stupidity
Catalonia is living a long, tough period of drought. A water war is starting as politicians forbit the use of water for some purposes, such as watering plants or filling swimming-pools. It is a complicated situation which will only get worse if rain does not arrive soon.
The Iberian Peninsula is actually one of the areas in the world where, according to experts, the climate changes currently undergoing in the planet will have greatest effect. At this point, it is impossible to understand how can a project like Gran Scala be supported by any government. In this post I explained the main features of the project.
Such a complex will have an impact similar to that of a city with 100,000 inhabitants. Considering that the area chosen to develop the monster is... a desert!, with some parts protected by European environmental laws (what is the European Commission waiting to stop this madness?!?), how can this possible go on?
The most incredible part of this story is that Aragon, the territory where Gran Scala is to be built -if nobody stops it right away- will be organizing a World Exhibit this year, which motto is Water and Sustainable Development!!!
Las Vegas, in Nevada (US), is not only a horrible city but the mirror in which the project Gran Scala is looking itself at. According to its mayor, "If necessary, Las Vegas will meet its water needs with the water that Southern California farmers use". Just like Las Vegas, Gran Scala will be ("would have been", hopefully) located in an arid, desert area with no water resources. This is the reason why this is not only a problem of the people of Aragón, but also of all their neighbours and the rest of the world.
diumenge 30 de març de 2008
FITNA
Fitna = (فتنة) Mot àrab que expressa la idea d'un càstig de Déu als pecadors.
Fitna (2008) = títol d'una pel·lícula on un director neerlandès pretén mostrar la vinculació entre l'Al-Corà i la violència de grups com Al-Qaida.
Quin és el motiu que aquests últims anys enfronta la religió musulmana amb la resta del món? La resposta és simple: interpretació. La interpretació (interessada) que alguns fan de l'Al-Corà, segons la qual està justificat assassinar "infidels" (no musulmans); la matei
xa interpretació interessada per la qual les dones han d'anar tapades de cap a peus; o no poden sortir al carrer si no van acompanyades; o no poden conduir cotxes; la mateixa interpretació per la qual els gais són penjats a la forca; o la que pretén justificar que Al-Andalus s'ha de recuperar, naturalment prèvia reconversió o eliminació dels actuals habitants de la zona.
"Fitna", la pel·lícula, no em sembla res de l'altre món. Fa una interpretació, tan interessada com la dels Bin Landens i companyia. Ofereix elements, dóna un missatge i que cadascú es munti la seva pròpia història.
Per mi, els qui s'erigeixen com a intèrprets "naturals" de l'Al-Corà són, ni més ni menys, els "inquisidors" dels nostres temps. Bin Laden i companyia són els Torquemada del segle XXI. Així de simple. Si els inquisidors de l'Edat Mitjana haguessin tingut telèfons mòbils, temporitzadors, haguessin pogut fer explotar trens o avions... ho haguessin fet tal com els inquisidors dels nostres temps ho fan. Tot s'hi val quan del que es tracta és d'imposar la teva religió (que vol dir imposar-te tu). És igual que siguis un ultra cristià com els inquisidors d'abans o un ultra musulmà com els inquisidors d'ara.
Som al segle XXI. Occident viu sota uns paràmetres que són producte de l'evolució del món en els últims segles: la revolució francesa, la industrial, l'evolució tecnològica... ens han portat on som avui. Amb mancances i virtuts, aquest és el nostre marc de comvivència. Aquest marc de convivència és incompatible amb una interpretació "inquisitòria" de l'Al-Corà.
Dit d'una altra manera: "nosaltres" vivim en un món, "ells" (els inquisidors) viuen en un altre. El problema és que compartim planeta.
Per mi aquesta és la pel·lícula dels fets. A partir d'aquí, "nosaltres" som els qui més haurem de posar de la nostra part perquè Martí Luter, la revolució francesa i la Il·lustració és el que ens ha portat on som. A "nosaltres", no a "ells".
