ENGANXADA DE CARTELLS

Una vegada més ERC ha triat la Plaça de Dalt per donar inici a la campanya electoral per les Municipals 2011.

El dijous a les 23:45 h ens trobarem tots a la Seu Electoral d'ERC del C/ Bonaire, per anar tots junts a la Plaça de Dalt on començarem la campanya electoral fent l'enganxada del primer cartell pel nostre candidat Josep A. Moreno, posteriorment anirem als llocs habilitats per anar posant els nostres cartells.

Us hi esperem a tots !!!

SEMPRE HI SOM !!

Ridao a Móra d'Ebre

Ridao demana la revisió dels procediments dels Plans de Seguretat Nuclear, les instal·lacions i els radis d’afectació vol que el Govern espanyol pagui el que deu. El diputat al Congrés i Secretari General d’Esquerra, Joan Ridao, després de mantenir una reunió amb alguns alcaldes del partit a la Ribera d’Ebre i amb membres de la Coordinadora Anticementiri Nuclear de Catalunya, ha ofert una roda de premsa a Móra d’Ebre. Coincidint amb el 25è aniversari de l’accident de Txernòbil, Joan Ridao ha destacat que després de l’accident del Japó el Govern espanyol no ha fixat un calendari raonable per determinar el tancament de les centrals nuclears, sinó que amb el suport de CiU se’ls ha prorrogat la vida. Segons Ridao, ‘estem veient un Govern espanyol desorientat en plena crisi energètica en l’àmbit global i en plena revisió en l’àmbit mundial de l’activitat nuclear pel que fa a la manca de seguretat’. Per això Esquerra reclama un calendari raonable per al tancament de les centrals nuclears, més seguretat i una política energètica estructural i no mesures conjunturals en funció de cada situació. Ridao ha fet saber que el ministre d’Indústria, Miguel Sebastian, li ha confirmat que al mes d’octubre les centrals nuclears espanyoles faran les proves d’estrés. Tanmateix, el republicà demana que ‘també es revisin els procediments, les instal·lacions i, sobretot, els radis de seguretat. Entenem que el perímetre de seguretat ha d’anar més enllà dels 10 km i ha d’arribar als 30 km com al Japó’. Esquerra també vol que la Generalitat, que no té cap competència executiva en la matèria, tingui un paper més actiu. Ridao ha demanat ‘una revisió dels Plans d’Emergència Nuclear, com el Pla PENTA, per complir totes les directrius i tots els paràmetres que en el seu dia fixava aquest Pla, històricament infradotat en temes com ara les infraestructures, i poder realitzar un simulacre que mai s’ha fet per així educar la població sobre com cal actuar’.

Ridao s’ha reafirmat en l’oposició d’Esquerra a la instal·lació del cementiri de residus nuclears, entre altres coses ‘perquè aquest territori ja ha pagat amb escreix un peatge solidari’. El republicà ha denunciat que ‘el Govern espanyol, per un simple càlcul electoralista, ha ajornat aquesta decisió per a després del 22 de maig per no contaminar les eleccions municipals, sobretot a les Terres de l’Ebre’. Davant d’aquest fet, Ridao ha demanat que tots els partits que concorren a les eleccions municipals siguin coherents i corresponsables amb la decisió presa manifestant als seus programes electorals el compromís que van adquirir en el passat; que el Govern de Catalunya renovi el seu compromís en contra del cementiri i que el Govern espanyol acordi una decisió clara i respectuosa cap a les institucions catalanes i s’aclareixi d’una vegada, perquè internament hi ha dues posicions contradictòries, una d’emplaçar-lo a Ascó i un altra a Cofrents. Ridao ha recordat que la majoria de demandes expressades durant la roda de premsa estan recollides en una Proposició no de llei relativa a l’impuls d’un Pacte d’Estat d’Energia i la revisió de la seguretat de les centrals nuclears presentada la setmana passada per Esquerra al Congrés de Diputats.

