Des del pla país

Els propers 20 i 27 de març es celebrà, respectivament, la primera i segona voltes de les eleccions cantonals a França. Aquests comicis renovaran un terç dels consells generals francesos, els òrgans de deliberació territorial dels departaments o regions del país. Segons les darreres enquestes, el Partit Socialista francès quedaria al capdavant, amb prop d’un terç del suports.

Tanmateix, els estudis preelectorals que més interès han suscitat en els darrers dies de campanya de les cantonals han estat els referents a la intenció de vot de cara a les eleccions presidencials de 2012.

Segons unes polèmiques enquestes de l’Institut Harris pel rotatiu Le Parisien, Marine Le Pen, nova líder del xenòfob Front Nacional (FN) i filla de l’ex-dirigent de la formació, s’emportaria el gruix de suports si la primera volta de les eleccions tingués lloc ara. En una hipotètica segona volta, però, Le Pen seria derrotada tant per l’actual president, Nicolas Sarkozy, com pel candidat socialista, amb major diferència si aquest fos el fins ara director del Fons Monetari Internacional (FMI), Dominique Strauss-Kahn.

En qualsevol cas, la creixent presència mediàtica de l’extrema dreta ha encès un senyal d’alarma entre els principals partits polítics francesos. El record de l’accés de Jean-Marie Le Pen a la segona volta de les eleccions presidencials de 2002 encara és viu per molts ciutadans i ciutadanes i revifa el debat pre-electoral. La davallada de la popularitat de Sarkozy en els últims mesos ha permès al FN prendre la iniciativa i copsar espai mediàtic en assumptes d’urgència política com la crisi i la immigració.

Entretant, el Partit Socialista francès prepara les eleccions primàries per escollir candidat o candidata, previstes pel mes d’octubre i obertes, per primer cop, als simpatitzants de la formació. Dominique Strauss-Kahn, l’actual primera secretària, Martine Aubry, el seu antecessor en el càrrec, François Hollande i l’ex-candidata a l’Elisi, Ségolène Royal, són els noms que sonen amb més força per emportar-se la candidatura socialista.

D’acord amb els estudis demoscòpics, Strauss-Kahn és també el millor situat per guanyar Nicolas Sarkozy, però el debat socialista encara està obert i el termini per presentar oficialment les candidatures s’obrirà a finals de juliol.

Celebro la bona posició de les candidatures socialistes per les eleccions cantonals però cal ser prudents davant l’agitació mediàtica motivada per Le Pen. Els progressistes francesos han de combatre el discurs de la xenofòbia, la intolerància i la provocació del Front Nacional generant un debat propositiu i participatiu per fer front als nombrosos reptes polítics des de les institucions i abonar el terreny de cara a 2012.

Cada any en aquesta data reivindiquem la igualtat. La igualtat home/dona en els salaris, en les oportunitats, en el compartir les feines de la casa, en els llocs de presa de decisions,…

 Enguany però vull dedicar el Dia de la Dona d’ una manera especial a les dones del mon àrab. A les dones que es mobilitzen, que lluiten, que moren, que perden marits, fills i filles, però que pot passar que desprès de les revolucions del Nord d’ Àfrica, quan guanyin la llibertat, la democràcia i l’estat de dret en aquests països, doncs pot passar, que elles no tinguin encara l’oportunitat de participar en la vida publica, de gaudir d’una ciutadania plena.

 A totes elles els vull fer arribar el meu suport i la meva solidaritat per una plena ciutadania i llibertat en els seus països avui en el Dia de la Dona Treballadora 2011.

La passada setmana, en Raimon Obiols, l’eurodiputat valencià del Grup S&D, Andrés Perelló, i jo varem denunciar la irregularitat que suposa la decisió política de la Generalitat Valenciana de prohibir les emissions de TV3 a la Comunitat.

A través d’una pregunta escrita a la Comissió Europea varem advertir que aquest procediment pot suposar una greu vulneració dels drets fonamentals de llibertat d’expressió i de pluralisme informatiu recollits a la Carta Europea de Drets Fonamentals.

