UN GOVERN MUNICIPAL AL SERVEI DE LES PERSONES, PER IMPULSAR L’ECONOMIA I COMBATRE L’ATUR

Diumenge passat vam celebrar el primer de maig, convocats pels sindicats majoritaris UGT i CC.OO, en un ambient reivindicatiu motivat pel context de crisi econòmica i amb un fort malestar provocat pels anuncis de retallades en serveis socials bàsics de l’estat del benestar, com la salut i l’educació, per part del govern de Convergència i Unió. És greu que s’aprofiti la situació de crisi i el dèficit de les administracions públiques, derivat de la disminució d’ingressos, per fer marxa enrere en aquells avenços socials que tant ens han costat d’aconseguir, introduint receptes neoliberals de les més dures. L’equip d’Artur Mas al govern està mostrant la pitjor cara de la dreta, en matèria social i econòmica i cal donar una resposta social i política contundent. No s'hi val l’excusa que s’ha de reduir la despesa pública, que s’ha de fer, però no es pot matar tot el que és gras. És un problema de prioritats. Avui hi ha determinades inversions en obra pública que poden esperar tranquil·lament tres o quatre anys, però el que no pot esperar és la salut o l’educació. Fins i tot posats a tocar la despesa sanitària, caldria entrar en la reducció de la despesa farmacèutica, per via de racionalitzar el consum de medicaments, tema en el que el govern de CiU no hi entra seriosament, no sé si per la seva excel.lent relació amb el sector de la indústria farmacèutica, tan potent a Catalunya i el més important d’Espanya, alhora que s’afavoreix clarament els interessos de la salut privada, dirigida fins fa poc per l’avui conseller del ram, senyor Boi Ruiz.

El primer de maig després de la manifestació sindical, la UGT, el PSC i ICV-EUA, vàrem fer, com ve essent tradicional els darrers anys, l’ofrena floral al monument a Rafael Vidiella, situat al Parc de la Fira de Tortosa. La reivindicació de la seva memòria agafa plenamente sentit en aquest context actual. La seva trajectòria sindical en defensa dels drets dels treballadors i el seu ferm compromís polític com a demòcrata i home d’esquerres i conseller de la Generalitat en els moments difícils de la Guerra Civil, és un referent necessari, a l'hora de defensar els drets socials aconseguits al llarg de més d’un segle. Enrere no s’hi ha d’anar ni tan sols per agafar impuls.

El proper dia 22 d’aquest mes de maig, celebrarem eleccions municipals, és hora d'expressar, amb contundència democràtica, que volem politiques que s’orientin fonamentalment a la dinamització econòmica i a la creció de llocs de treball. Que volem polítiques que donin resposta al principal neguit de les famílies, la desocupació. Que no volem polítiques d’aparador i de màrqueting electoral al llarg dels propers quatre anys, de somriures i de copets a l’esquena. És l’hora de treballar, a favor de la majoria, perquè totes les administracions, també els ajuntaments, hi tenen molt a fer. Ara que s’inicia la recuperació econòmica, a Tortosa no podem deixar passar de nou el tren del creixement, com tradicionalment i fins avui ha fet la dreta local. L’aposta per la industrialització, com a motor de la nostra econòmia, és el principal objectiu dels socialistes tortosins, així mateix expresem la fermesa del nostre compromís en defensa de l’estat del benestar i en contra de les retallades en els serveis bàsics, i cal orientar el vot en aquesta direcció, tal i com demanava el manifest sindical conjunt del Primer de Maig.

Joan Sabaté Borràs
Candidat a l'alcaldia del PSC de Tortosa i senador

Festa del PSC de Tortosa

Els socialistes de Tortosa us convidem a la festa que hem organitzat dissabte dia 26 de març, a la plaça Barcelona, al costat del Mercat. Fes-nos arribar les teves inquietuts per construir el millor projecte per Tortosa i comparteix amb nosaltres una tarda lúdica en que hi haurà baldanada i actuació musical a càrrec de Los Maleantes.