Què cal fer? En realitat és senzill: posar-hi seny, que vol dir dues coses:
1. No caure en la temptació de creure's que "l'Islam és una amenaça" (ho és la interpretació dels inquisidors) o que "els musulmans ens volen mal" (ens el volen els "inquisidors")
2. Que els qui en tenen la capacitat posin totes les seves forces per acabar amb els inquisidors, si pot ser sense aprofitar l'ocasió per envair l'Orient Mitjà i part del llunyà.
Cal un Martí Luter islamista, o un Consell de Martí Luters, que revisi i actualitzi la interpretació de l'Al-Corà. Cal un Joan XXIII musulmà.
Ingredients per a una bona resolució del conflicte per la interpretació de l'Al-Corà:
1. Separar la "Inquisició" i els "inquisidors" de la religió musulmana en sí
2. Perseguir els "inquisidors" i acabar amb ells, perquè són una xacra per als propis musulmans i un perill per a tots.
3. Reformar, actualitzar la interpretació de l'Islam per fer-lo una religió compatible amb la Raó
FITNA
You have probably heard of (or seen) the film by a dutch director, where he gives his own interpretation of the Islam, according to the Al-Qaeda parameters. A mistake? Each of us is free to have an opinion about it. In any case, we're all surrounded by interpretations. Also Bin Laden and his guys interpretate the Coran and, according to it, act the way they do.
With regards this interpretation of the Coran, Al-Qaida as acting just like the inquisitors did in part of the Catholic world, especially in Spain, centuries ago. Exactly the same story: "the Bible (now Coran) says...", "the Bible (now Coran) shows...", and we decide accordingly. Just the same story. Leaving aside the fact that no one should make interpretations on his/her own benefit (which, on the other hand, is the story of our world), the attitude of these extreme islamists colides with the values of the western world. Martin Luther and the reform of the Christian church; the French & the Industrial revolutions... the Enlightenment! This is, as I understand it, the key of the problem. If we want to believe that Bin Laden and Al-Qaeda follow their deepest believes, then this proves that they live in one world and we live in a different one. Unfortunatelly, we share the same planet so a solution is to be found.
A reform inside the Islam is urgent. There are voices in the muslim world who claim that their religion is not for opression, is not for Yihad and all this bullsh*t. That's why a muslim Luther is necessary; also sort of an "Age of Enlightment" should reach those which interpretation of the Coran frontly collides with the freedom of the rest.
Fitna (2008) = títol d'una pel·lícula on un director neerlandès pretén mostrar la vinculació entre l'Al-Corà i la violència de grups com Al-Qaida.
Quin és el motiu que aquests últims anys enfronta la religió musulmana amb la resta del món? La resposta és simple: interpretació. La interpretació (interessada) que alguns fan de l'Al-Corà, segons la qual està justificat assassinar "infidels" (no musulmans); la matei
xa interpretació interessada per la qual les dones han d'anar tapades de cap a peus; o no poden sortir al carrer si no van acompanyades; o no poden conduir cotxes; la mateixa interpretació per la qual els gais són penjats a la forca; o la que pretén justificar que Al-Andalus s'ha de recuperar, naturalment prèvia reconversió o eliminació dels actuals habitants de la zona."Fitna", la pel·lícula, no em sembla res de l'altre món. Fa una interpretació, tan interessada com la dels Bin Landens i companyia. Ofereix elements, dóna un missatge i que cadascú es munti la seva pròpia història.
Per mi, els qui s'erigeixen com a intèrprets "naturals" de l'Al-Corà són, ni més ni menys, els "inquisidors" dels nostres temps. Bin Laden i companyia són els Torquemada del segle XXI. Així de simple. Si els inquisidors de l'Edat Mitjana haguessin tingut telèfons mòbils, temporitzadors, haguessin pogut fer explotar trens o avions... ho haguessin fet tal com els inquisidors dels nostres temps ho fan. Tot s'hi val quan del que es tracta és d'imposar la teva religió (que vol dir imposar-te tu). És igual que siguis un ultra cristià com els inquisidors d'abans o un ultra musulmà com els inquisidors d'ara.
