19 de setembre de 1978
CDC arriba a un acord electoral amb Unió Democràtica de Catalunya. A partir d'aleshores es presentaran a les eleccions com a coalició: Convergència i Unió.
1 de març de 1979
Eleccions Generals. CiU aconsegueix 8 escons al Congrés.
3 d'abril de 1979
Eleccions Municipals. CiU es converteix en la primera força municipal de Catalunya i obté 216 alcaldies i 1.769 regidors.
20 de març de 1980
Primeres eleccions al Parlament de Catalunya. CiU aconsegueix la victòria amb 43 escons. Jordi Pujol és elegit president de la Generalitat.
27 de gener de 1981
Ramon Trias Fargas i Joaquim Molins signen la fusió de CDC i Unió de Centre de Catalunya.
28 d'octubre de 1982
Eleccions Generals. CiU aconsegueix 12 escons i passa a ser la tercera força política del Congrés dels Diputats.
8 de maig de 1983
Eleccions Municipals. CiU es consolida com a força hegemònica en l'àmbit municipal. Els resultats electorals atorguen a la coalició 440 alcaldies i 3.600 regidors.
10 d'agost de 1983
Es guanya el recurs d'inconstitucionalitat contra la LOAPA (Llei orgànica d'harmonització del procés autonòmic).
29 d'abril de 1984
CiU obté la majoria absoluta en les eleccions al Parlament de Catalunya i, amb 72 escons, Jordi Pujol és reelegit president de la Generalitat.
22 de juny de 1986
Eleccions Generals. CiU es manté com a tercera força parlamentària al Congrés dels Diputats en obtenir 18 escons. En aquestes eleccions surten elegits 8 senadors que, juntament amb els 3 designats pel Parlament de Catalunya, sumen un total d'11.
10 de juny de 1987
Eleccions Municipals. Els resultats atorguen a CiU 594 alcaldies i 4.374 regidors; gairebé les dues terceres parts dels pobles de Catalunya estan governats per la coalició CiU.
10 de juny de 1987
Primeres eleccions al Parlament Europeu. CiU obté 3 escons.
29 de juny de 1988
Eleccions al Parlament de Catalunya. CiU, amb 69 diputats, revalida la majoria absoluta aconseguida l'any 1984. Jordi Pujol és elegit, per tercera vegada, president de la Generalitat.
14 de juny de 1989
Eleccions al Parlament Europeu. CiU aconsegueix 2 escons.
29 d'octubre de 1989
Eleccions Generals. 18 escons consoliden CiU com a tercera força parlamentària a Madrid. El Grup Català al Senat obté 10 escons, als quals se n'han d'afegir 2 més designats pel Parlament de Catalunya.
6 de maig de 1990
Celebració dels 10 anys de govern de CiU a la Generalitat.
26 de maig de 1991
Eleccions Municipals. CiU aconsegueix 613 alcaldies i 4.354 regidors.
15 de març de 1992
Eleccions al Parlament de Catalunya. CiU guanya per quarta vegada consecutiva -tercera per majoria absoluta- i obté 70 escons. Jordi Pujol és reelegit president de la Generalitat, i afronta la seva quarta legislatura.
3 de juliol de 1992
Jordi Pujol, escollit president de l'ARE (Assemblea de les Regions d'Europa).
6 de juny de 1993
Eleccions Generals. La candidatura de CiU obté 17 escons al Congrés i 10 al Senat (als quals se n'han d'afegir 5 més de designació directa pel Parlament de Catalunya). El Grup Parlamentari Català esdevé una força decisiva en la política de l'Estat.
7 d'octubre de 1993
S'acorda la cessió del 15% de l'IRPF a les Comunitats Autònomes per al seu finançament. Aquesta havia estat una antiga reivindicació de CiU.
12 de juny de 1994
Eleccions al Parlament Europeu. CiU guanya a Catalunya i torna a assolir els 3 escons. A la candidatura de CiU s'hi incorporen, per primer cop, representants del PSM-Nacionalistes de Mallorca i d'Unitat del Poble Valencià.
Maig de 1995
Eleccions Municipals. CiU es consolida com a primera força municipal del país, amb 639 alcaldies i 4.239 regidors.
