Editorial: Independència, ara no toca. Però tocarà?
Tothom sabia (diputats de SI inclosos) que aquest projecte de Llei no acabaria ni amb el Parlament declarant solemnement la independència ni amb la cambra catalana i la Generalitat encetant un procés de negociació amb Espanya per assolir-la
14.04.2011, 06:00
I el Parlament va tombar la llei d'independència. I CiU, oh sorpresa, es va abstenir. Sorpresa per als pingüins, com a molt. Perquè només els il·lusos per una banda o els cínics per l'altra podien creure que a can Mas-Duran no s'abstindrien. El debat però no és aquest, o no hauria de ser-ho. Tothom sabia (diputats de SI inclosos) que aquest projecte de Llei no acabaria ni amb el Parlament declarant solemnement la independència ni amb la cambra catalana i la Generalitat encetant un procés de negociació amb Espanya per assolir-la. El que sí ha fet el text és radiografiar l'hemicicle. D'una banda, els del Sí (ERC i SI, amb Laporta). Per l'altra, l'espanyolisme. PP i C's acompanyats per un PSC que cada dia vota més sovint amb aquests companys de viatge. I enmig, a l'abstenció, ICV, que va fer un discurs més autodeterminista que ningú, i sobretot la gran força del catalanisme i partit més votat a Catalunya: CiU. I el debat no és aquest, dèiem, perquè tothom sabia com acabaria la votació; per tant, cal cercar-lo en un altre pla més enllà de l'aritmètica parlamentaria i del resultat final. [+]
