Ahir a dos quarts de nou del vespre, la CUP va realitzar el seu acte central de campanya al teatre Bravium de Reus. L’esdeveniment va començar puntualment a dos quarts de nou del vespre amb la projecció dels vídeos de campanya que ha anat fent la candidatura per donar temps a tothom a seure al seu lloc i donar temps a obrir l’amfiteatre, ja que a platea ja no s’hi cabia. Això vol dir que més de dues-centes persones s’havien acostat fins al teatre per participar d’aquest acte.

Un cop finalitzada la projecció, una de les candidates més joves de la llista, Mar Joanpere, va ser l’encarregada de presentar l’acte i donar introducció al cantautor Borja Penalba, que va interpretar al llarg de la nit cançons de Feliu Ventura. Tot seguit va arribar el torn del primer discurs, a càrrec de la Mireia Prats, que va explicar des d’un punt de vista més personal el que és la seva “petita història d’amor amb la CUP”.

Després d’una nova cançó, va arribar el torn de Xavier Angelergues, membre del secretariat nacional i militant de la CUP de Reus. Ja va anunciar prèviament que ell faria de “poli dolent” i es va dedicar a analitzar el futur de Reus per als propers 4 anys, destacant que l’única força amb capacitat de fer d’oposició és la CUP: ja sigui des del carrer o des de l’Ajuntament, la força independentista, en els últims quatre anys, ha estat l’única que ho ha fet. També va destacar que mai cap CUP havia aconseguit representació en poblacions tan grans com Reus en la primera ocasió que s’hi presentava, però que està convençut que Reus aconseguirà trencar aquesta dinàmica.

Per últim, qui va parlar va ser el cap de llista David Vidal, l’increïble home normal, tal com se l’ha batejat en aquesta campanya. L’alcaldable va repassar els eixos programàtics que la CUP porta per a aquests propers quatre anys i va destacar la feina feta fins ara. Va parlar també del relleu generacional que es dóna a la CUP, de les lluites d’antifranquistes de persones com l’Isidre Fonts i revolucionaries i transformadores com les de Garcia Oliver, que no s’han acabat, i la CUP pren el compromís de continuar-les i per això és necessària la participació de tothom.

Per finalitzar l’acte, tots els membres de la llista electoral van pujar a l’escenari enmig dels aplaudiments del públic i tot el teatre va entonar crits de “independència”.

Comparteix

Ahir els de la CUP es van plantar al Bravium. I mai tan ben dit això de “plantar”, atenent que el seu candidat, que està sembrat, és jardiner i que s’han passat la campanya repartint llavors fent honor al seu eslògan. Però ahir, més que plantar-se al Bravium, el van ocupar. Des de les celebrades representacions del BROTS del Toni Albà que el teatre no feia tan de goig. La gent de la CUP el van omplir fins al capdamunt en un míting diferent, on van intercalar cada intervenció amb l’actuació musical del cantautor Borja Penalba. La CUP volia refrescar la política, i em sembla que han aconseguit refrescar-ho tot, fins i tot el format arcaic i obsolet dels mítings. No sóc massa bo amb les travesses i no me la jugaré pas a l’hora de fer un pronòstic del que pot passar diumenge. Tinc tantes etiquetes penjades a l’esquena que només em faltaria dir segons què. Però després d’allò d’ahir i de seguir la campanya dels cupaires, ves que la llavor no acabi germinant. I és qui si d’una cosa en sap l’increïble home normal, és, precisament, fer créixer plantes.

El que crida més l’atenció de la gent de la CUP és, en línies generals i amb alguna destacada excepció, la seva insultant joventut. Ahir, dalt de l’escenari, en vam tenir una bona mostra. La Mar Joanpere, la conductora de l’acte, s’encarregava de donar pas a candidats com la Mireia Prats, membre destacada de la Candidatura i no Coordinadora com ahir vaig posar equivocadament (el Bartomeu Castellano, sempre atent i amatent amb les coses de la CUP i d’aquest bloc, em va treure del meu error). La Mireia va dir una cosa que em va agradar molt: “S’ha d’acabar això de passar per la vida de puntetes”. I la metàfora em va semblar d’una clarividència total. I per això m’agrada el compromís de la joventut de la CUP. Com és lògic, podem estar d’acord o no amb les seves idees, però enmig d’una crisi com l’actual, que va molt més enllà de les qüestions econòmiques per afectar als principals valors de la societat com el compromís i la responsabilitat, veure l’interès que demostren els cupaires per la seva ciutat, pel seu Món de Reus, a mi, particularment, em va mantenir l’esperança en un futur millor.

