Bages
| Localització | |
 |
|
| Comarca de Catalunya | |
 |
|
| Estat • Autonomia • Província • Àmbit territorial |
Espanya Catalunya Barcelona Comarques centrals |
| Capital | Manresa |
| Gentilici | Bagenc, bagenca |
| Superfície | 1295,08 km² |
| Població (2009) • Densitat |
184.642 hab. 142,57 hab/km² |
| Coordenades | (i) |
| Organització Municipis Forma de govern • President: |
35 Consell comarcal Cristófol Gimeno i Iglesias (PSC) |
| Codi Idescat | 07 |
| PIB per capita | 24,2 milers €/hab |
| Web | |
La comarca del Bages es troba al centre de Catalunya. La seva capital és Manresa, té 35 municipis, i inclou una part de la comarca natural del Moianès i una part de la del Lluçanès, així com un municipi de la de l'Alta Segarra, o Segarra calafina.
Limita al nord amb el Berguedà; a l'est amb Osona; al sud amb el Vallès Oriental, el Vallès Occidental i el Baix Llobregat; al sud-oest amb l'Anoia, i al oest amb el Solsonès.
La població ocupada segons dades de 2001 ho està en un 52% en el sector de serveis, en un 35,7% en el sector industrial, en un 11% en la construcció i en un 2% en l'agricultura. La indústria minera és molt antiga amb la sal de Cardona i amb explotacions de potassa a Súria i a Sallent. Una indústria molt diversificada, i antigament de predomini tèxtil, aprofita la força motriu del Llobregat i el Cardener, els dos rius que reguen la comarca.
La comarca està situada al bell mig de Catalunya, equidistant dels Pirineus, de la costa, de les comarques gironines i lleidatanes, ocupa l'angle sud-est de la Depressió Central.
La vegetació és majoritàriament de caràcter mediterrani, però té molts elements submediterranis, principalment a les obagues i a les fondalades. El bosc d'alzines i/o roures (Quercus pubescens i Quercus x cerrioides) es creu que predominaria a la vegetació natural de la comarca, si bé només ocupa grans extensions a zones del Moianès i a la part alta de Montserrat i el parc natural de Sant Llorenç del Munt i l'Obac. Actualment l'arbre més important és el pi blanc, molt resistent a la sequera i adaptat a viure en sòls pobres en nutrients, que sovint es troba associat a prats secs (joncedes, llistonars) i a matollars (brolles) de romaní i altres arbustos de fulla petita.
La xarxa fluvial que travessa la comarca forma un eix arborescent format pels rius Llobregat i Cardener i les rieres de la Gavarresa, de Calders i de Rajadell. Aquest sistema fluvial ha configurat l´aspecte físic del Bages, però també l'humà, perquè la població s'ha instal·lat a les fons de les valls, a les carenes entre els rius i als altiplans.
L'agricultura del Bages és essencialment de secà. Els cultius són mediterranis, cereals, vinya i olivera. La indústria tradicional era la tèxtil i cotonera. Posteriorment s'hi van instal·lar indústries mineres de sals potàssiques, metal·lúrgiques i químiques.
Taula de continguts |
[modifica] Clima
El Bages està constituït per una plana de 200 a 300 m i una zona elevada de muntanya mitjana o altiplans de fins a 1.000 m d'altitud que l'envolten. Al mig de la plana s'hi estableix una inversió tèrmica, no tant potent, però, com a la Plana de Vic, cosa que explica que les mínimes en algunes ocasions hagin arribat a Manresa a -17ºC i que a l'hivern s'hi formi generalment una boira que normalment s'esvaeix al mig dia. En general les temperatures mitjanes oscil·len a la plana entre els 4ºC de gener i els 24ºC al juliol amb uns 14ºC de temperatura mitjana anual mentre als altiplans i la muntanya mitjana tenen una temperatura similar al gener però més baixa al juliol (uns 21ºC). La pluviometria varia entre un màxim de 670 litres a l'any a Moià, a l'est, i el 590 litres del sud del Bages. El mínim pluviomètric és al juliol entre 40 i 20 litres de mitjana essent més acusat a la plana. La tardor pot ser molt plujosa ja des del mes de setembre i pot produir estralls. El fons de la plana és poc ventós però les zones elevades ho són força dominant el vent de ponent o Segarresa.
[modifica] Agricultura i ramaderia
Hi predomina el cultiu de secà però hi ha una zona de regadiu amb conreus d'horta d'unes mil hectàrees fet des de temps medievals gràcies a la construcció de la Sèquia de Manresa. La sèquia és una de les principals obres d'enginyeria civil medieval d'Europa. Datada al segle XIV, té 26 quilòmetres de llargada i només 10 metres de desnivell. Porta l'aigua del Llobregat des de Balsareny a Manresa i desemboca al Parc de l'Agulla. A més d'aquesta ciutat, altres poblacions com Santpedor, St. Fruitós, Pineda i St. Joan de Vilatorrada prenen aigua de la sèquia.
En el secà s'hi fan sobretot cereals (ordi i blat principalment), alguns conreus industrials com el gira-sol o el cànem, la vinya i l'olivera, encara que aquesta periòdicament pot quedar afectada per fredorades com les de 1956, 1962 i 1985.
La ramaderia en règim d'estabulació ha esdevingut modernament més important econòmicament especialment en el sector del porcí i boví.
| Municipi | Habitants |
|---|---|
| Aguilar de Segarra | 235 |
| Artés | 4.949 |
| Avinyó | 2.067 |
| Balsareny | 3.277 |
| Calders | 810 |
| Callús | 1.477 |
| Cardona | 5.232 |
| Castellbell i el Vilar | 3.307 |
| Castellfollit del Boix | 403 |
| Castellgalí | 1.282 |
| Castellnou de Bages | 791 |
| Estany, l' | 393 |
| Fonollosa | 1.208 |
| Gaià | 157 |
| Manresa | 73.140 |
| Marganell | 275 |
| Moià | 5.142 |
| Monistrol de Calders | 665 |
| Monistrol de Montserrat | 2.723 |
| Mura | 220 |
| Navarcles | 5.638 |
| Navàs | 5.731 |
| Pont de Vilomara i Rocafort, el | 3.154 |
| Rajadell | 451 |
| Sallent | 7.088 |
| Sant Feliu Sasserra | 638 |
| Sant Fruitós de Bages | 6.839 |
| Sant Joan de Vilatorrada | 10.064 |
| Sant Mateu de Bages | 665 |
| Sant Salvador de Guardiola | 2.753 |
| Sant Vicenç de Castellet | 7.737 |
| Santa Maria d'Oló | 1.044 |
| Santpedor | 6.037 |
| Súria | 6.202 |
| Talamanca | 117 |
[modifica] Demografia
|
||||||||||||||||||
|
||||||||||||||||||
|
||||||||||||||||||
| 1497-1553: focs; 1717-1981: població de fet; 1990- : població de dret (més info.) | ||||||||||||||||||
[modifica] Vegeu també
[modifica] Enllaços externs
- Lloc oficial del Consell Comarcal del Bages
- Llegendes del Bages
- Informació de la Generalitat de Catalunya
- Diari digital de Manresa i del Bages
- Guia dels municipis del Bages i de la Catalunya Central
|
|||||||