Ridao demana al Govern espanyol que pagui el que deu i al Govern català que convoqui la Comissió Bilateral per buscar l’acord de la part catalana. Ridao no veu motiu perquè, si l’any passat i l’anterior va pagar, ara no ho faci; ‘més enllà de la sospita que tenim que el Govern espanyol, per arribar al seu propi objectiu de dèficit, no vol treure aquests diners de la caixa i està desplaçant el seu problema de tresoreria i de dèficit al conjunt de les comunitats autònomes’. El diputat republicà també ha afirmat que ‘no voldríem que demà el conseller Mas-Colell acceptés cap argúcia comptable ni cap mesura cosmètica incloent al pressupost de la Generalitat un apunt comptable amb un compromís vague i imprecís per part del Govern espanyol que acabarà pagant abans que acabi l’any, perquè això és fer trampes’.  Per últim, el diputat republicà ha insistit a reclamar 'a totes les forces polítiques sensatesa i sentit de país, i al Govern de Catalunya que es deixi ajudar pels altres partits’. A més, ha reclamat de tothom que aparqui la hipocresia i que el Govern català mogui fitxa impulsant des de la part catalana la Comissió Bilateral, per parlar d’aquest tema, més enllà del debat partidista i dels mitjans de comunicació. Ridao, per tant, reclama ‘sensatesa, sentit de país i que el Govern es deixi ajudar convocant la part catalana de la Comissió Bilateral per anar a negociar amb força i energia a Madrid amb un acord de la part catalana’.

Posteriorment per la tarda s'ha reunit amb la llista d'ERC a Móra d'Ebre a les properes municipals.

Més de 100 persones passen per la Seu Electoral d'ERC

Més de 100 persones han passat per la Seu Electoral d'ERC a Móra d'Ebre el dia de la seva inauguració.

Josep Antoni Moreno, alcaldable d'ERC a Móra d'Ebre, ha presentat avui el seu local electoral al carrer de Bonaire. El local romandrà obert totes les tardes d'aquí al 22 de maig, i servirà de base logística durant la campanya, amb la organització de diferents actes oberts al públic, la Seu estarà oberta per que els morencs i morenques puguin fer les seves aportacions i suggeriments al programa, conèixer de primera mà als candidats i mantenir un contacte de proximitat amb els votants. L'acte ha comptat amb la participació de militants, simpatitzants i públic en general. 

Per inaugurar oficialment el local el cap local, Antoni Cutrona ha fet un parlament on ha destacatat la vàlua de les persones que formen la candidatura, persones que actualment ja treballen pel poble en diverses entitats i comissions i que "persones que ja estant acostumades a treballar pel poble, sense cap altra recompensa a canvi que la satisfacció d’haver fet una feina ben feta per la seva comunitat ", el candidat, Josep Anton Moreno en el seu parlament a destacat el fet de que ",  posarà per davant de tot el tracte amb els convilatants i la seva problemàtica del dia a dia, essent una persona sempre propera i disposada en tot moment a escoltar-vos i atendre-us",  acabant dient el seu lema: "les vostres inquietuds seran les meves preocupacions".

Fotos: Ribera On Line

Inauguració Seu Electoral ERC

La Secció Local d’ERC a Móra d’Ebre, us convida a la inauguració de la seva Seu Electoral del Carrer Bonaire 13 de Móra d’Ebre, que tindrà lloc el proper dijous 14 d’abril a les 20:30 h, al mateix temps podreu saludar als membres de la llista d’ERC a les properes Municipals i fer-los-hi arribar les vostres inquietuds.

Móra d’Ebre, 14 d’abril de 2011

Esquerra porta l’ampliació de l’Hospital Comarcal de Móra d’Ebre al Parlament

Per als republicans, aquesta ampliació és la infraestructura més important i urgent que s’ha de fer a la comarca els propers anys. El secretari de política municipal de la comarcal d’Esquerra a la Ribera d’Ebre, Bernat Pellisa, i el candidat del partit a l’alcaldia de Móra d’Ebre, Josep Anton Moreno, han presentat avui les preguntes per escrit que han registrat al Parlament sobre l’ampliació de l’hospital comarcal de Móra d’Ebre. Abans, però, Pellisa ha fet un repàs de les actuacions que l’Ajuntament de Móra d’Ebre, el Consell Comarcal de la Ribera d’Ebre i l’anterior govern de la Generalitat van fer a l’Hospital Comarcal. Així, ha recordat la inauguració del tercer quiròfan, l’ampliació del servei de consultes externes, la nova bugaderia, el Servei Vital Avançat amb una ambulància medicalitzada les 24 h del dia i l’adequació de la base de l’helicòpter medicalitzat on hi ha l’heliport dels bombers.

