Entrevista publicada al Reusdigital.cat
Després de dotze anys com alcalde, Lluís Miquel Pérez es torna a presentar com a cap de llista del PSC a Reus per les properes eleccions municipals. La candidatura socialista presenta forces novetats en els primers llocs de la llista, amb la inclusió de persones que seran clau en el futur del PSC reusenc com Jordi Lamas o Teresa Pallarès. A més, suposa la marxa de regidors que portaven anys a l'Ajuntament, com Eduard Ortiz, Josep Morató o Joan Anton Verge. Pérez es mostra convençut que si la gent vota "pensant en Reus" els socialistes tindran un bon resultat, i centra les seves respostes en les solucions d'àmbit local per generar ocupació, l'urbanisme, les mesquites o el Tecnoparc. D'altra banda, el candidat socialista fa una defensa ferma d'Innova com un instrument que "ha permès" construir un nou Hospital i noves escoles sense haver d'esperar al finançament de la Generalitat.
Lluís Miquel Pérez
Enrique Canovaca
Després de les dificultats per confegir la llista i certes desavinences internes... Quines sensacions li queden?
De dificultats no n'he tingut cap ja que vaig rebre l'encàrrec de fer la llista amb un 98% dels vots. Aquesta candidatura és diferent a les anteriors perquè els ciutadans demanaven àmpliament una renovació, així que he donat entrada a independents, que no tenien cap relació amb el partit, però sí que havien col·laborat amb certs projectes. D'altra banda, he apostat per gent de l'executiva del partit que es mereixien la seva oportunitat i per donar continuïtat a regidors que han de transmetre el seu coneixement del funcionament de l'Ajuntament als nouvinguts. A la llista hi ha dues persones en qui confio de manera especial: Jordi Lamas i Teresa Pallarès. El primer, per la seva àmplia experiència a la Generalitat i la segona pel seu coneixement de l'administració de l'Estat i la seva condició d'exregidora. Després, hi ha hagut episodis com el cas d'Eduard Ortiz, que ha manifestat lliurament la seva opinió sobre si la renovació s'havia de fer. Ho respecto...
S'esperava la reacció d'Ortiz?
Prefereixo no opinar... Vaig tindre una experiència similar i allò que havia de dir, ho vaig fer dins a casa. Cadascú viu les coses en funció de la seva realitat. De totes formes, l'Eduard té tota la meva confiança per seguir portant les tasques de govern. Des d'un punt de vista personal, el temps posarà les coses al seu lloc. Li hem de tenir respecte, a l'Ortiz, per la magnífica feina feta, però crec que li ha arribat el moment de deixar-ho, de la mateixa manera que en un futur em tocarà a mi.
El lema de l'oposició és que cal un canvi de ciutat després de 32 anys dels socialistes al govern... Per què cal continuar amb la tasca feta?
Perquè tenim un projecte propi, no com els altres. He escoltat declaracions d'alguns dels candidats, com el Carles Pellicer, l'únic missatge dels quals és fer arribar a la gent que el PSC porta trenta-dos anys al govern, com si fos una cosa dolenta... La meva màxima prioritat com alcalde és seguir amb el progrés de Reus perquè les empreses funcionin i creïn ocupació. El principal problema de la ciutat és l'atur, no pas que els socialistes portin tants anys al govern. Sobre la longevitat dels polítics, hi ha un moment per definir-la que són les eleccions i, afortunadament, durant totes les convocatòries electorals els ciutadans ens han donat la confiança.
Com pensa reduir el 20% d'atur existent a Reus?
No és una feina que es pugui solucionar a nivell local, però es poden fer diverses accions. En cas de tenir la confiança dels ciutadans, l'Ajuntament donarà més subvencions i per més quantia a les empreses, per a què creïn ocupació i facin inversions. A aquesta mesura li podem afegir les facilitats que dóna Redessa per crear una empresa i una sèrie de criteris per afavorir que les obres municipals les acabin fent empresaris de la ciutat. A banda, hem dedicat una quantitat equivalent de l'estalvi produït per la reducció dels sous dels funcionaris a la realització d'un pla d'ocupació que s'està acabant d'enllestir. Posteriorment, en farem un altre. D'aquesta crisi en sortiran les persones més ben preparades i aquí tenim un gran instrument com és el Mas Carandell, que ha batut rècords d'inscripció, amb 4.500 alumnes, i que dóna facilitats als joves per introduir-se al mercat laboral.
