Un dels quatre grans eixos de la nostra oferta per olotins i olotines és el que fa referència ala cohesió social. Cada dia hi ha més persones en perill de caure en l’exclusió social i les causes que poden portar-hi són múltiples. Així podem afirmar que en la ciutat d’Olot, tenim risc d’exclusió per:

1. Dificultats econòmiques greus que afecten a persones o famílies.
2. Dificultats d’accés al mercat laboral.
3. Dificultats de determinats joves per mantenir-se i incorporar-se al sector educatiu i laboral.
4. Dificultats d’accés a l’habitatge.
5. Persones estrangeres amb dificultats en el procés d’adaptació.
6. Problemàtiques de les persones grans: aïllament i dependència.

Davant aquesta situació i de cara a impulsar polítiques socials innovadores i que donen resposta a les dificultats d’exclusió social de molts olotins i olotines caldria, des del punt de vista de CiU:

• Polítiques amb perspectiva comunitària. No es tracta només de realitzar actuacions destinades a les necessitats individuals, prescindint del seu context. Cal actuar moltes vegades en els espais físics i relacionals en els quals es desenvolupa la vida de les persones amb dificultats.
• Polítiques promotores de l’autonomia. Cal canviar l’enfocament tradicionalment assistencialista, per polítiques de capacitació i potenciació de la pròpia autonomia.
• Polítiques no només de renda. Sembla que les desigualtats estiguin fonamentades només en funció de la renda, però ja s’ha vist que les desigualtats tenen orígens múltiples i diversos.
• Polítiques proactives. Davant el caràcter canviant i dinàmic de la societat calen polítiques actives, i no només reaccions urgents. Treballar molt més en prevenció, especialment amb infància.
• Polítiques de reconeixement de les especificitats territorials. Cal que es tinguin en compte les especificitats d’Olot i la comarca en l’atenció social, i que dins la ciutat tinguem en compte barris concrets. També la resta d’administracions han de reconèixer aquesta especificitat.
• Polítiques per fomentar la igualtat d’oportunitats. Cal plantejar criteris d’igualtat d’oportunitats en tots els serveis i recursos que l’administració posa al servei dels ciutadans, evitant així, l’exclusió social per no tenir accés a aquests recursos.

Des de fa molts mesos estem visitant indústries, empreses i als centres d’activitat econòmica de la ciutat d’Olot i la comarca de la Garrotxa, amb l’objectiu de conèixer de primera mà les preocupacions i les demandes del teixit econòmic.

Gràcies a les més de 50 visites en els darrers 3 mesos, crec poder-me reafirmar en les següents conclusions:

1. Olot està patint amb duresa els efectes de la crisi econòmica, amb una reducció de centres de treball i de llocs de treball.
2. Tot i aquestes dificultats, Olot continua comptant amb actius econòmics molt importants: empreses, comerços… que estan creixent, gràcies a l’esforç d’internacionalització.
3. Continua el degoteig de deslocalització d’empreses (algunes fora d’Olot i altres fora de la comarca).
4. Demanda contundent del teixit econòmic per tenir més facilitats administratives i una aposta clara per tot tipus d’infraestructures.

Davant aquesta situació, des de CiU ens plantegem que el desenvolupament local i econòmic de la ciutat ha de ser la prioritat dels propers anys. És cert que la crisi econòmica i financera actual afecta molts territoris, arreu del món. Però tan cert és que tots hem entrat en el mateix moment en aquesta crisi, també ho és que no totes les ciutats o països en sortirem al mateix temps. I per tant, cal ser més proactius per accelerar la recuperació. I en això els ajuntaments també hi poden ajudar.

1.       Mantenir i atraure empreses i comerços. Donar oxigen a les empreses que ja estan funcionant. Reconèixer els actius empresarials, socials i individuals.  Mantenir els que tenim, tenir-ne cura, però també facilitar que vinguin altres empreses a la ciutat.

• Infraestructures. Això vol dir disposar de més sòl i més barat. Impulsat tecnologies de comunicació als polígons. I la variant.
• Capital humà. Hem d’aconseguir que els joves més formats, si volen es puguin quedar a Olot. Actualment, de cada 10 joves amb estudis superiors, 6 treballen fora.
• Una ciutat atractiva. Això ho demanen les empreses que volen venir i els treballadors. Cal una ciutat amb una aposta d’oci i cultural potent i atractiu.
• Una administració facilitadora. Canviarem totalment el tracte cap a les empreses i comerços que vulguin establir-se a Olot.

