Remuneracions de luxe, Fernández de la Vega cobra 142.000 euros anuals, el doble del que percebia com a vicepresidenta

María Teresa Fernández de la Vega ha doblat la seva remuneració respecte a la que percebia quan ocupava el càrrec de vicepresidenta primera del Govern espanyol. Llavors, cobrava 73.486 euros bruts l'any, i ara, 142.367.

L'ex vicepresidenta ha passat a ser membre del Consell d'Estat, des del 4 de novembre de l'any passat, un lloc de categoria permanent, que li garanteix cobrar, mentre visqui, un total de 83.578 euros bruts anuals.

A més, durant dos anys percebrà també el 80% del seu salari, en concepte d'indemnització pel cessament al càrrec de vicepresidenta primera del govern de l'Estat, una quantitat que ascendeix a 58.789 euros bruts per any.

Després que passin aquests dos anys, es quedarà amb el sou de membre del Consell d'Estat, és a dir, 83.578 euros bruts anuals, el que suposa més de deu vegades la pensió mínima, que és de 7.744 euros bruts l'any.

Si no hagués entrat al Consell d'Estat, la seva pensió de jubilació hauria estat menys de la meitat del que cobrarà a l'organisme consultiu. La seva pensió, com a exparlamentària, exmembre del Govern estatal i funcionària, seria de 34.526 euros bruts l'any.

Lluís Miquel Pérez, alcaldable socialista per Reus, i els anticementiri (MTC) entren en campanya

Pérez ha aprofitat el marc que li oferia la residència i centre de dia de la gent gran del barri Fortuny de Reus, un equipament acabat però que encara no s'ha pogut posar en marxa per manca de finançament de la Generalitat, per incrementar les revolucions de la campanya electoral amb unes declaracions que portaran cua. "Jo li deia al conseller: tenim un magnífic circuit de Fórmula 1 allà a Barcelona. Escolti, tanquin el circuit i no cal que tanquem hospitals, ni quiròfans, ni residències", ha declarat davant un auditori de periodistes i gent gran.

La qüestió de la despesa social ha començat a vertebrar en un grau considerable la campanya dels grans partits al Camp de Tarragona i les Terres de l'Ebre. No serà, però, l'únic debat que superi l'àmbit municipal: entitats que s'oposen a la instal·lació del cementiri nuclear a Ascó ja han demanat el vot per als partits que s'hi oposin.  

Els opositors a l'opció d'Ascó no han formalitzat cap candidatura específicament anticementiri, però fonts del moviment posen exemples de formacions que s'han compromès amb el no i l'han inclòs en el seu programa, com ara el PSC a la Palma d'Ebre i ERC i el PSC mateix a Móra la Nova. A Ascó, hi ha dues llistes independents enfront l'equip de govern (CiU i PSC) que ha promogut la candidatura a l'MTC, però de moment només la candidatura de la FIC, que lidera l'exalcalde Antoni Casanova, ha explicitat que apostaria per un referèndum.

En les eleccions autonòmiques Veïns d'Ascó, aleshores de bracet de la Coordinadora Anticementiri Nuclear de Catalunya (CANC), ja va demanar el vot “només” per als partits que van signar el manifest contra l'MTC per a Ascó, entre els quals no hi eren ni CiU ni el PSC.

Els amics dels favor a la porta

D’aquí a pocs dies i a tots els ajuntaments d’Espanya i algunes comunitats autònomes, seria necessari que hi hagués canvis. No serà així. El caciquisme espanyol ha tornat amb força i potència, si havia marxat en algun moment.

L’embolic d’interessos, les corrupcions, els addictes i afavorits de cada població tenen tanta força que resulta quasi impossible prendre’ls el poder, porten molts anys col·locant persones i fent i rebent favors.