TV3 va iniciar les seves emissions a la Comunitat Valenciana al 1986. Segons el comany Andrés Perelló, l’estratègia del Partit Popular valencià ha estat negar la unitat de la llengua i minimitzar els vincles culturals amb Catalunya. Tanmateix, al 2007 es van recollir 600.000 signatures contra la decisió del Govern de la comunitat de tancar diversos repetidors.

La suspensió de les emissions té una clara motivació política i posa en risc els drets fonamentals reconeguts a la Carta Europea de Drets Fonamentals.

El Grup dels Socialistes i Demòcrates al Parlament Europeu s’ha implicat i mobilitzat davant les recents mesures restrictives amb els mitjans de comunicació a Hongria. És lamentable que haguem de denunciar pràctiques antidemocràtiques contra  la llibertat dels mitjans de comunicació i el pluralisme a casa nostra.

L’acte de Nou Cicle d’ahir al Col.legi d’Advocats va marcar el tret de sortida del debat sobre el futur de l’esquerra o de les esquerres a Catalunya i de manera molt especial del PSC.

Va ser una agradable i estimulant trobada de tota una colla de gent. Moltes cares conegudes, però també moltes altres de noves i moltes que feia temps que no apareixien en els debats polítics, ni de Nou Cicle, ni del PSC.

A la sala d’Actes del Col.legi -plena de gom a gom-, es notava un interès i unes ganes de política en majúscules. Ganes de tornar a parlar de política, d’idees, de projecte, de futur.

Com que érem molts a parlar ens vam autolimitar els temps de paraula per no fer-nos reiteratius.

Per aquest motiu, em van quedar moltes coses al cap o al pap, per dir. Però de ben segur que hi haurà moltes més ocasions per seguir-ne parlant.

Aquí us deixo el resum del debat que hem tingut el Grup dels Socialistes i Demòcrates al Parlament Europeu (S&D) i que vaig esmentar durant la meva intervenció.

El PSC va condemnar ahir la violència de les autoritats líbies contra els manifestants pacífics i els atacs indiscriminats contra la seva població.

Els i les socialistes catalans volem expressar el nostre condol per l’alt nombre de víctimes innocents i manifestem la nostra solidaritat amb les seves famílies, després dels bombardejos sobre la població civil que podrien haver costat la vida a prop d’un miler de persones.

També volem encoratjar la UE a actuar per aturar l’esclat de violència al país i per concretar mesures per sancionar l’actuació del govern de Muammar al-Gaddafi i fem una crida perquè la Unió ofereixi tota la col•laboració i mitjans necessaris perquè s’iniciï un procés de transició que posi fi al règim autoritari governant. En aquest sentit, esperem que s’obri a Líbia una nova etapa en què es respectin els drets humans, la democràcia i l’Estat de Dret.

Després de la sonada desfeta dels partits de govern a les eleccions del Länder de Renània del Nord- Westfàlia del passat mes de maig, els comicis regionals del passat cap de setmana a la ciutat- Estat d’Hamburg han reflectit la feblesa del partit de la cancellera Angela Merkel. La CDU ha perdut un important feu territorial, on portava deu anys governant de forma ininterrompuda.

El candidat de l’SPD, Olaf Scholz, amb prop d’un 50% dels suports, ha assolit la majoria absoluta, mentre que Christoph Allaus, cap del govern sortint i candidat de la CDU, només a aplegat un 21,5% dels suports.

Els resultats a Hamburg són el reflex del neguit i de la preocupació dels ciutadans i ciutadanes alemanys davant la qüestionable gestió del govern de Merkel.

Celebro la decisiva i aclaparadora victòria de l’SPD, que de ben segur donarà un nou alè a les candidatures dels socialistes alemanys pels importants comicis regionals previstos enguany.

Les eleccions a la ciutat-estat d’Hamburg són les primeres d’un any en què sis altres Länder renovaran el seu govern. Estarem atents al desenvolupament d’aquests importants comicis i dels resultats que obtinguin els companys de l’SPD.

En les darreres setmanes, s’han produït nombroses mobilitzacions ciutadanes a Itàlia per rebutjar públicament la regressió democràtica i cívica i el model social masclista i retrògrad fomentat pel govern de Berlusconi i a través del seu potent imperi mediàtic.

