RACISTES

Aquest opuscle ha aparegut a les bústies de Salt. En català i castellà els racistes i xenòfobs de “via democràtica” utilitzen la coneguda política feixista de crear por, de relacionar la delinqüència amb una part de les persones que viuen a la població.

Aquestes persones de “via democràtica” son els que fan mal a Salt i la millor manera de castigar aquests feixistes és no votant-los i treballar perquè la convivència sigui un valor comú.

Des d’ICV-EUiA proposem una societat de dret, deures i oportunitats per a tothom. Això vol dir que cal lluitar contra la pobresa i contra l’atur, claus per aconseguir una convivència pacífica. Aprovar mocions que dificultin l’arrelament a les persones immigrades, com han fet PSC, CiU, PP i ERC a Salt, no ajuda a aquesta irrenunciable convivència.

INSURRECCIÓ PACÍFICA

L’aixecament popular a Tunísia i Egipte, contra les dictadures cleptocràtiques que els governaven, és una alenada d’aire fresc en aquest mon de pensament únic.

Els joves del Magrib estan enviant un missatge a la comunitat internacional: "estem tips que mireu cap una altra banda mentre els nostres governants ens roben els diners, la llibertat i el futur. A canvi de vendre-us petroli o de defensar posicions geo-estratègiques poc clares aquests dictadors s’han enriquit i ens han massacra"t.

Dos dies abans que Ben Alí fugís de Tunis, la Ministre d’exteriors francesa encara li oferia material antidisturbis per acabar amb la protesta. La laica i turística Tunísia amagava una societat amb molta por, sense oportunitats i reprimida.

És una revolta dels joves pel seu futur. Ni la religió, ni les ideologies dominen la revolta pacífica, només les ganes de llibertat i d’oportunitats.

Els joves de Tunísia i Egipte han dit prou, i com diu Stéphane Hessel (Indignez-vous. Editions Indigène) han trobat un motiu per indignar-se i han sortit al carrer. Una insurrecció pacífica reclamant llibertat.

Ells tenen l’oportunitat de crear un país nou, sense lladres, sense imposicions religioses. Com diu Hessel, “crear és resistir, resistir és crear”. Així hauria de ser el segle XXI.

P/D: en un estat com Espanya i en un país com Catalunya amb una taxa d’atur juvenil del 43%, amb unes taxes de temporalitat dels joves del 35%, amb un fracàs escolar del 30%, amb uns preus de l’habitatge no assumibles pels joves, amb uns becaris mal pagats i amb un Govern que es vol carregar l’estat del benestar, hom pensa que els nostres joves també tenen arguments per INDIGNAR-SE i actuar. Sembla, però, que la majoria, estan situats en la indiferència, la pitjor de les actituds.

RECODER, EL NOU PONÇ PILAT

Rentar-se les mans és el que ha fet el nou responsable de Territori i Sostenibilitat del Govern bipartit a l’hora de decidir sobre la limitació dels 80 Km/h als accessos a Barcelona.

Ha confirmat que la decisió la prendria el Departament d’Interior. Quina estupidesa!!! La limitació és una de les 73 mesures destinades a reduir la contaminació a l’àrea de Barcelona. És una mesura ambiental no de trànsit.

Els del Govern bipartit són una colla de sectaris ja que l’únic argument que donen per a l’eliminació de la mesura és que es un compromís polític durant la campanya electoral. Prioritzen una decisió mancada de rigor i populista a continuar evitant morts en accident de trànsit a la zona de limitació.

Mentre el Govern d’esquerres va proposar la mesura a partir d’estudis tècnics i n’ha fet el seguiment el professor Baldasano, el bipartit decideix eliminar la mesures per raons de revenja i sectarisme.

Increïbles els arguments de la directora general de Qualitat Ambiental ( com trobarem a faltar el rigor de la Maria Comellas) al afirmar que amb la variable es solucionarà el problema de la contaminació. Ni rigor, ni qualitat tècnica, ni capacitat política, només sectarisme i estupidesa política.

En fan prou amb el suport del Grup Godó, de l’Avui/el Punt ( demencial l’editorial de la setmana passada, afirmant que la limitació no havia servit per res), del RACC o de la Cambra de Comerç de Barcelona ( aquests, com els de la Química de Tarragona, sempre al cantó obscur de la política).

A l’altre platet de la balança els tècnics, els científics, les associacions de víctimes d’accidents de trànsit, la Unió Europea, el Ministeri de medi ambient, rural i marítim del Govern central, La Direccion General de Trafico, els ecologistes, ICV i el sentit comú. Com poden veure la política antiga, gris , rància i especulativa enfront a la modernitat, el rigor i la sensibilitat social.