Després de la Mireia, i del corresponent complement musical, va ser el torn del Xavier Angelergues. Un cognom, per cert, que no havia sentit mai. Dedueixo que sempre li deuen dir el mateix quan el pronuncia per primera vegada: “Perdoni, com s’escriu? Angel què?” Vaja, com si ho veiés. Doncs bé, la seva intervenció em va agradar, té fusta de monologuista. Va tenir mota gràcia i va connectar bé amb el públic. Tot i sentir-se reusenc, va comentar que no havia nascut a la ciutat i que això li donava una percepció diferent d’aquest món meravellós on tenim la sort de moure’ns cada dia. I va fer una predicció. Després de recordar que mai abans la CUP, en ciutats similars a la nostra, ha aconseguit representació la primera vegada que s’hi ha presentat, va dir que estava convençut que a Reus es pot aconseguir entrar a l’Ajuntament. Angelergues també es va referir a “l’amenaça” –segons ell– d’un possible pacte de govern on hi participi el PP. I en aquest sentit va posar un exemple referint-se al que va passar a Tarragona quan els populars van pactar amb CiU l’alcaldia de la Imperial: “Van posar la bandera espanyola al costat de la catalana i la de Tarragona als principals accessos de la ciutat. Us imagineu que facin el mateix a Reus, i que posin la bandera espanyola a l’entrada de Misericòrdia o a la carretera del Morell? Això només ho pot evitar l’esquerra independentista”. I en aquest punt se’m va representar la imatge de la candidata més popular i alegreta de l’Ajuntament baixant cada matí al santuari de Misericòrdia, amb aquella gràcia que la caracteritza, hissant la bandera de la pell de brau amb l’assistència del bon jan del Sebastià Domènech, i amb la banda municipal de Sant Josep Obrer dirigida pel López Mallol, cantant allò de “Banderita, tú eres roja, banderita, tú eres gualda, llevas sangre, llevas oro, en el fondo de tu alma”. A veure, siguem seriosos. En general, a Reus ja fem les coses d’una altra manera. Però en el cas que ens ocupa, la sort que tenim és que el nostre PP no té res a veure amb el de la resta d’Espanya, i encara menys amb el de Tarragona. I si acaben sent decisius, espero que el vertigen del govern no els acabi fent perdre el món de vista.

I després d’Angelergues, i del motet musica complementari, va sortir a escena el David Vidal. I la millor manera de definir la seva intervenció és dient que va ser normal. Vidal va ser fidel al renom que es va guanyar el dia de la seva intervenció al cicle de conferències #reusfutur2015 i que –sembla– ha fet fortuna aquesta campanya. Fins i tot en els moments de teòrica excitació va mantenir el mateix to de veu, la mateixa cadència. Cap escarafall, ni un. El seu missatge, però, era rebut de manera apassionada pels assistents. Vaig trobar interessant comprovar com un home normal també pot generar entusiasme entre l’auditori. Deu ser que ja n’estem cansats de messies que ens han de treure de la crisi i la misèria i que, al capdavall, no són res més que herois de plàstic. Potser per això Vidal, perquè és tal com raja, connecta tan i tan bé amb la seva gent. Gent com, per exemple, la Montserrat Foraster i l’Eudald Llésera que seien a segona fila. Ex militants destacadíssims d’Iniciativa que van abandonar el partit després de l’última crisi de la formació ecosocialista. Gent que ara viuen i veuen, des de la barrera, l’evolució d’un partit on els seus responsables, a qui coneixen prou bé, són gent amb una insultant joventut. Pocs dies abans i sobre el mateix escenari del Bravium, l’encarregat de fer la conducció de l’acte d’Iniciativa era el Quim Besora. Que cadascú tregui les seves pròpies conclusions. Diumenge veurem si la veterania és un grau o si la joventut pot, finalment, deixar de passar de puntetes pel Món de Reus.

Publicat al bloc de Josep Baiges ‘El Món de Reus’

Comparteix

No falla: en els últims dies de campanya apareixen els líders dels partits apel·lant al mal anomenat “vot útil”, amb la intenció de voler convertir un sistema multipartidista en un de bipartidista, on les forces plurals quedin en absoluta minoria.

Per definició, tot vot emès és útil, perquè és l’expressió de la sobirania individual i col·lectiva del dret a decidir. En el cas de la CUP, sigui quin sigui el resultat, cada vot que rebem serà el suport a una manera de fer i entendre la política diferent, i donarà més força a un projecte que no només interacciona amb el ciutadà durant la campanya electoral, sinó que ho fa de manera permanent. Cada cop que en aquests propers anys duguem a terme accions ho farem sabedors que representem un sector de la població i amb la visió d’anar incorporant més persones al projecte de la Unitat Popular.

El canvi que tant es pregona no s’aconsegueix canviant les cares però mantenint les maneres de fer. Ni l’immobilisme a través de discurs de la por. El canvi real suposa crear un nou model de ciutat, d’economia, de país. Aquest canvi, l’hem de fer entre tots i no des de les elits com s’ha fet fins ara. És per això que donar el vot a la CUP no és llançar-lo, sinó tot el contrari: és fer el primer pas d’un camí cap a una nació més lliure i socialment més justa.

