I el Parlament va tombar la llei d'independència. I CiU, oh sorpresa, es va abstenir. Sorpresa per als pingüins, com a molt. Perquè només els il·lusos per una banda o els cínics per l'altra podien creure que a can Mas-Duran no s'abstindrien. El debat però no és aquest, o no hauria de ser-ho. Tothom sabia (diputats de SI inclosos) que aquest projecte de Llei no acabaria ni amb el Parlament declarant solemnement la independència ni amb la cambra catalana i la Generalitat encetant un procés de negociació amb Espanya per assolir-la. El que sí ha fet el text és radiografiar l'hemicicle. D'una banda, els del Sí (ERC i SI, amb Laporta). Per l'altra, l'espanyolisme. PP i C's acompanyats per un PSC que cada dia vota més sovint amb aquests companys de viatge. I enmig, a l'abstenció, ICV, que va fer un discurs més autodeterminista que ningú, i sobretot la gran força del catalanisme i partit més votat a Catalunya: CiU. I el debat no és aquest, dèiem, perquè tothom sabia com acabaria la votació; per tant, cal cercar-lo en un altre pla més enllà de l'aritmètica parlamentaria i del resultat final.
[+]