En Recoder de Ponç Pilat i en Puig de Hooligan. Quin patir!!!

LLEI I L’ORDRE

http://www.elpais.com/articulo/cataluna/culo/temporas/elpepuespcat/20110128elpcat_6/Tes

El Sr. Joan B. Culla tenia “mono” d’Iniciativa i ha tornat a utilitzar la seva servil ploma per calumniar el partit (veure article adjunt). En aquest article demana a ICV quin és la seva postura política davant les pràctiques dels grups antisistema. S’ho pregunta a partir de la tergiversació que fa d’una frase d’en Joan Herrera on criticada la declaració de l’actual conseller d’Interior quan afirmava que “s’havia acabat la impunitat d’okupes i antisistema”.

En Joan Herrera preguntava al conseller d’Interior si creia que abans existia aquesta impunitat? Estava dient que la policia deixava actuar amb total impunitat als antisistema? Sap que no es pot desocupar cap immoble si no hi ha ordre judicial? Sap que la decisió de desocupar és tècnica i professional i l’aplica la policia, no pas els polítics? Si que ho sap, però manipula.

Sap, perquè s’ha explicat, que durant els quatre anys del conseller Saura, la policia ha desallotjat tots els immobles que propietaris han denunciat i jutges han permès. On està la impunitat?

Els populistes de la llei i l’ordre, com en Culla, els interessa més la ma dura que els drets de les persones.

Els de la llei i l’ordre, com en Culla, prefereixen que augmentin els morts per accidents o per pol•lució, als accessos a Barcelona, abans que “avorrir-se” circulant a 80Km/h.

Els populistes de la llei i l’ordre ara xalaran amb un Govern amic, si aconsegueixen superar l’addicció a ICV. Jo li recomano al Sr. Culla, tant amic de la llei i l’ordre, que parli del que passa cada dia als pobles palestins ocupats per l’exèrcit israelià. Ep!, aquest països o els que cregui convenient, de violacions dels drets humans, per desgràcia, n’hi ha a molts llocs.

FRACTURA GENERACIONAL

L’Acord “social” entre sindicats i Govern central és un mal acord. Malgrat tot, s’ha de valorar positivament la influència dels sindicats ja que han aconseguit suavitzar unes propostes ultraliberals.

El Govern central ha estat la corretja de transmissió dels mercats i de les propostes de la dreta financera, política i econòmica.

No és acceptable des d’un punt de vista polític un Acord que endarrereix l’edat de jubilació, que amplia els anys per calcular-la i que provoca una dràstica retallada de les pensions actuals i futures.

Afecta en més o menys mesura a tothom, però amb més intensitat als joves i a les dones. Tot i que comptarà com a prestació haver deixat el treball per tenir cura d’un fill ( màxim dos anys), l’ampliació a 25 anys del període per computar la jubilació (fins ara era de quinze) perjudica greument a les dones ja que s’incorporen tard i amb interrupcions al mercat laboral. Poques podran arribar a cobrar el 100% de la jubilació.

Aquest acord provoca una greu fractura generacional. Els menors de 35 anys tindran moltes dificultats per aconseguir una pensió plena. No hem d’oblidar que estem patint un 20% d’atur, que arriba al 40% entre els joves i un 35% de contractes temporals. Segons els indicadors sobre realitat juvenil elaborats pel CNJC , la mitjana d’hores treballades a la setmana de la població de 16-29 anys és de 31,9 hores les dones i de 35,7 els homes.

El sistema d’indicadors sobre la joventut a Catalunya elaborat per l’Agència catalana de la joventut ens diu que a l’any 2004 els joves, per poder pagar l’import total d’un habitatge, haurien de dedicar-hi tots els seus ingressos durant 21 anys. El 2007 ja n’eren 30,5. Si a l’any 2000 el preu mig per llogar un habitatge era de 434 Euros al 2009 era de 850. Amb aquest panorama podem dir que les propostes del Govern afectaran a més d’una generació que serà pobre, hipotecada i a l’atur, i a més s’haurà d’afegir-hi les dificultats que tindran per cobrar la pensió. Definitivament viuran pitjor que el seus pares, cosa que no havia passat des de la Segona Guerra Mundial. Una generació frustrada.

El Govern Zapatero ( amb el suport de CiU) ha fet recaure la sortida de la crisi a la classe treballadora, dones i joves. En cap moment ha plantejat una pujada d’impostos als més rics, ni una reforma dràstica del sistema financer que signifiqui un control dels seus enormes guanys i activitat especulativa, ni ha perseguit el frau fiscal, ni ha enfortit l’estat del benestar.