S'acusa al govern municipal de tenir despeses supèrflues i estructures duplicades... Es pot estalviar encara més per aquestes vies?
Sempre es pot estalviar més perquè, sinó, no podríem absorbir la situació que tenim ara i la rebaixa dels pressupost. Que hi ha despeses supèrflues... segurament si mirem partida per partida encara hi ha marge, però no diria que estem immersos en una voràgine de despesa. Un exemple clar és que tot i tenir una llicència de televisió local encara no l'hem tirat endavant, ja que considerem que els ciutadans estan informats per altres vies. Pel que fa a les duplicitats de l'estructura municipal, haig de dir que Innova és un instrument àmpliament reconegut en termes d'eficiència i eficàcia. Els atacs a Innova provenen del desconeixement d'un instrument que ens ha permès fer un hospital i escoles pels propis mitjans, sense haver d'esperar els diners de la Generalitat. Ho veuen més com una eina al servei de la institució, que reforça les decisions del govern. Però gent d'altres ciutats ve a informar-se sobre Innova i no ho critiquen. De fet, els únics que ho fan són el Carles Pellicer i l'Ariel Santamaria.
Es mostra partidari de deixar entrar capital privat a les societats municipals?
L'Ajuntament ha tingut diverses ofertes de compra d'accions i de societats municipals, com per exemple Aigües de Barcelona que va oferir una quantitat important per quedar-se amb Aigües de Reus. Per què hem dit que no? Perquè després, a aquests senyors, els hauríem de pagar uns guanys que ara mateix s'inverteixen en benefici de tots. Innova permet a Amersam la realització d'un aparcament cada any i oferir preus públics, que oscil·len entre els cinc i vuit euros per dia. La gestió dels aparcaments és un dels negocis més importants.. Hem de cedir la concessió a un altre perquè hi guanyi molts diners? Si podem oferir aparcaments més accessibles, nets, moderns i a preus públics... això és gràcies a Innova.
La paraula retallada apareixerà al programa del PSC?
No. Tenim la suficient capacitat operativa per, millorant la gestió, evitar les retallades. L'any passat ho vam fer amb la retallada del concert econòmic del nou hospital. Enguany, si la rebaixa és del mateix calibre encara ho podrem encaixar. Això sí, una xifra de dos dígits significa fer fora a treballadors. Crec que hi ha dues línies vermelles que no es poden traspassar, que són una minva significativa de la qualitat assistencial i una reducció de la plantilla. En el fons, se'ns amaga la xifra real del dèficit de la sanitat i se'ns diu que hem de retallar. Vull que m'ho expliquin tot per ser-ne corresponsable. Al cap i a la fi, CiU i PP aposten per la privatització, quan el nostre model és públic. Alguns volen que contractem una mútua, quan la sanitat ha de ser publica en ser una necessitat objectiva per als ciutadans.
Deixant de banda el tema econòmic, últimament hi ha hagut polèmica amb temes d'immigració, com el burca o les mesquites... Quin és el seu model?
Tractem els ciutadans sota les mateixes normes, amb uns drets sanitaris i educatius i unes normes per complir. No entenc el capficament amb les mesquites, ja que són llocs per anar a resar i com a llocs de pública concurrència poden tenir les seves llicències. A Reus, n'hi ha dues, una amb orientació més moderada que l'altra. Ara mateix es compleix la normativa de les instal·lacions, però també s'ha de donar una llicència que tipifica l'espai com a centre de culte. Quan la tinguin, les dues mesquites podran obrir amb normalitat. Tots tenim els mateixos drets i deures... els musulmans poden obrir una mesquita com els catòlics una parròquia. Al darrera d'aquestes crítiques hi ha actituds que poden ser titllades de racistes. Aquestes persones tenen dret a tenir un centre de culte.
Lligaria inseguretat amb immigració?
