Sento dir-ho, perquè és el president del meu país i, per tant, el meu president. Artur Mas està tenint un debut molt dubitatiu i decebedor com a 129è president de la Generalitat. Per descomptat, li concedeixo els 100 dies de gràcia que és costum en la tradició democràtica –i li’n dono 300, si cal–, però la sensació d’improvisació i de desori que emana del Palau de la plaça de Sant Jaume comença a ser preocupant.

Escriuen els cronistes presents en el magne esdeveniment que això de Davos ja no és el que era. Que els poderosos del món, ateses les circumstàncies, es troben en els passadissos per fer negocis, lligar acords, ampliar contactes i multiplicar el gruix de la cartera. Costa creure que aquells que ens han portat a aquest atzucac –les primeres espases de la política mundial, els arquitectes de l'enginyeria financera...

La retallada de despesa pública del govern britànic va posar de relleu la magnitud de la tragèdia que viu l’Europa del benestar i les seguretats socials. Els mitjans de comunicació van titular, amb un rar entusiasme de ressons sàdics o masoquistes, que es tractava de la disminució pressupostari més important des de la II Guerra Mundial, sense plantejar-se com una martingala financera pot tenir les mateixes repercussions que un conflicte bèl·lic que va afectar el món sencer.

Javier Arenas, president del Partit Popular d'Andalusia, ha dit que el seu partit serà bel·ligerant si s'obliga un nen andalús a estudiar en una llengua diferent de la seva. Aquesta bel·ligerància del PP és la que ha mostrat per aconseguir que els nens catalans puguin veure cinema en català? O perquè puguin llegir les instruccions de les joguines en català?

El flamant nou conseller d’Interior s’ha estrenat al càrrec amb una colla de decisions que marquen estil propi: l’eliminació de la velocitat màxima de 80 km/hora a les vies de l’Àrea metropolitana, la supressió del codi ètic dels Mossos d’Esquadra i el desallotjament exprés dels activistes que el passat dia 22 ocupaven l’antic Palau del Cinema en protesta per la retallada de les pensions.