Som al segle XXI. Occident viu sota uns paràmetres que són producte de l'evolució del món en els últims segles: la revolució francesa, la industrial, l'evolució tecnològica... ens han portat on som avui. Amb mancances i virtuts, aquest és el nostre marc de comvivència. Aquest marc de convivència és incompatible amb una interpretació "inquisitòria" de l'Al-Corà.
Dit d'una altra manera: "nosaltres" vivim en un món, "ells" (els inquisidors) viuen en un altre. El problema és que compartim planeta.
Per mi aquesta és la pel·lícula dels fets. A partir d'aquí, "nosaltres" som els qui més haurem de posar de la nostra part perquè Martí Luter, la revolució francesa i la Il·lustració és el que ens ha portat on som. A "nosaltres", no a "ells".
Què cal fer? En realitat és senzill: posar-hi seny, que vol dir dues coses:
1. No caure en la temptació de creure's que "l'Islam és una amenaça" (ho és la interpretació dels inquisidors) o que "els musulmans ens volen mal" (ens el volen els "inquisidors")
2. Que els qui en tenen la capacitat posin totes les seves forces per acabar amb els inquisidors, si pot ser sense aprofitar l'ocasió per envair l'Orient Mitjà i part del llunyà.
Cal un Martí Luter islamista, o un Consell de Martí Luters, que revisi i actualitzi la interpretació de l'Al-Corà. Cal un Joan XXIII musulmà.
Ingredients per a una bona resolució del conflicte per la interpretació de l'Al-Corà:
1. Separar la "Inquisició" i els "inquisidors" de la religió musulmana en sí
2. Perseguir els "inquisidors" i acabar amb ells, perquè són una xacra per als propis musulmans i un perill per a tots.
3. Reformar, actualitzar la interpretació de l'Islam per fer-lo una religió compatible amb la Raó
FITNA
You have probably heard of (or seen) the film by a dutch director, where he gives his own interpretation of the Islam, according to the Al-Qaeda parameters. A mistake? Each of us is free to have an opinion about it. In any case, we're all surrounded by interpretations. Also Bin Laden and his guys interpretate the Coran and, according to it, act the way they do.
With regards this interpretation of the Coran, Al-Qaida as acting just like the inquisitors did in part of the Catholic world, especially in Spain, centuries ago. Exactly the same story: "the Bible (now Coran) says...", "the Bible (now Coran) shows...", and we decide accordingly. Just the same story. Leaving aside the fact that no one should make interpretations on his/her own benefit (which, on the other hand, is the story of our world), the attitude of these extreme islamists colides with the values of the western world. Martin Luther and the reform of the Christian church; the French & the Industrial revolutions... the Enlightenment! This is, as I understand it, the key of the problem. If we want to believe that Bin Laden and Al-Qaeda follow their deepest believes, then this proves that they live in one world and we live in a different one. Unfortunatelly, we share the same planet so a solution is to be found.
A reform inside the Islam is urgent. There are voices in the muslim world who claim that their religion is not for opression, is not for Yihad and all this bullsh*t. That's why a muslim Luther is necessary; also sort of an "Age of Enlightment" should reach those which interpretation of the Coran frontly collides with the freedom of the rest.
dissabte 29 de març de 2008
Horari d'estiu
Aquesta pròxima nit caldrà avançar una hora els rellotges: a les 2.00 haurem de posar les 3.00, encetant així l'horari d'estiu. A Berlin això vol dir que aquest diumenge el sol sortirà cap a les 6.45 del matí, i gaudirem de llum natural fins allà les 20.05 h.
Summer time
At 2AM next night we will have to move the hands of our watches one hour forward, to 3AM. We will be then in the summer time, which means that daylight will arrive in Berlin at about 6.45AM on Sunday, and we will enjoy natural light until ca. 8.05PM.
dimarts 25 de març de 2008
Morts evitables
Durant aquesta Setmana Santa, el número de morts a les carreteres catalanes ha estat el mateix que en les festes de Pasqua de l'any passat. En general sembla haver-hi una certa tendència a la disminució dels morts en accidents de trànsit, però ni de bon tros aquesta és destacada i, sovint, ni tan sols es produeix, com ha passat enguany.