No. Malauradament la inseguretat ve per dues vies: el consum de drogues i la desesperació de gent que no té cap ingrés econòmic. És possible que ara hi hagi més persones que estan en una situació límit i que delinqueixen, coincidint amb l'arribada de més immigrants. Però abans també passava i hi havia menys nouvinguts. En matèria de seguretat, la ciutat ha millorat notablement amb la coordinació entre la Guàrdia Urbana i els Mossos d'Esquadra. Això no vol dir que no hi pugui haver un assassinat o un robatori, però ja no hi ha la sensació d'inseguretat de fa anys.
CiU insisteix en la necessitat de crear la policia de barri...
És que la policia de barri ja existeix, amb una unitat de la Guàrdia Urbana que es dedica a fer tasques de proximitat. Això sí, no hi pot haver una parella de policies les vint-i-quatre hores en cada barri, en no tenir prous efectius. A banda, tenim un sistema d'antenes que tenen representacions a cada àrea i línia directa amb responsables policials. Es tracta d'un servei molt ben valorat pels veïns. Qui diu que posarà policies a cada barri les vint-i-quatre hores està mentint, ja que a hores d'ara no es poden duplicar els efectius. S'ha d'anar en compte de no dir mentides a la campanya electoral...
Valori la situació actual del Tecnoparc i el seu futur immediat...
Fa poc vaig tenir una reunió amb el director d'una empresa de serveis informàtics vinculat a una multinacional que s'està plantejant instal·lar-se al Tecnoparc per la seva localització i per l'entorn, que pot subministrar persones amb coneixements informàtics i d'enginyeria. Estem en crisi, però en un any i mig hem firmat contractes amb tretze empreses. És un esforç titànic... Ara bé, l'Ajuntament actua en els espais que són públics, després hi propietaris que vendre els seus terrenys, com ha passat amb l'arribada de Saltoki. Nosaltres hem fet la feina per tenir oferta de sòl industrial qualificat per a que quan hi hagi una recuperació els privats puguin vendre les seves parcel·les. Quants nois han acabat la carrera d'enginyer i han pogut trobar feina aquí? Centenars.
L'oposició parla de deslocalització d'empreses...
Fa uns anys era una preocupació, però ara el balanç d'empreses que entren i surten és molt positiu. Ens haurien de donar exemples d'empreses que s'han deslocalitzat. No els trobaran... Abans faltava sòl industrial i ara ja no.
Quant de sòl industrial queda buit a la ciutat?
Molt més que quan vaig arribar a l'alcaldia. En l'actual situació d'estancament del mercat, hi ha sòl per a qualsevol empresa que vulgui venir. No vol dir que al nou pla general no s'hagi de preveure fer-ne més, ja que transformar un camp d'oliveres en sòl industrial costa molts anys... és com formar un metge, que tardes deu anys. D'altra banda, la planificació urbanística l'estem fent en un període de baixa intensitat.
Per què es critica tant les seves polítiques urbanístiques i se l'acusa d''especulació' en projectes com la Sedera o l'antic hospital?
Ens hauríem de posar d'acord en què vol dir especulació... vol dir que allà on hi havia un 5% d'espai públic, ara n'hi haurà un 70%? Això és la Sedera. Especulació és treure de l'àmbit col·lectiu terrenys o capacitat d'edificació per un gaudi personal. Si la llei diu que hi ha d'haver un 30% de pisos de protecció oficial, en aquests projectes n'hi haurà un 65%. És bo que a través d'aquesta 'especulació' hi hagi aparcaments públics i espais per a un centre cívic o un centre d'assistència primària? En el cas de l'hospital antic, als terrenys, que són de propietat municipal, se'ls dóna una determinada edificabilitat que serveix com a garantia per obtenir el préstec que ha de pagat el nou hospital. Quan el préstec estigui pagat, és igual que es facin pisos o una zona verda, ja que l'objectiu estarà complert. Mentre sigui alcalde no hi haurà torres de catorze pisos, una cosa és l'urbanisme i l'altre l'arquitectura... de totes formes quin problema hi ha amb que hi hagi aquest tipus d'edifici a la ciutat? Per què no critiquem el consum abusiu que hi ha a algunes ciutats de cases en filera, que provoca la necessitat de multiplicar el nombre de serveis?