Comparteix

La nostra és una societat que necessita, més que mai, una bona educació. Malgrat ser a la part del món que es considera més desenvolupada i civilitzada –i potser com a resultat d’aquest model de desenvolupament–, la nostra és una societat caracteritzada pel trencament dels mecanismes tradicionals de transmissió del coneixement, l’excés d’informació selectiva des dels grans mitjans, el bombardeig publicitari, el foment del consum individual, la pèrdua d’espais de socialització…

La formació de les persones com a ciutadanes és un procés llarg i complex que implica famílies i escoles. Formar persones amb capacitat crítica, lliures per a analitzar i interpretar l’allau d’informació que ens envolta, és clau per a aprofundir en la democràcia, per a aconseguir una societat en què les persones siguin les veritables protagonistes del seu futur.

Les polítiques d’ensenyament, accentuades en temps de crisi, afavoreixen el desequilibri entre els centres públics i concertats, la privatització de la formació que tendeix a reproduir i ampliar les diferències entre les persones i la desigualtat d’oportunitats.

I l’Ajuntament ha de tenir un paper important en la revolució d’aquest àmbit estratègic per al futur de la societat. Sense interferències, ha de donar suport als professionals i aportar propostes que facilitin la tasca dels centres educatius com a espais de construcció del coneixement. Cal cercar la integració de les escoles en el seu entorn i la col·laboració entre mestres, pares, mares i veïnat.

Des de la CUP apostem per la recuperació del Pla Educatiu de Ciutat i del projecte de ciutat educadora, l’elaboració d’una zonificació de centres que afavoreixi la igualtat d’oportunitats, garantint un model d’escola de proximitat; l’ampliació i reformulació del Consell Educatiu de Ciutat o l’aplicació d’un model d’educació corresponsable, en el qual hi participin tots els actors implicats. Volem que l’Ajuntament faciliti la realització d’activitats extraescolars que fomentin el desenvolupament personal de l’alumnat i la cohesió social.

Volem un ensenyament inclusiu, laic, desmassificat i vinculat a les particularitats de l’entorn.

Les polítiques culturals de la ciutat han de ser també polítiques de formació permanent, conscients que l’educació no s’acaba en una primera etapa de la vida. Hem de construir una ciutat educadora.

Comparteix

Aquesta campanya electoral són moltes les formacions polítiques que prometen el canvi. Per algunes, el canvi és alternança: cares diferents per a un mateix model de gestió. Altres volen canviar fent marxa enrere, retallant drets i retallant les polítiques públiques en favor dels interessos privats.

Nosaltres no som el canvi, som la llavor d’un canvi que només pot sorgir de les persones, de la implicació de la ciutadania en la vida col·lectiva, en les decisions que l’afecten. La Candidatura d’Unitat Popular és un instrument, una eina que les reusenques i els reusencs poden fer servir per a canviar efectivament el model de ciutat on vivim i la forma de governar l’Ajuntament.

Aquesta és la primera vegada que la CUP es presenta a les eleccions municipals a Reus. No ens presentem a les eleccions per a aconseguir quotes de poder. Volem una transformació radicalment democràtica de l’Ajuntament.

Perquè entre totes i tots hem de definir un nou projecte de ciutat, perquè som la llavor d’un canvi necessari, portem aire fresc i adob participatiu a la política municipal el proper 22 de maig.

Comparteix

La necessitat de finançament per part dels ajuntaments els ha portat a un discurs pervers en política urbanística. Durant anys s’ha afavorit la construcció, més enllà de necessitats objectives, com a forma d’obtenir ingressos procedents de les llicències d’obres. En la millor de les teories, pa per avui i molta, molta gana per demà. A la pràctica, una hipoteca sobre el territori urbà i un creixement insostenible.

Aquests últims anys s’han caracteritzat per una gestió urbanística demesurada, amb un menyspreu clar pel territori i per qui l’habita o el gestiona. S’ha aprovat un Pla Local de l’Habitatge que té unes previsions que no s’estan complint. I, mentrestant, a Reus hi ha centenars de pisos buits.

La crisi i l’esclat de la bombolla immobiliària han fet palesa la insostenibilitat d’aquest model. Aquesta bombolla, que condiciona bona part de la situació econòmica actual, l’han provocada els constructors i promotors, però també els polítics, que no han aturat l’escalada de preus ni la construcció desmesurada.

Des de la CUP proposem un urbanisme al servei del benestar de la ciutadania, format tant per espais interiors naturals com per espais periurbans també naturals, complementaris. Un urbanisme amb edificis que prioritzin l’estalvi energètic, amb places amables que siguin espais de trobada i relació entre el veïnat. Volem paralitzar els projectes urbanístics no iniciats, abandonant concepcions faròniques quant als equipaments públics.

Volem una ciutat per a viure-hi i on sapiguem que hi podran viure les nostres filles i fills.

Refresquem la política!

Comparteix