Pellisa, però, ha afirmat que “resta pendent l’ampliació de l’Hospital comarcal, que és la infrastructura més important i urgent que s’ha de fer a la comarca en els propers anys. I estem molt preocupats perquè no sabem quines són les intencions del Govern sobre aquesta qüestió”. El republicà ha recordat que tant l’any 2007 com el 2008 la Conselleria de Salut ja en va anunciar l’ampliació, que per a l’any 2009 es preveia una partida d’inversions per al projecte i que en el document “Horitzó 2012. Inversions en equipaments de salut. Informe de situació (setembre 2010)”, del CATSALUT, se’n feia referència, com també a la construcció del nou heliport.

Davant d’aquesta situació, el candidat a l’alcaldia de Móra d’Ebre, Josep Anton Moreno, ha afirmat que “el desconeixement de les intencions del nou govern sobre l’ampliació de l’Hospital Comarcal i veient les declaracions del conseller de retallar o aturar les actuacions al hospitals de Catalunya, hem volgut formular tres preguntes parlamentàries al govern”. Esquerra, d’una banda, pregunta al Govern per la situació en què es troba la redacció del projecte d’ampliació de l’Hospital, com també pel calendari i el termini d’actuacions previst per portar a terme l’execució del projecte. I, d’altra banda, vol saber les previsions del Govern pel que fa a calendari i termini d’execució pel que fa a la construcció del nou heliport que dóna servei a l’Hospital de Móra d’Ebre. Segons Moreno, amb aquestes preguntes “sabrem l’estat en què es troba el projecte encarregat per l’anterior Govern, una obra importantíssima tant per a Móra d’Ebre com per a les nostres comarques, i amb un cost assumible pel Govern, i més quan a Barcelona altres grans actuacions de gran inversió continuen endavant”. Els republicans han anunciat que, tot i que entenen el retard en el projecte, “demanarem que no s’aturi el projecte tot i que davant l’actual situació econòmica estem d’acord que es pugui acomodar a nous ritmes d’execució durant els propers anys”. Per acabar, tant Pellisa com Moreno han estat molt clars en dir que “no podriem entendre que s’eliminés el projecte d’ampliació de l’Hospital Comarcal i, per tant, que el Govern consideri que no hi ha una necessitat real de rehabilitar i ampliar una de les infraestructures més importants de la nostra comarca”.

Esquerra 80 anys, commemoració a Móra d'Ebre

Els dies 17, 18 i 19 de març de l’any 1931 es celebrà al barri de Sants de Barcelona la Conferència d’Esquerres, a on es va fundar com a partit polític l’Esquerra Republicana de Catalunya, de la unió de les organitzacions Estat Català de Francesc Macià, el Partit Republicà Català (1917-1931) de Lluís Companys i el grup L’Opinió de Joan Lluhí, a més de diverses associacions comarcals i locals. El primer president de la nova organització política va ser Francesc Macià escollit per unanimitat.

Els principis més importants van ser: el reconeixement de la identitat de Catalunya com a nació, la defensa dels drets individuals de l’home i la redistribució de la riquesa, mentre que el programa social s’estructurà damunt la plena llibertat sindical, el dret de vaga, la defensa del salari mínim, la jornada de 8 hores, vacances obligatòries, assegurances i jubilacions i escoles de treball.

Per això es celebra els 80 anys d’Esquerra Republicana a les Terres de l’Ebre, es  un acte per aplegar amics, simpatitzants, militants, col·laboradors, persones que han representat les llistes electorals del partit o bé que han donat suport al projecte durant tots aquests anys. Així doncs, el proper dissabte, 19 de març, a les 19.00 h i al Teatre la Llanterna de Móra d’Ebre a l’acte central de commemoració a les Terres de l'Ebre, en què intervindran Montse Perelló, Joan Josep Duran, Lluís Salvadó, Gervasi Aspa i l’historiador i eurodiputat, Oriol Junqueras.

