Anàlisi de la crisi capitalista per Carmelo Suárez

Sobre les mobilitzacions iniciades el 15 M

Les mobilitzacions iniciades el 15M responen a una estratègia de baixar la pressió a l'olla social i evitar respostes de contingut classista.

En una conjuntura així cal respondre amb organització, organització i organització.

Les mobilitzacions iniciades aquest 15M sota el lema “Democràcia Real Ja”, se suporten sobre el nivell d'indignació, d'una part important de la base social, davant les conseqüències que la crisi capitalista està tenint sobre les seves condicions de vida, especialment sobre la classe obrera i sectors populars i, d'una manera particular, sobre la joventut.

El PCPC analitza aquesta situació amb atenció, i fa aquest pronunciament amb la voluntat d'ajudar al fet que aquest moviment –de confusos orígens- no distregui a la classe obrera i evitar que actuï ajudant a bloquejar l'avanç d'una posició de confrontació amb les arrels profundes de la crisi capitalista. El desenvolupament dels esdeveniments apunta al fet que, amb una certa sortida de pressió de l'olla social, tot tornarà a estar en coordenades assumibles pel bloc dominant, que continuarà amb les seves polítiques antiobreres per tractar de remuntar la crisi del sistema, mantenint el consens social fins ara assolit.

A l'hora de caracteritzar aquest moviment, hi ha tres elements que determinen la nostra anàlisi:

-es tracta d'un moviment que ataca la línia de flotació de la lluita de classes.

-es tracta, així, d'un moviment interclassista

-es tracta d'un moviment de clar caràcter ideològic petitburgès

LA RECULADA DE L'ORGANITZACIÓ DE LA CLASSE OBRERA 

La debilitat d'una eina desenvolupada per part de la classe obrera, en forma de Partit Comunista, àmpliament implantat i combatiu; així com la falta de desenvolupament d'un projecte sindical classista amb ampli suport de la classe obrera, formen part del brou de cultiu que dóna lloc a aquest moviment.

L'agudització de la lluita de classes a l'Estat espanyol és un fet objectiu, sistemàticament ocultat pel bloc del poder. La situació derivada de la crisi està afectant a sectors ben formats professionalment, i amb àmplia capacitat intel·lectual, de la classe obrera; principalment joves, que veuen com les condicions de vida que se'ls prometien sota el capitalisme no estan sent satisfetes, sinó tot el contrari, es frustren. Davant aquesta situació, i davant les insuficiències de l'element subjectiu revolucionari, aquests sectors busquen sortida al seu descontentament per mitjà d'expressions reformistes i petitburgeses, clarament manipulables per part del sistema per evitar l'elevació de la consciència i el possible esclat social amb un sentit transformador.

Sota un programa de cort reformista, basat en plantejaments tan idealistes com que la crisi econòmica és fruit, en part, del mal funcionament dels mecanismes “democràtics” d'un país com l'Estat espanyol (homologable als de la resta de països de la UE), o dels mecanismes de “control financer”, es plantegen una sèrie de propostes -recollides en les seves Propostes-, que van des de la petició de bonificacions a empreses que tinguin poca contractació temporal, l'exigència de la plena aplicació de la Llei de Dependència, la Taxa Tobin, la reforma de la Llei Electoral o la inclusió de “mecanismes que garanteixin la democràcia interna en els partits”, tot això passant per la utilització de termes com a “classe política”, que parteixen d'una concepció aliena als nostres plantejaments més bàsics. Aquesta orientació idealista i possibilista no qüestiona per res la validesa del sistema capitalista, senzillament tracta de reformar-ho perquè funcioni millor.

UNA POSICIÓ CONTRA L'ORGANITZACIÓ COMBATIVA DE LA CLASSE OBRERA

 Aquests plantejaments reformistes, que perfectament subscriurien IU-EUiA o el PCE en la seva lògica d'anar cap a un capitalisme de rostre humà (de vegades diuen “socialisme”) “mitjançant l'aprofundiment de la democràcia”, se li uneixen una sèrie de posicionaments obertament atemptatoris contra la forma d'organització del moviment obrer: el Partit i el Sindicat. Aprofitant la mala imatge dels partits burgesos (a pesar que, per exemple a el País Valencià, totes les enquestes pronostiquen una victòria aclaparadora de Camps malgrat la corrupció) i els sindicats majoritaris, es fa tabula rasa i es planteja un discurs antipartit i antisindicat, que recupera els posicionaments més esquerrans relatius a la no necessitat d'organicitat, d'estructures i que diu organitzar-se “horitzontalment” a través de “les xarxes socials”.

La militància comunista té suficient experiència acumulada, a través de dècades de lluita, com per saber perfectament que les idees no viuen sense organització, i molt menys les idees variopintes d'un moviment que diu pretendre plantar cara en poder establert; cada vegada amb més sofisticats recursos per dinamitar les possibles erupcions descontrolades que puguin sortir en moments com l'actual.

I també sabem que els discursos basats en la “inorganicitat” estan pensats per desprestigiar i tractar d'arraconar a la possible influència dels Partits Comunistes, lloant l'espontaneisme, el movimentisme i el horizontalisme, elements que es demostren sempre com a falsos en la pràctica i molt útils a determinats sectors esquerrans. En el concret, tot militant comunista amb certa experiència en “àmbits unitaris”, ha sofert aquest tipus d'experiències i sap a on acaben portant: impossibilitat de plantejament del discurs ideològic comunista, manipulació d'assemblees, etc. En aquest cas, la suposada utilització de les “xarxes socials” és un element enganyós i molt convenient para determinats sectors interessats a desprestigiar les formes d'organització de la classe obrera.

CONTINUAR AMB L'ORGANITZACIÓ DE LA CLASSE OBRERA

 Els qui militem per la revolució no podem donar cobertura, directa o indirectament, a posicionaments que ataquen directament a l'essència del partit leninista de nou tipus. Encara que hi haurà altres plantejaments ideològics que –fins i tot reclamant-se hereus de Lenin-, facin els ulls grossos amb aquest element. Nosaltres no, i la nostra tasca és combatre aquestes posicions fent valer la nostra experiència i la nostra anàlisi de classe.

D'altra banda, el PCPC no assumeix els plantejaments de tall postmodern relatius al fi de la classe obrera i la seva disgregació en diferents sectors: precaris, subcontractats, aturats. Aquest posicionament tendeix a dividir a la classe obrera i facilitar el treball dels elements més reaccionaris, facilitant al seu torn el plantejament divisionista que diferencia entre “treballadors privilegiats” i “treballadors no privilegiats”. El grau d'explotació de la classe obrera no es defineix únicament per la seva remuneració o tipus de contractació, sinó per la seva posició esclavitzada en la cadena d'obtenció de la plusvàlua per la burgesia.

