TREBALLEM EL CANVI: L'ESPAI EN QUÈ VIVIM


Article d'en Josep Poblet i Tous, alcalde de Vila-seca i candidat per CiU a les comarques de Tarragona en les properes eleccions al Parlament de Catalunya.
Resum i balanç personal de la tercera sessió celebrada a L'Ampolla de les Jornades "Treballem el canvi a les nostres comarques".

Són moments difícils. Al nostre entorn més immediat sentim els efectes devastadors d’una crisi econòmica molt forta i ens demanem quan començarem el retorn cap a l’estabilitat i el benestar, cap a la tranquil·litat d’una societat amb moltes coses que millorar, però encarrilada per un camí de progrés que tingui a l’horitzó immediat un món millor per a les generacions que són al nostre darrere, a punt de prendre el relleu.
I aquest camí de millora depèn de tothom, de tots i cadascun dels ciutadans i ciutadanes. Tanmateix, a les properes eleccions autonòmiques del 28 de novembre de 2010, es decideix el govern de la Generalitat de Catalunya que és l’administrador principal dels nostres interessos comuns, dels recursos de tots, de les expectatives de recuperació, de les respostes davant una situació difícil.
I avui, vull reflexionar sobre el nostre territori, sobre l’immens patrimoni de terra, mar, natura, activitat econòmica i vida en comunitat que dibuixa la nostra terra, l’espai en què vivim.  Joan Maragall va escriure “cada terra comunica a les més substancials paraules dels seus homes un sentiment que no hi ha diccionari, ni gramàtica que l’ensenyi”.  Jo he pogut constatar com, escoltant les nostres comarques, és molt potent el clam a l’hora de reclamar un gir radical després de set anys de política des dels governs del Tripartit, que han estat insensibles davant la reclamació de polítiques mediambientals sostenibles que permetin l’equilibri entre la vida ciutadana, la dinàmica productiva i el respecte a la natura.
Vivim en un espai privilegiat.  A les nostres comarques tenim mar i muntanya, secà i regadiu, platges i rius.  Aquí tenim la vivenda, la família, els amics, la feina;  aquest és el patrimoni que hem de conservar.  També és el lloc on l’activitat econòmica ha de ser potent i ens ha de permetre crear riquesa, llocs de treball i productes propis de qualitat, ben distribuïts.  Per això, l’obra de govern que volem impulsar des del canvi ha d’escoltar la societat i els agents econòmics, tot des d’una perspectiva mediambiental.  La sostenibilitat és una oportunitat per a les nostres terres ja que ha de ser el marc que ens permeti fer créixer de manera equilibrada la nostra economia. Penso que sostenibilitat vol dir entendre bé el lloc on vivim, saber on volem anar i fer-ho –amb l’obra de govern-, possible.  Martí Boada diu sovint que “si vols menjar ous tot l’any, no posis la gallina a la cassola”; i aquesta imatge gràfica serveix per comprometre’ns amb una política de govern entenedora i sensible amb els ciutadans de les nostres terres, que dibuixi un futur de progrés respectuós amb el nostre patrimoni natural.
Estem construint el nostre programa de canvi escoltant el territori, recollint les preocupacions, comarca per comarca, poble per poble.  La crisi econòmica i la recuperació del benestar són els objectius globals compartits. En relació al tema que ens ocupa, hem definit tot un mosaic d’accions concretes que han de marcar la feina a fer des de la Generalitat.  El canvi ha de parlar de la terra, del mar, de l’agricultura, de la ramaderia, de la pesca, de la gestió de l’aigua..., de la sostenibilitat.  Però si una idea força es repeteix és sempre la mateixa:  el govern de Catalunya, el nostre govern, ha d’ajudar-nos a tirar endavant les nostres comarques; ha de fer-nos la vida fàcil impulsant legislacions i normatives clares, senzilles, complibles, tranquil·litzadores... Jo em comprometo amb aquest canvi!

TREBALLEM EL CANVI: LA FORÇA DE LA NOSTRA ACTIVITAT


Article d'en Josep Poblet i Tous, alcalde de Vila-seca i candidat per CiU a les comarques de Tarragona en les properes eleccions al Parlament de Catalunya.
Resum i balanç personal de la segona sessió celebrada a Tarragona de les Jornades "Treballem el canvi a les nostres comarques".