Laporta descarta reeditar Solidaritat a Barcelona

L'expresident blaugrana no s'ha presentat al dinar en què havien de mirar d'arribar a un acord · Portabella li ofereix un lloc 'de sortida' a la llista d'ERC i RCat

El líder de Solidaritat i president de Democràcia Catalana, Joan Laporta, no s'ha presentat aquest migdia a la trobada que havia de mantenir amb els seus companys de subgrup parlamentari Alfons López Tena i Uriel Bertran. Laporta ha justificat la seva absència per l''espectacle mediàtic' que ha desfermat la trobada. Bertran i Tena havien plantejat aquest dinar a tres bandes com el moment per resoldre la divergència d'opinions que han manifestat públicament a través dels mitjans de comunicació sobre quina és la millor opció per concórrer a les eleccions municipals a la ciutat de Barcelona. En un comunicat Laporta ha anunciat que no reeditarà l'acord de coalició amb Solidaritat perquè no comparteix la decisió de presentar-se en solitari a la capital. Aquest mateix matí el candidat d'ERC, Jordi Portabella, ha confirmat que ha mantingut contactes en solitari amb Joan Laporta i que li ofereix un lloc destacat a la llista que li garantís presència al consistori.

Joan Laporta ha anunciat en un comunicat que el seu partit, Democràcia Catalana, no reeditarà l'acord que el vincula a Solidaritat Catalana per la Independència atès que no comparteix que SI s'hagi de presentar en solitari a les eleccions municipals de Barcelona. Laporta, que creu en la necessitat de concórrer a les eleccions en una gran coalició que integri Esquerra Republicana de Catalunya i Reagrupament, no ha assistit avui al dinar que Solidaritat havia convocat per tractar precisament el tema de les llistes per concórrer a aquestes eleccions. Segons el president de Democràcia Catalana la seva absència es justifica per 'l'espectacle mediàtic que ha desfermat la trobada'

Laporta critica l''espectacle mediàtic'

Laporta, que ha justificat la seva absència per 'l'espectacle mediàtic' desfermat arrel de la convocatòria del dinar, ha reafirmat la necessitat que 'hi hagi una gran coalició de partits independentistes a les municipals de la capital del país' on s'hauria d'incloure a Esquerra Republicana de Catalunya i Reagrupament.CAT.

El president de Democràcia Catalana ha conclòs el seu comunicat afirmant que resta a la disposició de SI en cas que aquests vulguin formar part d'una gran coalició independentista a Barcelona. 

directe.cat

Laporta es planteja trencar la coalició Solidaritat Catalana per sumar-se a l'aliança ERC-RCat

Laporta: 'No sóc partidari d'anar sols a Barcelona, i no hi aniré' · El líder de Democràcia Catalana creu que la millor proposta a la capital és un gran acord amb Portabella.

Joan Laporta ho té clar: va fer el salt a la política per buscar la unitat de l'independentisme i no aposta per presentar-se a les municipals de Barcelona en solitari. Avui al matí ho ha tornat a reivindicar en una trobada amb estudiants de periodisme de la Universitat Pompeu Fabra (UPF), on ha reiterat que 'la millor proposta per Barcelona és una suma dels partits que poden treure representació, una gran coalició per Barcelona que sigui clau per la governabilitat de la ciutat'. 'Alguns partits com Solidaritat per la Independència (SpI) han dit que aniran a les eleccions en solitari. Ho respecto, però crec que a Barcelona s'hi ha d'anar en coalició amb ERC i Reagrupament, seríem molt forts i seria una proposta molt atractiva per la ciutadania' creu Laporta. L'expresident blaugrana, a més, ha assegurat que si SpI no es replanteja la possibilitat de presentar-se amb ERC i Reagrupament, comunicarà la setmana vinent a la resta de partits de la coalició solidària que ell s'hi sumarà amb Democràcia Catalana, el partit que lidera, una possibilitat que podria impedir la reedició de la coalició Solidaritat Catalana per la Independència (SI).

Tot i això, Joan Laporta confia que Solidaritat Catalana acabarà integrant-se a l'aliança amb Reagrupament i Esquerra, articulada aquestes darreres setmanes. Pel politic independentista, més important que el candidat de consens, la condició que va establir SI pel pacte, és el fet d'anar junts a les eleccions. A més 'les enquestes ens donen un resultat molt favorable a una gran coalició per l'independentisme', pronostica Laporta.