Tots els indicis apunten al fet que aquest tipus de moviments –que s'aprofiten d'una situació objectiva de frustració social que afecta a amplis sectors de la classe i de poble-, serveixen com a vàlvula de fuita en un moment en què les conseqüències de la crisi capitalista estan sent visibles per amplis sectors de la classe obrera, i compartits també per sectors de la petita burgesia que es veuen abocats a la proletarització. La tasca dels i les comunistes en aquest cas no pot passar per reforçar eines difuses o sumar-se cegament a qualsevol moviment, sinó a redoblar l'ofensiva ideològica i dedicar el treball pràctic a enfortir el Partit Comunista com a referent de la classe obrera organitzada i conscient del seu paper revolucionari. Si no es treballa en aquesta línia, fruit a més del debat realitzat en el nostre 9º Congrés, es perd l'orientació de les condicions concretes en què es desenvolupa la lluita de classes al nostre país, i com canalitzar-la cap a posicions superadores de les actuals limitacions de la classe obrera per donar una resposta.

El PCPC denuncia la posició de les organitzacions reformistes que, freturoses de tot tipus de criteri científic, s'han sumat de manera oportunista a aquest procés. Al mateix temps, aquest moviment és recolzat des de sectors empresarials d'extrema dreta. Aquesta absoluta sopa ideològica és totalment inoperant i condemnada a la desaparició una vegada hagi passat la febre momentània.

Un element que avala encara més nostra incredulitat davant aquest procés és l'ampli ressò mediàtic que té. Sorprenent, donada l'habitual actitud dels mitjans de comunicació oficials davant les mobilitzacions i manifestacions que confronten amb el sistema. Es tracta d'un moviment que ve molt bé al poder des del moment en què part del rebuig a partits i sindicats, fallint així l'espina dorsal del moviment obrer. Això està atraient a sectors que fins ara no s'havien mobilitzat davant cap dels atacs cap a la classe obrera i que, davant l'evident cansament que generarà aquesta qüestió, acabaran tornant a les seves cases amb la subjectivitat de derrota i refractaris a la organicitat.

SEGUIREM TREBALLANT PER AIXECAR UN FORT REFERENT CLASSISTA QUE CANALITZI EL DESCONTENTAMENT SOCIAL

És inevitable que la militància comunista confronti ideològicament amb aquest tipus de processos. El Partit Comunista no pot ser part activa en la difusió d'un missatge que atempta contra la seva pròpia naturalesa, ni ser víctima de febres momentànies condemnades al fracàs i amb indubtable orientació reformista. La nostra militància no donarà alè a aquesta orientació política.

La militància del Partit -intervenint des de les vores d'aquest moviment- ha de tenir la capacitat de convertir-se en referent d'els qui, amb bona voluntat, participen en aquestes iniciatives en la creença que li conduiran a posicions de lluita pels seus interessos de classe; però en cap cas avalant-ho. Un procés d'elevació de la consciència de classe passarà sempre per iniciatives transitòries que distreguin de la línia correcta a fraccions de la classe que busquen una resposta a les seves inquietuds; si el Partit sap localitzar a aquestes fraccions de la classe, i establir interlocucions amb ella, haurà d'intervenir per aproximar-les a les seves posicions revolucionàries.

Defensarem sempre l'acció autònoma del Partit buscant l'enfortiment dels corrents revolucionaris del moviment obrer. La burgesia, amb les seves argúcies, no impedirà que la classe obrera avanci cap a posicions revolucionàries i cap a la recerca d'una sortida socialista revolucionària a l'actual crisi estructural del sistema capitalista.

Discursos de Elisseos Vagnas, Relacions Internacionals del KKE

En els seus discursos, Elisseos Vagnas va assenyalar:

"Benvolguts camarades i amics:

Una salutació calorosa i combativa des de Grècia, on fa només uns dies va haver-hi una gran vaga general de 24h. Centenars de milers de treballadors es van presentar a les 73 manifestacions de vaga per tot el país, que van ser organitzades pel PAME, el Front Militant de Tots els Treballadors, el punt d'aglutinació de federacions i sindicats classistes del país. Van donar un missatge clar al govern, la patronal, la UE i el lideratge dels sindicats majoritaris que actua en favor de la patronal i que vol una “pau social”, un missatge que en la guerra del capital contra els treballadors, amb l'excusa de la crisi, el deute i els dèficits, la classe obrera respon amb intensificació de la lluita, i respondrà amb guerra.

Milers de comunistes, membres i quadres del KKE i la KNE, amb gires, amb discursos i intervencions a les fàbriques i els centres de treball, sent la guàrdia de la vaga, van donar reeixidament aquesta batalla també. La consigna: “Sense tu, els engranatges no es mouen, obrer, sí, pots sense patrons!”, que va vibrar en les concentracions de vaga, demostra que el moviment sindical classista grec, que s'aglutina al PAME, no només vol l'organització de la lluita contra l'atac antipopular, sinó també desenvolupa el seu contingut ideològic i polític, revelant la potencia i la necessitat d'una societat diferent, sense explotació de l'home per l'home."

"Camarades, amics i amigues:

Des de Grècia, on la lluita de classes vibra, vam venir al seu país per recolzar amb totes les nostres forces la lluita del Partit Comunista dels Pobles d'Espanya (PCPE) i les candidatures que aquest recolza. La nostra acció té un caràcter simbòlic i, abans de res vol assenyalar que, davant els problemes comuns que avui afronten els treballadors en tots dos països, és necessari i imprescindible promoure la nostra solidaritat internacionalista, l'internacionalisme proletari, cosa que no només suposa la coordinació de la nostra lluita, sinó també una línia revolucionària comuna per part dels comunistes a tot el món.

Avui està atès que la situació dels treballadors canvia radicalment i la posició del poble empitjora, no només a Grècia, Portugal i Espanya, sinó en el conjunt de la UE, en el conjunt dels països capitalistes.

Els capitalistes, afí d'afrontar els canvis de la manera de producció capitalista, que genera crisi i guerres imperialistes com la qual està en curs ara en Líbia, desenvolupen una política agressiva. Lleven una per una les conquestes que, amb lluites i amb sang i gràcies al reflex de la Unió Soviètica havien conquistat els treballadors al món capitalista. Desenvolupen un atac brutal contra els salaris, les pensions, empitjoren les relacions laborals, mercantilitzen més els béns socials de l'Educació, la Salut, la Seguretat Social. El seu objectiu és abaratir més la força laboral.

