La Biblioteca Pública Episcopal de Barcelona, a l’edifici del Seminari de Barcelona (carrer de la Diputació 231), inaugurada l’any 1772 és la biblioteca més antiga de la ciutat de Barcelona. El seu fons actual conté més de 400.000 documents, 900 manuscrits, 92 incunables i 2.500 volums impresos del segle XVI. Recentment ha començat a publicar part del seu fons a Google Books.

Dimecres vinent, 2 de febrer, a les 12 del migdia es farà la inauguració de la seva nova sala de lectura. L’acte consistirà en:

• “La història de la Biblioteca Episcopal de Barcelona”, a càrrec de mossèn Josep Maria Martí i Bonet, director de la Biblioteca.
• “El Seminari Conciliar i la seva Biblioteca”, a càrrec de mossèn Josep Maria Turull, rector del Seminari Conciliar.
• “L’aportació de la Diputació de Barcelona a la Biblioteca Pública Episcopal”, a càrrec de Antoni Fogué, president de la Diputació de Barcelona.
• Benedicció de la nova sala de lectura, a càrrec del cardenal Lluís Martínez Sistach

A continuació es farà una visita a la nova sala de lectura i es servirà un refrigeri.

Barcelona i Catalunya: una visió inèdita

Els dijous del mes de febrer, a l’Àmbit Cultural d’El Corte Inglés al Portal de l’Àngel de Barcelona, cicle de conferències sobre alguns llibres de fotografies recentment publicats per Viena Edicions. Amb Lluís Permanyer i Daniel Venteo.

Dissabte passat vaig visitar l’exposició “Ricard Giralt Miracle. Imaginar amb la lletra, parlar amb la imatge” al Museu de Montserrat. Es podrà visitar fins el proper 28 de març.

Es tracta d’una mostra, més aviat petita, on es presenten algunes de les mostres de producció de Ricard Giralt Miracle. A l’entrada hi trobem una col·lecció de calidoscopis realitzats entre 1973 i 1990, on es combina la tipografia amb el collage per tal de produir uns cercles que esclaten davant la mirada de l’observador. És el vessant més artístic de Ricard Giralt Miracle. A l’altre costat, hi ha un vídeo amb fragments de l’entrevista que li va fer el Josep Maria Espinàs pel programa de TV3 “Identitats” el 3 de juny de 1993.

A continuació trobem una sala on trobem, a les parets, cartells dissenyats i produïts al taller de Giralt Miracle. Personalment em va cridar l’atenció el cartell que anunciava l’edició del 1953 del dia del llibre i els originals dels diversos cartells realitzats per a clients del Taller (alguns dels quals es presenten amb el seu esbós). També hi trobem altres mostres de disseny, com són les portades per a diversos llibres. A l’altra banda, diversos exemples de producció tipogràfica, com són les tipografies Gaudí (1962), Pompeya (1963), Xenius (1964) i Maryland (1960).

A les vitrines del mig d’aquesta sala hi trobem exemples de plaquetes utilitzades per l’empresa de Ricard Giralt Miracle  per, amb l’excusa de comunicar-los els períodes de vacances, produir unes petites obres d’art on la col·laboració amb diversos artistes produïa unes petites obres d’art. Jo tinc un d’aquestes plaquetes, la dedicada a l’Enric-Cristòfol Ricart amb text de Josep Pla. La segona de les vitrines ens mostra diversos llibres, bé escrits pel propi Giralt Miracle, bé editats per ell o amb dissenyats al seu taller.

Finalment, es mostra l’original de dues plaquetes. La primera és l’edició del poema “Es quan dormo que hi veig clar” de J.V. Foix amb dibuixos de Joan Miró, publicada l’estiu del 1975. La segona és un poema de Joan Brossa amb dibuixos de l’Antoni Tàpies publicada l’estiu del 1973.

Com a complement de l’exposició, al mateix museu es pot adquirir una breu publicació, de trenta-dues pàgines, amb la reproducció de moltes de les obres exposades a l’exposició. Es un llibret pulcrament editat i que només costa 2,5 €.

Us deixo també aquest vídeo sobre l’exposició.