'Si SpI no va amb ERC i Reagrupament, ho respecto però no participo d'aquest posicionament per una raó molt clara: jo he fet el pas a la política per sumar', ha explicat l'expresident blaugrana aquest dimarts al matí. Per Laporta, aquesta recerca de la unitat independentista passa per una 'gran coalició independentista que sigui clau per la governabilitat'. 'Ho tinc molt clar', reitera Laporta, que ha explicat que si cal, es planteja comunicar a Solidaritat que Democràcia Catalana se sumarà a l'aliança de Reagrupament i Esquerra.

Els estatuts de Solidaritat no l'afecten

Laporta també ha explicat que el congrés de Manresa de fa dos diumenges, així com la votació de l'assemblea de Barcelona d'aquest cap de setmana, no l'afecten com a president de Democràcia Catalana. 'Hi ha una petita confusió que té tothom: Solidaritat Catalana per la Independència (SI) és una coalició formada per set partits, i un d'ells és Solidaritat per la Independència (SpI). És aquest partit el que va fer un Congrés Nacional a Manresa, el que té uns determinats estatuts que impedeixen diversos càrrecs, però a mi no em vincula', assegura Laporta. 'L'únic partit que em vincula és Democràcia Catalana', assegura Laporta, i en aquest sentit és lliure de sumar-se amb la seva formació a l'aliança amb Portabella.

'Que hi hagi un partit, que és Solidaritat per la Independència (SpI), que amb els vots de 142 dels seus 1.000 militants hagi decidit que va a les eleccions de Barcelona en solitari és una qüestió que els obliga i els condiciona a ells, no condiciona ni a la coalició en el seu conjunt ni al meu partit', explica Joan Laporta. 'Des de Democràcia Catalana no estem per dividir, estem per sumar', conclou Laporta.

El partit i la coalició solidaris

La coalició electoral que va presentar-se a les eleccions al Parlament del 28 de novembre de l'any passat s'anomenava, oficialment, Solidaritat Catalana per la Independència (SI). Entre d'altres formacions, estava integrada pel partit de Joan Laporta, Democràcia Catalana, i per un altre partit que, registrat a Taradell el setembre de l'any passat, s'anomena oficialment Solidaritat per la Independència (SpI).

Segons Laporta, l'assemblea d'aquest diumenge tan sols feia referència a aquest segon partit i no pas a la coalició, que com a tal es va dissoldre just l'endemà dels comicis.

Dimarts, dia clau

De les eleccions ençà, doncs, la coalició dels sis partits que conformen Solidaritat Catalana per la Independència (SI) -Democràcia Catalana, Solidaritat per la Independència (SpI), Catalunya Nació Independent, Partit Republicà Català, Els Verds-Alternativa Verda, Partit Socialista d'Alliberament Nacional (PSAN)- no ha existit legalment, sinó que cada partit ha seguit la seva activitat particular. Dimarts vinent, 8 de març, serà el dia clau en què tots ells decidiran si la reediten o no de cara a les municipals del 22 de maig.

De fet, la comissió organitzadora nacional del congrés manresà de SpI ja va explicar que 'la coalició SI-Solidaritat Catalana per la Independència de 6 partits només es tornarà a activar jurídicament en període electoral (com marca la Llei). La resta de l’any utilitzarem tots els adherits, per funcionar, el partit-instrumental SI i els seus Estatuts.'

directe.cat

Aquesta és la història d'un poble que ja ha parlat ...

Josep Terrones número 2 d'ERC a les municipals 2011

Dijous dia 17 de febrer de 2011, l’assemblea local d’ERC ha proclamat per unanimitat com a número 2 a Josep Terrones, que acompanyarà a Josep Anton Moreno a la candidatura a les properes municipals 2011.

Terrones, de 50 anys, és bomber al Parc de bombers de Móra d'Ebre, i una persona força coneguda a la població per la seva vinculació en el món cultural i esportiu. Actualment és President del Club d'Escacs de Móra d'Ebre, secretari de la Junta del Consell Esportiu de la Ribera d'Ebre, President de l'Associació de Bombers de Móra d'Ebre i Arbitre d'Escacs. La passada legislatura va ser President de la federació Territorial d'Escacs de Tarragona.


El president de la SL de Móra d'Ebre, va destacar l'interès i la motivació de Josep Terrones en col·laborar en el projecte d'ERC per a Móra d'Ebre, i en assolir els objectius marcats per aquestes eleccions.