En aquestes condicions és necessari que cada treballador canviï de posicionament. Sobretot, en condicions de batalla electoral, cada treballador ha de pensar molt bé el com utilitzarà l'arma del seu vot. Quin serà l'element qualitatiu d'aquesta batalla? Què és els que el capital va a tenir en compte el dia següent al de les eleccions?

En la nostra opinió, l'element qualitatiu d'aquesta batalla serà el suport al PCPE. Només l'augment de la força del PCPE, que no depèn de la UE, del capital. El PCPE analitza correctament les causes de la crisi capitalista i, des d'aquest punt de vista, al costat del KKE i els altres partits comunistes i obrers, s'oposa a la “pau social”, el consens i els diferents models de gestió centreequerra i centredreta del sistema capitalista. Revela el paper tant del partit socialista, com el del partit conservador.

S'ha de subratllar que, tant l'experiència de Grècia, com la d'Espanya, demostra que la socialdemocracia des de fa dècades, és el suport de la burgesia. Els treballadors no han d'esperar gens pels anomenats “partits socialistes”! Ells no canvien. Els que sí han de canviar són els treballadors, que, massivament han d'abandonar els partits que recolzen els interessos de la burgesia.

No obstant això, és necessari que el vot d'indignació, el vot de protesta contra la política antipopular, no es bloquegi en formacions com IU, que proposa unes quantes “aspirines”, per guarir-li el “càncer” al capitalisme. El seu posicionament, i , conjunturalment el de les forces aglutinades en el PEE (Partit de l'Esquerra Europea), danyen al moviment obrer. Aquestes forces, sembren il·lusions sobre la socialdemocracia i, juntes a ella, des de fa anys, han contribuït a l'aprovació de les mesures antipopulars. Demanen “negociacions socials” amb el govern, promovent el tema de la presa de decisions democràtica i no la pregunta a qui li convenen aquestes decisions i a qui no.

Promouen la submissió del moviment obrer, l'assimilació al sistema i estan disposats a asseure's en “taules rodones” i negociar no el que la classe obrera va a guanyar, sinó el que va a perdre. Els treballadors han de donar-los l'esquena, perquè són el suport del sistema burgès.

També en les eleccions locals i autonòmiques, ja que els òrgans del govern autonòmic formen part del mecanisme estatal i els governs locals i autonòmics, han d'aplicar a nivell local la política antipopular central.

La resistència és necessària"


"Camarades:

La burgesia i els seus portaveus diuen que la crisi es va provocar suposadament perquè els treballadors consumien més del que produïen. No obstant això, davant l'acusació que “Grècia no produeix gens”, podem anteposar que és la participació del nostre país a la UE que va posar i segueix posant grans obstacles al desenvolupament de la capacitat productiva del país. Abans d'entrar a la UE, Grècia exportava productes agrícoles, mentre ara els importa. Abans, havien unes quantes fàbriques de sucre, i avui no queda cap. Abans, havien drassanes desenvolupades, que avui desapareixen. Avui dia, sobre la base de les direccions de la UE, la pesca i el cultiu de vinyers s'eliminen. Malgrat això, a Grècia sí hi ha riquesa mineral, grans unitats industrials i indústria naval, uns avantatges molt grans pel desenvolupament de la producció agrícola i el turisme. La qüestió principal és el caràcter del desenvolupament. Dit d'una altra forma, qui, quina classe té el poder i els mitjans de producció, a qui li beneficia el desenvolupament, als monopolis o al poble.

A Grècia, fins a abans de la crisi capitalista global, tal com en altres països, hi havia un gran desenvolupament capitalista. Es va acumular una riquesa incomptable a les mans de pocs plutocrates. De 1990 a finalitats de 2007, el PIB es va augmentar cinc vegades i els guanys dels capitalistes vint-i-vuit vegades. Només l'any 2009, les empreses ingressades a la borsa van guanyar més d'11,8 mil milions. L'actiu dels bancs grans es va augmentar de 275 mil milions l'any 2004 a 579 mil milions en 2009. Al mateix temps, els salaris dels treballadors van romandre al 60% de la mitjana europea i la productivitat del treball va pujar al 93,5% d'aquest.

Tots aquests guanys acumulats van ser agafats pel gran capital per mitjà d'exempcions tributàries i de beneficis. És significatiu que la imposició dels guanys capitalistes es va disminuir els últims anys de 45% al 20% i només en bancs suïssos, els capitalistes grecs van acumular més de 600 mil milions d'euros.

Les dades anteriorment exposades demostren la grandària de l'explotació de la classe obrera grega, demostren el robatori completament legal de la plusvàlua dels treballadors en la producció. El debat sobre la suposada despesa de diners per part del poble es fa a propòsit, per culpabilitzar a la classe obrera i les altres capes populars del país que, en realitat, no tenen cap responsabilitat pel deute. Es fa perquè els treballadors acceptin, perquè no s'oposin a les mesures antipopulars. L'objectiu és que els treballadors es carreguin el pes de la crisi capitalista, perquè segueixin florint els guanys dels capitalistes i que es disminueixi el preu de la força laboral. Es tracta de mesures preparades des de fa molts anys. De fet, el president grec, també president de la Internacional Socialista, va dir: “la crisi ens dona l'oportunitat de prendre mesures que de totes maneres anàvem a prendre”. Es tracta, a més de mesures que es prenen en altres països de la UE i es descriuen en el pacte fundacional d'aquesta, tal com en altres convenis que van venir després. Sabem que al seu pais les forces governamentals antipopulars promouen les noves mesures antipopulars amb l'argument que “no ens convertim a Grècia o a Portugal”. Cap treballador no ha de caure en el parany posat pel capital! Ha de pensar que, fins i tot al país més pobre del món, on el salari diari és d'1-2€, fins i tot aquí la burgesia de demanarà que ajupi el cap, que no demani cap augment salarial, perquè no es danyi la competitivitat de l'economia. Llavors, cap consens, cap confiança popular a la hipocresia de la burgesia i dels seus representants!


"Camarades i amics:

Com es donarà fi a la tortura de l'atur, de la pobresa, de la misèria en la qual viuen milions de treballadors per tota Europa?

La UE, la Unió Econòmica i Monetària, l'Euro que, de fet, al nostre país es va qualificar de “refugi”, que salvaria al país de molts problemes internacionals, es va provar que era un mite.