Juny de 1995
Eleccions al Parlament de Catalunya. CiU guanya per cinquena vegada consecutiu amb 60 escons, i Jordi Pujol afronta el seu cinquè mandat com a president de la Generalitat de Catalunya. CiU aconsegueix guanyar a totes les comarques del país.
3 de març de 1996
Eleccions a Corts Generals. CiU obté 16 escons al Congrés i 8 al Senat, més 3 de designació directa per part del Parlament de Catalunya i esdevé, de nou una força decisiva i determinant en la política de l'Estat espanyol.
13 de juny de 1999
Eleccions Municipals i Europees. CiU obté 602 alcaldies i 4156 regidors i esdevé el partit amb més alcaldies i amb 31 dels 41 Consells Comarcals. A nivell europeu s'obtenen de nou els tres escons. Així mateix, s'incorpora a la candidatura representats del PSM-Entesa Nacionalista, Bloc Nacionalista Valencià i, per primera vegada, Unitat Catalana, assolint una coalició que abasta la totalitat dels Països Catalans.
17 d'octubre de 1999
Eleccions al Parlament de Catalunya. Sisena victòria consecutiva amb 56 escons. Jordi Pujol afronta el seu sisè mandat com a President de la Generalitat de Catalunya.
12 de març de 2000
A les eleccions a Corts de l'Estat del 2000, CiU esdevé la tercera força política a l'Estat espanyol obtenint 15 escons al Congrés i 8 al Senat per elecció directa, amb 3 més per designació del Parlament de Catalunya.
31 de març de 2001
Els Consells Nacionals de Convergència Democràtica de Catalunya i d'Unió Democràtica de Catalunya aproven el protocol de bases per a la Federació de Convergència i Unió negociat per les delegacions d'ambdós partits. En aquest mateix Consell Nacional, Jordi Pujol anuncia que no tornarà a ser candidat a la Presidència de la Generalitat de Catalunya.
27 d'abril de 2001
Les delegacions de Convergència i d'Unió encarregades de la negociació del protocol de bases per a la Federació de Convergència i Unió signen l'acord i s'inicia el tret de sortida cap a la constitució de la futura Federació.
28 d'octubre de 2001
Se celebra al Palau de Congressos de Tarragona el Congrés Extraordinari de Convergència on el 99.7 dels vots emesos pels delegats són a favor de tirar endavant el procés de federació entre Convergència i Unió.
2 de desembre de 2001
Convergència Democràtica de Catalunya i Unió Democràtica de Catalunya signen l'acord que els constitueix en Federació, i els Estatuts que han de regir aquesta nova fórmula. La Federació de CiU és un pas endavant per donar estabilitat i solidesa al projecte col•lectiu que, des de fa més de 20 anys, comparteixen Convergència i Unió i significa un nou impuls per continuar liderant el procés de reconstrucció nacional i l'assoliment de més altes cotes de benestar per a totes les persones que viuen a Catalunya.
Gener de 2002
Pere Macias és nomenat secretari general adjunt de CiU.
20 de gener de 2002
Convergència i Unió presenten el seu candidat per a les eleccions a la presidència de la Generalitat de l'any 2003, Artur Mas. Cinc mil persones omplen el Pavelló de la Vall d'Hebron en l'acte de proclamació d'Artur Mas, un acte que es converteix en una gran festa.
21 d'octubre de 2002
Artur Mas, en la conferència Catalunya sense límits: els nous horitzons del nostre projecte polític, presenta les línies mestres de la nova situació política que CiU vol construir.
06 d’abril de 2003
Xavier Trias, Jordi Pujol, Josep A. Duran i Lleida i Artur Mas presenten diumenge 6 d’abril la proposta de CiU per a un Nou Estatut Nacional per a Catalunya al Palau Sant Jordi de Barcelona, acompanyats per 900 alcaldables d’arreu del país i 20.000 persones que omplien de gom a gom el recinte.
25 de maig de 2003
Eleccions Municipals. CiU presenta 904 llistes arreu de Catalunya, amb una renovació del 35% dels caps de llista, que representa 1 de cada 3 alcaldables presentats. CiU obté 3.687 regidors i 525 alcaldies.