2.       Turisme. Cal fer un gran salt en aquest espai, i creure’ns de veritat que hem d’apostar pel turisme. És en aquest àmbit on hem de jugar al màxim amb els nostres actius, especialment amb el Parc Natural. Treballar amb la comarca. Olot + Garrotxa.

• Parc dels Volcans. Impulsarem en els propers anys un Parc dels Volcans que sigui atractiu pels visitants.
• Turisme esdeveniments esportius. Aquí tenim una gran oportunitat, amb l’organització d’esdeveniments esportius, que poden utilitzar l’entorn de la ciutat.

3.       Tercera actuació per incrementar la riquesa dels olotins. Apostar decididament per equipaments que generin riquesa i benestar.

• La Plaça Mercat.
• El Campus de les Arts. Estudis universitaris, que aportin estudiants a la ciutat i que així puguem rehabilitar socialment el nucli antic.

Fa pocs dies vàrem presentar la nostra proposta cultural per a la ciutat. Com objectiu global volem apropar l’oferta cultural al màxim nombre d’olotins i olotines, fent un esforç per proposar activitats culturals que siguin del gust d’una majoria de ciutadans i no només d’una minoria.

En aquest sentit, m’agrada destacar alguns dels objectius que ens plantegem:

1. Treballar per una cultura de proximitat.  Defensar els elements populars i tradicionals del nostre país.
2. Donar importància a la nostra llengua i als nostres signes de identitat.  Potenciar el suport a les entitats i associacions culturals de la ciutat. El protagonisme cultural ha d’estar en mans d’aquestes associacions.
3. La cultura ha de ser un element de promoció de la ciutat.
4. Facilitar la creació cultural dels olotins i olotines, facilitant-los infraestructures i recursos.

Des de CiU ens plantegem realitzar un salt qualitatiu en l’oferta d’activitats culturals a la ciutat, recollint les propostes del Pla de Cultura d’Olot, elaborat per l’Ajuntament i amb la participació de molts ciutadans.

Alguna de les propostes que es plantegen en el programa electoral en relació a la cultura són:

• Festival cultural a l’estiu. Apostarem per un festival a l’estiu, que caldrà veure si ha de ser musical, teatral o d’alguna altra temàtica.
• Hotel d’entitats a l’Orfeó i als Catòlics. Potenciarem aquestes dues entitats com espais de reunió i de suport per les associacions de la ciutat. Estudiarem la creació d’un servei d’ajuda en tràmits administratius (subvencions, comptabilitat….).
• Obrirem la Biblioteca d’Olot els diumenges i festius, amb la voluntat de potenciar-la com a equipament cultural i dinamitzador del nucli antic.
• Facilitarem l’accés dels artistes, companyies de teatre, grups de música…de la ciutat a tots els equipaments culturals.
• Reconeixement i potenciació de totes les activitats culturals organitzades des de la societat civil.

Des de fa uns dies hem començat a fer difusió de les propostes concretes que proposem als olotins de cares al 22 de maig. A partir d’avui les aniré detallant en el meu blog.

El primer aspecte al que vull referir-me fa referència a una de les nostres prioritats: El desenvolupament local i econòmic de la ciutat. Des de CiU es plantegen un seguit de mesures que facilitin retenir i atraure activitats econòmiques. Apostem per incrementar els nivells de competitivitat d’Olot, i en aquest sentit, un dels aspectes que fa menys competitiva la nostra ciutat són les dificultats administratives que existeixen per instal•lar una nova empresa o per realitzar obres de millora o d’ampliació. Entenem que cal posar una catifa vermella a totes les persones que en aquests moments de crisi volen emprendre un negoci. En quest sentit, les mesures que es proposen són:

• Crearem un Servei d’atenció a l’empresa, dins l’Oficina d’Atenció al Ciutadà, per tal de simplificar els tràmits administratius per la creació d’empreses i en general per totes aquelles gestions de les empreses i comerços. Simplificarem i reduirem els requisits, simplificarem els procediments, a fi i efecte de reduir costos, desplaçaments i temps.
• Introduirem un termini limitat de temps en tots els processos administratius, perquè el ciutadà sàpiga en tot moment quant se li donarà una resposta.
• Davant la denegació de llicències i permisos per a instal•lar o ampliar noves activitats econòmiques, no ens limitarem a dir que “no”. Acompanyarem al ciutadà, juntament amb els tècnics, per trobar una solució i agilitzar d’aquesta manera l’obertura.
• L’Ajuntament de la ciutat ha de ser el primer en gestionar de forma diligent i eficaç tots els recursos. De la seva bona gestió en depèn una bona part de la riquesa que entre tots contribuïm a generar. Impulsarem reformes per millorar la productivitat del sector públic.
• Potenciarem l’ús de les tecnologies de la informació i la comunicació (TIC) per reforçar l’Ajuntament com una administració 2.0, que permeti realitzar tots els tràmits des de casa i de forma fàcil i àgil.
• En els quatre anys del mandat treballarem per millorar el pagament als proveïdors d’acord amb els terminis que marca la llei.

Dimarts a la tarda es van presentar les 12 primeres persones de la candidatura de CiU a les properes eleccions municipals del mes de maig de 2011. Es tracta d’un equip preparat per liderar el canvi a la ciutat, després de 12 anys de govern socialista.
La candidatura que es presenta es caracteritza per:

• Persones preparades, que coneixen la ciutat i que han participat i participen en la societat civil olotina.
• La llista presenta un equilibri entre independents i els dos partits polítics que formen la federació de CiU. Així, entre els 12 primers noms hi ha 6 membres de CDC, 3 membres d’UDC i 3 independents (un dels quals prové de Reagrupament).
• La candidatura presenta persones amb experiència a l’Ajuntament i al Consell Comarcal amb d’altres que aporten renovació i idees noves.
• Es tracta d’un equip composat per persones que treballen al sector públic (6) i d’altres que treballen al sector privat (6).

Els noms i el currículum de les 12 primeres persones de la candidatura són:

1. Josep Maria Corominas i Barnadas. Olot, 1955.
En Josep Maria Corominas, en Mia per molta gent, va néixer a Olot el 1955. Va cursar els seus primers estudis de primària i batxillerat a la ciutat. Posteriorment es va traslladar a Barcelona a estudiar Medicina i Cirurgia a la Universitat Central. Des de llavors, s’ha dedicat amb passió a la medicina i, en concret, a l’anestesiologia.Com a metge ha desenvolupat la seva activitat professional a Olot, concretament a l’Hospital Sant Jaume d’Olot, i a Banyoles. Des de sempre li ha interessat participar en activitats científiques lligades a la medicina, com ponències, comunicacions en congressos i articles en revistes científiques. Durant uns anys va organitzar les Jornades d’Història de la Medicina o les d’Anestesiologia a Olot i va participar activament en la creació de la Filial Garrotxina de l’Acadèmia de Ciències Mèdiques. També va exercir de consultor Internacional pel Consorci Hospitalari de Catalunya en un programa de col•laboració amb Hondures. Està casat i té dos fills. Va ser president de l’AMiPA de l’Escola Pia i és soci de diferents entitats i associacions de la ciutat. Pertany a una família de tradició sanitària, ja que el seu pare i el seu germà eren farmacèutics, la seva germana infermera, la seva esposa també farmacèutica i un dels seus fills està acabant la carrera de farmàcia. Com tot bon metge, en Mia té una clara vocació de servei i d’ajudar les persones. Treballador, constant, persistent i afable. Així el defineixen les persones que el coneixen.
L’any 2007 es va presentar com a candidat a l’alcaldia d’Olot i des de fa quatre anys és el portaveu de Convergència i Unió a l’Ajuntament d’Olot. Durant aquests darrers quatre anys s’ha dedicat especialment a escoltar els olotins i olotines, així com a conèixer les necessitats i problemàtiques de la ciutat. S’ha passejat per tots els barris de la ciutat (fent 54 camina barris); s’ha reunit amb més de 250 entitats i associacions; ha escoltat desenes d’olotins i d’olotines en trobades personals. Estima i creu molt en Olot, la seva ciutat de sempre. Està convençut de les potencialitats de la ciutat i de la seva gent, i l’il•lusiona el repte de poder liderar el canvi que la ciutat necessita després de dotze anys de govern del PSC. En aquests moments, Josep Maria Corominas coneix en profunditat Olot i ha aconseguit reunir al seu voltant un equip de persones preparades, divers i representatiu de les diferents sensibilitats de la ciutat. Un equip de persones que, un cop ratificat per l’assemblea de CiU, es presentarà per treballar els propers quatre anys a la ciutat.