“El devorador de llibres. Una escena de Dickens” (Anton Pieck)

(font)

“Les bijoux indiscrets”, amb una enquadernació “felina”

“Les Joies Indiscretes” (en francès, “Les Bijoux Indiscrets”) és la primera novel·la de Denis Diderot, publicada anònimament l’any 1748. L’argument explica una història on el rei de França Lluís XV és en realitat el sultà Mangogul del Congo i té en el seu poder un anell màgic que fa parlar els genitals de les dones (les “joies” del títol).

L’exemplar de la fotografia mostra els dos volums de la primera edició relligats amb uns gats que adornen l’espai entre els nervis del llom. Aquest llibre va ser propietat de la marquesa de Deffand i, en l’actualitat, es troba a la secció de llibres rars de la Biblioteca Nacional de França.

Diuen que és una de les llibreries més boniques del món… i el vídeo ho confirma.

Una vista en tall de la Biblioteca Pública de Nova York (1911)

(font)

Homenatge a Joan Solà: La persona, el científic, el compromís

El Víctor ens avisa de la celebració d’un cicle de conferències al Vallès Oriental en homenatge i record a Joan Solà, traspassat l’octubre passat.

El programa és:

Conferències en homenatge a Joan Solà

La Generalitat de Catalunya anuncia que Roser Capdevila, l’autora de “Les tres bessones”, ha donat la seva obra a la Biblioteca de Catalunya:

En total, són més de 3.500 dibuixos originals en paper que corresponen als centenars d’històries escrites i il·lustrades per Capdevila des dels anys 80 per a editorials de tot el món.

La creadora de Les tres bessones, que ha estat guardonada amb la Creu de Sant Jordi, la medalla d’honor del Parlament de Catalunya o la medalla d’or de Barcelona, fa aquesta donació en senyal d’agraïment per tots aquests reconeixements i amb la voluntat que el seu llegat es quedi a Catalunya.

“Estimem l’obra d’art al mateix temps que estimem l’esforç que hi dediquem. Això explica que vulguem conservar aquells llibres que tenen les pàgines gastades per la lectura. Als anys vuitanta, quan tot just començava el turisme de masses a Istambul, cada cop que visitava un llibreter de vell que recollia els volums abandonats a les habitacions dels hotels, entre la pila de llibres de butxaca multicolors que tenia a la venda trobava ben poques novel·les que m’interessessin, i m’adonava que les persones només eren capaces de llençar o d’oblidar els llibres que no els havia costat llegir”.

Orhan Pamuk
“El museu i les novel·les“
Conferència celebrada al CCCB el 18 de gener de 2010
i publicada al volum 42 de la col·lecció “Breus”

Birthday Best Sellers ens permet conèixer quin era el best-seller a la llista del New York Times (a les categories de ficció i de no-ficció) per a qualsevol data, com per exemple el dia en que varem néixer. I si els volem comprar, ens fan un descompte. Si la data és anterior al 1950, la llista indica els best-sellers de l’any.

En el meu cas, els best-sellers eren “The love machine” de Jacqueline Susann a l’apartat de ficció i “The Peter Principle” de Laurence J. Peter i Raymond Hull com a no-ficció.

Vist a SobreLlibres.

Aplicació de la British Library per a iPhone, iPad i Android

Treasures és una aplicació, no gratuïta, de la British Library per a telèfons mòbils iPhone i Android, així com per a l’iPad, que permet visitar virtualment alguns dels tresors conservats a la biblioteca nacional del Regne Unit (i una de les llibreries més importants del món).

L’aplicació inclou més de 100 obres destacades de les diverses col·leccions de la British Library, incloses les literàries, documents històrics, relacionats amb la música i científic, juntament amb els manuscrits il·luminats i els textos sagrats. Cada obra es presenta a través d’imatges d’alta resolució, permetent l’espectador a apropar-se i explorar-la amb un detall extraordinari.

Algunes dels tresors són manuscrits de Charles Dickens, partitures de Handel, Purcell, Mozart i Schubert; el Codex Sinaiticus; llibres de Copèrnic i Galileu…

Finalment hi ha disponible 50 vídeos amb entrevistes als conservadors de la Biblioteca i informació sobre les exposicions temporals.