Les nostres comarques són com una Catalunya en petit i sumen una potent activitat industrial, una gran força pel que fa al turisme, al comerç, a l’oci i als serveis, així com una indústria agroalimentaria i vitivinícola moderna que se sosté en la nostra tradició agrícola i pesquera. Per això la nostra gent ha viscut molt directament una crisi econòmica global que ha dinamitat els ciments del creixement i ha posat en joc el benestar de tots.  Nosaltres hem de tornar a tenir el lideratge del creixement català, ja que la recuperació del conjunt de Catalunya depèn també molt de la nostra evolució futura. Cal que ens guanyem de nou la força del lideratge, cal que afrontem amb decisió els reptes de futur.
Coneixem quins són, doncs, els nostres punts forts pel que fa a l’activitat econòmica.  Ens hem de proposar que el canvi arribi a les nostres comarques en forma de més i millors infraestructures que ens connectin amb la resta d’Espanya i amb Europa, aplicant un marc legislatiu o normatiu que incentivi l’activitat i ajudi a la indústria. Ens cal un govern que impulsi en lloc de frenar, que estimuli la creació de llocs de treball i ajudi els emprenedors i les empreses. Ens és imprescindible un finançament que es correspongui amb la nostra aportació a l’economia i per això defensem el concert econòmic com a eina per a dotar-nos dels recursos suficients, per gestionar directament la nostra riquesa, per donar a les nostres comarques el pes que els correspon, tot i mantenint els vincles de solidaritat amb la resta de l’Estat Espanyol.
Vivim amb preocupació les dificultats del creixement econòmic: la caiguda del consum, els problemes de finançament, el creixement de la pressió fiscal, la congelació dels ajuts, el fre de les infraestructures i les comunicacions,... Les inversions que han d’incentivar la nostra activitat eren ja endarrerides en començar la crisi i algunes són ara paralitzades. Aquest estiu visitava el Coll de l’Illa on s’han aturat les obres de l’A-27 i la gent d’allà deien, amb ironia, “mireu la muntanya escapçada i les obres aturades.  Què podem fer? Que ens tornin la muntanya que falta o que acabin l’autovia!”.  Doncs aquesta preciosa paràbola serveix pel conjunt de l’economia. Massa vegades s’ajornen les inversions necessàries pel nostre territori, massa vegades el govern tripartit ha actuat en tres dimensions descoordinades, sense un objectiu comú,... D’aquesta manera es pot trencar el fràgil equilibri entre els sectors econòmics que ha estat la clau de la nostra fortalesa.
El nostre compromís ha de ser escoltar les preocupacions de la gent:  d’aquells que han perdut la feina, dels que veuen trontollar el seu lloc de treball, dels que no poden afrontar les despeses de cada dia, dels que passen dificultats...   Sabem molt bé que és la força de la nostra activitat la que ens ha de treure d’aquesta situació i per això cal escoltar els empresaris, els sindicats, els treballadors i els responsables de les administracions públiques del territori.  El camí del consens és el que ha de guiar les passes de la planificació futura per tal que el canvi arribi a tots els sectors de la nostra economia i al món del treball.
La funció de la Generalitat de Catalunya ha de ser la de facilitar el camí als emprenedors, als empresaris, als gestors de les institucions, als portaveus del territori...  Només així tornarem a plantar la llavor per a una societat més activa, capaç de superar la crisi amb l’optimisme d’una activitat econòmica ben encarrilada al nostre territori. Precisament, en una reunió d’empresaris, d’experts, de candidats, de ciutadans i ciutadanes de les nostres comarques, parlàvem a la sala d’actes de la CEPTA de Tarragona de propostes que cal detallar, d’incorporacions al nostre programa de govern que han de concretar el compromís del canvi a les nostres comarques.  La llista era llarga i feixuga, però parlàvem de problemes ben reals, de solucions possibles, d’un camí per córrer conjuntament.
Els canvis en la nostra economia requereixen transformacions del món del treball fomentant l’aprenentatge i reduint l’atur juvenil; cal incentivar el reciclatge i crear nova ocupació en els sectors estratègics. La indústria ha de posar-se al dia amb plans logístics i amb inversions productives, però ha de comptar amb un pla energètic competitiu per liderar la producció i la recerca que permetrà seguir els nous temps amb nous productes.  Hem d’afrontar amb decisió el debat sobre l’energia i prendre decisions que ens facin més competitius, que millorin els subministraments i el preu, que aprofitin les economies d’escala.
Avui vull remarcar que remuntar la situació econòmica, sortir de la crisi, necessita d’un bon govern, però no n’hi ha prou.  Tots hem de recolzar amb les nostres idees, amb les nostres opinions, amb la nostra feina, aquest treball a fer que ha de sumar la iniciativa privada i la pública, la bona gestió d’un govern de tots, amb la iniciativa econòmica privada que és el motor del país. Tothom s’hi ha de comprometre.  Howard Zinn (historiador, mort aquest 2010) i Noam Chomsky (lingüista, catedràtic de la universitat de Boston) s’han convertit en una icona per a les generacions inconformistes que treballen per a canvis profunds a la nostra societat;  les Memòries de Zinn es titulen precisament No es pot ser neutral en un tren en moviment.  I això demano avui en aquest article:  reflexionar sobre la nostra situació, escoltar les alternatives i participar críticament en el disseny del nostre futur.  Cal que tothom digui la seva, cal que siguem molt exigents, cal que ens comprometem amb el nostre futur, totes les opinions hi caben, però ningú no pot ser neutral en un tren en marxa, davant el repte de decidir el país que volem.

