La inquietud manifestada per alguns veïns i veïnes de la Garriga, reforçada per l’aparició en determinats mitjans de comunicació, sobre la participació de la CUP de la Garriga en la propera convocatòria electoral del mes de maig, ha fet que des de la mateixa CUP creguem necessari la difusió d’un comunicat públic que aclareixi la nostra posició davant de les properes eleccions municipals. En aquest sentit, volem esvair qualsevol rumor o evitar la creació de falses expectatives sobre la nostra participació en les eleccions esmentades. La CUP de la Garriga no presentarà cap llista en aquests comicis. Així mateix, pretenem fer explícites les raons que justifiquen la decisió de no participar en aquesta contesa electoral.

La superació de l’actual període d’improvisació en el terreny comercial és una de les fixacions del projecte electoral d’Acord per la Garriga. L’alcaldable Jordi Perales, junt amb Sergi Moya, responsable del programa de Promoció Econòmica d’Acord, consideren que aquest pla ha de sorgir d’un “veritable consens” de poble, i ha d’englobar un projecte de mobilitat per superar l’actual desconnexió entre mobilitat i promoció econòmica. Així mateix, l’estratègia de poble, per acord, també inclou la confecció d’ofertes educatives vinculades a les necessitats econòmiques i la consolidació  d’una “marca de qualitat” per atreure consumidors a la Garriga. Així es va anunciar dilluns a l’acte de presentació de les propostes d’Economia, davant de comerciants i emprenedors del poble.

La segona entrevista del cicle de les eleccions municipals correspon a Acord. El grup, nascut de la voluntat de ERC de prescindir de les seves sigles a favor d'una coalició ciutadana amb la participació de persones de diferents signes polítics, està encapçalat per en Jordi-Eduard Perales. Se'n pot llegir el manifest de fundació en aquest enllaç.

La Garriga Digital: Quin és el programa d'Acord per a aquestes eleccions?

Jordi-Eduard  Perales: Bàsicament tenim una visió general del poble. Es parla molt de model de poble, però creiem que mai s'ha acabat de consolidar. Creiem que és hora de fer-ho, d’aturar-nos, de reflexionar i de començar a construir aquest model de poble en consens amb els grups polítics i la societat civil.

Una setmana més, als esports de La Garriga Digital.cat us oferim els resultats del cap de setmana dels equips de totes les categories de l'Olímpic la Garriga de futbol, des dels més grans del primer equip fins als prebenjamins, corresponents al cap de setmana del dissabte 9 i diumenge 10 d'abril de 2011.

El proper diumenge 8 de maig l’escola Puiggraciós ha organitzat la segona edició de la Fira d’Intercanvi, que se celebrarà entre les 10 del matí i les 13 del migdia i que pretén promocionar l’intercanvi d’objectes que ja no es fan servir entre els participants, tot posant èmfasi  al material escolar. Enguany està oberta a tota la població.

Una nova edició de la Cursa de Les Tortugues i creiem que podem dir amb la veu ben alta que ha estat un èxit.

Aquest any la participació no ha estat tan nombrosa com edicions passades pel fet de que la cursa a caigut en diumenge, que hi havia diferents activitats al poble així com d’altres curses a poblacions properes. En total hi hagut uns 200 atletes a les curses infantils i uns 450 a la cursa dels ja clàssics 14 quilòmetres de la cursa de Les Tortugues. Els comentaris dels atletes, però, han estat d’allò més positius, tan pel que fa a l’organització de la cursa com pel seu recorregut, que aquest any ha agradat encara més que l’any passat.

Hi ha una manera d’enamorar-se que tothom n’ha sentit a parlar o coneix de manera popular: enamorar-se a través de l’estómac. Tots hem sentit alguna vegada la frase “a l’home se’l conquereix per l’estómac”, val però per l’home i per la dona (trairem-li les connotacions masclistes i quedem-nos amb “home” com paraula genèrica que defineix a l’ésser humà, no sigui dit).

L’altre dia vaig tenir l’oportunitat de veure per primera vegada La jaqueta metàl·lica (Full Metal Jacket, 1987), d’un dels directors capitals en el món del cinema, el nord-americà Stanley Kubrick. El meu sentiment, aleshores, va ser paradoxal. Per una part era conscient d’estar presenciant una obra tècnicament impecable, ben resolta. Per l’altra, hi va haver quelcom que em va incomodar. El film, que parla de la guerra del Vietnam en dos capítols molt diferenciats, ens situa primer en un camp de reclutament, a on joves futurs combatents són víctimes d’uns duríssims entrenaments, mentre que posteriorment, a la segona part de la pel·lícula, la trama transcorre a primera línia de foc, on els reclutes entren en acció, en plena guerra. L’obra té un to antibel·licista més implícit i ambigu del què cabria esperar, sense que això comporti cap dubte respecte a la posició del seu director quant a confrontaments armats es refereix; des de Senders de glòria (Paths of Glory), de l’any 1957, queda esclarida la seva postura d’oposició cap aquests.