El Govern de CiU claudica davant el Govern espanyol i, contradient al Parlament, ara diu que accepta el cementiri nuclear a Catalunya.

En relació a la possibilitat d’ubicar el cementiri nuclear a Ascó el conseller Recoder declara “...que si l’Estat ho decideix així no hi ha més remei que acceptar-ho”.

Dilluns de la setmana passada el ministre d’Industria Miguel Sebastián en una conferència del Cercle Financer a Barcelona, va instar a la Generalitat de Catalunya a reconsiderar l’oposició al cementiri nuclear, i va afirmar que "...quan alguna (comunitat autònoma) ens garanteixi que no s’oposarà a la instal·lació, l’autoritzarem".

Per altra banda, el mateix dilluns a Madrid el President Mas es va reunir amb el President Zapatero. A partir d’aleshores, CiU, obviant i fent cas omís al posicionament contrari del Parlament de Catalunya, de 150 ajuntaments, 12 consells comarcals i 2 diputacions, sembla que ha engegat la maquinària per permetre que el cementiri nuclear acabi instal·lant-se a Ascó.

Dimecres va ser Duran i Lleida qui va obrir la veda assenyalant que el Govern de la Generalitat de Catalunya podria canviar de criteri sobre el cementiri nuclear. Aquestes declaracions van anar seguides el divendres per les paraules del conseller de Territori i Sostenibilitat, Lluís Recoder, quan en ser preguntat en una entrevista radiofònica sobre la possibilitat d’ubicar el cementiri nuclear a Ascó va declarar “que si l’Estat ho decideix així no hi ha més remei que acceptar-ho”. 

A més, el mateix divendres també es va conèixer que CiU, no només no ha resolt l’expedient obert a l’alcalde d’Ascó, Rafael Vidal, per presentar el municipi com a candidat a albergar el cementiri nuclear, sinó que l’ha ratificat com a cap de llista convergent a les properes eleccions municipals.

Tots aquests fets i declaracions d’alts dirigents de CiU i la ratificació de Rafael Vidal com alcaldable, mostren quines són les intencions de CiU, que es contradiuen amb les declaracions d’Artur Mas, tant durant la campanya electoral com durant els primers dies del seu mandat, en el sentit que el seu govern treballaria per recuperar la credibilitat de les institucions a través de la coherència en la praxis política.

Cal recordar que Convergència i Unió va impulsar, recolzar i votar favorablement dues resolucions del Parlament, al 2008 i al 2010, en contra de la instal·lació del cementiri nuclear a Catalunya, així com la majoria de mocions aprovades en 150 ajuntaments, 12 consells comarcals, i dos diputacions. A més, tant en la campanya electoral a les passades eleccions al Parlament de Catalunya com desprès, dirigents de CiU de les Terres de l’Ebre com els Srs. Bel, Pallarés, Martí, i dirigents nacionals com els Srs. Duran i Lleida, Pelegrí, Felip Puig, Recoder, Homs i el propi Artur Mas, avui President de la Generalitat, es van mostrar ferms i contundents en fer respectar l’acord del Parlament en contra del cementiri nuclear.

Ara, posant per davant altres interessos aliens als del territori i el país, CiU s’oblidaria dels compromisos adquirits i de la coherència política, i a la primera de canvi claudicaria davant el govern espanyol tot acceptant el cementiri nuclear a Catalunya.

La CANC demana serietat i compromís al Govern de CiU elegit fa dos mesos escassos pels ciutadans de Catalunya. Quina dignificació de la política i quina exemplificació fan, si en dos mesos passen de proclamar el respecte per allò que aprova el Parlament, a la submissió i rendició davant el govern espanyol? Quina credibilitat del Govern ofereixen davant la ciutadania, si membres del mateix Govern en dos mesos canvien els seus compromisos i, després de declarar-se contraris al cementiri, ara accepten claudicar davant Madrid i no donar compliment al mandat del Parlament?

Catalunya no acceptarà aquest comportament de CiU, i no s’empassarà aquella frase tan gastada que diu: “que la culpa és de Madrid, i que Catalunya no hi té competències”. El Vice-President Rubalcaba i el Ministre d’Industria Miguel Sebastián ho han deixat ben clar: El cementiri no és posarà sense acord i consens, i anirà allà on sigui acceptat per un Govern autonòmic.