TREBALLEM EL CANVI: EL BENESTAR DE TOTS

Article d'en Josep Poblet i Tous, alcalde de Vila-seca i candidat per CiU a les comarques de Tarragona en les properes eleccions al Parlament de Catalunya.
Resum i balanç personal de la primera sessió celebrada a Reus de les Jornades "Treballem el canvi a les nostres comarques".

Una gran majoria de ciutadans i ciutadanes de les nostres comarques creiem necessari un canvi de govern a Catalunya.  Com a cap de llista, des de les meves responsabilitats polítiques i des de les meves vivències familiars i personals sento que vivim uns moments difícils que demanen tenir un projecte, generar confiança i refermar un compromís.  El benestar que volem ha de venir d’escoltar a les persones i les seves preocupacions, d’analitzar la situació, les mancances i els desitjos de les nostres comarques, d’apropar la política al territori i a la gent.
L’altre dia, a Reus, ens vam trobar més de cent vint persones (experts, representants d’entitats i professionals, persones de diferents responsabilitats, oficis i en diverses situacions personals) per treballar el canvi a les nostres comarques en relació al benestar de tots.  Massa vegades els programes de govern són un llistat de bons propòsits, un conjunt d’objectius amplis poc definits. Tots junts vam treballar per concretar problemàtiques, per definir postures, per demanar compromisos específics en un context de crisi econòmica molt forta que condiciona les possibilitats d’acció, però que requereix esperit de canvi, objectius molt clars i, sobretot, compromisos.  El canvi que proposem es fonamenta en el compromís: conèixer a fons les necessitats, fixar prioritats i governar a prop de les preocupacions de cada dia.
Vivim uns moments de crisi econòmica, d’incertesa i desconfiança, de futur incert... Crec que hem de partir de les realitats i dels sentiments que angoixen el dia a dia de les famílies de les nostres comarques tenint com a objectiu mantenir, i si pot ser fer créixer, els nivells de benestar assolits. Tanmateix estic convençut que hem de fer-ho amb seguretat i amb mesures clares, amb confiança en nosaltres mateixos. Les nostres comarques són una potència agroalimentària i vinícola, comercial i turística, en patrimoni cultural; i la nostra indústria i capacitat d’innovació són també molt potents. El canvi que us proposo és precisament el de sumar totes les veus en un programa que projecti totes les nostres forces, que escolti totes les idees, per a concretar millors sistemes de gestió, per a fer possible una política de govern més afinada, més eficient, més propera, més compromesa.
A Cal Massó, a Reus, es van deixar sentir mes de cent vint persones que aportaven idees per treballar el canvi a les nostres comarques. Vam prendre nota i hem començat a caminar un procés que anirem repetint al territori per concretar al màxim el nostre programa de govern, per detallar en objectius específics els nostres compromisos de futur, per apropar la política i la gestió a totes les sensibilitats, a totes les àrees d’acció, a tots els racons del territori. Hilary Clinton va dir que “es fa campanya amb poesia i es governa amb prosa”, al contrari, jo vull pensar la nostra campanya com un llibre obert molt treballat, com un conjunt ambiciós de coses molt concretes que passaran al nostre entorn més quotidià, que afectaran positivament la nostra vida de cada dia, que ens aproparan de nou a la política com un art noble de gestionar els recursos de tots.
“Vivim tots sota el mateix cel, però no hi ha ningú que tingui el mateix horitzó”, va dir Adenauer i jo crec que és hora de ser conscients de les dificultats, de situar molt alt el llistó de la nostra feina, de marcar fites que ens permetin a tots compartir un camí del qual coneixem el sentit. Hem de saber on anem, hem de recuperar la confiança en un horitzó al que volem apropar-nos de nou.
Els mitjans de comunicació i, sobretot, els tècnics i els polítics que treballen el nostre programa de govern han pres nota i prendran nota en el futur, s’han fet ressò, de un conjunt de propostes que han sorgit i sorgiran de les sessions en les quals treballem el canvi a tot el territori. Jo avui voldria assegurar que el nostre full de ruta ha sumat idees per reforçar la convivència i recuperar el prestigi, de país i de territori. I això vol dir proximitat de l’acció política, defensar la cultura com a camí d’integració, fomentar el voluntariat i l’altruisme a la societat civil, coordinar la feina de les administracions al territori...