Quines són les seves receptes per donar un impuls a l'Aeroport de Reus?
T'ho podria dir ras i curt. Mentre no tingui capacitat de gestió de l'Aeroport, no puc donar gaires receptes. Podem analitzar què fem i mantenir o modificar les aportacions perquè hi hagi la mateixa activitat. Demano a Aena que segueixi amb les seves inversions, tot i que les acomodi en el temps, i que acabi fent la terminal que està projectada. D'altra banda, la Generalitat hauria de negociar amb l'Estat el traspàs de l'Aeroport als sectors econòmics del territori i l'Ajuntament de Reus. A més, li demano que segueixi aportant els mateixos diners, ja que aquest capital permet l'expansió de l'activitat econòmica, especialment, al sector hoteler i turístic. Un altre tema és la connexió amb l'estació central del Camp, que estarà situada a l'Aeroport i que està patint retards.
En un escenari de davallada general del PSC... Com afronta les eleccions?
Amb el convenciment que tornarem a guanyar les eleccions, basat en dades demoscòpiques que normalment no fallen. Una cosa són les eleccions autonòmiques i una altra les municipals, encara que l'escenari general no ens ajuda. A Reus, per la gestió feta, ens podríem plantejar la majoria absoluta –les enquestes ens donen més regidors que ara- però també sé que hi ha uns vents que no juguen a favor, com la indefinició sobre el futur del PSC i l'activitat d'un Govern de la Generalitat que deixa de banda criteris institucionals. La primera visita d'Artur mas va ser forçada perquè havia de venir a presentar el Carles Pellicer. Si la gent vota pensant en Reus, tindrem un bon resultat. Si vota condicionat per altres aspectes de caràcter polític, se'ns farà més difícil, però encara podem seguir guanyant.
Però també depèn d'altre partits per formar govern...
Quan li preguntes a la gent si Lluís Miquel Pérez és un bon alcalde, si creu que hauria de sortit i si encara que no el voti ,creu que tornarà a sortir, la majoria et respon afirmativament. Després, quan li preguntes a la gent pel vot, es confon amb allò que voldria votar i el que acabarà fent... Recordo que el 1999 em vaig enfrontar contra una persona que admiro, el Tomàs Barberà, en una contesa electoral on les enquestes em donaven una mínima diferència del 0,9% a favor. Bé, Finalment vaig guanyar pel 18%. No vull dir que les enquestes no diguin la veritat, sinó que són les circumstàncies de credibilitat dels candidats les que fan que es voti a un o a un altre.
Què passaria si el tripartit no suma i hi ha altres possibilitats per governar?
Especular sobre què pot passar o no és obrir la porta a les incerteses de la gent. Deixem que els ciutadans, que són intel·ligents, s'expressin. L'important és que la ciutat tiri endavant amb un projecte ja consolidat i no enganyo a ningú dient que les meves preferències sempre han estat les mateixes... Espero que el ciutadà digui que puc revalidar, en cas contrari prendré una decisió amb els meus companys. Però no us preocupeu, ja que a mi la política de base m'agrada molt. En tot cas, com que estic segur que tindré la confiança dels ciutadans, és un escenari que no me'l plantejo.
Per acabar, faci una aposta de resultats pel 22 de maig...
Tinc la percepció, que no m'enganya mai, que tornarem a guanyar les eleccions i a fer els pactes suficients per governar.
Aquest matí ha tingut lloc la marxa dels treballadors i treballadores del sector salut de Reus contra les retallades anunciades per Govern de Convergència i Unió, amb la participació de representants dels centres de l’Institut Català de la Salut, de l’Hospital Universitari Sant Joan i del Grup Pere Mata . El trajecte ha culminat a la Plaça Mercadal, davant de l’Ajuntament de Reus, on els he pogut rebre per atendre les seves reivindicacions.
Ja ho vaig dir dilluns passat, en presentar el programa de salut del PSC per a les eleccions municipals del 22 de maig: per què no es planteja el Govern de CiU, per exemple, tancar el Circuit de Montmeló, abans de programar aquesta vergonyant tancada de quiròfans?