CiU sembla que ja ha donat el primer pas per acceptar-lo i els ciutadans de Catalunya saben que si el cementiri nuclear ve a Catalunya, serà perquè la Generalitat ha donat el seu vist-i-plau a Madrid.

La CANC i els grups de ciutadans que li donen suport demanen al Govern de CiU que siguin conseqüents amb el seu posicionament contrari al cementiri i la seva votació al Parlament de Catalunya, que els obliga a que facin la seva feina i treballin per impedir que el cementiri nuclear vingui a Catalunya no donant el consentiment a Madrid.

COORDINADORA ANTICEMENTIRI NUCLEAR DE CATALUNYA (CANC)

El Govern del NO a les Terres de l'Ebre

El president de la Federació de l'Ebre d'Esquerra, Gervasi Aspa, juntament amb el candidat del partit a l'alcaldia de Tortosa, Josep Felip Monclús, i amb el membre de la Federació de l'Ebre Jordi Gaseni, han presentat les diferents iniciatives que ha engegat el partit per defensar la construcció del nou Hospital Regional. Monclús ha fet saber que Esquerra ha registrat al Parlament una proposta de resolució en què demana "reconsiderar l'ajornament" del projecte del nou hospital Verge de la Cinta i que "es comenci a redactar el projecte executiu durant l'any 2011, tot concretant les característiques específiques del centre i el calendari d'execució". D'altra banda, Esquerra, "per tal que quedin clares en seu parlamentària les intencions del Conseller", ha registrat tres preguntes per escrit demanant-li si pot confirmar l'ajornament del projecte del nou hospital, quin és el calendari, el termini d'actuacions per portar-lo a terme i si la Generalitat podrà destinar partides pressupostàries per a la redacció del projecte constructiu durant els anys 2012 i 2013. Esquerra ha demanat que, abans d'acabar el 2013, el projecte, que té un cost estimat de 10 milions, estigui acabat per tal que quan revifi l'economia es pugui iniciar l'obra. Segons Gervasi Aspa, aquests 10 milions, repartits en dos anys, no poden ser cap obstacle malgrat la crisi econòmica, i "perquè només depèn de la voluntat política".

Segons Monclús el nou hospital regional és una infraestructura que afecta a totes les Terres de l'Ebre, i per això Esquerra presentarà una moció a tots els ajuntaments i Consells Comarcals en què proposa rebutjar l'ajornament de la construcció del nou hospital, tot mantenint els compromisos adquirits pel Govern de Catalunya i demana al Govern de la Generalitat un calendari amb els terminis d'actuació per portar a terme la construcció i que fins l'any 2013 es destinin les partides pressupostàries necessàries per redactar i acabar abans d'aquesta data el projecte constructiu.

"El govern del NO a les Terres de l'Ebre"

Gervasi Aspa s'ha mostrat preocupat perquè el nou Govern de la Generalitat i el nou delegat "només tinguin el NO per resposta i per tant siguin el Govern del NO a les Terres de l'Ebre. Del no al nou Hospital Regional, no a la vegueria, no a l'inici de les obres del polígon de les Camposines i no al Centre d'interpretació del pas del riu a Móra d'Ebre". Això fa, segons Aspa, que es miri amb "preocupació" com "el delegat sempre es dirigeix cap a les Terres de l'Ebre per dir allò que no es pot fer quan encara no coneixem quines seran les seves prioritats i quines són les seves propostes de futur". Segons Aspa, "no es pot anar sempre justificant allò que ens diuen o manen des de Barcelona".

Aclariment sobre el centre d'interpretació del pas de barca de Móra d'Ebre

Sobre les declaracions del delegat del Govern, en les quals manifestava la no execució del Centre d'interpretació del pas del riu durant la batalla de l'Ebre a Móra d'Ebre per manca de 125.000 €, Aspa ha lamentat aquesta actitud quan no es diu res dels 6.800 milions de la Línia 9 del metro de Barcelona. Josep Monclús, com a responsable d'aquest projecte en l'anterior Govern de Catalunya, ha manifestat que aquest Centre es fonamenta en un Pla de Foment Turístic de tres anys signat entre el COMEBE i el Govern pel qual aquest havia d'aportar cada any 180.000 €. Monclús ha recordat que hi ha partida pressupostària, que durant els dos primers anys es va executar el projecte, i aquest tercer s'havia prorrogat per unes qüestions tècniques requerides per l'ACA que ja s'han solucionat. Segons Monclús "un territori com el nostre, on el PIB que aporta el turisme és gran i encara té una capacitat de creixement important, no pot renunciar a aquest projecte per 125.000 €. I, per tant, la feina del delegat del Govern és la de defensar la partida pressupostària i aconseguir-la, com vam fer d'altres quan teníem responsabilitats, i no pas venir a dir-nos que no es pot fer".