8 de setembre de 2003
Artur Mas pronuncia la conferència Una nova generació per a Catalunya en un acte ple de gom a gom a la Pedrera i acompanyat per militants històrics de Convergència i d'Unió. En aquest marc, Mas va voler expressar el reconeixement cap a la generació que va protagonitzar la Transició política i la recuperació de les institucions i, alhora, expressar el compromís d'una nova generació de "gent que ha decidit que dedicarà part de la seva vida a servir Catalunya".
23 d'octubre de 2003
Jordi Pujol pronuncia la seva última conferència com a President de la Generalitat, 1975-2003. Un acte que milers de persones de diferents ideologies polítiques van voler seguir, pel que té d'històric, perquè representa el final d'una positiva i fructífera etapa en la vida del nostre país i dels seus ciutadans. Pujol feia balanç de 23 anys de dedicació absoluta al país des de la seva presidència. Un balanç que absolutament tothom reconeix molt positiu.
16 de novembre de 2003
Eleccions al Parlament de Catalunya. La federació de Convergència i Unió concorre a les eleccions amb el lema Sí a Catalunya i, per primera vegada, no és Jordi Pujol qui encapçala la candidatura, sinó Artur Mas. Per setena vegada consecutiva, CiU esdevé la força majoritària al Parlament de Catalunya, amb 46 escons.
17 de desembre de 2003
Acte polític d'Artur Mas al Palau de Congressos de Catalunya. Artur Mas rebia el suport de més de quatre mil persones en un acte de reafirmació, "per demostrar la confiança i compromís" de CiU amb Catalunya i per reiterar la legitimitat del pacte de govern però rebatre els arguments amb els quals se'l justifica, "perquè no s'instal•lin en la memòria col•lectiva".
14 de març de 2004
Eleccions a Corts Generals de l'Estat. La federació de Convergència i Unió es manté com a tercera força política a l'Estat espanyol. Obté 10 escons al Congrés dels Diputats i 4 al Senat, més dos més designats pel Parlament de Catalunya. Aquestes eleccions tenen lloc marcades per un clima de gran crispació, després dels atemptats perpetrats el dijous 11 de març a Madrid, en què moren més de 200 persones i més de 1.400 resulten ferides, i després d'una jornada de reflexió marcada per les manifestacions i concentracions espontànies a diverses ciutats de l'Estat i de Catalunya i davant de diverses seus del Partit Popular.
14 de març de 2004
Eleccions al Parlament Europeu. CiU acudeix a les urnes en la coalició GalEusCa-Pobles d'Europa amb PNB, BNG, PSM-EN i BNV. GalEusCa obté un escó, que ocupa Ignasi Guardans.
30 de setembre de 2005
El Parlament de Catalunya aprova el text del nou Estatut de Catalunya. CiU és la força decisiva per l'aprovació d'aquest nou Estatut a través d'un acord entre Artur Mas i Pascual Maragall.
21 de novembre de 2005
Artur Mas pronucia la conferència Catalunya sense límits II: el país que volem, el país que farem, en què es compromet que CiU situï Catalunya a l'avantguarda del lireratge social i econòmic i aposta pel dret a escollir en el camp dels serveis que conformen l'Estat del benestar. A l'acte hi assisteixen més de 2.000 persones.
25 de gener del 2006
Es presenta a Madrid la plataforma GalEusCa formada per CiU, PNB i BNG. Aquesta Plataforma demana un gran acord d'Estat per 'anar més enllà' i 'passar d'un model plural a un model plurinacional'
15 de febrer del 2006
Es presenta l'Associació Tribuna Galeuscat amb l’objectiu d’impulsar el debat sobre la plurinacionalitat de l’Estat i el reconeixement nacional de Galícia, Euskadi i Catalunya.
