Divergències (i no convergències) entre Jordi Pujol i Xavier Sanllehí

Jordi Pujol és sense cap mena de dubte un dels polítics més reconeguts de la història democràtica de Catalunya. Un home que des de la seva posició de líder va defensar els interessos del país en temps de delicada salut catalanista. Un home de seny, un home de partit, un home amb les idees i els pensaments clars; en definitiva un home molt diferent al candidat de CiU de Castelló d'Empúries, Xavier Sanllehí.

Tinc entès que aquest proper dijous el Molt Honorable recolzarà al seu candidat, aquí a Castelló. Sincerament no ho acabo d'entendre. Algú li ha explicat al Sr. Pujol que en Sanllehí està imputat al jutjat per una presumpta causa de prevaricació? Algú li ha dit al Sr. Pujol que en Sanllehí ha passat per tres partits polítics abans d’aterrar a CiU?

La veritat és que m’agradaria saber què en pensa el President i si té resposta per quan algun periodista pugui preguntar-li aquest dijous.

Comparacions inapropiades

Aquest dimarts, llegint l'Empordà, em va cridar l’atenció la "denúncia" que fa l'UDEM en relació a l’estat de determinats carrers d'Empuriabrava. A l'article, es compara una fotografia de la nostra marina amb una altra (suposadament) de Port du Roi, una encantadora localitat francesa de característiques similars a Empuriabrava. En primer lloc voldria esmenar al cap de llista d'UDEM i dir-li que la marina a la qual es refereix s'anomena Port Camargue, i no pas com citava, localitat situada dins el terme municipal de Grau du Roi. (Cal documentar-se abans de parlar i fer-ho sempre amb propietat.)

En segon lloc cal també comentar la desafortunada comparació quan parlem de dues realitats força diferenciades entre elles. Port Camargue va ser acabada l’any 1985, i des d’aleshores i fins el 2001 va romandre sota titularitat de la Cambra de Comerç i Indústria; tota una garantia de qualitat i conservació. Empuriabrava va finalitzar-se entre deu i quinze anys abans sense un recolzament digne de la promotora, només cal recordar que els habitatges de la marina no disposaven d’una xarxa de clavegueram, ni d’unes voreres mereixedores d’un complex residencial de primera categoria. No he estat mai a Port Camargue però estic completament segur que aquestes mancances mai s’han produït. De tot això la culpa no la té ni els anteriors ajuntaments ni l'actual, sinó un cúmul de circumstàncies que han coincidit al llarg dels anys.

És molt senzill comparar dues fotografies on s’observen tantes diferències, però és molt difícil trobar les solucions. Ja sé que una de les coses que més mal d’ulls fa de la imatge d'Empuriabrava són les voreres, però com es posa remei? Promourà vostè unes contribucions especials per arranjar tots els carrers de la marina, amb la quantitat de quilòmetres que això representa? Ho farà ara en aquests moments de tanta dificultat econòmica que passen alguns dels nostres veïns? Ja sap que 1.335.000 euros s’està pendent de cobrar de les obres de clavegueram degut als aplaçaments i als rebuts impagats per falta de saldo d’alguns contribuents? Sincerament creu que si no s’han pres mesures de millora és perquè ningú les ha pensades? O perquè realment costa trobar el finançament per desenvolupar les accions?

Fer demagògia de manera gratuïta té els seus riscos, Sr. Augé. Cal tenir coneixements bàsics per reivindicar i molta modèstia per plantejar solucions.

Si realment pensa arreglar tot el que cal millorar a Empuriabrava amb contribucions especials, el convido que ho contempli en el seu programa electoral i adverteixi al seu electorat que si governa augmentarà la càrrega fiscal sobre els seus veïns.

17 homes i dones d'Esquerra

Ja tenim els noms i cognoms de les persones que integren la llista d'Esquerra Republicana de Catalunya a Castelló d'Empúries. Es tracta d'una candidatura jove i amb molta empenta, capaç de seguir treballant intensament pel seu municipi.