Ara és el moment de fer el balanç del que la confiança de les capes obreres i populars cap als partits de la UE i l'ingrés dels nostres països en aquesta li va oferir al poble. Per la nostra experiència veiem que no es van evitar ni la crisi econòmica, ni l'expansió de la pobresa, ni l'atur, ni l'augment dels preus, ni els armaments caríssims, ni el gran volum dels productes importats que es poden produir a Grècia, i fins i tot, de forma més barata i amb més qualitat. En canvi, des del nostre ingrés a la UE, s'han gravat unes branques tradicionals de l'economia grega com la producció agrícola, la ramaderia, la pesca, les drassanes, la indústria tèxtil etc. El poble grec sí te experiència que la UE no ofereix protecció alguna, al contrari és un factor de reforçament de les mesures antiobreres i antipopulars. Els únics protegits són els capitalistes perquè, la UE, sent una unió interestatal dels monopolis, serveix els seus interessos.

Avui, fins i tot en les eleccions, fa falta que es castiguin totes les forces polítiques que recolzin la UE, que participin als anomenats “partits europeus” que, amb els seus estatuts s'han compromès a servir les “llibertats” del capital, com les quals es defineixen en el conveni antipopular de Maastricht l'acord fundacional de la UE.
 
No obstant això, si la solució als problemes dels treballadors no prové de la UE, per ventura vindrà amb un govern progressista d'esquerres? Això és els que proposen aquelles forces que aspiren a una gestió de la crisi diferent. És una il·lusió que els problemes populars es poden solucionar sense conflicte, sense ruptura amb les causes que els creen, sense la ruptura amb la UE, l'OTAN, el poder del capital. A Grècia, el KKE presenta aquests dies al poble grec, per mitjà d'una gran campanya honesta, la seva pròpia proposta per al poder, que preveu la col·lectivització dels mitjans de prodcucció bàsics, la planificació central de l'economia i el control obrer.

Es tracta d'un marc que inclou la línia i els objectius que contribueixen a l'aglutinació de forces populars i obreres més àmplies, en l'activitat per qualsevol problema, en la lluita contra el capital i la política antipopular.

Ningú va dir que això seria fàcil. No obstant això, creiem que el cost dels sacrificis de la submissió a les ganes del capital és molt major que el cost dels sacrificis de la lluita. I això no és una exageració verbal, si es pensa que, a part de la resta, s'aguditzen també els conflictes interimperialistes, i la participació dels nostres pobles a aquestes pot significar una gran aportació de sang. Llavors, el poble ha d'optar entre el camí dels monopolis i l'altre camí de desenvolupament, que serveixi les necessitats populars i que suposa que el país es deslligui de la UE i l'OTAN, suposa la construcció d'una economia i un poder popular que para nosaltres, els comunistes, és la societat socialista- comunista.

Per a la construcció d'aquesta societat, és insubstituïble el paper del Partit Comunista, que no es pot substituir ni per sindicats, ni per alguna altra organització massiva. El Partit Comunista, basat al marxisme-leninisme, és l'avantguarda de la classe obrera, l'inspirador i l'organitzador de la seva lluita pel poder.
 
El Partit Comunista ha de formar una tàctica per a l'aglutinació de forces i per a la creació de les condicions que portaran a l'augment de la consciència política dels treballadors, al desenvolupament de la lluita classista.

És clar que, per tot el món, el moviment comunista està sofrint dificultats. El KKE, al costat del PCPE i altres Partits Comunistes han obert el camí perquè el moviment comunista surti d'aquesta situació desagradable i perquè pugui traçar una línia revolucionària comuna. Aquesta temptativa va començar amb la Revista Comunista Internacional, per mitjà de la qual els Partits Comunistes desenvolupen uns llaços ideològics i polítics fraternals molt estrets.

Amb aquests pensaments, volíem desitjar-li èxit al PCPE a la seva batalla electoral. Desitgem i esperem que els treballadors d'Espanya també, amb més valentia respondran a la crida pel canvi de la correlació de forces, reforçant les candidatures del PCPE, a la crida llançada pel KKE des de l'Acròpoli:

“Pobles d'Europa, aixequeu-vos!”

[Eleccions Municipals] Eixos principals de la proposta política del PCPC a Barcelona

Les eleccions del 22 de maig són una ocasió més per organitzar la lluita del poble treballador. El Partit Comunista del Poble de Catalunya (PCPC) es presenta amb un programa de confrontació al sistema d’explotació capitalista que està portant a la misèria a àmplies capes de la població. La crisi a Catalunya ha impactat de ple (més de 600 mil aturats i aturades), aparició de fam creixent entre alguns col·lectius vulnerables, desnonaments de vivendes que són expropiades pels bancs, retalls i pèrdua de qualitat a la sanitat i l’educació pública, etc...

Mentre això passa, el govern municipal autoproclamant-se “d’esquerres” ha girat l’esquena a les classes populars i s’ha sotmès als interessos dels grups de poder local i de l’oligarquia financera. Davant les agressions que pateixen els sectors més dèbils de la societat (pensionistes, classe treballadora en precari, aturats/es) i altres sectors populars, cal plantar cara als culpables de la situació. 

Per al PCPC l’autèntic canvi passa per la construcció del socialisme. Algunes de les nostres propostes son :

1.Socialització dels sòls urbanitzables, per combatre l’especulació i la corrupció urbanística. Habitatge digne per tothom. Paralització de tots els processos de requalificació urbanística. Ocupació immediata dels habitatges buits en règim de lloguer amb preus no superiors al 10 % dels salaris. Per una política que fomenti i prioritzi la rehabilitació i l’ús dels desenes de milers de vivendes i locals buits que tenim a Barcelona. Construcció d’habitatges en règim cooperatiu i amb preus molt inferiors als actuals. Defensa dels espais públics.

2.Retorn a la gestió pública de les empreses municipals privatitzades (parquímetres, servei de neteja, transports, etc...) L´Ajuntament ha de recuperar el control i gestió d’aquests serveis conjuntament amb la participació ciutadana en el control i la gestió dels mateixos.

3.Per unes ordenances municipals alternatives que fomentin la participació democràtica. Les associacions de veïns han de ser instruments de poder popular amb paper decisori a la vida dels barris mitjançant una democràcia real de la majoria social. Creació dels Comitès de Barri, per organitzar el poder del poble i la seva participació en la gestió pública. Que els pressupostos municipals siguin discutits i aprovats per aquests comitès. Impulsar programes pel desenvolupament cultural i educatiu del poble, consultes populars sobre temes d’interès social. Foment de l’associacionisme, de la solidaritat i de la memòria històrica.

