Ara que els ànims s’han serenat, aquest matí en seu parlamentària he demanat al Govern de Catalunya quines accions ha dut a terme i quin és el seu capteniment de futur en relació als fets viscuts a Salt aquestes darreres setmanes.
Era important que el Govern donés explicacions a la cambra sobre aquest tema, com ho és que des del primer moment en faci una prioritat política. Perquè els moments de gran tensió viscuts a Salt poden reproduir-se en qualsevol altra moment a Salt i, de fet, a qualsevol altra ciutat de la regió de Girona amb característiques similars: un important nombre i percentatge d’immigrants; un important nombre i percentatge de persones a l’atur i un augment notable de la percepció d’inseguretat entre la ciutadania. Com és sabut, no és la primera vegada que Salt viu moments de tensió i violència extrema. El 21 de febrer de l’any passat, uns 300 veins van irrompre i interrompre el plenari de l’ajuntament exigint més seguretat. Ara, gairebé un any més tard, la dissortada mort d’un adolescent com a conseqüència d’una caiguda mentre fugia de la policia ha desencadenat una onada de greus disturbis amb vint-i-cinc cotxes cremats i escenes d’extrema violència. Els fets són greus i lluny de mostrar un malestar espasmòdic o puntual, denoten greus problemes de fons.
Afortunadament, els veins de Salt han sortit al carrer i decidits a ser un sol poble, s’han manifestat reclamant poder viure a Salt, en pau i bé! Segurament saben (com sabem també els qui ens ho hem mirat des de fora) que els alderulls d’aquestes darreres setmanes no han estat cosa merament d’immigrants desarrelats, ni de veïns incívics ni de fins i tot simples delinqüents. A Salt, com a moltes altres ciutats de Catalunya el problema de fons al tenim amb el risc que milers d’adolescents i joves nascuts o simplement crescuts entre nosaltres se sentin exclosos, marginats, que mirin el futur sense esperança.
Ironies del destí, sembla ser que una de les primeres concentracions dels joves molts dels quals aquella mateixa nit van acabar incendiants cotxes i contenidors es va dur a terme a la Plaça de la llibertat. Els europeus hauriem de recordar sempre, certament, que llibertat sense seguretat no és llibertat. Com hauríem de tenir present, també, que llibertat sense justícia és tan impossible com mantenir bonic i sa un roser, en un erm. Confio que la sessió de control al Govern d’avui al Parlament sobre aquesta qüestió contribueixi a garantir el compromís del Govern amb el futur de Salt, que és també el de Figueres i qualsevol altra ciutat d’avui a Catalunya. Ens hi va que al nostre país, joves i grans d’aquí i de fora continuem creient en Europa i en el nostre país com a terra de llibertats, de progrés i de justícia.
