Aquest país fa riure (si no fes plorar). L’espectacle de dimecres passat al Parlament de Catalunya és dels que fan època: el president de la Generalitat “s’amaga” a l’hora de debatre les esmenes a la Llei de la independència presentada pel subgrup de SI, de la mateixa manera que, fa uns quants dies, es va “amagar” a l’hora d’anar a la seu d’Òmnium Cultural per votar “sí” en la consulta sobre la independència.

Cau Portugal i The Guardian ja ha pronosticat la previsible patacada de la següent fitxa de la filera. Els meridionals, que la premsa britànica –The Economist, en concret– va batejar com els PIGS, estem d’enhorabona, doncs. Però, a mesura que passen els dies, les mesures de rescat implementades a Grècia, a Irlanda i, pròximament, a Portugal, amb inexorable rotunditat comencen a aixecar moltes suspicàcies...

Aquest dilluns passarà a la història per ser l'endemà de la consulta popular sobre la independència que va tenir lloc a Barcelona. El dia després que milers de barcelonins i barcelonines expresessin, de forma pacífica, la seva opinió sobre si Catalunya ha de constituir-se en el 28è estat sobirà de la Unió Europea. Probablment, més enllà de la resposta a la pregunta formulada, l'important ha estat el camí recorregut per milers de persones...

La consulta de Barcelona ha culminat un procés democràtic transcendental iniciat, des de fa anys, per la societat civil i materialitzat en la primera consulta d'Arenys de Munt el 2009. Una consulta que també s'ha fet a l'exterior i en la qual hi han participat catalans i catalanes d'arreu del món. Una consulta, absolutament democràtic, seguida per observadors de diversos llocs del planeta i que ha servit d'imatge i exemple per a altres pobles.

El pamflet de Stéphane Hessel “Indigneu-vos!” ja ha fet córrer rius de tinta. No entrarem en el contingut, ja prou ponderat pels mitjans i pels opinadors. Però sí que potser fóra bo subratllar el que implica de nou en el discurs que, des d’una visió convencional, se sol etiquetar com a “radical” o crític. Res en el currículum d’aquest diplomàtic francès facilita un etiquetatge fàcil.

Com comentàvem en l’anterior article, les xifres de tot el que envolta Internet són de vertigen. I no són tan sols les xifres les que són exagerades i impressionants... Ho són també els serveis i les facilitats que ens ha aportat el món dit “online”. Continuem, doncs, endinsant-nos en tot allò relacionat amb les noves tecnologies. Però aquí concretarem una mica més i veurem exemples més clars del que significa aquest progrés meteòric i, per molts, desbocat.