4. Política fiscal progressiva, rebaixant els impostos a sectors populars i augmentant-los als sectors adinerats de la societat. IBI cero per a habitatges populars de primera residència.

5. Per una administració local al servei de la ciutadania. Supressió de càrrecs de confiança per ser uns autèntics paràsits que viuen dels nostres impostos. Proves transparents a l’hora de concursar a un treball als ajuntaments. Elecció de la gent més capaç i no dels que tenen més contactes amb el poder. Reducció del salari dels regidors, alcaldes i alts càrrecs.

6. Per una ciutat més ecològica i sostenible. Foment i promoció del transport col·lectiu, de gestió i titularitat pública, per lluitar contra la contaminació, per prioritzar els espais d’ús peatonal i canviar les ciutats a l’escala humana. Preservar la conservació i titularitat pública dels espais naturals i públics amenaçats pels interessos privats i de les constructores. Foment de les energies renovables.

7. Per una nova política dels serveis socials que lluiti fermament contra la marginació i exclusió social. Serveis socials com a instruments de promoció i de suport dels sectors més vulnerables de la societat (discapacitats, gent gran, dones, famílies humils, toxicòmans, joves, etc...). No al clientelisme derivat de l’atorgament d’ajudes socials (PIRMI). Que ningú passi fam ni perdi el seu habitatge, ni se li talli la llum o l’aigua per manca de pagament. Augmentar la contractació de personal qualificat per atendre les diverses problemàtiques socials (drogoaddiccions, ludopaties, etc...). Foment de la salut comunitària i de l’esport popular.

8. Per una política local de creació d’activitat econòmica estable i de foment de l’ocupació. Economia diversificada, socialitzada i al servei de les persones. Promoció de l’agricultura i la ramaderia sense intermediaris, dels productes ecològics, del cooperativisme, etc... No als transgènics. Incentivar la compra de productes autòctons i de consum responsable per donar suport a l’economia més propera. Donar prioritat a les obres més intensives en mà d’obra i per equipaments dels barris populars (biblioteques, guarderies, parcs, etc) que puguin ser realitzades per petites i mitjanes empreses. Recolzament al cooperativisme, als treballadors autònoms, i a la petita i mitjana producció. Suport al petit comerç davant l’atac indiscriminat de les grans superfícies multinacionals. Promoció d’empreses d’economia social i solidària (cooperatives, societats laborals, etc...).

9. Càstig a la corrupció i al frau patronal. Revocar i destituir els càrrecs municipals que estiguin implicats en la corrupció i manca de transparència. Aplicació de les lleis penals Devolució de fortunes robades o adquirides de forma fraudulenta (per vincles amb el poder polític i econòmic). Auditories dirigides pels comitès de barri per controlar i prevenir possibles casos de corrupció en la gestió municipal.

Desenes de milers de persones van sortir al carrer contra les retallades

Aproximadament unes 50.000 persones van ocupar el dissabte els carrers de Barcelona per protestar per les retallades dels serveis públics anunciats pel Govern català. Sota el lema "N'hi ha prou de retallades, els nostres drets no es toquen", els ciutadans han llançat consignes a favor de l'educació i la sanitat públiques en un nou pols a l'executiu d'Artur Mas.

Convocats per multitud de sindicats, moviments socials, i organitzacions polítiques, els manifestants han circulat des de la plaça de Catalunya fins al parc de la Ciutadella, seu del Parlament català, on han llegit un manifest.

Fa exactament un mes, unes 22.000 persones ja van sortir al carrer contra les retallades socials. La plaça de Sant Jaume, seu de la Generalitat, va quedar petita per acollir a professionals de la sanitat i l'educació que denunciaven les retallades del Govern de Zapatero i de Mas.

[Eleccions Municipals] Proposta política del PCPC a Castelldefels

El Partit Comunista del Poble de Catalunya fa una crida a la ciutadania de Castelldefels a participar en la convocatòria electoral del 22 de maig, amb una actitud de REBEL·LIA a les polítiques de malbaratament, insolidàries i cientelistes de l'equip de governs de la nostra ciutat.

El PCPC es presenta a aquestes eleccions precedit per les seves lluites en un context en què s'estan produint alguns canvis significatius, com el feroç avanç de la ultradreta neoliberal, preàmbul d'un capitalisme decrèpit, que es manifesta a través de l'espoliació dels treballadors de la despulla dels seus dret bàsics. Per desarticular aquesta ofensiva reaccionària nosaltres entenem com alguna cosa bàsic i fonamental la necessitat d'una organització de masses que habiliti noves formes de combat contra els governs entreguistes, els qui al costat dels seus col·laboradors immediats, o sigui, els socialdemòcrates i els reformistes, han traït als treballadors amb el seu doble discurs. Els comunistes, a Castelldefels, una vegada més, venim a proposar la recuperació com així també l'enfortiment de l'esperit de lluita del nostre poble, temperat en la història de la lluita de classes, davant la necessitat de respondre als nous desafiaments que ens planteja aquest sistema intrínsecament pervers. Necessitem el teu vot i la teva confiança per fer possible una societat més justa, lliure i igualitària.

El Programa Polític del PCPC de Castelldefels es proposa obrir nous camins de canvis reals d'actuació política i de millora de la situació de vida de la classe treballadora i dels sectors populars; impulsar polítiques transformadores que ens allunyin definitivament de la inoperància i irresponsabilitat del governs municipal, incapaços de resoldre problemes de la nostra societat.

El PCPC proposa:

1º Polítiques d'Austeritat. Es realitzarà un estudi racional de les necessitats de funcionament i contingent de treballadors/as contractats per l'Ajuntament. Eliminarem definitivament la figura d'Assessor Polític. S'acabarà amb els dobles sous de regidors per representació en les comissions d'empreses mixtes. Eliminarem les despeses d'imatge publicitària institucional. Es faran polítiques d'estalvi energètic en les instal·lacions municipals. S'acabarà amb les despeses insostenibles de protocol i malbaratament de la despesa pública…

2º Democràcia i Participació Popular. S'aplicaran polítiques en les quals el ciutadà deixi de ser nomès un subjecte contributiu i passar a ser part activa del teixit social de la ciutat. Treballarem per unes associacions locals menys institucionalitzades i subvencionades.

3º Llibertats civils i d'igualtat. Crearem l'Institut Municipal de la Dona enfocat a combatre la violència domèstica i fomentarem la sensibilització social amb polítiques actives de Gènere. Defensarem i desenvoluparem els drets adquirits en clara reculada. Treballarem pel dret al vot dels estrangers empadronats. Fomentarem campanyes de salut dirigides a la dona així com augmentar el nombre de ginecòlegs per reduir les llistes d'espera i una bona informació sobre temes de l'avortament.