Els organismes competents han provat de tot: carnet per punts; amenaça de presó per segons quines infraccions; reducció de la velocitat permesa a 80 km/h; a Catalunya, més radars que a cap altre lloc de l'estat; etc etc etc
Què passa, doncs, que al nostre país (i també al conjunt de l'estat) no sembla haver-hi manera d'evitar les morts en accidents de trànsit?
De factors n'hi ha molts: calçades en mal estat; deficient senyalització; protectors laterals insegurs pels motoristes; conductors de moto sense formació específica (allò que amb el carnet de cotxe pots portar moto de fins a X cilindrades; una enorme bestiesa, com aquella altra, la d'aquells vehicles que no requereixen carnet. Al·lucinant!); etc etc etc
En general, però, ningú sembla voler adonar-se o acceptar que gran part del problema rau en la mateixa "classe conductora". Conduir per Catalunya, i en general pels països del sud d'Europa (especialment Itàlia, com molts haureu constatat de primera mà), fa por. En fa si compares amb la conducció a llocs on la "cultura automobilística" és ben diferent, com al nord d'Europa. Vejam:
1. Quants conductors utilitzen sempre l'intermitent, a casa nostra? Si voleu saber-ho feu la prova més simple: observeu, mireu. L'intermitent es mor de fàstic, a Catalunya.
2. Quants conductors, circulant per una via ràpida, faciliten l'accés als qui s'hi incorporen pel carril d'acceleració? 1 de cada 1000? 1 de cada 999? A Catalunya, qui circula pel carril de la dreta no s'hi mou encara que s'aproximi al carril d'acceleració. Segueix el seu camí i els altres que esperin, amb la qual cosa obligarà els qui volen incorporar-se a fer-ho des de velocitat zero, cosa que suposa un perill per raons evidents.
3. Quants conductors respecten, en carreteres secundàries, les línies continues i discontinues a l'hora de fer avançaments? Molts, però moltíssims altres no. Per no parlar dels que no tenen en compte els canvis de rasant, per exemple. O, directament, els que se salten els màxims de velocitat en una carretera secundària, només perquè "el tram és recte i no hi ha ningú".
Cal exigir a les administracions que hi posin tot de la seva part per fer la conducció més segura. Això no vol dir farcir les carreteres de radars, mesura que en gran part prenen, n'estic convençut, per recaptar diners. Vol dir mantenir la xarxa viària en perfecte estat (l'asfaltat però també, importantíssim, la senyalització); vol dir ser coherents amb les limitacions de velocitat; vol dir també mantenir els conductors sempre informats de l'estat de la xarxa viària, per exemple, amb pantalles com les que hi ha a les rondes de Barcelona o en alguns punts de les autopistes; vol dir... ser més eficaços del que fins ara han demostrat ser uns i altres.
Molta gent creu que a Alemanya no hi ha limitació de velocitat a les autopistes. És fals, i tant que n'hi ha! El que passa és que la velocitat està limitada per trams, segons les condicions de la via. El conductor està obligat a fixar-se ben bé en els senyals, perquè tant s'entra en un tram limitat a <120> com se'n surt al cap d'una estona, i després de circular en un tram sense limitació, un nou senyal indica que ara cal reduir a <100>, fins que torna a acabar-se aquesta limitació... i fins a la propera.
Conduir a Alemanya, en general, resulta molt més relaxat que fer-ho a casa nostra. Suposo que passa el mateix als països escandinaus. En general, aquí els conductors entenen que no poden fer el que volen perquè no estan sols, cal pensar en els altres. Per això a Alemanya sí es facilita la incorporació a les autopistes; per això sí s'utilitzen els intermitents; per això els conductors no s'enganxen al cotxe del davant com passa tan sovint a casa nostra, amb el perill que això comporta; ...