|
 |
                             |
30 de març de 2006
El Congrés dels Diputats aprova el text del nou Estatut de Catalunya que s'haurà de refrendar el 18 de juny. |
|
|
|
|
|
18 de juny de 2006
Referèndum per l'aprovació del nou Estatut de Catalunya. El Sí ha guanya amb el 73,9 per cent dels vots davant del No que obté un 20,7 per cent. Aquí podràs trobar un resum dels continguts i la campanya que CiU fa a favaor del Sí. El lema d'aquesta campanya va ser "1979 o futur?. Sí al futur, Sí a l'Estatut, Sí a Catalunya". |
|
 |
|
| 1 de novembre de 2006
Eleccions al Parlament de Catalunya. Per segona vegada consecutiva Artur Mas encapçala la candidatura de CiU al Parlament de Catalunya. La federació es presenta amb l'eslògan de campanya "Estimar Catalunya, governar bé!". CiU guanya les eleccions per vuitena vegada consecutiva, aquest cop en vots i escons a les 4 demarcacions catalanes, i obté 48 diputats.
|
|
 |
|
25 de maig de 2007
Eleccions Municipals. CiU presenta 904 llistes arreu de Catalunya. En aquestes eleccions municipals CiU obté 722.653 vots (25'27%) i 3.411 regidors obté 3.687 regidors (38'2%) i 463 alcaldies. Cal destacar el resultat a la ciutat de Barcelona on CiU obté un gran resultat 154.620 vots davant els 182.105 vots del PSC.
|
|
 |
|
1 de novembre de 2007
Artur Mas presenta el seu videobloc. És el primer dirigent polític de Catalunya i l'Estat espanyol amb videobloc. I un dels primers del món després dels de polítics del nivell de: Hillary Clinton [vídeo], Barack Obama [web] o David Cameron [vídeo bloc]. Mas fa una valoració del primer any de tripaptit a través d'aquesta nova finestra.
|
|
 |
|
20 de novembre de 2007
Conferència 'El catalanisme, energia i esperança per a un país millor' [pdf] d'Artur Mas on va defensar una refundació del catalanisme que tingui com a eix el dret a decidir. Per Artur Mas, la Casa Gran del Catalanisme és un concepte que té com a doble repte “aplegar més gent de diferents sensibilitats al voltant d’un partit obert com CDC i posar al dia el concepte de catalanisme”.
|
|
 |
|
9 de març de 2008
Eleccions a Corts Generals. Convergència i Unió manté el resultat de les eleccions de 2004 i es consolida com a tercera força política al Congrés amb 10 diputats i amb Josep Antoni Duran i Lleida al capdavant. La federació nacionalista obté 774.317 vots, un 20,98% dels electors de Catalunya. CiU també obté 7 representants al Senat.
|
|
 |
|
16 de març de 2009
Artur Mas pronuncia la conferència "Superar la crisi, aixecar Catalunya". En plena crisi econòmica mundial, el President de Convergència i Unió explica en una conferència al Palau de Congressos de Catalunya i davant unes 2.500 persones, les propostes de la federació nacionalista per superar la crisi. Mas es reitera en les seves posicions explicades a la conferència del 20 de novembre de 2007.
|
|
|
|
|
7 de juliol de 2009
Eleccions al Parlament Europeu. Convergència i Unió es presenta als comicis dins la Coalició per Europa, juntament amb el PNB, el BLOC valencià, Unió Mallorquina, Unió Menorquina, Coalició Canària i el Partit Andalusista. La Coalició obté dos eurodiputats, un dels quals és el candidat de CiU i economista Ramon Tremosa.
|
|
|
|
|
28 de novembre de 2010
Eleccions al Parlament de Catalunya. Convergència i Unió, amb Artur Mas al capdavant, guanya els comicis i podrà governar en minoria. Amb l'eslògan "Una Catalunya millor", la federació nacionalista obté 62 diputats. 1.198.010 vots i un precentatge del 38,47% converteixen CiU en el partit més votat a totes les comarques de Catalunya.
|
|
|
|
|
27 de desembre de 2010
Artur Mas pronuncia el discurs de presa de possessió com a 128è President de la Generalitat de Catalunya. En aquest, el President Mas agraeix a tot l’equip que l’ha acompanyat durant els últims deu anys la feina feta, i agraeix també la confiança que li ha atorgat el poble català. Després subratlla el difícil moment pel que està passant Catalunya, així com la ferma voluntat de CiU de construir país: de fer front a la situació amb “Cap fred, cor calent, puny ferm i els peus a terra”.
|
|
|
|
|
