Passat l’equador de la campanya, enfrontem la setmana decisiva amb l’ànim ben alt i la sensació de que la feina que ens vàrem plantejar fer de cares al 22 de maig, s’ha aconseguit. De fet estem executant una estratègia i un cronograma, definit fa uns mesos, que és conseqüència de l’activitat de CiU a Olot durant aquests anys. Visitar barris, reunir-nos amb olotins i olotines, facilitar el diàleg amb tot aquell que vulgui aportar-nos alguna idea o proposta.

Per això, just desprès de les festes de Nadal, vàrem tancar un programa electoral, que hem publicat i distribuït en paper i a través de la xarxa, i que defineix quines són per nosaltres les claus del Canvi en Positiu que la ciutat necessita. Des de fa mesos fem un esforç per visitar empreses d’Olot i de la comarca, doncs estem convençuts que només recolzant a les empreses i als emprenedors trobarem el camí que ens traurà de l’actual situació econòmica. I aquesta feina ens ha set molt profitosa, tant pel coneixement directe que ens ha aportat com per la sensació que ens ha quedat de que a La Garrotxa hi ha un teixit empresarial de gran projecció. Cal que confiem en ells i que sapiguem fer-los costat. L’Olot t’escoltem que veníem fent des del passat estiu s’ha convertit en el porta a porta en els diferents barris d’Olot. Porta a porta que hem combinat amb la instal•lació de la nostra carpa en un punt central del barri i, a partir d’ell, ens hem anat distribuint pels carrers i places parlant i saludant als nostres conciutadans. Molt bona acollida i, en general, la sensació de que som molts els que pensem que el canvi és necessari i està a punt. Evidentment seguim trobant-nos amb entitats i associacions, verdaders responsables de gairebé totes les activitats que donen caràcter a la nostra ciutat. Un gran actiu que sabrem recolzar i acompanyar.

Diumenge dia 22 els ciutadans parlaran i coneixerem quina és la composició del nou consistori pels propers quatre anys. Ja des d’ara dono les gràcies a tots els que ens vulguin recolzar, amb el compromís de que treballarem amb tota la il•lusió per fer realitat les nostres propostes i que, tal com vaig explicar-li al President Mas, mai perdérem de vista l’estrella que ens guia i que no és altre que aconseguir un Olot millor en el que tothom pugui ser feliç.

Estem en campanya electoral i fem un munt d’accions per explicar als olotins les nostres propostes que han de servir per millorar Olot. D’aquestes accions voldria presentar-vos les accions 2.0., és a dir aquelles que estem fent a través de la xarxa. Estic convençut que cal apostar clarament per aquest sistema de comunicació com a mitjà per arribar a un tipus de població menys disposada a assistir als actes tradicionals.

Quan plantejàvem les anteriors eleccions, mentre la majoria de partits obviaven la comunicació online, vam apostar per crear el meu blog personal, el qual ja fa més de 5 anys que hi publico articles relacionats amb Olot setmanalment. En aquestes eleccions ja pràcticament tots els candidats s’han adonat de la importància de tenir el seu espai d’opinió a Internet i els convido a que no l’utilitzin com a simple eina electoral i l’abandonin 2 mesos després de les eleccions.

Aquest any presentem com a principal innovació una aplicació per iPhone perquè, tots aquells que vulguin, puguin seguir l’actualitat de la campanya i veure el nostre programa electoral al complet des del seu dispositiu mòbil. Com vam fer fa 5 anys, intentem innovar en els canals de comunicació on-line i estic totalment convençut que aquesta eina, que som pioners el presentar, serà habitual en eleccions futures.

Així a mode de resum, ens podeu trobar a la xarxa a través dels següents canals:

1. Web de CiU a Olot amb informació del dia a dia de la pre-campanya i campanya i en general de tota lactivitat relacionada amb Convergència i Unió d’Olot
2. Bloc personal de Josep Maria Corominas. amb un post setmanal des de fa 5 anys a on he intentat reflectir la mevva opinió sobre la realitat olotina i general. Són al voltant de 700 pàgines vistes mensuals i més de 20.000 visites durant gairebé 5 anys.
3. Pàgina al Facebook de Josep Maria Corominas amb prop de 1.000 amics.
4. Pàgina al Facebook de CiU a Olot grup de gairebé 2.000 amics.
5. Grup al Facebook “Volem un canvi a Olot” que compta amb 1.700 adherits.
6. Aplicació per iPhone “Olot m’il•lusiona”de Josep Maria Corominas amb el programa íntegre en format digital i les principals propostes, opinions i un comptador del temps que falta per fer realitat el canvi a Olot. Podeu obtenir-lo gratuitament entrant a ITunes i posant Mia Corominas en el buscador.
7. Compte de Twitter de Josep Maria Corominas i de CiU Olot.
8. Album fotogràfica a Picassa amb fotos de tots els events que organitzem i assistim

