Partit dels Socialistes de Catalunya
Partit dels Socialistes de Catalunya | |
---|---|
President | Isidre Molas i Batllori |
Secretari general | José Montilla Aguilera |
Portaveu | Miquel Iceta i Llorens |
Fundació | 16 de juliol de 1978 |
Fusió de | PSC-Congrés PSC-Reagrupament Federació Catalana del PSOE |
Seu | C/ Nicaragua, 75-77 08029 Barcelona |
Publicació oficial | Endavant Digital |
Joventuts | Joventut Socialista de Catalunya |
Ideologia | Centre-esquerra Socialdemocràcia Federalisme |
Posició política | Esquerra |
Afiliació nacional | Partit Socialista Obrer Espanyol |
Afiliació internacional | Internacional Socialista |
Afiliació europea | Partit Socialista Europeu |
Grup al Parlament Europeu | Aliança Progressista de Socialistes i Demòcrates |
Colors oficials | Vermell i Blanc |
Diputats al Parlament | |
Diputats al Congrés |
|
Senadors al Senat |
|
Eurodiputats al Parlament Europeu |
|
Lloc web | |
www.socialistes.cat |
- No s'ha de confondre amb el Partit Socialista Català.
El Partit dels Socialistes de Catalunya (PSC), és un partit polític català, d'ideologia socialdemòcrata, creat el 16 de juliol de 1978 i radicat a Catalunya. L'òrgan de premsa del PSC és la revista Endavant.
Taula de continguts |
[modifica] Història
El PSC va sorgir de la fusió entre el Partit Socialista de Catalunya-Congrés, el Partit Socialista de Catalunya-Reagrupament i la Federació Catalana del PSOE a Barcelona el 1978. El partit va haver d'integrar una multiplicitat de tendències i des de bon començament restà sotmès a la tensió permanent entre la voluntat d'afirmar la sobirania del partit i el seu caràcter catalanista[1], i la supeditació als imperatius de la política espanyola, marcada pel PSOE, però també es beneficià de la projecció estatal d'aquest partit, fruit de la qual és la seva condició de primera força de Catalunya pel nombre de diputats, però no sempre pel de senadors, obtinguts en les eleccions generals espanyoles, bé que al senat sovint s'ha presentat en coalició amb altres partits d'esquerra i amb independents.
A les primeres eleccions democràtiques als ajuntaments de Catalunya, l'any 1979, el PSC va aconseguir una gran quantitat d'alcaldies que el va consolidar com a un dels partits forts del nou marc polític català.
A les eleccions del 1980, i amb Joan Reventós com a candidat, va aconseguir uns resultats insuficients per aconseguir la presidència de la Generalitat de Catalunya, que va quedar en mans de Jordi Pujol (CiU), que va ocupar el càrrec fins a les eleccions del 2003, quan el PSC va firmar un pacte de govern amb ERC i ICV-EUiA, que va donar la presidència de la Generalitat al socialista Pasqual Maragall, que va ocupar el càrrec fins al 2006.
El 1999, la coalició amb la plataforma Ciutadans pel Canvi i IC-V (aquesta darrera només a les províncies de Lleida, Girona i Tarragona) li proporcionà 52 escons, encara quatre per sota CiU, malgrat haver obtingut el nombre de vots més alt.
En les eleccions del novembre del 2003, la coalició PSC-Ciutadans pel Canvi conservà encara la posició de força més votada, però obtingué 42 escons, novament quatre menys que CiU. No obstant això, un acord dels partits d'esquerra possibilità la formació d'un govern de coalició amb Esquerra Republicana de Catalunya i Iniciativa per Catalunya Verds, encapçalat per Pasqual Maragall, el qual el desembre esdevingué president de la Generalitat de Catalunya.
Després de tres anys Maragall es va veure abocat a convocar eleccions anticipades en quedar en minoria al parlament després d'haver expulsat els consellers d'ERC del govern. En les eleccions de l'1 de novembre del 2006, ara amb José Montilla com a candidat, la coalició PSC-Ciutadans pel Canvi passa a ser la segona força més votada i obté 37 escons, onze menys que CiU. El nou acord de govern a què arriba amb Esquerra Republicana de Catalunya i Iniciativa per Catalunya Verds, fa José Montilla President de la Generalitat en la VIII Legislatura.
El PSC té un vot principalment urbà. Governa les quatre capitals de província (Lleida, Girona, Tarragona i Barcelona) i les ciutats més importants (L'Hospitalet, Cornellà de Llobregat, Badalona, Terrassa...). Cal destacar també la implantació que té a l'Àrea Metropolitana de Barcelona.