4º Economia i Treball. Sota la premissa ”Que pagui més qui més té”, es reformarà el criteri d'impost afavorint les petites rendes. Posarem les empreses de serveis públics en benefici a la comunitat, municipalitzant-les íntegrament. Fomentarem en Ocupació Pública. Desapareix el clientelisme laboral de les contractacions públiques d'ocupació. Fomentarem el cooperativisme en el sector de les construcció i serveis, els més castigats per la crisi.

5º Sanitat i Serveis Socials. Amb el convenciment de mantenir una Sanitat Pública, gratuïta i universal a totes les persones ens oposem al copagament o a qualsevol taxa dels usuaris en aquest serveis, igual que les retallades sanitàries. Anul·larem el Consorci Sanitari a la ciutat. Restablirem els serveis de Planificació Familiar i Salut Laboral on s'estudiïn i es tractin malalties derivades de l'àmbit laboral. Crearem un departament estable de lluita contra el Tabaquisme. Ampliarem les places públiques i gratuïtes en els geriàtric i treballarem per fer complir la Llei de Dependència, dotant-los de mitjans i professionals. Fomentarem residències d'ancians públiques subvencionades íntegrament.

6º Urbanisme i Via Pública. S'ha d'acabar amb l'especulació del terreny urbanitzable amb l'edificació d'Habitatges Socials de compra i lloguer. Treballarem per crear una borsa real de pisos de lloguer a preus assequibles, gestionant pels interessats amb la mediació de l'Ajuntament, i reservarem un fons dels pressupostos municipals per ajudar a aquelles famílies amb dificultats per pagar el lloguer i evitar que els ciutadans siguin desnonats.

7º Medi ambient. Potenciarem l'educació Mediambiental i Ecològica de la societat en el marc de les Instal·lacions de Ca Ganxo. Veritables campanyes de conscienciació ciutadana en l'estalvi energètic i recollida de residus amb incentius fiscals. Farem concessions de terrenys públics per a la creació d'Horts Ecològics en cooperativa. Es farà una utilització responsable i ecològica del litoral de la platja i un pla de neteja i ordenació de la massa forestal. S'elaborarà un programa d'aprofitament d'energies netes, solars i hidràuliques de la ciutat. Limitarem els permisos d'antenes de telefonia i altres instal·lacions amb perill de malalties.

8º Atur. Segons les dades EPA per al primer trimestre del 2011, ja es considera irrebatible l'escandalosa xifra de 5 milions d'aturats/es, i a pesar que el govern ha volgut maquillar aquest fatídic càlcul de la desocupació i la precarietat a nivell nacional. El Partit Comunista del Poble de Catalunya presenta als treballadors/as de Castelldefels una nova proposta electoral, tenint en compte que a Castelldefels sumen ja més de 5 mil aturats, per la qual cosa treballarem per donar una sortida a un situació insostenible organitzant als aturats per defensar els seus drets.

9º Promoure la participació activa dels ciutadans en la confecció dels pressupostos municipals i crear un consell popular que contribueixi a democratitzar la presa de les decisions que afecten en gran manera el nostre entorn social, econòmic i ecològic, a més de sanejar la funció pública mitjançant un control exhaustiu que eviti el frau i la corrupció.

10º Educació i Joventut. Defensarem el caràcter de l'Escola Pública, laica, gratuïta i universal. Eliminarem qualsevol taxa escolar o extraescolar de l'escola pública. S'emplenaràn les places escolars de 0 a 16 anys. Amb el teu vot lluitarem perquè subvencionin les necessitats de la població que al nostre judici consisteixen a ampliar el nombre de guarderies públiques i gratuïtes amb dos torns composts en horaris de 6:00h. a 14:00h. i 14:00h. a 22:00h. ajustant-se a l'horari laboral dels treballadors.

11º Potenciar les polítiques de solidaritat amb els sectors més vulnerables com el col·lectiu d'immigrants que són les principals víctimes de la extrema-dreta, la meta de la qual és retrocedir als temps de la barbàrie feixista acusant-li de tots els mals del país. D'aquí a la persecució racista no queda molt temps.

Debat - taula rodona sobre les propostes polítiques a les eleccions municipals

El col·lectiu Kaosenlared ha organitzat un debat i taula rodona amb 7 formacions polítiques, entre elles el Partit Comunista del Poble de Catalunya (PCPC), en ocasió de les properes eleccions municipals del 22 de maig.

El debat tindrà lloc el proper dissabte dia 14 de Maig al centre cívic Fort Pienc de Barcelona les 5 de la tarda i serà un acte obert a tota la ciutadania i afiliació de les diferents opcions i partits polítics.

Els representats de les diferents organitzacions seran:

Candidatura d'Unitat Popular: Joan Teran
Partit Comunista del Poble Català: Ferran Nieto
Candidatures Alternatives del Vallès: Albert Diez
Esquerra Unida i Alternativa: David Companyon
Corrent Roig: Gerard Sánchez
Revolta Global - Esquerra Anticapitalista: Jorge Sánchez
Lluita Internacionalista: Josep Lluis Alcaraz

El debat serà moderat per Manel Márquez, Historiador i fundador de la pàgina Kaosenlared.net. L'acte serà emès en directe, si les condicions tècniques ho permeten, i en tot cas serà gravat per poder oferir-lo als lectors.

Manifestació dia 14 contra les retallades antipopulars

Les agressions als drets de les persones continuen sense aturador. Des de fa 3 anys les polítiques que dicten la Unió Europea, sota el designi del Banc Mundial, el Fons Monetari Internacional i el Banc Europeu, són submisament aplicades pel govern de l’Estat espanyol i, a Catalunya, primer pel tripartit, i ara per CiU.

Mentre que amb diner públic (més de 150.000 milions d’euros) s’han sanejat els comptes de les entitats financeres, que han sigut les causants de la descapitalització bancària (la mal anomenada crisi), s’han anat aplicant successivament mesures per abaratir l’acomiadament dels i les treballadores, per retallar les pensions, d’altres per augmentar fins els 76 anys el temps de treball, per la reducció general dels salaris,tot provocant que perdem poder adquisitiu i drets socials.

En canvi les rendes més altes s’han vist protegides amb polítiques fiscals que les afavoreixen i encara pretenen eliminar l’impost de successions. Això és la llegenda de robin hood a l’inrevés, l’hi furten al pobre per donar-li-ho als rics. Actualment les rendes del treball, és a dir, les de la majoria de la població són les que més aporten a les arques de l’Estat.