Tenim molt clar que més que de turisme hem de parlar de la nova economia dels serveis: fent que la gent es trobi bé al territori; dignificant i formant les professions de servei; millorant les infraestructures de comunicació (mòbils, Internet, noves tecnologies); venent la força del nostre territori: qualitat de vida, activitat econòmica, marc natural i patrimoni cultural. Estem segurs que cal reinventar el comerç combinant  tradició, innovació i servei: la crisi, el creixement dels impostos, les normatives feixugues, la manca de crèdit, la caiguda del consum..., afebleixen un comerç que cal escoltar i impulsar; també cal lluitar contra l’activitat il·legal amb un control més eficient i una reforma educativa que prestigiï la formació professional. Tenim un gran patrimoni que hem de posar en valor i que és el marc de tota la nostra activitat turística i de l’enriquiment de la nostra cultura.
Però el més important és el que tots els ciutadans i ciutadanes de les nostres comarques sàpiguen que el canvi que proposem parla del benestar de cada dia, d’atendre les prestacions socials, de fer costat a les preocupacions tenint al costat el govern de Catalunya, d’escoltar la gent gran, les vídues, els aturats, els joves que no troben pis ni treball, els petits empresaris que no se’n surten, els emprenedors que volen ajuda per tirar endavant. Aquest és el nostre compromís, treballar el canvi pel benestar de tots


Àdeu a un autèntic patriota

Ara que sembla que tothom és el més patriota del món; que el patriotisme, per desgràcia, molts cops es vesteix més com una moda que com un sentiment; ara que la política catalana s’omple de venedors de fum que el temps ja acabarà posant al seu lloc; ara crec que ha arribat el moment de frenar, d’intentar observar el panorama en perspectiva i a una certa distància i d’intentar posar en ordre les coses.
Ara fa dues setmanes ens va deixar un patriota dels de veritat, un autèntic senyor i sobretot una excel·lent persona com podria dir tot aquell que va tenir l’ocasió de conèixer en Lluís. Ens va deixar en Lluís Perera, un patriota anònim, un vila-secà fundador de Convergència Democràtica de Catalunya aquí al poble i davant de tot un treballador nat pel seu poble i per la seva terra, Catalunya.

Estem perdent el món de vista tots nosaltres amics, el que ens cal és anar a buscar aquest tipus de persones que de ben segur encara existeixen i encara en trobarem, gent que mira pels altres, que treballa, que s’esforça i que no espera res a canvi a no ser veure que la seva feina serveix per alguna cosa i que Catalunya va tirant endavant gràcies a l’esforç de molts homes i dones com ell.
Tenia noranta anys el senyor Perera (perquè per mi sempre serà així), tota una vida i era un pencaire, un lluitador per la seva terra, des d’anar amb el seu cotxe i els altaveus donant tombs pel poble en campanya fins ser sempre dels darrers a retirar-se a l’enganxar els cartells o tenir-ne sempre algun a casa per anar a substituir aquell que algun brètol podia haver malmès. 

Aquest era el senyor Perera, del tipus de gent que ens cal, que fan pàtria, que fan país, ajudant sempre als demés, prenent hores del seu temps per anar a fer el vot per correu d’aquella gent que no podia sortir de casa, assistint a les assemblees del partit fins i tot quan li costava molt de desplaçar-se i sempre allí, a primera fila com havia de ser...  La majoria de vosaltres no l’ haureu conegut pas però de ben segur que algú coneixeu o heu conegut que us el recorda, perquè de patriotes i de bons catalans sempre n’hi ha, malgrat que molt cops o la majoria, no són els que més aparenten o llueixen.

Així que tanquem files tots, però de debò i deixem de criticar-nos entre partits catalans i de mirar de perjudicar-nos uns als altres, el full de ruta és molt simple: Catalunya i les coses cal fer-les per ordre i no començar la casa fent primer el teulat. Endrecem-ho tot, escombrem sense amagar res sota la catifa, deixem-nos de personalismes i de voler ser més que els altres, anem a començar a resoldre la crisi i l’economia dels catalans primer que tot i després amb unes bases sòlides i fortes i sobretot sense personalismes i sense fissures anem a per Catalunya i a retornar-la al seu passat gloriós i a seguir traient pit i orgull per la sort d’haver nascut catalans. Segur que al senyor Perera, a en Lluís i a tants d’altres anònims patriotes això els omplirà d’orgull.


Josep Plana i Monné
Secretari d'Organització CDC Vila-seca
Disseny i coordinació del Blog i de la Web: Pep Plana