En alguns llocs on es podria i potser fóra força convenient canviar el sentit de la manera de fer actual, els qui no han pogut entrar i llepar fins ara aspiren al fet que, mitjançant un familiar, un amic, un cunyat, una mare o un sogre ben relacionats amb el cacic, no que el sistema canviï i que sigui possible més transparència en els comptes de l’administració, sinó a veure si poden traspassar la porta i arreplegar, encara que siguin petites, les engrunes del pastís.

Un dirigent d’un país sud-americà deia en una entrevista no fa pas gaire que «el continuismo continuo en el poder es dañino». La política s’ha convertit en negoci, en un modus vivendi. Els administradors d’un poble o nació no tenen en compte els seus administrats després que han dipositat el seu vot i els ha servit per aposentar-se al seu escó per una llarga temporada de quatre anys o, si poden, fins a la jubilació.

És cert que l’economia no millora per a ningú, sigui petit empresari o treballador, però si pots tenir un polític a la porta, és molt millor que un parent a Mallorca. Un parent que no sigui polític, si ho fos, seria el mateix.

Salvador Mestre

El PSC proposa ara un magatzem de residus nuclears català

El PSC s'ha despenjat al Parlament presentant una proposta de resolució que insta el govern de la Generalitat a demanar el traspàs dels fons d'Enresa, l'empresa estatal que gestiona els residus nuclears i que promou la instal·lació del polèmic magatzem temporal centralitzat (MTC), corresponent al combustible gastat dels tres reactors catalans perquè Catalunya pugui decidir “quina solució dóna” als seus residus, que “en cap cas seria mantenir-los en piscines [com en l'actualitat] sinó en sec”, segons afirma l'impulsor de la proposta i portaveu adjunt del PSC Xavier Sabaté. 

Això, en última instància, implicaria la construcció d'un MTC català, o d'una infraestructura de característiques similars, i tot plegat després que el PSC mateix, junt amb CiU, ERC i ICV, hagin votat fins a dues ocasions en contra de la candidatura d'Ascó a l'MTC que ha d'acumular els residus de totes les plantes de l'Estat.

O.Meseguer
El Punt Camp de Tarragona i Terres de l'Ebre

L'Incasòl inicia la venda de parcel·les del polígon industrial del Molló

Tot i que des de fa quatre mesos ja s'ofereixen parcel·les en règim de dret de superfície l'única forma fins ara acceptada que, tot i mantenir la propietat de la Generalitat, permet inscriure al registre la finca per un període de 50 anys, podent ser utilitzada patrimonialment per poder garantir possibles finançaments i possibilita el pagament gradual en forma de lloguer amb opció de compra, l'escàs interès per aquesta fórmula ha obligat l'Incasòl a obrir el ventall. I és que l'única empresa que hauria mostrat interès inicial en els terrenys aspirava, de fet, a comprar-los, desestimant el dret de superfície.

"És una figura que no sempre pot interessar als empresaris interessats en el Molló, que tenen un interès patrimonialista. Per això, a partir d'avui ho posem també a la venda", ha explicat el director comercial de l'Incasòl, Jordi Solà. La previsió és que la setmana vinent es publiquin a la premsa els anuncis del concurs públics que es mantindrà obert durant un mes perquè els interessats puguin optar a les parcel·les.

L'oferta de sòl industrial de l'anomenat Sector d'Activitats Econòmiques i Industrials El Molló consta inicialment de dotze parcel·les amb una superfície de sòl industrial aprofitable d'onze hectàrees, en un sector de 26,5 hectàrees en total i dos grans peces que, momentàniament, estan reservades. El preu de venda directa és de 41 euros el metre quadrat, mentre que en el cas del dret de superfície se situa en els 0,50 euros el metre quadrat al mes. Són parcel·les per a indústries aïllades de gran i mitjanes dimensions, que van des dels 5.000 als 19.000 metres quadrats.