Alhora, els beneficis de les transnacionals i bancs augmenten. L’actual model d’introducció de les noves tecnologies i l’avarícia de la classe empresarial, amb la col•laboració de polítics institucionals i els sindicats col•laboracionistes CCOO I UGT, provoquen que a Catalunya l’atur quasi arriba a les 700.000 persones, sent les més perjudicades les dones i el jovent. Les hipoteques no es poden pagar i els desnonaments superen els 230.000 a l’Estat espanyol. La injustícia continua sent implacable amb els que han perdut la feina i el drama de la pèrdua d’ocupació de l’habitatge propi cau sobre milers de ciutadans i ciutadanes.

La dèbil resposta sindical, dels que ostenten la major representativitat , els delata com col•laboradors del sistema que està generant la pobresa a més de 8 milions de persones a tot l’Estat. Prova de la seva col•laboració són el darrer pacte social i el pacte de les pensions que signaren amb empresaris i governs amb el vist-i-plau de la majoria del Parlament espanyol, així com la tèbia resposta a l’anterior reforma laboral.

Ara, a Catalunya, la dreta embravida pretén prendre les regnes i retallar els drets en sanitat, en educació i en d’altres serveis públics, un avanç social que tants anys ens han costat aconseguir. Sense cap escrúpol ens volen robar el més elemental en la vida de l’ésser humà, la salut. En efecte, l’eliminació d’intervencions quirúrgiques i llits hospitalaris afectarà negativament a l’atenció dels malalts. Segurament eixes persones que han decidit aplicar aquestes mesures tindran la seua mútua privada. És clar que no els importa la salut de la majoria de la ciutadania, amb la seva miserable demagògia ens volen fer passar bou per bèstia grossa.

Però ara diem ja n’hi ha prou! Els ciutadans i ciutadanes de Catalunya no tolerarem més abusos. Volem justícia social. Per això ens adrecem a vosaltres per exercir un dels nostres drets, i en llibertat mobilitzar-nos al carrer contra les retallades socials i contra les mesures que estan promovent el govern estatal i l’autonòmic.

El proper dia 14 de Maig totes i tots al carrer. Anem a recuperar-lo per què és nostre.


Cridem a la manifestació que tindrà lloc aquest dissabte a les 11 hores a Plaça Catalunya de Barcelona

9 de maig, aniversari de la victòria contra el nazifeixisme

El 9 de maig celebrem l'aniversari de la victòria dels pobles contra el nazifeixisme i mantenim el compromís de lluita contra l'Europa de la guerra i els monopolis

El Comitè Executiu del PCPC, davant aquest 66º aniversari de la victòria dels pobles d'Europa enfront de l'horror nazifeixista, vol renovar el compromís del conjunt de militants del PCPC per continuar la lluita enfront de les polítiques de la Unió Europea, expressió avui en el nostre continent dels interessos dels monopolis, del gran capital i instrument imperialista contra els pobles del món.

És necessari recuperar i dignificar la memòria autèntica dels lluitadors i lluitadores antifeixistes que, en molts països que actualment composen la UE, van donar la vida i es van sacrificar per alliberar als seus pobles de l'amenaça nazifeixista, exemple extrem sanguinari i violent de la reacció burgesa enfront d'una classe obrera triomfant i que demostrava la possibilitat d'un món sense explotació mentre edificava el socialisme en la URSS.

Enfront d'els qui avui, des de parlaments, ministeris, comissions o fundacions, pretenen entelar la memòria dels lluitadors i lluitadores antifeixistes mentre recuperen els símbols i missatges dels col·laboracionistes nazis, utilitzant per a això hipòcritament una pretesa equiparació del comunisme amb el nazifeixisme, el PCPC vol expressar la seva admiració per l'exemplar tasca antifeixista i de construcció socialista que es va dur a terme en bona part d'Europa després del seu alliberament per part de l'Exèrcit Roig.

Així mateix, el PCPC vol expressar la seva més absoluta condemna de les mesures proposades i adoptades en diverses instàncies de la UE, tendents a criminalitzar les idees i la simbologia comunistes així com a revisar la història per endolcir el paper d'els qui van col·laborar amb els règims assassins nazifeixistes, tot la qual cosa va encaminat desprestigiar avui a els qui lluitem per una societat sense explotadors en la qual els pobles, i no els interessos del gran capital, siguem els qui decidim el rumb i el model socioeconòmic a seguir.

A Espanya ens trobem en plena campanya electoral, en la qual es tria als representants locals i autonòmics. Els partits del sistema dediquen una bona part dels seus discursos a legitimar les polítiques de la UE, mentre que el PCPC aprofita aquesta campanya electoral per realitzar una expressa i decidida de denúncia dels mecanismes d'opressió que el capital desenvolupa al nostre país, entre els quals els plans de la Unió Europea tenen gran importància.

Les polítiques antiobreres i contra els interessos populars que s'aproven pels governs de la UE han estat les causants de massives pèrdues d'ocupacions en sectors com l'agricultura, la ramaderia o la pesca, han tranformat importants zones industrials en autèntics deserts, obligant a la joventut a emigrar, han assegut les bases per a un projecte que té per al nostre país un model econòmic terciari, enfocat al turisme, freturós de capacitat industrial i autonomia energètica.

En aquest pla han col·laborat totes les institucions, estatals, autonòmiques i municipals, fent ús de milers de milions d'euros en fons europeus per a l'enriquiment d'algunes empreses, aplicant conscientment unes polítiques que no suposen més que lesions constants als interessos del conjunt de la classe obrera i sectors populars.

Els i les comunistes del PCPC estem compromesos en la lluita contra els monopolis i les conseqüències de l'aprofundiment en el caràcter imperialista de la Unió Europea en tots els àmbits. Les conseqüències dels plans d'estabilitat, el pacte per l'euro-plus i altres decisions preses pel Consell Europeu, la Comissió Europea o el Eurogrup, especialment els denominats “rescats” econòmics a Grècia, Irlanda, Portugal i, possiblement, a més països en el futur, afecten directament als serveis públics a tots els nivells, especialment local i autonòmic, ja que implicaran més retallades, més privatitzacions i més espais que s'obriran per a l'acumulació capitalista, i no per a la satisfacció de les necessitats del poble.