La cançó del PSC de Tortosa

Avui us proposo aquesta cançó que David Espinós ha composat per al PSC de Tortosa, interpretada per Cristina Espinós, als quals vull agrair l'extraordinària feina feta. És una bona peça que espero que us agradi. És una cançó que serà el fons de la nostra campanya, que serà l'element comú de tot el missatge, que recull i sintentitza amb molta força i claredat el nostre esperit de campanya. Al·ludeix a la identitat, a la raó de ser dels tortosins i tortosines, a tot allò que compartim, que és el nostre passat comú, i sobretot parla de futur compartit. Així, la cançó reflexa precisament la crida que fem a la ciutadania, volem + podem + , una voluntat d'anar més endavant perquè Tortosa és una ciutat amb força i amb futur.

Dos anys i mig tard

El polígon Catalunya Sud, situat entre Tortosa i l’Aldea, inicialment amb 110 Ha. de sòl industrial i amb capacitat per ampliar fins a 300Ha, és la peça de sòl industrial més important de les Terres de l’Ebre, i si tenim en compte la seva ubicació estratègica al corredor del Mediterrani, esdevé la gran oportunitat de futur de la nostra regió.

Més enllà de la ubicació privilegiada i de la disponibilitat de sòl abundant, un dels grans actius del nostre polígon ha de ser disposar d’aigua de qualitat, abundant i barata, un actiu que moltes empreses valoren especialment a l’hora de decidir les seves inversions.

El polígon té des de la seva posada en funcionament una concessió d’aigua del Consorci d’Aigües de Tarragona, que ha permès atendre les necessitats immediates. Amb tot, des del principi ha estat present la necessitat d’aconseguir una garantia estable de subministrament d’aigua. En un primer moment vàrem tindre l’oferiment de la Confederació Hidrogràfica de l’Ebre per poder disposar del pous que s’havien de construir a Vinallop, com a garantia de subministrament en cas d’accident en la neteja de l’embassament de Flix. La contestació veïnal a la construcció del pous va provocar l’anunci del ministeri de Medi Ambient, Rural i Marítim que els pous, finalitzada l’obra, es segellarien, la qual cosa obligava a cercar un nou subministrament alternatiu.

Davant d’aquesta situació, immediatament, al mes de novembre de 2008, el grup municipal socialista de Tortosa vàrem presentar una moció al ple, demanant que es constituís una mancomunitat amb l’Aldea, única forma legal de poder subministrar al sòl ubicat en els dos municipis alhora, i també instant la demanda a la Confederació Hidrogràfica de l’Ebre d’una concessió d’aigua per abastir el polígon, solució que m’havia donat el secretari d’estat de medi Rural i Aigua, en Josep Pucheu. L’alcalde Bel i el seu govern s’hi van oposar i ens van dir de tot, que no ens pertocava, que ells ho anaven a fer d’immediat i que de manera infantil intentàvem agafar protagonisme, que el subministrament el garantirien mitjançant pous a la zona de Sant Onofre, etc... Ara, gairebé dos anys i mig després, han iniciat l’expedient per subministrar aigua al polígon, finançat amb 4,5 milions d’euros del fons de 10 milions que el govern d’Espanya ha destinat per a la reindustrialització de l’Ebre i demanaran una concessió a la Confederació Hidrogràfica de l’Ebre. Ara està tot per començar, dos anys i mig perduts, ignorant la preocupació de la ciutadania per la crisi econòmica i el patiment de les famílies per la seva principal conseqüència, l’atur. Dos anys i mig de passivitat incomprensible, una situació que mai no s’hauria d’haver produït i no sabem si en aquest temps hem perdut alguna inversió, de les que valoren la disponibilitat d’aigua, com un dels factors de localització industrial més importants.

EMD'S DE CAMPREDÓ I BÍTEM

Divendres, com ja he comentat en una entrada anterior, es van constituir les comissions gestores que hauran de regir les Entitats Municipals Descentralitzades de Campredó i Bítem fins les properes eleccions municipals del 22 de maig. És la culminació d'un procés llarg, que ha portat a un avenç en la descentralització del municipi de Tortosa, donant resposta a la voluntat popular expressada en referèndum i amb la unanimitat de les forces polítiques municipals. El procés es va iniciar amb la creació de l'EMD de Jesús el 1995, en aquell moment essent primer tinent d'alcalde amb l'alcalde Beguer, quan em va tocar presidir i lidiar en una assemblea popular per convèncer als veïns de Jesús de la bondat de la proposta que els fèiem des del govern municipal i amb un grup ben organitzat de jesusencs, que legítimimament s'hi oposaven. Finalment l'exitosa experiència de Jesús ha estat un bon referent.

