Des de Reagrupament hem entès que no podem continuar afavorint el fraccionament. Per això estem intentant aconseguir enteses arreu del territori que facin viable la màxima incidència de l’independentisme en la gestió del major nombre de municipis. Hem insistit en la renovació de persones, en l’urbanisme democràtic i paticipatiu, en la defensa dels valors del treball i en la lluita per la cohesió social.

Reagrupament va resistir les atzagaiades i els cants de sirena. I aquesta força, aquesta resistència és el que ha permès que ens en sortim. En les properes setmanes, la nostra feina es centrarà en el suport a aquells candidats que han decidit participar a les eleccions municipals dins de candidatures independentistes unitàries, com a Barcelona o Girona, per exemple. I sobretot en refer l’associació, reforçar-la amb gent nova, i preparar la Quarta Assemblea Nacional que ha de celebrar-se en els propers mesos.

Catalunya és el més lent dels vells estats i de les nacions conscients a tancar d’una vegada el seu procés de recuperació política. Després de la Renaixença, el Memorial de Greuges, les Bases de Manresa, el tancament de caixes, la Solidaritat, la Mancomunitat, la conspiració de Prats de Molló, la proclamació de la República Catalana, l’Estatut de Núria, els fets d’Octubre, la guerra, la resistència antifranquista, la transició, l’Estatut de Sau, el pujolisme, els governs catalanistes i d’esquerres (noti’s la cursiva), l’Estatut sense nom, les consultes populars, la manifestació del 10 J… encara és exprés l’independentisme?

En primer lloc, l'estació de la independència és just en el sentit contrari d'on para l'estació de l'autonomisme o del federalisme a l'espanyola en què només creuen alguns nostàlgics del PSC. En segon lloc, hauríem d'entendre que un avenç cap al concert econòmic no és, de cap de les maneres -i suposant que tingués alguna plausibilitat-, una estació prèvia a la independència ni que, en conseqüència, ens hi acosti. Tot el contrari: en realitat ens n'allunya. És en la direcció oposada.

El Consell de Barcelona de Reagrupament Independentista ha escollit aquest dijous Ignasi Planas Rivas, del districte de Sant Martí, com a cap de llista i número 4 a la coalició Esquerra-Reagrupament per a les pròximes eleccions del 22 de maig a Barcelona. Aquest divendres Ignasi Planas ha estat presentat oficialment davant de l'Ajuntament amb Jordi Portabella, cap de llista de la coalició Esquerra-Reagrupament.

• Carles Boix: "El Tribunal Internacional avala que no cal cap referèndum per accedir la independència, amb la declaració unilateral després d'unes eleccions n'hi ha prou"
•  August Gil: "S'ha eliminat el principal argument que s'ha esgrimit històricament per a dir que una part d'un estat no té a dret a separar-se'n"

"Que (...) habiendo transcurrido el término concedido a la representación del recurrente, sin que se haya interpuesto el recurso en castellano , procede tener por desierto  el recurso preparado (...)". Amb aquesta frase el Tribunal Suprem despatxa, com si no hagués estat presentat, el recurs de Marc Belzunces, el qual explica les vicissituds del seu cas en el seu bloc .

L'alcalde de Barcelona i candidat dels socialistes, Jordi Hereu, es nega a cedir urnes a Barcelona Decideix per a la consulta del 25 d'abril. En canvi, aquest diumenge el mateix Hereu va oferir la muntanya de Montjuïc, amb les 4 columnes de Puig i Cadafalch, per a la commemoració de l'11 de setembre. La generositat d'Hereu amb la cessió de l'espai públic ha estat acollit amb fredor  en cercles independentistes que hi veuen la voluntat socialista de desplaçar el moviment independentista del centre de Barcelona.

La vicepresidenta de Reagrupament, Rut Carandell (Barcelona 1966), creu que el moviment independentista no s’ha d’articular amb estructures rígides ni al voltant d’un sol partit. Al contrari, per tal de tenir èxit, proposa buscar complicitats amb el màxim d’organitzacions. La coalició entre Reagrupament i Esquerra Republicana a les properes eleccions municipals a Barcelona n’és un exemple. Però no l’únic. En altres poblacions faran llistes amb Convergència o les CUP i tot, plegat, afirma, serà un experiment. A partir de llavors, la formació, que no va aconseguir representació al Parlament de Catalunya, fixarà la ruta i l’estratègia a seguir en una assemblea  a finals de la primavera. El partit no ha aconseguit representació al Parlament, i per això Carandell creu que les estratègies s’han de reformular.

Degà de la Facultat de Dret de la Universitat Catòlica de Lovaina, Paul van Orshove tracta de no sortir de la seva especialitat quan comenta l'actualitat de Bèlgica, però al final no pot evitar baixar a l'arena política. No és separatista, aclareix, però no descarta acabar sent-ho si l'Estat belga no es reforma per adaptar-se a la nova realitat. Una federalització total "serà l'única forma de mantenir Bèlgica, decidint amb llibertat el que es vol fer junts".