Coincidint amb aquests actes de protesta, el Primer Ministre italià va ser acusat per la fiscalia de Milà, en l’anomenat Cas Ruby, de prostitució de menors i suborn i haurà d’acudir als tribunals a principis del mes d’abril. Malgrat els seus reiterats esforços per blindar la seva immunitat davant la justícia, Il Cavaliere pot enfrontar-se a una pena de fins a quinze anys de presó.

Crec que és lamentable que un dels països fundadors de la UE hagi patit una manifesta degradació pel que fa a llibertats democràtiques i cultura política.L’aclaparador poder econòmic de Silvio Berlusconi i el control que exerceix sobre els mitjans de comunicació del seu país, han servit d’instruments polítics per limitar la llibertat de premsa i manipular l’opinió pública, fomentant l’apatia i l’alienació de la societat civil respecte a la política.

Celebro que els ciutadans i ciutadanes italians s’hagin rebel·lat contra el govern de Berlusconi i hagin denunciat la vulneració dels seus drets. I també espero que els procediments judicials en curs i els propis ciutadans, mitjançant els instruments democràtics de què disposen, permetin una rendició de comptes justa i permetin restituir la dignitat, el respecte i els valors cívics que van fer d’Itàlia un referent de cultura, progrés i compromís polític.

Ahir em vaig quedar una estona a veure la cerimonia d’entrega dels Goya. L’estona suficient per veure com li entregaven el 3r Goya a Laia Marull per “Pa negre”. Quina alegria!

Laia, ets fantastica! Un peto molt gran i gracies pels bons moments que ens fas passar amb el teu treball tant al cinema com en el teatre.

Felicitats tambe a tots els actors i actrius, director i equip de “Pa Negre” que ens heu posat el cinema catala a primera plana.

Em va agradar tambe el discurs del director de l’Academia, Alex de la Iglesia. Un discurs ponderat i valent al mateix temps, demanant al cinema en general que es posi a punt pels reptes que les noves tecnologies ens exigeixen. Tambe bona l’actuacio de Buenafuente amb “gags” brillants i valents. Massa llargs en general, els agraiments dels guardonats. Els suggereixo per les properes edicions que els acotin el temps per evitar que el guardo ben merescut pel seu treball en el cinema, no es desmereixi amb els seus llargs discursos.

Dilluns d’aquesta setmana, dia 7, parlava de la pel.lícula d’Agnès Varda que havia vist a la Mostra de Cinema Europeo de Lanzarote i el dimecres de la setmana anterior, dia 2, Isabel Coixet publicava a El Pais un article -que jo no he llegit fins avui-, sobre la disminució gradual dels espectadors de cinema en els circuits convencionals.

Es pregunta IC: “És possible recuperar els espectadors?” Diu que no ho sap, però que està convençuda que avui el deure d’un cineasta es construir un punt de vista sobre la realitat, saber on es troba, empapar-se de les coses que passen i en ser el més lliure possible.

És el que fa Agnès Varda en el seu documental-película. Recomano vivament l’article d’Isabel Coixet, el coratge de fer front als grans canvis que en tots els terrenys, succeeixen a la nostra societat.

Explica algunes conclusions que ha tret de recents converses amb Wim Wenders, Stephen Friers, la pròpia Agnès Varda: fer pel.ícules en les que creiem absolutament, amb o sense diners, documentals, epopeies, docudrames, amb ajudes institucionals o sense, curts, llargs de ficció, migmetratges, mini-pel.lícules de minut, en 70 milímetres o amb un aplicació iPhone, per les salas de cinema, per la Xarxa ,…..

La dimissió de Mubarak és el primer pas cap a la democràcia del poble egipci. Ara més que mai estem al costat de tots els ciutadans i ciutadanes que lluiten per viure en democràcia.

És urgent que tant des de la Unió Europea com des de totes les nostres relacions polítiques i socials amb la societat egípcia, els ajudem a organitzar-se, a crear partits polítics, i a fer tot el que calgui per tal que siguin capaços de celebrar uns comicis lliures.  Els hem de donar suport en aquesta tasca, i sobretot des de la Unió Europea impulsar el camí cap a un Estat de Dret.