El 27 d'octubre del 2009 la Guàrdia Civil va detenir Bartomeu Muñoz membre del PSC alcalde de Santa Coloma de Gramenet i altres carrecs institucionals i de partit, per presumpta implicació en un afer de corrupció (operació Pretòria), juntament amb Macià Alavedra i Lluís Prenafeta (polítics de CDC). El dia 30 a la nit ingressà a la presó de Soto del Real per ordre del jutge Baltasar Garzón després d'haver estat traslladat a Madrid per declarar a l'Audiència Nacional
Poc dies després, des de la presó, Bartomeu Muñoz va anunciar la dimissió de tots els seus càrrecs tant a les institucions com al partit, del qual també es donà de baixa.
[modifica] Símbols
Els primers anys va utilitzar banderes blanques o vermelles amb el logotip. Darrerament utilitza bandera vermella amb les lletres PSC (també usa rectangle vermell -amb les lletres PSC- sobre fons blanc, i altres variacions).
[modifica] Líders destacats
- José Montilla Aguilera
- Jordi Hereu i Boher
- Miquel Iceta Llorens
- José Zaragoza
- Manuela de Madre Ortega
- Carme Chacón i Piqueras
- Joaquim Nadal i Farreras
- Antoni Castells i Oliveres
[modifica] Primers Secretaris
- Joan Reventós i Carner 1978-1983
- Raimon Obiols i Germà 1983-1996
- Narcís Serra i Serra 1996-2000
- José Montilla Aguilera 2000-
[modifica] Presidents
- Joan Reventós i Carner 1983-1996
- Raimon Obiols i Germà 1996-2000
- Pasqual Maragall i Mira 2000-2007
- Vacant 2007-2008
- Isidre Molas i Batllori 2008-actualitat
[modifica] Comissió Executiva
- President: Isidre Molas
- Primer Secretari: José Montilla
- Vicepresidenta: Manuela de Madre
- Viceprimersecretari i Portaveu: Miquel Iceta
- Organització i Finances: José Zaragoza
- Política Municipal: Jordi Hereu
- Economia: Antoni Castells
- Programes i Acció Sectorial: Jaume Collboni
- Política Institucional: Joan Rangel
- Política Europea i Internacional: Maria Badia
- Relacions Institucionals i Ciutadanes: Joan Ferran
- Política Territorial: Joaquim Nadal
- Formació i Ciutadania: Josep Maria Sala
- Polítiques de Justícia i Seguretat: Lídia Santos
- Educació: Isabel Darder
- Cultura i Audiovisual: Montserrat Tura
- Desenvolupament Estatutari: Laia Bonet
- Polítiques Socials: vacant
- Salut: Marina Geli
- Programes i Conferències Nacionals: Ernest Maragall
- Polítiques de les Dones: Imma Moraleda
- Medi Ambient: Jordi Terrades
- Universitats i Recerca: Pere Navarro
- Solidaritat i Cooperació: Núria Parlón
- Immigració i Integració: Consol Prados
- Secretaris Nacionals: Josep Fèlix Ballesteros, Carme Chacón, Celestino Corbacho, Joan Ignasi Elena, Daniel Font, Jordina Freixanet, Aida Guillaumet, Joaquim Llena, Ernest Maragall, Lluís Miquel Pérez, Iolanda Pineda, Àngel Ros, Núria Ventura
- Ministra de Defensa: Carme Chacón
- Ministre de Treball i Immigració: Celestino Corbacho
- Coordinador del Grup de Diputats i Senadors a les Corts Generals: Daniel Fernández
- Militant del PSC membre de la Comissió Executiva Federal del PSOE: Miquel Iceta
- Primer Secretari de la Joventut Socialista de Catalunya: Javier López Fernández
- Diputats del PSC al Parlament Europeu: Raimon Obiols, Maria Badia
- Màxim responsable socialista de l'Entesa Catalana de Progrés: Isidre Molas
[modifica] Organitzacions vinculades
El PSC manté vincles amb la Joventut Socialista de Catalunya, l'organització política juvenil que enquadra els joves militants d'entre 14 i 30 anys. Els Estatuts del PSC recullen la participació de representants de la JSC als òrgans i congressos del partit, regulant entre d'altres la presència del Primer/a Secretari/ària de la JSC a la Comissió Executiva Nacional del PSC, com a membre nat.
[modifica] Enllaços externs
- Plana web del Partit
- Estatuts del Partit (pdf)
- Material electoral del Partit Socialista de Catalunya
[modifica] Referències
- ↑ http://www.elpais.com/articulo/espana/Montilla/refuerza/perfil/catalanista/PSC/niega/CiU/sea/cambio/elpepuesp/20101002elpepunac_4/Tes/Montilla refuerza el perfil catalanista del PSC y niega que CiU sea "el cambio"/MIQUEL NOGUER/2010/Barcelona
|