Crec que la facilitat d’accés d’aquests mitjans, la bidireccionalitat de molts d’ells i el costum que una part molt important de la població en el seu ús, fan que la seva utilitat sigui molt elevada i espero que per nosaltres també sigui un bon mitja per copsar les reaccions i l’opinió dels nostres conciutadans.

Aprofito per convidar els que encara no ho heu fet, a contestar l’Olotòmetre, una altra proposta que vam llençar fa uns mesos i que ens ha ajudat molt a elaborar el programa electoral.

Un dels quatre grans eixos de la nostra oferta per olotins i olotines és el que fa referència ala cohesió social. Cada dia hi ha més persones en perill de caure en l’exclusió social i les causes que poden portar-hi són múltiples. Així podem afirmar que en la ciutat d’Olot, tenim risc d’exclusió per:

1. Dificultats econòmiques greus que afecten a persones o famílies.
2. Dificultats d’accés al mercat laboral.
3. Dificultats de determinats joves per mantenir-se i incorporar-se al sector educatiu i laboral.
4. Dificultats d’accés a l’habitatge.
5. Persones estrangeres amb dificultats en el procés d’adaptació.
6. Problemàtiques de les persones grans: aïllament i dependència.

Davant aquesta situació i de cara a impulsar polítiques socials innovadores i que donen resposta a les dificultats d’exclusió social de molts olotins i olotines caldria, des del punt de vista de CiU:

• Polítiques amb perspectiva comunitària. No es tracta només de realitzar actuacions destinades a les necessitats individuals, prescindint del seu context. Cal actuar moltes vegades en els espais físics i relacionals en els quals es desenvolupa la vida de les persones amb dificultats.
• Polítiques promotores de l’autonomia. Cal canviar l’enfocament tradicionalment assistencialista, per polítiques de capacitació i potenciació de la pròpia autonomia.
• Polítiques no només de renda. Sembla que les desigualtats estiguin fonamentades només en funció de la renda, però ja s’ha vist que les desigualtats tenen orígens múltiples i diversos.
• Polítiques proactives. Davant el caràcter canviant i dinàmic de la societat calen polítiques actives, i no només reaccions urgents. Treballar molt més en prevenció, especialment amb infància.
• Polítiques de reconeixement de les especificitats territorials. Cal que es tinguin en compte les especificitats d’Olot i la comarca en l’atenció social, i que dins la ciutat tinguem en compte barris concrets. També la resta d’administracions han de reconèixer aquesta especificitat.
• Polítiques per fomentar la igualtat d’oportunitats. Cal plantejar criteris d’igualtat d’oportunitats en tots els serveis i recursos que l’administració posa al servei dels ciutadans, evitant així, l’exclusió social per no tenir accés a aquests recursos.

Des de fa molts mesos estem visitant indústries, empreses i als centres d’activitat econòmica de la ciutat d’Olot i la comarca de la Garrotxa, amb l’objectiu de conèixer de primera mà les preocupacions i les demandes del teixit econòmic.

Gràcies a les més de 50 visites en els darrers 3 mesos, crec poder-me reafirmar en les següents conclusions:

1. Olot està patint amb duresa els efectes de la crisi econòmica, amb una reducció de centres de treball i de llocs de treball.
2. Tot i aquestes dificultats, Olot continua comptant amb actius econòmics molt importants: empreses, comerços… que estan creixent, gràcies a l’esforç d’internacionalització.
3. Continua el degoteig de deslocalització d’empreses (algunes fora d’Olot i altres fora de la comarca).
4. Demanda contundent del teixit econòmic per tenir més facilitats administratives i una aposta clara per tot tipus d’infraestructures.