2. Josep Berga i Vayreda. Olot, 1964.
Llicenciat en Filosofia (UAB) i té estudis de ciències empresarials (UOC) i un postgrau en Gestió i Administració Local (ACM). És regidor de l’Ajuntament d’Olot des de l’any 2003 i Vicepresident 1r del Consell Comarcal de la Garrotxa des de l’any 2007. Aquests darrers anys, des del Consell ha pogut conèixer molt millor la ciutat i la comarca. Té molt clar que a la política cal ser-hi per servir a les persones. Des de 1990 és treballador del Departament de Benestar Social i Família de la Generalitat de Catalunya, essent el responsable de l’Oficina d’Atenció Ciutadana de la Generalitat a la Garrotxa. Des d’aquesta oficina ha intentat facilitar ajudes i tràmits a moltes persones i entitats de la comarca. Està casat i té dos fills. A la vida l’apassionen dues coses: el món cultural i l’esport. Des de l’any 1993 és el secretari de l’Associació de Cultura Popular de la Garrotxa El Til•ler, entitat que organitza el Cornamusam. També ha estat el secretari de l’Associació Garrotxa Solidària i membre col•laborador en diverses entitats culturals, socials i esportives d’Olot. Pel que fa a l’esport, forma part de la seva manera d’entendre la vida i intenta practicar-lo diàriament.

3. Nuri Zambrano Costejà. Camprodon, 1969.
Va cursar fins a COU a l’Institut Montsacopa de la ciutat i llavors va fer Formació Professional de segon grau, branca Administració, a l’actual IES Garrotxa. Actualment està matriculada a la UOC fent ADE. Sempre s’ha dedicat al món de la banca. L’any 1989, va entrar al Banc Atlàntic i a l’any 2000 va ser directora de l’oficina. Posteriorment ha obert a Olot dues entitats financeres: Bancaja a l’any 2004 i Barclays al 2008, on actualment continua com a directora. Tota la seva formació ha estat entorn aquest sector, especialitzant-se en empreses. En els seus primers anys va estar a Tarragona gestionant les grans empreses químiques i les del Port de Tarragona, i després també a Lleida amb empreses del sector agrícola i ramader. Darrerament, gestiona més clients particulars, diversificant el seu patrimoni i les seves carteres d’actius. Els cursos d’especialització que ha fet són de política fiscal i monetària, indicadors econòmics, mercats financers, inversions immobiliàries, institucions financeres i fiscalitat . Està separada i té un fill de 14 anys. És molt aficionada al submarinisme que practica des del 1992. També pesca, esquia i li agrada molt anar a buscar bolets i sobretot cuinar-los.

4. Núria Fité Grabalosa. Olot, 1970.

És llicenciada en Psicologia clínica per la Universitat de Barcelona i també s’ha format amb un Mestratge en alta funció directiva a l’Escola d’Administració Pública de la Generalitat de Catalunya. Professionalment sempre ha estat vinculada al món social. Va ser directora del Centre de Desenvolupament Infantil i Atenció Precoç d’Olot i Comarca entre els anys 1995 i 2001 i des d’aquest any és gerent del Patronat de Disminuïts Psíquics Joan Sellas Cardelús d’Olot. Actualment, encara és membre de la Junta Directiva de la UCCAP, Unió Catalana de Centres d’Atenció Precoç. Té experiència, també, en la gestió empresarial, ja que des de l’any 1998 és copropietària d’una empresa privada del sector de la comunicació, en la qual s’ocupa de les àrees de finances i de recursos humans. Està casada i té dos fills. Va ser membre de l’AMIPA de la llar d’infants dels seus fills i també forma part de la junta directiva del Grup Excursionista GECA de Sant Esteve d’en Bas des del 2004. En les edicions dels anys 2008 al 2010 ha estat membre del Jurat social dels Premis Garrotxí de l’any. Sempre que pot li agrada practicar esport, sobretot excursionisme i ciclisme.