Al llarg dels anys hi ha hagut molts alts i baixos en el camí, la voluntat segregacionista de part del poble de Campredó ha estat una circumstància que s'ha de tenir en compte en analitzar el procés d'aquests anys i recordar per exemple que jo mateix vaig presentar una moció l'any 1991, a partir d'un acord signat amb la Junta de Segregació, per constituir l'EMD. El procés no ha estat senzill, però els socialistes tenim clar que és una bona fórmula que combina descentralització i unitat del municipi. Ara, Bítem i Campredó veuran molt més ben respectada i reconeguda la seva voluntat i identitat com a pobles i per això tots ens hem de felicitar i especialment felicitar els veïns i veïnes dels dos pobles, i desitjar-los el millor per al futur.

Exposició del mestre Roberto Escoda a Jesús

Dissabte vam inaugurar a Jesús, en el marc de la Fira de l'Oli, una exposició de Roberto Escoda que recull obra de la seva sèrie sobre oliveres. Una obra contundent, amb un toc expressionista, que representa, de la mà d'un dels nostres millors artistes i mestre, la força d'un arbre que mostra millor que ningú el nostre paisatge i la determinació i el treball de generacions d'ebrencs.

El menyspreu de Bel a les formes democràtiques

Avui s'han constituït les juntes gestores fins a les eleccions del 22 de maig, de les EMD's de Campredó i de Bítem. Hem assistit a dos actes d'exhibició impúdica de l'alcalde Bel, evidenciant una manca de respecte absolut a les formes democràtiques i una evident manca de respecte institucional.

En la fotografia, encara que defectuosa per ser feta amb el mòbil, es pot veure a Bel al mig de la taula, presidint la constitució de la junta gestora del nou ens local de Bítem. L'alcalde de Tortosa no és membre de la nova corporació. Aquesta, com totes les corporacions locals, s'ha de constituir en un acte amb una mesa d'edat, formada pels membres de més i menys edat, dels designats per formar-ne part, sota la presidència del primer d'aquests, una altra qüestió és que a l'alcalde del municipi se li reservi un lloc protocolàriament destacat. L'evidència que era conscient de la irregularitat greu que estava protagonitzant la tenim en que, mentre ha relegat al president de la mesa d'edat a un paper subsidiari, en ser escollits els nous presidents en tots dos casos de CiU, s'ha fet a un costat, cedint la presidència.

Això que explico pot semblar irrellevant, però el fet que quan es constitueix una corporació d'electes democràticament, fins que no s'escull la presidència, aquesta l'ostenta la mesa d'edat, respon a la voluntat de garantir la neutralitat i la imparcialitat del procés, aspectes que de ben segur a Bel li semblen irrellevants. Si a tot això li afegim uns dicursos sectaris i mancats de respecte i de sentit institucional, definim un quadre que a més de ser deplorable, afegeix un esglaó més a l'escalada autoritària i intolerant del mandat de Bel al capdavant de l'alcaldia de Tortosa.

Per Tortosa Volem + Podem +

Un PSC amb perfil propi

Un PSC amb perfil propi

El PSC ha d’adoptar canvis profunds en el contingut de les seves propostes i en les formes de fer política més que no pas en el projecte que continua essent vàlid. Durant els anys que hem governat Catalunya, hem transformat el país, l’hem millorat des de tots els punts de vista, l’hem modernitzat i l’hem cohesionat socialment i territorial. Deixem sense cap mena de dubte, un país millor del que vàrem rebre.

Però amb la mera gestió de govern no n’hi ha prou. Això vol dir que haurem d’esforçar-nos per tornar a construir un perfil propi. Un perfil que ha quedat desdibuixat pels efectes de la crisi econòmica mundial que ens ha fet adoptar mesures de difícil comprensió i perquè, a Catalunya, hem estat incapaços de superar el marc de discussió política que ens ha delimitat la dreta nacionalista, basat en l'exaltació dels símbols nacionals i els trets identitaris i en l’apel·lació permanent al greuge en les relacions Catalunya-Espanya.