La promoció, a més, basa els seus punts forts en el seu emplaçament pròxim a grans vies de comunicació per carretera, la C-12 o Eix de l'Ebre, la C-44, la N-420 i prop de l'AP-7-, la línia de ferrocarril entre Reus i Saragossa o la distància amb els aeroports de Reus, el Prat, l'estació de l'AVE i el Port de Tarragona. Addicionalment, el projecte ressalta la proximitat amb el riu Ebre, disponibilitat de serveis com el gas natural, captació d'aigua, centre de tractament de residus de classe II i subestació elèctrica, entre d'altres.

Facilitats per a la compra

Per fer atractiva l'operació, l'Incasòl ha flexibilitzat la contractació permetent la venda dels terrenys en els primeres deu anys, una possibilitat no permesa fins aquests moments, i ha ampliat a dos anys el període perquè les empreses comencin les obres, quatre per a l'execució. A més, ofereix descomptes de fins el 15% per al pagament al comptat i les empreses que es presenten inicialment, així com fórmules de finançament a deu anys i flexibilització del pagament gradual del dret de superfície.

La Cambra de Comerç de Reus ha acollit la presentació d'aquesta oferta, amb la presència de representants de l'Incasòl i dels ajuntaments integrants del Consorci per a la promoció del sòl industrial del Molló: als inicials consistoris de Móra la Nova i Tivissa, que alberguen els terrenys, s'hi van sumar també els de Garcia, Ginestar i Rasquera (Ribera d'Ebre).

Precisament, l'alcalde de Móra la Nova, Joan Manuel Sabanza, ha celebrat l'anunci de l'Incasòl tot recordant que el procés per posar en marxa el projecte va arrencar ja el 2004. "Per a nosaltres, és bàsic i fonamental. Volem que es converteixi en un referent del desenvolupament industrial de les comarques del sud de Catalunya".

L'alcalde s'ha felicitat també per la idea de promoure sòl industrial "en un moment de bonança", invertint recursos municipals al polígon "més que en poliesportius, places i carrers", en la línia de posar les bases futures "per si les coses estaven malament". "Ara ens permet estar en primera línia de la recuperació econòmica", ha reblat, tot reconeixent que, ara, el gran objectiu "és aconseguir veure'l ple d'empreses".

Per la seva banda, el president de la Cambra de Reus, Isaac Sanromà, ha aventurat èxit a la nova zona industrial pels preus "competitius" del sòl que ofereix però, sobretot, per la seva situació "estratègica", en una zona "on hi ha molta aigua i molta energia". Sanromà ha manifestat el suport de l'ens cameral als consistoris i l'Incasòl a l'hora de difondre l'oferta i aconseguir atreure empreses al polígon.

Jordi Marsal

Sous de més de 100.000 euros al Parlament

Alfons López Tena, diputat de Solidaritat, ha fet públics els sous dels diputats i ha proposat, en nom del seu partit, una sèrie de retallades referents a les retribucions que suposarien "un estalvi d'uns cinc milions d'euros". Els sous, segons ha anunciat, van des dels 37.143, 12 euros anuals, que és el mínim, fins a més de 100.000 anuals, depenent del diputat. A banda, es cobren suplements per càrrecs adicionals així com complements de més de 20.000 euros anuals per desplaçaments.

Solidaritat ha proposat a la resta de grups del Parlament un paquet de mesures que inclou, entre altres iniciatives, reduir gairebé a la meitat el sou que perceben els diputats i suprimir els complements. López Tena ha informat de les mesures que proposa el seu partit a la resta de formacions polítiques per contenir la despesa pública del Parlament i perquè "no siguin només els ciutadans els que s'estrenyen el cinturó" en un context de crisi econòmica.

SI proposa una "uniformització" a la baixa del sou base dels diputats, per la qual passarien a percebre tots els membres de la cambra uns 37.000 euros anuals enfront als 75.000 euros de mitjana actuals, proposta que segons aquest partit suposaria un estalvi de més de 265.000 euros l'any. També reclama que s'eliminin tots els complements per raó de càrrec i les retribucions especials dels membres de la mesa, amb l'excepció de la seva presidenta "per motius de representació institucional", mesures ambdues que implicarien un estalvi d'uns 1.470.000 euros i 300.000 respectivament.