Mercadona inicia a Móra d’Ebre els enderrocs previs al nou supermercat

La cadena de supermercats estatal Mercadona ha iniciat aquesta setmana els enderrocs previs a la construcció d’un supermercat a Móra d’Ebre.La previsió de l’empresa és completar l’obra en un termini de sis mesos.

Aquesta setmana, i tal com havia anunciat a l’Ajuntament de Móra d’Ebre, el gegant de la distribució Mercadona ha iniciat els enderrocs previs a la construcció d’una  gran superfície comercial a l’entrada de la capital, concretament en una finca de 5.000 m2 ubicada al costat de la rotonda on conflueixen la N-420 i l’accés de la carretera de Benissanet al nucli urbà.

En aquesta finca hi havia diverses estructures de formigó corresponents a promocions residencials que no es van executar. Així, el primer encàrrec de l’empresa constructora contractada per Mercadona ha estat el seu enderroc. Ahir al matí, una excavadora de grans dimensions realitzà aquesta tasca davant la mirada curiosa dels centenars de vehicles que transiten diàriament per la carretera N-420 al seu pas per Móra d’Ebre.

L’alcalde morenc, Josep Solé Biosca, ha apuntat al Diari que la voluntat de l’empresa és completar l’obra del nou supermercat en un termini de sis mesos, amb l’objectiu que el supermercat obri portes al mes d’agost.

Segons fonts municipals, l’empresa de capital 100  per cent espanyol ha decidit instal·lar-se a la Ribera d’Ebre en el marc del seu procés d’expansió. El supermercat disposaria d’una àrea comercial superior als 1.500 m2 i podria generar entre 40 i 50 llocs de treball directes.

Per permetre la construcció del supermercat, l’Ajuntament morenc i l’empresa han signat un conveni on s’estableix la planificació urbanística de la zona, que inclou una zona d’aparcaments i d’equipaments. El document inclou, a més, la construcció d’un conjunt de contenidors soterrats, valorats en 93.000 euros.

A.CARALT http://diaridetarragona.com/ebre/052542/mercadona/inicia/mora/debre/els/enderrocs/previs/nou/supermercat

CiU votarà en contra de la independència

El portaveu de CiU al Congrés, Josep Antoni Duran Lleida, en declaracions a Catalunya Ràdio, ha assegurat que la Mesa del Parlament ha complert amb la llei en admetre a tràmit la proposta de llei presentada per Solidaritat Catalana per la Independència (SI) per a que Catalunya sigui un estat independent d'Espanya.

"No hi ha cap raó jurídica per impedir que un grup parlamentari tràmit una iniciativa legislativa", ha subratllat Duran, a més de recordar que "les Meses dels parlaments autonòmics no han d'entrar a valorar continguts".

Duran ha aclarit que, tot i que el Parlament, en què el seu partit té majoria de diputats, "compleix la llei", CiU no està d'acord amb la proposta: "Votarem en contra", ha assegurat.

Preguntat per si votarà en les consultes per l'autodeterminació que se celebraran el proper 10 d'abril, Duran ha comentat que "si sóc aquí m'ho pensaré". El portaveu de CiU al Congrés ha declarat que no està a favor de la independència de Catalunya i que, si vota, escriurà en la papereta que opta per "la confederació a nivell d'Estat". A hores d'ara, CiU ha estat ambigua amb el portaveu del Govern, Francesc Homs, afirmant rotundament que 'res no aturarà la transició nacional de Catalunya', mentre el Jordi Turull s'encarregava d'abocar aigua al vi avançant que la federació nacionalista no aposta per la independència aquesta legislatura.

Puigcercós va avançar el sí d'ERC a la iniciativa