Davant aquesta situació, des de CiU ens plantegem que el desenvolupament local i econòmic de la ciutat ha de ser la prioritat dels propers anys. És cert que la crisi econòmica i financera actual afecta molts territoris, arreu del món. Però tan cert és que tots hem entrat en el mateix moment en aquesta crisi, també ho és que no totes les ciutats o països en sortirem al mateix temps. I per tant, cal ser més proactius per accelerar la recuperació. I en això els ajuntaments també hi poden ajudar.

1.       Mantenir i atraure empreses i comerços. Donar oxigen a les empreses que ja estan funcionant. Reconèixer els actius empresarials, socials i individuals.  Mantenir els que tenim, tenir-ne cura, però també facilitar que vinguin altres empreses a la ciutat.

• Infraestructures. Això vol dir disposar de més sòl i més barat. Impulsat tecnologies de comunicació als polígons. I la variant.
• Capital humà. Hem d’aconseguir que els joves més formats, si volen es puguin quedar a Olot. Actualment, de cada 10 joves amb estudis superiors, 6 treballen fora.
• Una ciutat atractiva. Això ho demanen les empreses que volen venir i els treballadors. Cal una ciutat amb una aposta d’oci i cultural potent i atractiu.
• Una administració facilitadora. Canviarem totalment el tracte cap a les empreses i comerços que vulguin establir-se a Olot.

2.       Turisme. Cal fer un gran salt en aquest espai, i creure’ns de veritat que hem d’apostar pel turisme. És en aquest àmbit on hem de jugar al màxim amb els nostres actius, especialment amb el Parc Natural. Treballar amb la comarca. Olot + Garrotxa.

• Parc dels Volcans. Impulsarem en els propers anys un Parc dels Volcans que sigui atractiu pels visitants.
• Turisme esdeveniments esportius. Aquí tenim una gran oportunitat, amb l’organització d’esdeveniments esportius, que poden utilitzar l’entorn de la ciutat.

3.       Tercera actuació per incrementar la riquesa dels olotins. Apostar decididament per equipaments que generin riquesa i benestar.

• La Plaça Mercat.
• El Campus de les Arts. Estudis universitaris, que aportin estudiants a la ciutat i que així puguem rehabilitar socialment el nucli antic.

Fa pocs dies vàrem presentar la nostra proposta cultural per a la ciutat. Com objectiu global volem apropar l’oferta cultural al màxim nombre d’olotins i olotines, fent un esforç per proposar activitats culturals que siguin del gust d’una majoria de ciutadans i no només d’una minoria.

En aquest sentit, m’agrada destacar alguns dels objectius que ens plantegem:

1. Treballar per una cultura de proximitat.  Defensar els elements populars i tradicionals del nostre país.
2. Donar importància a la nostra llengua i als nostres signes de identitat.  Potenciar el suport a les entitats i associacions culturals de la ciutat. El protagonisme cultural ha d’estar en mans d’aquestes associacions.
3. La cultura ha de ser un element de promoció de la ciutat.
4. Facilitar la creació cultural dels olotins i olotines, facilitant-los infraestructures i recursos.

Des de CiU ens plantegem realitzar un salt qualitatiu en l’oferta d’activitats culturals a la ciutat, recollint les propostes del Pla de Cultura d’Olot, elaborat per l’Ajuntament i amb la participació de molts ciutadans.

Alguna de les propostes que es plantegen en el programa electoral en relació a la cultura són:

• Festival cultural a l’estiu. Apostarem per un festival a l’estiu, que caldrà veure si ha de ser musical, teatral o d’alguna altra temàtica.
• Hotel d’entitats a l’Orfeó i als Catòlics. Potenciarem aquestes dues entitats com espais de reunió i de suport per les associacions de la ciutat. Estudiarem la creació d’un servei d’ajuda en tràmits administratius (subvencions, comptabilitat….).
• Obrirem la Biblioteca d’Olot els diumenges i festius, amb la voluntat de potenciar-la com a equipament cultural i dinamitzador del nucli antic.
• Facilitarem l’accés dels artistes, companyies de teatre, grups de música…de la ciutat a tots els equipaments culturals.
• Reconeixement i potenciació de totes les activitats culturals organitzades des de la societat civil.

Des de fa uns dies hem començat a fer difusió de les propostes concretes que proposem als olotins de cares al 22 de maig. A partir d’avui les aniré detallant en el meu blog.