5. Estanis Vayreda i Puigvert. Olot, 1972.Va estudiar Ciències Polítiques i Periodisme a la Universitat Autònoma de Barcelona. Sempre ha estat interessat en la gestió pública, i per això s’ha format amb un postgrau de Gestió d’Institucions Locals, un mestratge en E-business i un mestratge en Gestió Pública a ESADE. Ha treballat a l’administració autonòmica i a la local, tant en responsabilitats tècniques com directives. Entre el mandat 1999 – 2003 va ser regidor a l’Ajuntament d’Olot. Mentre estudiava a la universitat va col•laborar en diversos mitjans de comunicació, com Diari de Girona, Doble Set o Ràdio Olot. De fet, sempre li ha agradat escriure i ha col•laborat en diverses publicacions en ciències socials i polítiques. Durant uns anys va treballar al Restaurant Les Cols, com a responsable de banquets i on gràcies als seus tiets va introduir-se en el món de la cuina. Actualment ocupa el càrrec de director general de l’empresa SUMAR, que gestiona serveis socials. Està casat i té una filla i un fill. En les diferents etapes de la seva vida ha format part d’entitats i associacions. Així, ajuda en l’organització de la Cavalcada de Reis del Centre Catòlic, és membre d’IdESGA i també de l’AMIPA de l’Escola Bisaroques. Des de fa uns anys balla els Gegants d’Olot, i abans havia ballat els Cavallets. Li agrada l’esport en general, però l’apassiona especialment el bàsquet.

6. Miquel Àngel Zarza Aibar. Olot, 1969.
Després de finalitzar els estudis a l’Escola Pia i al Montsacopa va començar a treballar en una empresa de fabricació d’envasos, de la qual va acabar com a director el 1989, mentre compaginava els seus estudis d’administració i gestió. El 1994 va començar a treballar a l’Escola Pia d’Olot com a professor de gestió i administració d’un mòdul de formació ocupacional. Al 2004, i després d’uns anys de coordinador de la Formació Professional, és nomenat Director gerent de l’escola. L’any 1992 va ajudar a crear una de les primeres cooperatives d’atenció a domicili per a gent gran. Uns anys després va crear el primer centre de dia d’atenció a les persones grans de la comarca de la Garrotxa i al 1998 el primer centre de dia d’àmbit rural a Catalunya. Des de llavors i fins avui ha participat en la creació de diferents centre de serveis per a les persones grans a Olot, Besalú, Cornellà del Terri, Tossa de Mar i ha participat com a assessor en d’altres de les comarques de Girona. També ha participat en diversos projectes europeus del tercer sector, que li han permès viatjar per diferents països com a tècnic (Xile, Brasil, Alemanya, Itàlia, Polònia, Escòcia, França, Senegal…..). Sempre ha viscut intensament el món de l’esport. Ha practicat atletisme, handbol, futbol i actualment és un apassionat de la BTT. Durant molts anys ha estat monitor de poliesport i entrenador de futbol base.

7. Maria del Mar Roca i Reixach. Olot, 1974.
És Diplomada en Treball Social per l’Institut Catòlic d’estudis socials de Barcelona (Ramon Llull). Va realitzar un Postgrau de Família i Intervenció social a l’Institut sociològic de gerontologia de Barcelona. S’ha especialitzat en el treball social en l’àmbit sociosanitari i de la gent gran. Sempre ha estat sensibilitzada en els conflictes relacionals i això fa que realitzi formació de forma continuada. Treballa a la Fundació Privada Hospital Sant Jaume d’Olot i forma part del Comitè de Bioètica del centre. Havia treballat a centres geriàtrics de la ciutat com la Residència La Caritat i la Residència Sant Miquel. Des de la seva feina, intenta millorar cada dia les condicions socials i de benestar de la gent gran de la ciutat. Viu a Sant Pere Màrtir i col•labora en la comissió de Festes del barri del Pla de Dalt. Li interessa la cultura popular catalana i en aquests moments estudia anglès. Participa activament en els actes que organitza UDC i ha estat candidata per aquest partit a les eleccions al Parlament de Catalunya de 2010. Actualment viu en parella.