Per tot això, avui reafirmem el nostre compromís de lluita contra les polítiques capitalistes, de la UE, dels governs estatals, municipals o autonòmics. Reafirmem el nostre compromís amb la classe obrera i els sectors populars que són avui els principals afectats per aquestes polítiques, i fem una crida a l'organització en el Partit Comunista com a via més eficaç per iniciar el camí de la resistència i de la lluita enfront dels continus atacs de l'oligarquia, que ens permetrà acumular les forces suficients per iniciar l'edificació del Socialisme i el Comunisme al nostre país.

[Eleccions Municipals] Proposta política de Lleida Treballadora i acte central.

Lleida Treballadora és una plataforma d’esquerres i anticapitalista de caràcter local que va néixer el 8 de març de 2007 amb l’objectiu de representar la veu de les classes populars de les Terres de Ponent, ja que els partits establerts als municipis sols responen als interessos de les classes dominants. Lleida Treballadora en aquestes eleccions ha ampliat el seu suport amb persones provinents de diverses lluites i experiències polítiques, socials, o veïnals. Compten amb el suport del PCPC, algunes entitats socials, d’immigrants i persones a títol individual, que ens hem unit per renovar el nostre compromís per la defensa dels drets bàsics de la població (salut, treball, vivenda, educació, etc.)

Les eleccions del 22 de maig són una ocasió més per organitzar la lluita del poble treballador. Lleida Treballadora es presenta amb un programa de confrontació al sistema d’explotació capitalista que està portant a la misèria a àmplies capes de la població. La crisi a Lleida i província ha impactat de ple (prop de 40.000 aturats, 12.000 dels quals pertanyen a Lleida ciutat), aparició de fam creixent entre alguns col·lectius vulnerables, desnonaments de vivendes que són expropiades pels bancs, retalls i pèrdua de qualitat a la sanitat i l’educació pública, etc.

Mentre això passa, el govern municipal autoproclamant-se “d’esquerres” ha girat l’esquena a les classes populars i s’ha sotmès als interessos dels grups de poder local i de l’oligarquia financera. Davant les agressions que pateixen els sectors més dèbils de la societat (pensionistes, classe treballadora en precari, aturats/es) i altres sectors populars, cal plantar cara als culpables de la situació. Per a Lleida Treballadora l’autèntic canvi passa per la construcció d’un model econòmic alternatiu i de caire socialitzant. 

Algunes de les nostres propostes són:

1.- Socialització dels sòls urbanitzables, per combatre l’especulació i la corrupció urbanística. Habitatge digne per a tothom. Paralització de tots els processos de requalificació urbanística. Ocupació immediata dels habitatges buits en règim de lloguer amb preus no superiors al 10% dels salaris. Per una política que fomenti i prioritzi la rehabilitació i l’ús dels milers de vivendes i locals buits que tenim a Lleida. Construcció d’habitatges en règim cooperatiu i amb preus molt inferiors als actuals. Defensa dels espais públics: Gardeny, les Basses, l’Horta, etc.

2.- Retorn a la gestió pública de les empreses municipals privatitzades, com parquímetres, servei de neteja, transports, etc. La Paeria ha de recuperar el control i gestió d’aquests serveis conjuntament amb la participació ciutadana.

3.- Per unes ordenances municipals alternatives que fomentin la participació democràtica. Les associacions de veïns han de ser instruments de poder popular amb paper decisor a la vida dels barris mitjançant una democràcia real de la majoria social. Creació dels Comitès de Barri per organitzar el poder del poble i la seva participació en la gestió pública. Que els pressupostos municipals siguin discutits i aprovats per aquests comitès. Impulsar programes pel desenvolupament cultural i educatiu del poble, consultes populars sobre temes d’interès social. Foment de l’associacionisme, de la solidaritat, i de la memòria històrica.

4.- Política fiscal progressiva, rebaixant els impostos a sectors populars i augmentant-los als sectors adinerats de la societat. IBI cero per a habitatges populars de primera residència.

5.- Per una administració local al servei de la ciutadania. Supressió de càrrecs de confiança per ser uns autèntics paràsits que viuen dels nostres impostos. Proves transparents a l’hora de concursar un treball als ajuntaments. Elecció de la gent més capaç i no dels que tenen més contactes amb el poder. Reducció del salari dels regidors, alcaldes, i alts càrrecs.

6.- Per una ciutat més ecològica i sostenible. Foment i promoció del transport col·lectiu, de gestió i titularitat pública, per lluitar contra la contaminació, per prioritzar els espais d’ús peatonal i canviar les ciutats a l’escala humana. Preservar la conservació i titularitat pública dels espais naturals i públics (Seu Vella, la Mitjana, Camps Elisis, etc.) amenaçats pels interessos privats i les constructores. Foment de les energies renovables.

7.- Per una nova política dels serveis socials que lluiti fermament contra la marginació i exclusió social. Serveis socials com a instruments de promoció i de suport dels sectors més vulnerables de la societat (discapacitats, gent gran, dones, famílies humils, toxicòmans, joves, etc.) No al clientelisme derivat de l’atorgament d’ajudes socials (PIRMI). Que ningú passi fam ni perdi el seu habitatge, ni se li talli la llum o l’aigua per manca de pagament. Augmentar la contractació de personal qualificat per atendre les diverses problemàtiques socials (toxicomanies, ludopaties, etc.) Foment de la salut comunitària i de l’esport popular.

8.- Per una política local de creació d’activitat econòmica estable i de foment de l’ocupació. Economia diversificada, socialitzada, i al servei de les persones. Promoció de l’agricultura i la ramaderia sense intermediaris, dels productes ecològics, del cooperativisme, etc. No als transgènics. Incentivar la compra de productes autòctons i de consum responsable per donar suport a l’economia més propera. Foment de la banca ètica i cooperatives de crèdit als pobles. Donar prioritat a les obres més intensives en mà d’obra i per equipaments dels barris populars (biblioteques, guarderies, parcs, etc.) que puguin ser realitzades per petites i mitjanes empreses. Recolzament al cooperativisme, als treballadors autòctons, i a la petita i mitjana producció. Suport al petit comerç davant l’atac indiscriminat de les grans superfícies multinacionals. Promoció d’empreses d’economia social i solidària (cooperatives, societats laborals, etc.)

9.- Càstig a la corrupció i al frau patronal. Revocar i destituir els càrrecs municipals que estiguin implicats en la corrupció i manca de transparència. Aplicació de les lleis penals. Devolució de fortunes robades o adquirides de forma fraudulenta (per vincles amb el poder polític i econòmic) Auditories dirigides pels comitès de barri per controlar i prevenir possibles casos de corrupció en la gestió municipal.