Ja per acabar, des del punt de vista dels conductors són molts els mals hàbits a erradicar a casa nostra: d'entrada, cal prendre consciència que el cotxe és útil, però també una arma perillosa. No es tracta de fer apologia de la por; es tracta simplement de ser conscient del poder d'allò que tens entre mans. Ni més ni menys. Prémer l'accelerador... per guanyar què? Arribar 10 minuts abans? I per 10 minuts ens juguem la pell pròpia i dels altres, avançant on no cal, o corrent més del necessari, o procurant fer avançaments fins i tot quan no ho veiem clar? Per 10, 15 minuts? És ridícul. I potencialment mortal, això sí que és gros.
Els morts en carretera no baixaran a Catalunya (ni a l'estat) per més que Iniciativa es proposi baixar la velocitat a 15 km/h, ni que farceixin el país de radars per recaptar més i més calers. Els morts en carretera baixaran, a casa nostra, quan els conductors entenguin que un cotxe és una arma de doble fil. Mentrestant, seguirem assistint a la lamentable crònica dels diumenges en el TN, amb "l'informe del cap de setmana" dels morts en carretera. Lamentable.
Avoidable deaths
This article is related to the deaths on Catalan (and Spanish) roads and highways. Despite the measures that both governments have been introducing in these past few years (more radars, driving licenses with point system, reduction of the speed limitation amongst others), nothing seems to be good enough to aviod the death of hundreds on the roads. Responsibilities are to be observed in two ways:
On one side, the Administrations have not been able, so far, to improve the conditions for a good, safe driving. Most people have the impression that measures taken by the Administrations are only focused on getting money from drivers who speed up, for example, than to actually achieving the best, safest conditions for drivers.
On the other hand, many drivers do not realize how dangerous a car can be. Useful too, neddless to say, but also very dangerous. In Catalonia (and in Spain) most drivers simply do not use the light indicators, do not facilitate the access to highways to vehicles on the access lane, ... Not to talk of drivers overtaking in secondary roads, where visibility might not be good enough, thus putting into risk not only their lifes, but also those of people around.
Els organismes competents han provat de tot: carnet per punts; amenaça de presó per segons quines infraccions; reducció de la velocitat permesa a 80 km/h; a Catalunya, més radars que a cap altre lloc de l'estat; etc etc etc
Què passa, doncs, que al nostre país (i també al conjunt de l'estat) no sembla haver-hi manera d'evitar les morts en accidents de trànsit?
De factors n'hi ha molts: calçades en mal estat; deficient senyalització; protectors laterals insegurs pels motoristes; conductors de moto sense formació específica (allò que amb el carnet de cotxe pots portar moto de fins a X cilindrades; una enorme bestiesa, com aquella altra, la d'aquells vehicles que no requereixen carnet. Al·lucinant!); etc etc etc
En general, però, ningú sembla voler adonar-se o acceptar que gran part del problema rau en la mateixa "classe conductora". Conduir per Catalunya, i en general pels països del sud d'Europa (especialment Itàlia, com molts haureu constatat de primera mà), fa por. En fa si compares amb la conducció a llocs on la "cultura automobilística" és ben diferent, com al nord d'Europa. Vejam:
1. Quants conductors utilitzen sempre l'intermitent, a casa nostra? Si voleu saber-ho feu la prova més simple: observeu, mireu. L'intermitent es mor de fàstic, a Catalunya.
2. Quants conductors, circulant per una via ràpida, faciliten l'accés als qui s'hi incorporen pel carril d'acceleració? 1 de cada 1000? 1 de cada 999? A Catalunya, qui circula pel carril de la dreta no s'hi mou encara que s'aproximi al carril d'acceleració. Segueix el seu camí i els altres que esperin, amb la qual cosa obligarà els qui volen incorporar-se a fer-ho des de velocitat zero, cosa que suposa un perill per raons evidents.