8. Josep Gelis i Guix. Sant Joan les Fonts, 1956.
Va estudiar fins a COU a l’Institut Montsacopa de la ciutat i després es va anar formant com a tècnic en comerç internacional. De ben jove va començar a treballar en diverses empreses, relacionades amb el transport de mercaderies. De seguida va tenir clar que volia crear la seva pròpia empresa i en aquests moments és empresari del sector de la logística internacional. Va ser regidor a l’Ajuntament de Sant Joan les Fonts i durant diversos anys va participar en la comissió de festes del poble i en d’altres entitats. Actualment és regidor a l’Ajuntament d’Olot, on s’ha responsabilitzat del seguiment i control de la política econòmica del govern del PSC. És una persona metòdica i rigorosa, molt coneixedora de les necessitats i preocupacions de moltes petites i mitjanes empreses de la comarca. Li agrada llegir, viatjar i perdre’s pels entorns de la comarca. Està casat i no té fills.

9. Josep Ferrés i Coromina. Olot, 1964.És llicenciat en Química per la Universitat Autònoma de Barcelona i MBA per la Universitat de Girona. Des de fa 21 anys treballa en una empresa de salut animal, de la qual forma part de l’equip directiu. De jove va ser membre d’una de les colles sardanistes de la ciutat. Avui, sempre que en té ocasió, continua ballant sardanes, tant per la seva extraordinària riquesa musical com per contribuir a mantenir-ne la vigència en places i carrers. La seva principal afició és la lectura, que combina amb d’altres com la fotografia, aprendre a tocar la guitarra elèctrica i cuinar. És membre de la junta comarcal de Reagrupament i n’és el responsable d’Imatge i de Comunicació. Va formar part de la Junta Gestora de La Garrotxa Decideix, on es va responsabilitzar de la coordinació de tasques de logística en les consultes sobre la Independència del 13D, 28F i 25A a la comarca de la Garrotxa. Està casat i és pare de dues noies. Des de fa 8 anys col•labora amb l’AMiPA de l’IES La Garrotxa d’Olot i des de fa 5 anys n’és el president.

10. Anna M. Linares Bravo. Olot, 1979.
Des de ben petita, li impressionaven les pel•lícules que tenien a veure amb judicis. I és precisament la voluntat d’exercir com a advocada que la porta a estudiar Dret a la Facultat de Girona. Amb el temps però, una vegada llicenciada i després d’haver fet pràctiques en un bufet als estius mentre estudiava a la universitat, es va plantejar opositar i fer-ho en l’àmbit de l’adminstració local. Després d’alguns intents, va aconseguir aprovar les oposicions al cos de Funcionaris d’Administració Local amb Habilitació de Caràcter Estatal, Subescala de Secretaria Intervenció i com a tal exerceix en un municipi de la comarca. Ha aprofundit en aspectes de l’administració local cursant dos postgraus: un en urbanisme i l’altre en gestió i administració local. Ha estat regidora a l’Ajuntament d’Olot durant el mandat 2007-2011, etapa que valora molt positivament. No és persona de grans hobbies, si bé gaudeix enormement amb una conversa entre bones amigues o bé en tertúlies familiars. Adora l’estiu, el mar i la platja. I la música; li encanta ballar. Té un fill, en Marc.

11. Joan Jurado Cardelús. Olot, 1973.
Llicenciat en Administració i Direcció d’Empreses (ADE) per la Facultat de Ciències Econòmiques i Empresarials de la Universitat de Barcelona. Des de sempre ha estat interessat en la gestió de tributs, fiscal i comptable. Es va especialitzar amb un curs de Postgrau d’“Assessoria i Gestió Tributària” per ESADE i ha realitzat diversos cursos de formació en aquest àmbit. El 1998 va ingressar al cos d’inspectors de l’Organisme de Gestió Tributària de la Diputació de Barcelona. També ha treballat en diverses assessories, als departaments de comptabilitat i fiscal. Des dels inicis volia instal•lar-se a la seva ciutat, i així va començar a treballar al Consorci per a la promoció econòmica de les Preses i de la Garrotxa, on va fer tasques d’assessorament empresarial i d’emprenedoria. Des de 2007 treballa a la Xarxa Local de Municipis de la Diputació de Girona, com a inspector tributari, realitzant les funcions d’inspecció tributària en expedients de diferents municipis de les comarques gironines en relació als impostos municipals. Des del 2003 ha impartit classes a la UNED, d’assignatures com estadística, comptabilitat i economia. Durant els últims darrers anys també ha impartit seminaris i cursos en diferents institucions de les comarques de Girona. Està casat i té dos fills.