D'altra banda, aquest partit proposa també que s'eliminin les indemnitzacions per desplaçaments i viatges, proposta amb la qual els contribuents s'estalviarien uns 3 milions d'euros. Aquestes quatre mesures, segons SI, permetrien al Parlament un estalvi aproximat de "uns cinc milions d'euros, més de 400.000 euros mensuals".

  

Veure tots els sous

Alcaldes de set municipis del sud de Catalunya creen un grup de pressió per defensar la producció energètica

La mesa està constituïda pels batlles d'Ascó i Vandellòs i l'Hospitalet de l'Infant, on s'ubiquen les tres centrals nuclears en funcionament a Catalunya així com una tèrmica de cicle combinat; Vilalba dels Arcs, amb dues centrals eòliques i una fotovoltaica; La Fatarella, amb una eòlica; Riba-roja d'Ebre, amb una central hidràulica; Móra la Nova, amb una fotovoltaica; i Tivissa, amb projectes eòlics sobre la taula.

"Som set pobles on es concentra el 70% de l'energia produïda a Catalunya", ha resumit l'alcalde de Móra la Nova, Joan Manuel Sabanza, qui ha destacat que la mesa neix per defensar els interessos comuns dels diferents alcaldes pertanyents a diferents formacions polítiques: CiU, majoritàriament, però també PSC i ERC de l'eix que va des de Vandellòs i l'Hospitalet de l'Infant fins a Riba-roja, espai que concentra aquesta capacitat de generació elèctrica, donant suport a les diferents instal·lacions projectades, especialment en el camp eòlic.

L'objectiu, ha explicat el mateix Sabanza, és "posar diferents projectes en comú" per convertir la producció energètica en una sortida a la crisi econòmica atraient "inversions, que creïn riquesa i llocs de treball". "S'ha presentat com una desgràcia el fet de tenir plantes de producció d'energia elèctrica i això no ha estat així i aquesta postura no ha servit per desenvolupar el territori. Pretenem que això que es presentava com un mal, que sigui una oportunitat de futur, que passa per continuar el tema energètic".

Els alcaldes, a més, reclamen que aquest grup serveixi perquè els municipis productors d'energia, "que han contribuït a desenvolupar la resta del país", puguin gaudir d'una part dels beneficis d'aquesta activitat, "que fins ara han marxat, principalment, perquè es difonia una imatge negativa". "Volem que qualsevol empresa energètica que s'instal·li al país li vingui al cap l'eix i les que necessitin molta energia que s'instal·lin aquí".

Activitat 'no deslocalitzable'

Consideren que aquesta elevada concentració que ha convertit la Ribera d'Ebre en pràcticament monocultiu energètic, lluny de ser un problema, pot reportar avantatges competitius per a la zona. "Tenim un nivell de serveis, equipament, infraestructures i de benestar superiors a la mitjana de Catalunya. No som una zona de desgraciats, pobrets i miserables, la percepció de la zona de la queixa i del no. Volem canviar aquesta imatge: produïm energia i ho fem bé, toquem tots els pals i els centres de producció d'energia no són deslocalitzables", ha elaborat l'alcalde morenc, partidari d'aprofundir en "l'especialització" energètica de la zona per superar la crisi.

L'aparició en escena d'aquest lobby, apunta, "no té res a veure" amb la decisió pendent sobre l'emplaçament del cementiri nuclear, pel qual competeix Ascó, o l'existència de nous projectes energètics a la zona. Malgrat això, Sabanza ha situat que entre els principals objectius poder influir en les decisions de les diferents administracions superiors competents en matèria energètica i convertir-se en interlocutors.

