El perquè d’aquest escrit
Ara que som en dies d’autocrítica a can socialista (i a l’esquerra en general, tot i que a casa nostra hi hagi formacions polítiques no massa inclinades a trobar responsables de la derrota entre els seus i en canvi si entre els seus socis); ara que hem entrat en una mena de catarsi col·lectiva en la qual sembla que si no aportes el teu gra de crítica és que ets culpable; ara que els i les socialistes catalans ens enfrontem a una travessa pel desert a nivell nacional i a un incertíssim futur immediat a nivell municipal: ara que som enmig d’una crisi de lideratge oberta per la renúncia del president Montilla a tornar-se a presentar com a candidat a la primera secretaria del partit i a recollir la seva acta de diputat (gestos que l’honoren); ara que reobrim vells debats sobre qui som, què volem i com i amb qui ho volem; ara, si, ara, toca dir el que sí hem fet bé.