12. Llorenç Colomé i Roca. Sant Pere de Torelló, 1966.
Administratiu de formació. Des de 1987 treballa en una gestoria administrativa on s’ha anat especialitzant en vehicles, conductors i transports en general. És membre de l’executiva local de Convergència Democràtica de Catalunya (CDC) d’Olot des de 2007 i actualment n’és el president. Lidera moltes de les activitats que CDC organitza a la ciutat i ha estat un dels grans impulsors de la introducció de les tecnologies de la informació i la comunicació en les relacions entre CiU i els ciutadans. És olotí d’adopció, ja que es va casar amb una olotina de naixement. Tenen una filla. És veí del barri de la Caixa, on participa habitualment de les activitats lúdiques i socials. És un gran amant de la natura, i durant molts anys va ser membre actiu de l’Agrupament Escolta Mestral dels Minyons Escoltes i Guies de Catalunya a Sant Pere de Torelló.

Queden molt poques setmanes per les eleccions municipals i estem preparats per liderar, si els olotins i olotines així ho volen, el canvi que creiem que la ciutat necessita . Tenim un bon programa, una molt bona llista i hem treballat quatre anys escoltant als ciutadans.

Ara és hora de començar a fer públics tots aquests actius. Començarem dimarts presentant, d’una manera oficial, la meva proposta pels dotze primers llocs de la llista. De moment, a part del Cap de llista, només n’hem presentat un altre que és en Josep Ferres. Anirà a la nostra llista com a independent en representació de RCat. Quins són els motius d’aquesta decisió? N’anomenaré tres. En primer lloc, la voluntat, igual que va fer l’Artur Mas en les darreres eleccions al Parlament, d’incorporar persones d’altres sensibilitats i de fora del partit a la candidatura. En segon lloc, la coincidència amb Reagrupament en dues temàtiques importants, que són l’assoliment de la plenitud nacional de Catalunya i l’impuls de mesures de regeneració democràtica. I en tercer lloc, l’excel·lent currículum i vàlua professional i personal de la persona de Reagrupament que s’incorporarà a la llista en el novè lloc, en Josep Ferrés.icipat i participen en la societat civil olotina. També hem buscat l’equilibri entre professio

Què més podem dir de la llista? Que respon a uns criteris que podríem sintetitzar en: Els seus components són persones preparades, que coneixen la ciutat i que han partnals del sector públic i del sector privat. HI trobareu persones amb experiència a l’administració local i d’altres, que debuten en aquestes tasques, que ens aportaran renovació i idees noves. Per últim la llista s’adapta exquisidament a l’equilibri que exigeix l’acord entre Convergència i Unió. Sí analitzeu la proposta que dimarts presentaré un 50 % dels noms són de persones relacionades amb CDC, un 25 % a Unió i un 25 % són independents. Una combinació que ens donarà equilibri i amplitud de mires en el moment de prendre decisions.

Personalment estic més que satisfet de l’equip que vol acompanyar-me en aquest projecte de canvi per Olot que nosaltres representem en d’aquest final de cicle, desprès de dotze anys de govern socialista, que marcarà les  eleccions del 22 de maig

El sector turístic a Olot s’ha convertit en un centre d’activitat econòmica cada vegada més important. En aquest sentit, la globalització dóna oportunitats a tots els territoris i la presència o no de visitants depèn cada vegada més de l’oferta que siguem capaços de generar o crear. Nosaltres estem convençuts de que, com a ciutat, tenim els actius per fer del turisme un dels motors de la promoció econòmica que tant necessita la nostra ciutat. Però també sabem que “algú” no ha fet els deures i que ens queda molta a feina a fer fins aconseguir situar Olot com un destí turístic sostenible, de qualitat, familiar i generador de valor afegit, que és com nosaltres voldríem que fos.