Vam fer la presentació pública a la capella del convent de Santa Clara i va acompanyar-nos Joan Puigcercós, qui va recolzar i engrescar a tots els homes i dones d'Esquerra a lluitar pel seu municipi, especialment en aquests moments tant complicats.

Salvi Güell, Anna Massot, Jaume Mach, Esther Piris, Jordi Reitg, Ramon Piris, Marisol Sellés, Anna Laporta, Jaume Duñach, Rafael Jimenez, Maria Dolors Goy, Francesc Escudero, Joan Dalmau, Albert Besora, Anna Maria Comas, Emilie Magenti, Pere Puig.

Sobre catàlegs, revistes i fulletons

La política i la gent que s’hi dedica pot ser molt rebuscada, especialment en època electoral. Aquesta reflexió la faig després de sentir a aquells que es fan passar per defensors dels interessos d'Empuriabrava, quan veig que es queixen per la publicació del catàleg de serveis, de la revista municipal i dels fulletons informatius de l’atermenament dels canals. Segons diuen aquests documents apareixen "en època de crisis quan no hi ha diners ni per arreglar els carrers". Davant d’això jo voldria demanar que no s’utilitzés la demagògia i els falsos arguments per confondre a la gent. Tothom sap que no té el mateix cost asfaltar uns quants carrers (que reconec fa molta falta), que costejar l’edició d’aquests treballs.

Però anem per pams. Precisament, degut a la crisis, la revista d’informació municipal, La Muga, va deixar-se de publicar ara farà més d’un any. Vam decidir destinar aquests diners a costejar altres aspectes de l’administració potser més importants. Ara, un cop s’ha tingut suficient contingut per omplir-la, s’ha imprès un nou número amb novetats destacades per transmetre a la ciutadania.

Pel que fa al catàleg de serveis, i per aquells que els hi amoïna el seu preu, la Diputació de Girona costejarà més de la meitat del seu valor. El moment de la seva difusió apareix quan el govern municipal dóna per consolidats tota una sèrie de projectes iniciats en l'actual legislatura, i això agradi o no, en un municipi com el nostre i en temps de crisis s’ha de publicitar perquè la gent sàpiga que es fan tota una sèrie de serveis molt necessaris per una bona atenció de les persones, uns serveis que entenem nosaltres han de continuar durant la propera legislatura, una dotació social que mai havia tingut Empuriabrava i que ara, desprès d'aquests últims quatre anys, sortosament té.

Finalment respecte els fulletons cal dir que no és res més que una conseqüent actuació de la política de comunicació que aquest ajuntament va iniciar l'any 2008 quan va començar la problemàtica dels atermenaments d'Empuriabrava.

El que més m’intranquil·litza no són les crítiques, sinó que les persones que les fan es defineixen com a defensors dels interessos d'Empuriabrava i de la seva ciutadania. Realment si això fos així, aquesta gent en comptes de parlar del cost d’aquest material haurien de parlar de la quantitat de coses que s’han fet a Empuriabrava i que precisament es recullen en aquest catàleg i en aquesta revista. Parlem ni més ni menys que dels serveis socials instal•lats a l'Espai Proa del club nàutic, l’escola de primària, de l'’institut de secundària i de la llar d’infants d'Empuriabrava, l’ampliació del consultori mèdic del centre cívic, la reforma de l’oficina de turisme d'Empuriabrava, els contactes polítics per resoldre la problemàtica de la llei de costes, els punts urbans de salut, la via verda-carril bici dels Salins i també el poder dir que ja tenim en propietat la Plaça de les Palmeres.

Sincerament, si les crítiques realment giren entorn a la nostra acció de govern a Empuriabrava, em sento molt orgullós, perquè mai en tant poc temps s’havia fet tant per Empuriabrava.

No voldria acabar sense parlar d’asfaltatges i arranjaments de carrers. Sóc el primer en reconèixer que cal una repassada a bona part del nostre terme municipal, però la situació financera no és la més òptima per realitzar una actuació d’aquest tipus. No obstant, respecte això, tenim dues opcions: O bé intervenim en els trams que més ho requereixen (com pensem fer properament) o fem com a la legislatura anterior, asfaltar el que convingui i no poder pagar-ho i esperar que ho pagui un nou consistori.