De fet, la mesa ja ha contactat amb el Ministeri d'Indústria i s'ha reunit amb representants del Govern i de diferents empreses per plantejar les seves intencions. "Volem tenir veu en la planificació energètica del país. Hem parlat ja amb la Generalitat per poder incidir en la revisió el Pla de l'Energia de Catalunya".

Els alcaldes, a més, confien que el nou grup de pressió serveixi per potenciar la recerca i la formació al voltant de l'activitat energètica al territori. "Som un exemple de mix energètic. Si ha d'haver en algun lloc un centre de recerca energètic hauria de ser aquí. També volem atreure centres de formació especialitzats", ha tancat Sabanza.

Excel·lents notícies! a la lluita d'un avi per obtenir suport institucional pel seu net autista

He desconvocat la vaga de fam anunciada per avui dia 1 de maig, perquè les decisions preses pel conseller de Benestar Social i Família, els senyor Josep Lluis Clerias i la directora general de l'Institut Català de Serveis Socials, la senyora Carmela Fortuny, la han feta innecessària. Les converses mantingudes els darrers dies, pel president de l'associació Obrir-se al Món, i jo mateix, amb el senyor Clerias i la senyora Fortuny, així com amb directius de l'Obra Social de Catalunya Caixa, han donat fruits mol positius per a les persones amb autisme i les seves famílies d'arreu de Catalunya.

El passat 28 d'abril, en l'acte de signatura del conveni entre la Generalitat de Catalunya i Catalunya Caixa, relatiu a la formació de les persones cuidadores, el conseller va anunciar la creació d'un programa específic per a persones amb autisme, acompanyat de la corresponent dotació econòmica, que s'iniciarà de manera immediata i que tindrà continuïtat en els propers anys.

Cal felicitar sincerament el conseller i la directora general pel valor que han tingut en crear un programa pioner i innovador en temps de crisi. Hem de reconèixer el seu compromís amb les persones amb autisme i les seves famílies.

Per la meva part, tot va començar el 19 de juliol del 2008. Ha estat un llarg camí, ple d'obstacles, incomprensions i enganys de l'anterior govern tripartit. Un camí de silencis, menyspreus, promeses incomplertes. Mol difícil de transitar, i altament frustrant. Fins avui, que ha estat un veritable dia de goig. 

Em sento realment molt content i dono per acabada la missió que em vaig imposar el 2008: aconseguir ajudes per al meu nét amb autisme i la seva família, i per a altres persones amb autisme i les famílies. Ara seran els pares i les mares de l'associació Obrir-se al Món que, de manera progressiva, aniran fent possible la millora de la qualitat de vida de les persones amb autisme i les famílies.

ANTONI PELLICER HONRUBIA, AVI D'UN NOI AMB AUTISME

El que no va explicar Ridao en la seva visita a Móra d'Ebre

Només una sensació. Crec que els partits polítics no tenen ni interès ni intenció a mostrar transparència i claredat. Fa ja un any que el Parlament va aprovar una proposició d'Esquerra en la qual es plantejava que les formacions polítiques no podien acceptar o rebre, directament o indirectament, donacions d'empreses privades o fundacions que prestessin serveis o fessin obres amb les administracions públiques.

 
Aleshores les coses estaven calentetes en matèria de corrupció, i tots van fer pinya per aparèixer ben polits davant la mosquejada opinió pública, per aparèixer immaculats en el seu finançament. Què millor que lliurar un gest d'honradesa per satisfer al poble, que després ja s'encarregarien d'enterrar la proposta en l'oblit. I a fe que ho han fet, s'han aplicat a perpetrar una estafa més, una enganyifa que justifiquen en manifestar que el tema, ara no és una prioritat i que els partits han decidit reduir les subvencions que reben entre un 10 i un 15 per cent. 

