Duran i Lleida ja no sap què fer ni què dir per fabricar titulars i sortir a la foto. El líder dels demòcrata cristians, i portaveu de CiU al Congrés, ha justificat i defensat la reintroducció dels uniformes a les escoles catalanes per evitar que “els joves mostrin la seva roba interior”. Després d'aquestes afirmacions en López Tena ho tindrà difícil per insinuar que Duran té interessos a la cadena Intimissimi. Però el cert es que Duran se les pensa totes per tal de que la seva homilia/carta setmanal als militants d'Unió vagi més enllà dels fidels. Duran persegueix alliçonar, moralitzar, marcar camí -potser no "Camino"- i omplir tots els espais mediàtics que sigui possible. Això si, el que encara no ens ha dit Josep Antoni és quin color han de tenir els uniformes ni quina textura, si n'hi ha d'haver d'hivern i d'estiu i si sota les teles es permès, o no, una roba interior estil tanga o cal recórrer als coneguts "boxers". No se què pot haver impulsat al senyor Duran a pontificar sobre la indumentària dels nostres nois i noies. No crec que les seves paraules escrites vinguin inspirades per un sentiment igualitari consistent en que no es percebi el poder adquisitiu de les famílies. No crec que participi en una creuada contra el consumisme i la passió per les marques. No. Darrera les tesis del democristià hi trobem l’essència d'un vell intervencionisme moralitzant i un xic antiquat però rentable políticament parlant. Duran -que se les dona de modern- hauria de saber, acceptar i comprendre que els joves acostumen a ser transgressors per naturalesa, afortunadament gairebé per inèrcia vital. Només ens faltava això! Aquest govern, a més de retallar prestacions socials a dojo, ara pretén dictar-nos com ha de vestir el jovent no fos cas que es vegi el melic del personal.