Alguns detalls de la candidatura

Us adjunto l'escrit publicat al Diari Digital de l'Empordà.

ELECCIONS MUNICIPALS

Estem immersos tots plegats dins d’un guirigall important, en quant a llistes, candidats, normativa preelectoral...

A Castelló d’Empúries, com a tants altres municipis la crisi ha arribat a l’Ajuntament. Això ho sap tothom, però, per què hi ha tanta fal·lera en voler presentar-se a les eleccions municipals?

Sembla que en temps de crisi hi hauria d’haver menys candidats per ser Alcalde, ja que la propera legislatura no serà de gaire lluïment, a menys que la situació econòmica no canviï sobtadament, cosa que, ara per ara, sembla impossible.

En tot cas benvingut tothom a la carrera electoral!n Tot el que es faci de bona fe pel bé del nostre municipi, doncs millor que millor.

Esquerra, a Castelló, presentarem una llista capacitada per governar amb rigor, transparència, coherència i eficàcia. Crec que en aquesta legislatura ja hem demostrat aquestes virtuts, i ho seguirem fent. El nostre equip reflecteix esperit de superació i optimisme, una justa combinació entre l’experiència i l’empenta de la joventut, format per gent activa i participativa en la nostra societat i als que no ens tremolarà el pols a l’hora de portar a terme les nostres propostes.

ERC vol tornar a ser decisiva a l’hora de governar a la nostra vila, que tothom ho tingui clar.

Salvi Güell
Candidat ERC a l’alcaldia de Castelló d’Empúries

Castelló d’Empúries, 23 de Març de 2011

Anar a per llana i tornar esquilat

L'edició del divendres 25 de febrer de l'Hora Nova publica aquest article d'opinió.


Anar a per llana i tornar esquilat

Ja vaig dir en alguna ocasió que parlar de la fiscalia i de les presumptes il·legalitats que va cometre l'exalcalde i l'exgerent no és tema que em satisfaci, ja que amb successos d’aquest tipus tots sortim perdent, especialment el prestigi del poble i la seva classe política. Però en aquesta ocasió em veig amb l’obligació de parlar-ne davant les darreres notícies. El Ministeri fiscal considera que hi podria haver delicte de prevaricació davant l’actitud que van adoptar els anteriors responsables municipals, especialment atenent a l'informe desfavorable que el secretari municipal va emetre davant la proposta de la gerència.

Però del que voldria parlar realment és del rerefons de tot plegat, allò que li dóna sentit al títol d’aquest article. Vull recordar una vegada més que la fiscalia ha investigat aquest assumpte (i ara ha presentat una querella al Jutjat de Figueres, segons informa la premsa) a partir de la sentència que va dictar la jutgessa del Contenciós Administratiu on preveia possible prevaricació en l’actuació del Sr. Sanllehí i el Sr. Pujol. Possiblement si l'exgerent no s’hagués entretingut a presentar contenciosos administratius contra l'Ajuntament a tort i a dret, probablement avui no estaríem parlant que va anar a per llana i va tornar esquilat. Amb això, no vull dir que les persones no tinguin dret a reivindicar judicialment els seus drets, tot el contrari, només vull dir que cal anar en compte i valorar les conseqüències que poden tenir les coses que fem.

I en cap cas és permissible acceptar insinuacions com les que el Sr. Sanllehí va fer dijous a la premsa escrita, on es pregunta per què aquest cas no va sortir a la llum abans. Cal recordar-li que la sentència on s’informa d’una possible prevaricació data de l’any 2010, i que la tramitació de la querella de fiscalia al jutjat data de febrer de 2011.

Resposta a J. M. Fonalleras

El Periódico de Catalunya va dedicar-nos una d’aquelles perles que no tenen perdó. Es tracta d’un article d’opinió que J. M. Fonalleras va elaborar sobre Empuriabrava suposadament a propòsit dels darrers esdeveniments que l’afecten.