 
Austers que són ells. Per què nomenar ara l'assumpte? Veuran, un informe del Grup d'Estats contra la Corrupció, òrgan del Consell d'Europa, destaca que Espanya no ha avançat el que deuria en matèria de finançament dels seus partits polítics. Diuen les males llengües que aquests neden en préstecs molt favorables per part dels bancs i que gaudeixen de cancel·lacions de crèdits sense motius suficients; és a dir, un nepotisme consentit i protegit que el mateix Banc d'Espanya ajuda a camuflar al no creuar dades amb els investigadors i experts del grup en qüestió, negant-los la informació sobre els crèdits que gaudeixen els partits. 

 
El susdit informe prossegueix ressaltant l'opacitat dels comptes en les agrupacions locals, apuntant l'existència de males praxis en un punt on els riscos de corrupció són particularment alts, aquí és on un es parteix la caixa. Corrupció als ajuntaments? No home no! Cal ser malpensat, tan bons com són els edils patriòtics.

 
Continuant amb l'anàlisi, s'incideix també en el fet que les formacions polítiques depenen molt i molt dels bancs. Vaja, que les entitats financeres els tenen agarrats dels mateixos. Però no passa res. Visca el ric endeutament, que ja es pagarà d'una forma o una altra, encara que sigui en espècies. I si no, doncs mira, es pinta la pasta com a donació i pels a la mar. Tot adornat amb unes comptabilitats extralimitades, que el de reflectir dades cadascun ho fa com li ve de gust, que algú encara la presentarà en un tovalló de bar. 

 
En resum, pal d'Europa, un altre més a com es fan les coses per aquests barris, idíl·lic paradís en el qual, el que no és pirata exerceix de corsari.

Seguim doncs gaudint amb la nostra divertida i amena casta política, que així ens va.

El tripartit anava amb xofer

Els quatre mesos abans de les eleccions els xofers de la Generalitat van treballar 3113 hores extres. En dos anys el govern es va gastar 1.1164.561 euros en taxis i cotxes de lloguer.

Necessitats de servei o despesa sumptuosa? Aquesta és la pregunta que es formulen els parlamentaris després de llegir la resposta del Govern a la petició d'informació sobre els costos dels serveis de taxis, cotxes de lloguer amb xofer i el número d'hores extres dels xofers del tripartit. Segons ha certificat el departament d'Economia, durant els quatre mesos abans de les eleccions els xofers de la Generalitat van treballar 3113 hores extres; i durant el 2009 i el 2010  el tripartit es va gastar 1.1164.561 euros en taxis i cotxes de lloguer.

Els xofers, a preu fet per campanya

De les xifres comunicades al Parlament pel conseller d'Economia, Andreu Mas-Colell, destaquen les hores extres dels xofers del tripartit durant l'octubre, novembre i desembre de 2010, això és, durant la precampanya i campanya electoral de les eleccions del passat 28 de novembre.

Hores extres que creixen de forma exponencial. Si durant el mes de març es van registrar només 20 hores extraordinàries, durant el mes de novembre se'n van comptabilitzar un total de 1441, repartides en tres torns: 776.72 de diürnes; 381,54 de nocturnes i 283.38 en festius. El mes d'octubre tampoc es queda curt. En aquesta mesada els xofers van passar per rebut  668 hores extraordinàries; i durant el mes de desembre 932 hores extres.

48.000 euros al mes amb taxis i cotxes de lloguer amb xofer
Malgrat el parc mòbil de la Generalitat i el nivell d'hores extraordinàries dels xofers, l'administració catalana va pagar durant el 2009 i  2010 un total de 1.066.149,23 euros en cotxes de lloguer amb xofer.  Per altra banda, la conselleria d'Economia també ha informat dels serveis taxi contractat per la Generalitat d'aquest mateix bienni. Segons els números del departament dirigit per Andreu Mas-Colell, durant el 2009 i el 2010 la Generalitat va pagar 98.411,91 euros en taxis per al personal de l'administració catalana.