Per aconseguir això, fa pocs dies vàrem presentar algunes de les propostes que formaran part del programa electoral que pensem impulsar a partir del 22 de maig. Així doncs, dins el marc de la col•laboració públic-privat, entenen que, per tenir èxit, aquesta promoció s’ha de basar en la complicitat de tots els garrotxins, per això concertarem amb Turisme Garrotxa la política turística de la ciutat i consensuarem les actuacions amb el sector privat.

Pensem que un dels eixos de la promoció turística és el vulcanisme i per això impulsarem en els propers anys, juntament amb altres administracions i la iniciativa privada, la creació del Parc dels Volcans. Plantejarem la construcció d’un parc de referència europea, que aporti espais de informació i divulgació, espais de formació i fins i tot espais de lleure relacionats amb el Vulcanisme.

Un altre gran eix de la nostra proposta és potenciar el Turisme esportiu. En aquest sentit promourem l’organització d’esdeveniments esportius de nivell a la ciutat, especialment esdeveniments relacionats amb esports de muntanya, natació, ciclisme…i per descomptat patinatge artístic, esport en el que gaudim d’unes campiones del mon.

El tercer gran eix ha de ser la Gastronomia, aprofitant que la Garrotxa és de les poques comarques amb dos establiments reconeguts amb estrelles Michelin i que disposa d’una reconeguda proposta de Cuina Volcànica. Impulsarem campanyes de màrqueting arreu de Catalunya, l’Estat espanyol i Europa, juntament amb l’Associació d’Hostaleria de la Garrotxa – Cuina Volcànica. Impulsarem la promoció dels productes d’alimentació de la ciutat i la comarca, de primera qualitat, ecològics i amb matèria prima excel•lent, com un atractiu turístic de primer nivell.

Fa pocs dies reflexionàvem amb un grup d’olotins sobre el concepte “marca de ciutat”, és a dir, aquell conjunt de fortaleses i actius que identifiquen una ciutat, que li donen valor en relació a les del seu entorn, que la projecten a la resta del món donant-li una singularitat determinada. Aquest -com he manifestat repetidament- crec que és un dels grans reptes que té Olot avui… De sempre, se’ns havia reconegut com una ciutat d’emprenedors, amb un alt potencial industrial, malgrat les comunicacions. Una ciutat en la qual l’art ocupava un lloc predominant i en què l’elevat nivell de benestar era envejat per altres ciutats del nostre entorn.

Avui, no podem dir el mateix. Hem anat quedant atrapats en una manca d’ambició preocupant, sobre la ciutat és com si hi hagués caigut una gran capa de color gris… Canviar aquesta realitat és un repte fonamental pel futur d’Olot, i la gent de Convergència i Unió estem preparats i disposats a enfrontar-lo i superar-lo. Ens cal marcar unes noves fites i un nou ritme a Olot i podeu estar ben segurs que estem decidits a liderar-ho.

Ens ha tocat estar a l’oposició dotze anys. Particularment, m’han tocat quatre anys de feina molt desagraïda des de l’oposició. Però també he après molt. Conec molt millor la ciutat, he parlat amb milers de ciutadans, hem visitat gairebé totes les entitats i associacions, hem reflexionat en veu alta amb molta gent sobre aspectes claus pel futur d’Olot. Han estat quatre anys que m’han ajudat a entendre que només teixint una gran xarxa de complicitats amb els ciutadans és possible que la ciutat avanci. He après que cal governar des de la humilitat, des de l’eficàcia, des de la prudència… però també des del coratge i l’atreviment. I sempre amb diàleg. Aquests anys m’han servit per enfortir un projecte que, avui, representa la millor opció per garantir el benestar d’olotins i olotines.

Sincerament, estic il•lusionat en el projecte de ciutat que tenim dissenyat. Des d’ahir al vespre soc l’encarregat, per part de Convergència i Unió, de liderar el canvi que, al nostre entendre, l’ajuntament d’Olot necessitat. Compto amb la complicitat i la implicació de molta gent i amb un equip extraordinari. Podeu estar ben segurs que ens en sortirem, que me’n sortiré doncs Olot m’il•lusiona!