La pluja ens va fer acabar l’acte uns minuts abans del previst. Però no va poder impedir que aquest passat vespre del dissabte hagi estat gairebé màgic al Pati de Can Malet.
Els poemes sempre ben trobats i millor recitats per en Pepo Mayolas, la declaració d’amor tant íntima i personal de la Núria Fusellas al Masnou, les cançons de l’Adolf Bouis, l’atractiu curt de l’Edu Mir, de converses sobre el Masnou i, sobretot, les apassionades i exigents intervencions de diverses de les persones que varen venir al nostre vespre, ens varen fer passar a tots plegats uns moments de complicitat i de passió pel nostre poble. Sens dubte també varen ajudar les amanides, formatges, embotits i pa amb tomàquet duts per moltes de les persones que ens varen acompanyar i el vi excel·lent que varen voler compartir amb tothom la Mayte i els seus fills, en Francesc, l’Edu i en Matias. Per no parlar del caliu i la comprensió que en tot moment hem trobat en la gent del Casal.
Vàrem parlar de moltes coses. Sobre la necessitat imperiosa de fer d’una vegada de la Nacional una via cívica, amb molt menys trànsit i més amable per a les persones. Sobre la nostra voluntat de cuidar la gent gran i de donar-los l’oportunitat de què segueixin fent coses per nosaltres. Sobre el meu compromís d’impulsar un Ajuntament més obert i participatiu.
Sobre com podem millorar la neteja, els aparcaments o el dia a dia de la gent gran que viu al casc antic del nostre poble. I com sempre passa, entre tots plegats vàrem saber veure millor els problemes i entreveure bones solucions.
Això és possible perquè en els nostres vespres tu tens la paraula.
Avui, diumenge, podrem repetir l’experiència, al parc dels Països Catalans, al cul d’Ocata. A partir de les 7 de la tarda, amb una xocolata desfeta gegant que prepara la Núria Fusellas, amb molts melindros i amb les coques que algunes amigues i amics, fins i tot jo mateixa, ja tenim a punt de forn. A veure si vens. No te’n penediràs.