La situació actual és greu. Els poders financers han pres la iniciativa en funció només dels seus interessos més immediats, i tant ells com la dreta política, mediàtica i ideològica proclamen la difuminació de la resta de les ideologies i de la política. Això comportaria una societat sense pluralisme ni alternatives, menys lliure i menys justa. Però els ciutadans, a través del teixit associatiu cívic i especialment socioeconòmic i els governs han de recuperar el control de la situació. Perquè la resta de poders – financers, mediàtics o ideològics– no poden continuar desbocats; han de subjectar-se al bé comú per damunt del seu propi.

Ens cal, doncs, un projecte renovat; amb idees i valors que permetin recuperar un perfil nítid de progrés, que té en compte que les càrregues es repartiran equitativament i que, aquells que més puguin, hauran d’ajudar més; que persegueix l’obertura dels catalans al món i que considera l’educació, l’atenció a la salut i a la dependència, el medi ambient i la recerca com a signes distintius del nostre poble.

Aquest és el catalanisme que més sentit té per nosaltres, el centrat en i per a les persones que viuen i viuran a Catalunya. Però, naturalment, també ens han preocupat sempre els problemes de Catalunya com a nació. El PSC ha contribuït en primera línia a la construcció de la nostra identitat nacional, a la recuperació de la Generalitat, a l’afirmació i ampliació de la nostra voluntat d’autogovern i, alhora també, a la cohesió social evitant fractures perilloses. Avui la nostra aportació és més necessària: les llibertats individuals i col·lectives i la igualtat d’oportunitats han esdevingut molt fràgils i, sense cohesió social, la pròpia existència de Catalunya se’n veuria ressentida.


Precisament per aquesta necessitat de preservar la unitat civil dels catalans i perquè, en un món globalitzat, cal establir mecanismes de cooperació en tots els àmbits, apostem decididament pel federalisme en una Espanya diversa i plural, que ha d’acceptar sense reserves i sense complexos la realitat nacional de Catalunya expressada en el nostre Estatut. Som i serem on es puguin resoldre els problemes del nostre país: a Espanya, a Europa i en qualsevol racó del planeta on calgui, per raons econòmiques, socials o ambientals. Per als catalans i per a les persones a qui puguem ajudar, siguin on siguin, perquè també volem que ens ajudin quan ho necessitem.

El món canvia a cada moment i hem de ser capaços d’adaptar-nos a les noves realitats. Som una opció garantista de l’Estat del benestar conquerit amb molt d’esforç per milions de treballadors, però també reconeixem que no tot es pot resoldre des dels poders públics. Caldrà apel·lar a l’esforç individual i col·lectiu, amb noves formes d’organització, participació i assumpció d’obligacions.

Finalment, també haurem d’ampliar les nostres propostes cap a noves sensibilitats i demandes socials que, per un excés de responsabilitats de govern, no hem atés suficientment, com la igualtat de drets i deures, especialment la de gènere, el canvi climàtic, el model energètic, el consum, el voluntariat, l’oci, o les noves tecnologies.

Aquest nou perfil del PSC, el definim federalista, europeista, d’esquerres i catalanista. Exigirà primer concretar-lo i renovar mètodes per fer-lo més obert, més permeable a la societat, més proper, més modern i més adaptat a les exigències i les necessitats dels ciutadans. I només després podrem decidir quins en seran els seus lideratges. Agregant molta gent, amb noves responsabilitats, però sense prescindir de ningú. I caldrà treballar molt: la política és una de les activitats més nobles i exigents perquè decideix sobre la vida dels ciutadans que demanen, amb raó, una dedicació com la que correspon a la importància de la tasca.

Des d’aquestes posicions els socialistes del Camp de Tarragona i de les Terres de l’Ebre ens plantegem la nostra participació al proper Congrés del PSC. Amb un projecte global i integrador per al conjunt de Catalunya i els catalans. Amb la voluntat de definir un projecte renovat, engrescador i il·lusionant, i també de prestar les millors persones de què disposem per dirigir el PSC, un instrument que, en un món on hem esdevingut més dependents i fràgils, ha de tornar a ser de transformació i de canvi per donar satisfacció a les necessitats de realització personal i col·lectiva.

I ho farem defensant tots els avenços socials i nacionals què hem aconseguit durant tots aquests anys, amb coratge renovat per construir un futur millor