El món està profundament commocionat i sensibilitzat pel gravíssim accident de la central nuclear de Fukushima. A hores d’ara, encara és impossible establir les seves conseqüències a mig i llarg termini. Només sabem del cert que tota l’àrea geogràfica on hi ha instal·lada aquesta central de la companyia Tepco quedarà desertitzada durant dècades, que els vents han dispersat les partícules atòmiques...

Corria el mes de gener del 2008 quan el barri del Raval de Barcelona va viure un espectacular operatiu de la Guàrdia Civil, a instàncies del CNI, contra una perillossíssima cèl·lula terrorista que pretenia provocar una carnisseria al metro de la ciutat. Els diaris d’aquells dies van aprofitar l’avinentesa i no s’ho van pensar dues vegades per anar escalfant motors. “11S, 11M, 7J… i 19E", titulava...

Jordi Pujol passarà als annals de la Catalunya contemporània pels seus dots d'estadista. D'ell, la seva guàrdia pretoriana sempre ha comentat que, abans de pronunciar una conferència, observava detalladament qui tenia al davant. Ho feia durant la seva etapa de president de la Generalitat, i continua fent-ho ara en plena jubilació de luxe. Mai no ha canviat la seva pràctica d'adaptar el fil argumental a la temperatura ambient de la sala.

El pamflet de Stéphane Hessel “Indigneu-vos!” ja ha fet córrer rius de tinta. No entrarem en el contingut, ja prou ponderat pels mitjans i pels opinadors. Però sí que potser fóra bo subratllar el que implica de nou en el discurs que, des d’una visió convencional, se sol etiquetar com a “radical” o crític. Res en el currículum d’aquest diplomàtic francès facilita un etiquetatge fàcil.

Recentment, Mariano Rajoy, aprofitant la presentació d’un llibre que recull la memòria de 24 assassinats de persones vinculades al centredreta polític basc titulat Arrels de llibertat, ha defensat la necessitat de “fer pedagogia” perquè s’entengui que “cap idea, per més justa que sigui, no justifica el terrorisme”. D’altra banda, l’aspirant a governar Espanya ha afirmat que d’acord “amb la meva experiència política i institucional...

Com comentàvem en l’anterior article, les xifres de tot el que envolta Internet són de vertigen. I no són tan sols les xifres les que són exagerades i impressionants... Ho són també els serveis i les facilitats que ens ha aportat el món dit “online”. Continuem, doncs, endinsant-nos en tot allò relacionat amb les noves tecnologies. Però aquí concretarem una mica més i veurem exemples més clars del que significa aquest progrés meteòric i, per molts, desbocat.