3. Quants conductors respecten, en carreteres secundàries, les línies continues i discontinues a l'hora de fer avançaments? Molts, però moltíssims altres no. Per no parlar dels que no tenen en compte els canvis de rasant, per exemple. O, directament, els que se salten els màxims de velocitat en una carretera secundària, només perquè "el tram és recte i no hi ha ningú".
Cal exigir a les administracions que hi posin tot de la seva part per fer la conducció més segura. Això no vol dir farcir les carreteres de radars, mesura que en gran part prenen, n'estic convençut, per recaptar diners. Vol dir mantenir la xarxa viària en perfecte estat (l'asfaltat però també, importantíssim, la senyalització); vol dir ser coherents amb les limitacions de velocitat; vol dir també mantenir els conductors sempre informats de l'estat de la xarxa viària, per exemple, amb pantalles com les que hi ha a les rondes de Barcelona o en alguns punts de les autopistes; vol dir... ser més eficaços del que fins ara han demostrat ser uns i altres.
Molta gent creu que a Alemanya no hi ha limitació de velocitat a les autopistes. És fals, i tant que n'hi ha! El que passa és que la velocitat està limitada per trams, segons les condicions de la via. El conductor està obligat a fixar-se ben bé en els senyals, perquè tant s'entra en un tram limitat a <120> com se'n surt al cap d'una estona, i després de circular en un tram sense limitació, un nou senyal indica que ara cal reduir a <100>, fins que torna a acabar-se aquesta limitació... i fins a la propera.
Conduir a Alemanya, en general, resulta molt més relaxat que fer-ho a casa nostra. Suposo que passa el mateix als països escandinaus. En general, aquí els conductors entenen que no poden fer el que volen perquè no estan sols, cal pensar en els altres. Per això a Alemanya sí es facilita la incorporació a les autopistes; per això sí s'utilitzen els intermitents; per això els conductors no s'enganxen al cotxe del davant com passa tan sovint a casa nostra, amb el perill que això comporta; ...
Ja per acabar, des del punt de vista dels conductors són molts els mals hàbits a erradicar a casa nostra: d'entrada, cal prendre consciència que el cotxe és útil, però també una arma perillosa. No es tracta de fer apologia de la por; es tracta simplement de ser conscient del poder d'allò que tens entre mans. Ni més ni menys. Prémer l'accelerador... per guanyar què? Arribar 10 minuts abans? I per 10 minuts ens juguem la pell pròpia i dels altres, avançant on no cal, o corrent més del necessari, o procurant fer avançaments fins i tot quan no ho veiem clar? Per 10, 15 minuts? És ridícul. I potencialment mortal, això sí que és gros.
Els morts en carretera no baixaran a Catalunya (ni a l'estat) per més que Iniciativa es proposi baixar la velocitat a 15 km/h, ni que farceixin el país de radars per recaptar més i més calers. Els morts en carretera baixaran, a casa nostra, quan els conductors entenguin que un cotxe és una arma de doble fil. Mentrestant, seguirem assistint a la lamentable crònica dels diumenges en el TN, amb "l'informe del cap de setmana" dels morts en carretera. Lamentable.
Avoidable deaths
This article is related to the deaths on Catalan (and Spanish) roads and highways. Despite the measures that both governments have been introducing in these past few years (more radars, driving licenses with point system, reduction of the speed limitation amongst others), nothing seems to be good enough to aviod the death of hundreds on the roads. Responsibilities are to be observed in two ways:
On one side, the Administrations have not been able, so far, to improve the conditions for a good, safe driving. Most people have the impression that measures taken by the Administrations are only focused on getting money from drivers who speed up, for example, than to actually achieving the best, safest conditions for drivers.
On the other hand, many drivers do not realize how dangerous a car can be. Useful too, neddless to say, but also very dangerous. In Catalonia (and in Spain) most drivers simply do not use the light indicators, do not facilitate the access to highways to vehicles on the access lane, ... Not to talk of drivers overtaking in secondary roads, where visibility might not be good enough, thus putting into risk not only their lifes, but also those of people around.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)