La resposta política a aquest projecte de llei de reforma de les pensions ha de ser un no rotund i presentar a l’opinió pública l’alternativa que ja vàrem explicar durant les eleccions. L’esquerra política no es pot resignar i ha de redoblar tots els seus esforços per fer arribar a la ciutadania l’esperança d’un futur millor.

I aquesta esperança passa, com diu Stéphane Hessel a “Indignez-vous”, per una “insurrecció pacífica”. Els joves l’han d’encapçalar, nosaltres els acompanyarem.

ENERGIES RENOVABLES

El dimarts 25 de gener l’Associació de productors d’Energies renovables (APPA) va presentar “l’Estudi de l’impacte macroeconòmic de les energies renovables a Espanya el 2009”. És un treball molt rigorós per mostrar la situació del sector i les perspectives de futur a l’horitzó del 2020. Algunes dades:

- Mentre la taxa de creixement de l’economia espanyola el 2009 era negativa ( -0,5%), les renovables van créixer un 28,1%.

- És un sector netament exportador. S’han exportat més de 3.000 milions d’euros durant el 2009.

- Des del 2005 han creat llocs de treball nets, arribant el 2008 a 120.000 ocupats. Durant el 2009, degut a la política erràtica del Govern central s’han perdut 20.000 llocs de treball.

- Durant 2009 les renovables van evitar 28,5 milions de tones de CO2, valorades en 374 milions d’euros. Durant el 2009 la dependència energètica d’Espanya va assolir el 87,7%. La generació d’electricitat mitjançant renovables va evitar que s’importessin 10,7 milions de tones equivalents de petroli (tep), valorades en 2.137 milions d’euros. Pel 2020 la projecció superaria els 25 milions de teps, valorades en 13.351 milions d’euros, segons paràmetres de l’AIE.

- És més barata l’electricitat obtinguda per renovables que per cicle combinat ( gas natural).

- Les renovables redueixen el cost de l’energia ja que entren a preu zero produint un abaratiment del preu final.

- La substitució de combustibles fòssils per energies renovables suposa menors emissions de SO2 i NOx, gasos nocius per a la salut.

Aquestes dades demostren que les energies renovables hauran de ser pilar fonamental pel canvi de model productiu i energètic de Catalunya, Espanya i Europa.

Però no tot és positiu. El Govern central ha aprovat avui el decret elèctric que retalla les ajudes a les renovables, amb el suport de CiU i el PNB. Una vegada més el lobi nuclear i del gas han tingut el suport parlamentari de socialistes i convergents per una raó ben senzilla i que avui argumentava la diputada Núria Buenaventura: “Quant més renovables hi ha, menys beneficis per les empreses del gas ( cicle combinat)”. És indecent que es penalitzi un sector creador d’ocupació, que no contamina i que té un alt valor afegit, i no es potenciï per privilegiar els interessos d’uns pocs.

A Catalunya la situació encara és pitjor. Estem a la cua de potència instal•lada en renovables i en energia venuda al sistema elèctric. A la desídia dels governs convergents cal afegir un desinterès dels socialistes. Durant 7 anys han tingut l’ICAEN i només al final de la legislatura han aprovat les zones de desenvolupament i han licitat i adjudicat els projectes de desenvolupament d’eòlica en aquestes zones. El Govern d’esquerres podia haver fet més, però l’instrument de desenvolupament era l’ICAEN i el controlava l’Agustí Maure poc partidari de les renovables.

Algunes dades de la potencia instal•lada de renovables a Catalunya en relació a Espanya:

- Potència instal•lada solar:165 MW ( el 4,54% estatal).

Potència instal•lada eòlica: 621MW ( el 3,37% estatal).

Potència instal•lada mini-hidràulica: 279MW ( el 14,17%estatal).

Potència instal•lada biomassa: 42MW ( 6,32% estatal).

Total potència instal•lada: 1106MW ( el 4,7%); Espanya: 24.720MW.

L’aposta per les renovables ha de ser decidida i la ciutadania ha de saber que aquest és el futur per a les properes generacions i que caldrà lluitar contra els especuladors energètics i els partits polítics que els hi donen suport (PSOE, PP i CiU).

AIXÍ TREBALLEN ELS AMICS DEL CONSELLER DE SALUT

El president Mas ha dit que el seu Govern volia ser "amic dels negocis". Per això en Mas vol donar exempcions fiscals  als que paguin una mútua privada  i el conseller de salut, Boi Ruiz, que prové de la sanitat privada, recomana als ciutadans que es paguin una mútua privada com les que surten en el bon reportatge de TV3 que us adjunto. Els de CiU sempre estan a punt per fer "negocis" encara que sigui en contra dels drets de les persones.