Llegeixo al diari ARA que l’ajuntament de Tàrrega amb un pressupost ordinari de 12,5 milions d’Euros, te un deute de 21 milions i el seu alcalde es lamenta de les dificultats que te per fe front als compromisos adquirits per el consistori.
El nostre ajuntament amb un pressupost semblant suporta un endeutament que des del 2006 va oscil·lant entre 9,5 i 10 milions d’Euros.
Hom es pregunta, Com pot un ajuntament endeutar-se el doble del seu pressupost? Quin control fa l’interventor o interventora?.
Però mes enllà d’aquestes consideracions no es just que als ajuntaments se’ls hagi tallat l’aixeta del crèdit. La totalitat dels ajuntaments només signifiquen un 4% del dèficit total de l’Estat, mentre que l’Estat i les Autonomies poden seguir endeutant-se tot i suportar el gruix del dèficit.
Cal tenir en compte però que l’endeutament paralitza les inversions municipals, però no influeix sobre la marxa econòmica del dia a dia municipal, be influeix en tan quan s’ha de pressupostar en la despesa corrent la devolució dels préstecs i els seus interessos.
L’autèntic problema del finançament municipal no esta en l’endeutament, que em sembla bé que es controli, el problema esta en la participació en els tributs de l’Estat i la Generalitat que son dels que es nodreix el finançament de la despesa corrent.
Els ajuntaments amb els impostos de competència municipal (IBI, Circulació, Construcció i IAE), el de transmissions patrimonials ens el trauran i l’IAE ja el varen restringir, no en tenen prou per atendre les necessitats i serveis que han de donar als vilatans, (Serveis Socials, actes culturals i esportius, Festa Major, subvencions i ajuts a entitats, personal i despeses generals del propi ajuntament, manteniment d’escoles i equipaments culturals i esportius, neteja de carrers i serveis municipals, etc..) alguns d’ells sense ser de competència municipal però si que per proximitat es a l’administració més propera a la que acudeix el vilatà.