Immediatament després vaig redactar una carta per replicar la "dedicatòria" d'aquest periodista. (Publicada finalment el 23 de febrer). Malgrat que no sigui aquesta la via més adequada m’agradaria compartir amb vosaltres la meva resposta.

A continuació l’article de Fonalleras:
"Novel·la Negra. Si hagués d’escriure una novel•la negra, situaria l’acció en un poble de la costa creat de manera artificial, construït en un espai on fa temps, abans que hi plantessin ciment i asfalt, hi havia només aiguamolls, ocells i mosquits. Faria que, en aquest poble, es pogués accedir a les cases per mar, que els traficants i els contrabandistes (que serien uns dels elements de la trama) poguessin arribar amb iot en un embarcador propi sense que ningú se n’adonés. Les cases, en aquesta novel•la negra, es connectarien entre elles a través d’uns canals que la publicitat vendria com si es tractés de la Venècia catalana. Seria un poble fantasma, a l'hivern, i, a l’estiu, molt poblat, amb tot de vellets d’obscura procedència centreeuropea que vindrien a morir-hi. Hi hauria algun assassinat, per descomptat, i algun lligam amb màfies i baixos fons i amb individus d’ideologia ultradretana. A prop d’aquesta urbanització decadent, m’imaginaria un descampat amb tot de ninots mecànics de fira exposats a la intempèrie, i tobogans en forma de pallasso gegant, i gratacels que havien estat de luxe i que ara jauen com esquelets de dinosaure, buits. La novel•la, doncs, tindria un punt de relat terrorífic. I també hi hauria pinzellades socials, amb immigrants sense feina que viurien encongits en un garatge. I, a aquest espai sinistre, li posaria un nom així com Empúria, que em sonés clàssic, i hi afegiria Brava, perquè semblés encara més salvatge."

Resposta:

Com a Alcalde de Castelló d’Empúries i en nom dels veïns d’aquest municipi, em veig en l’obligació d’escriure a El Periódico per fer apreciacions sobre l’article que J. M. Fonalleras va escriure el passat 3 de febrer en relació a Empuriabrava.

Amb aquesta carta no pretenc censurar ningú, més aviat el contrari, convidar a l’autor de l’article que parli d’Empuriabrava en tots els seus aspectes, fins i tot dels bons, d’aquells amb els que els periodistes sensacionalistes no emplenen ni una sola pàgina dels seus diaris. La “Venècia catalana“ difereix molt de ser el que diu l’article en qüestió. Empuriabrava és la marina residencial mes gran d’Europa, són més de vuit mil persones que hi fan vida diàriament i que treballen per tenir un futur millor, com més o menys tothom. Empuriabrava és un centre turístic de referència, amb turisme de sol i platja, sí, però també pertany a un municipi turístic esportiu reconegut per la Generalitat de Catalunya, amb el centre de paracaigudisme més important d'Europa. Els nostres càmpings no tenen res a envejar als millors de tot el país. El sector nàutic és importantíssim, es tracta de la indústria més potent del nostre municipi, totalment complementària amb la indústria turística. A Empuriabrava estem treballant de valent per dotar-la dels serveis essencials que, just és reconèixer-ho, no es varen preveure quan es va construir: escoles (una de primària i una de secundària, que ja funcionen), una llar d’infants a punt de acabar la seva construcció i que a partir del curs vinent ja funcionarà, l'ampliació del dispensari mèdic, dos espais municipals destinats a serveis de atenció a les persones (cursos per a adults, serveis socials, borsa de treball...)

NO és cert que a “Empuriabrava sempre passen coses dolentes”, jo diria que també en passen de bones, però que aquestes mai són protagonistes de cap article ni de cap notícia.

A Empuriabrava, a Castelló d’Empúries, som gent normal, gent pacífica, amable i quan ens emprenyen també traiem el nostre caràcter. Aquell tocat per la tramuntana i que ens fa revoltar quan veiem articles als diaris que considerem injustos i poc objectius.