Un cop mes a passat el Nadal. Enrere queden els torrons, les neules, el cava i ..................la loteria, comprar regals. Tenim per endavant un any nou. Ple de il·lusions , de llàgrimes, d’alegries, frustracions i de........................rebaixes.
En definitiva tot es redueix al mateix. On ha quedat aquell Nadal entranyable que els que tenim una certa edat recordem?. S’ ha perdut l’essència pura de les festes. Hem embolcallat el Nadal sota un llençol de consumisme desmesurat, esperonat per totes i cada una de les marques comercials que, sense pietat, ens empenyen a tenir tot el que no necessitem amb l’escusa barata de que, si no ho tenim, ja no som res. Mesurem el nostre estatus social en funció de la quantitat i el preu dels nostres regals.
Encara no arriba Desembre, els aparadors es posen la mascara del Nadal, incitat a comprar a tothom qui gossa passar per davant. Els centres comercials s’atapeeixen de compradors compulsius que serien capaços de matar per aconseguir aquella joguina que el seu fill, de 3 anys, diu que es tant important. Sense oblidar, pel camí, la ultima novetat en tecnologia digital carregada de Megas i Gigas i de qui sap que mes.
Entre tot aquest enrenou, el poc temps que mal administrem, es converteix en necessari per acabar de fer tot allò que encara queda pendent. Oblidant el que es mes importat, gaudir en família de les festes.
La primera frustració es ja, el dia 22. abans de començar les festes, ja estem decepcionats per aquells maleïts números de loteria que, tot i comprant-los a l’administració de Sort, no han tocat.
Comencem a posar-nos nerviosos quan decidim si fem el “Caga Tió” o el “Pare Nadal”. Al final decidim de fer les dues coses i de omplir de regals la casa amb l’escusa de que el “Pare Nadal” passa abans que els “Reis” i així podrem fardar dels nostres regals durant les festes i a mes, els nens estaran distrets i ens deixaran tranquils mentre juguen.
En alguns casos, això complica una mica mes les coses. Els regals que teníem per “Reis” ja no els tenim. I ...Que els hi donarem per “Reis”?. No patiu. Els comerços saben aquestes coses i obren en dies de festa i fins a ultima hora per que els pares i els despistats puguin comprar mes i mes. I solucionar el greu problema que tenen a sobre.
En definitiva, s’ha perdut l’esperit de Nadal. Jo no diria que difinitivament, però si que completament. Actualment no sabem gaudir de la simplicitat de estar tots junts sense fer res, de passejar mirant les llumetes dels carrers. (que cada vegada son menys), de escoltar nadales i cantar-les amb els nostres fills, de retrobar-nos amb els nostres familiars mes propers que fa un any o mes que no veiem, de respirar la pau i l’harmonia que abocaven aquestes festes en els seus inicis, de jugar amb els nens i gaudir de la seva innocència cada dia minut a minut, de celebrar l’arribada d’un nou any i desitjar el millor per tots.
Es pot recuperar l’esperit de Nadal. Tot depèn de nosaltres mateixos. BON ANY 2009.