El primer aspecte al que vull referir-me fa referència a una de les nostres prioritats: El desenvolupament local i econòmic de la ciutat. Des de CiU es plantegen un seguit de mesures que facilitin retenir i atraure activitats econòmiques. Apostem per incrementar els nivells de competitivitat d’Olot, i en aquest sentit, un dels aspectes que fa menys competitiva la nostra ciutat són les dificultats administratives que existeixen per instal•lar una nova empresa o per realitzar obres de millora o d’ampliació. Entenem que cal posar una catifa vermella a totes les persones que en aquests moments de crisi volen emprendre un negoci. En quest sentit, les mesures que es proposen són:

• Crearem un Servei d’atenció a l’empresa, dins l’Oficina d’Atenció al Ciutadà, per tal de simplificar els tràmits administratius per la creació d’empreses i en general per totes aquelles gestions de les empreses i comerços. Simplificarem i reduirem els requisits, simplificarem els procediments, a fi i efecte de reduir costos, desplaçaments i temps.
• Introduirem un termini limitat de temps en tots els processos administratius, perquè el ciutadà sàpiga en tot moment quant se li donarà una resposta.
• Davant la denegació de llicències i permisos per a instal•lar o ampliar noves activitats econòmiques, no ens limitarem a dir que “no”. Acompanyarem al ciutadà, juntament amb els tècnics, per trobar una solució i agilitzar d’aquesta manera l’obertura.
• L’Ajuntament de la ciutat ha de ser el primer en gestionar de forma diligent i eficaç tots els recursos. De la seva bona gestió en depèn una bona part de la riquesa que entre tots contribuïm a generar. Impulsarem reformes per millorar la productivitat del sector públic.
• Potenciarem l’ús de les tecnologies de la informació i la comunicació (TIC) per reforçar l’Ajuntament com una administració 2.0, que permeti realitzar tots els tràmits des de casa i de forma fàcil i àgil.
• En els quatre anys del mandat treballarem per millorar el pagament als proveïdors d’acord amb els terminis que marca la llei.

Dimarts a la tarda es van presentar les 12 primeres persones de la candidatura de CiU a les properes eleccions municipals del mes de maig de 2011. Es tracta d’un equip preparat per liderar el canvi a la ciutat, després de 12 anys de govern socialista.
La candidatura que es presenta es caracteritza per:

• Persones preparades, que coneixen la ciutat i que han participat i participen en la societat civil olotina.
• La llista presenta un equilibri entre independents i els dos partits polítics que formen la federació de CiU. Així, entre els 12 primers noms hi ha 6 membres de CDC, 3 membres d’UDC i 3 independents (un dels quals prové de Reagrupament).
• La candidatura presenta persones amb experiència a l’Ajuntament i al Consell Comarcal amb d’altres que aporten renovació i idees noves.
• Es tracta d’un equip composat per persones que treballen al sector públic (6) i d’altres que treballen al sector privat (6).

Els noms i el currículum de les 12 primeres persones de la candidatura són:

1. Josep Maria Corominas i Barnadas. Olot, 1955.
En Josep Maria Corominas, en Mia per molta gent, va néixer a Olot el 1955. Va cursar els seus primers estudis de primària i batxillerat a la ciutat. Posteriorment es va traslladar a Barcelona a estudiar Medicina i Cirurgia a la Universitat Central. Des de llavors, s’ha dedicat amb passió a la medicina i, en concret, a l’anestesiologia.Com a metge ha desenvolupat la seva activitat professional a Olot, concretament a l’Hospital Sant Jaume d’Olot, i a Banyoles. Des de sempre li ha interessat participar en activitats científiques lligades a la medicina, com ponències, comunicacions en congressos i articles en revistes científiques. Durant uns anys va organitzar les Jornades d’Història de la Medicina o les d’Anestesiologia a Olot i va participar activament en la creació de la Filial Garrotxina de l’Acadèmia de Ciències Mèdiques. També va exercir de consultor Internacional pel Consorci Hospitalari de Catalunya en un programa de col•laboració amb Hondures. Està casat i té dos fills. Va ser president de l’AMiPA de l’Escola Pia i és soci de diferents entitats i associacions de la ciutat. Pertany a una família de tradició sanitària, ja que el seu pare i el seu germà eren farmacèutics, la seva germana infermera, la seva esposa també farmacèutica i un dels seus fills està acabant la carrera de farmàcia. Com tot bon metge, en Mia té una clara vocació de servei i d’ajudar les persones. Treballador, constant, persistent i afable. Així el defineixen les persones que el coneixen.
L’any 2007 es va presentar com a candidat a l’alcaldia d’Olot i des de fa quatre anys és el portaveu de Convergència i Unió a l’Ajuntament d’Olot. Durant aquests darrers quatre anys s’ha dedicat especialment a escoltar els olotins i olotines, així com a conèixer les necessitats i problemàtiques de la ciutat. S’ha passejat per tots els barris de la ciutat (fent 54 camina barris); s’ha reunit amb més de 250 entitats i associacions; ha escoltat desenes d’olotins i d’olotines en trobades personals. Estima i creu molt en Olot, la seva ciutat de sempre. Està convençut de les potencialitats de la ciutat i de la seva gent, i l’il•lusiona el repte de poder liderar el canvi que la ciutat necessita després de dotze anys de govern del PSC. En aquests moments, Josep Maria Corominas coneix en profunditat Olot i ha aconseguit reunir al seu voltant un equip de persones preparades, divers i representatiu de les diferents sensibilitats de la ciutat. Un equip de persones que, un cop ratificat per l’assemblea de CiU, es presentarà per treballar els propers quatre anys a la ciutat.

2. Josep Berga i Vayreda. Olot, 1964.
Llicenciat en Filosofia (UAB) i té estudis de ciències empresarials (UOC) i un postgrau en Gestió i Administració Local (ACM). És regidor de l’Ajuntament d’Olot des de l’any 2003 i Vicepresident 1r del Consell Comarcal de la Garrotxa des de l’any 2007. Aquests darrers anys, des del Consell ha pogut conèixer molt millor la ciutat i la comarca. Té molt clar que a la política cal ser-hi per servir a les persones. Des de 1990 és treballador del Departament de Benestar Social i Família de la Generalitat de Catalunya, essent el responsable de l’Oficina d’Atenció Ciutadana de la Generalitat a la Garrotxa. Des d’aquesta oficina ha intentat facilitar ajudes i tràmits a moltes persones i entitats de la comarca. Està casat i té dos fills. A la vida l’apassionen dues coses: el món cultural i l’esport. Des de l’any 1993 és el secretari de l’Associació de Cultura Popular de la Garrotxa El Til•ler, entitat que organitza el Cornamusam. També ha estat el secretari de l’Associació Garrotxa Solidària i membre col•laborador en diverses entitats culturals, socials i esportives d’Olot. Pel que fa a l’esport, forma part de la seva manera d’entendre la vida i intenta practicar-lo diàriament.

3. Nuri Zambrano Costejà. Camprodon, 1969.
Va cursar fins a COU a l’Institut Montsacopa de la ciutat i llavors va fer Formació Professional de segon grau, branca Administració, a l’actual IES Garrotxa. Actualment està matriculada a la UOC fent ADE. Sempre s’ha dedicat al món de la banca. L’any 1989, va entrar al Banc Atlàntic i a l’any 2000 va ser directora de l’oficina. Posteriorment ha obert a Olot dues entitats financeres: Bancaja a l’any 2004 i Barclays al 2008, on actualment continua com a directora. Tota la seva formació ha estat entorn aquest sector, especialitzant-se en empreses. En els seus primers anys va estar a Tarragona gestionant les grans empreses químiques i les del Port de Tarragona, i després també a Lleida amb empreses del sector agrícola i ramader. Darrerament, gestiona més clients particulars, diversificant el seu patrimoni i les seves carteres d’actius. Els cursos d’especialització que ha fet són de política fiscal i monetària, indicadors econòmics, mercats financers, inversions immobiliàries, institucions financeres i fiscalitat . Està separada i té un fill de 14 anys. És molt aficionada al submarinisme que practica des del 1992. També pesca, esquia i li agrada molt anar a buscar bolets i sobretot cuinar-los.

4. Núria Fité Grabalosa. Olot, 1970.

És llicenciada en Psicologia clínica per la Universitat de Barcelona i també s’ha format amb un Mestratge en alta funció directiva a l’Escola d’Administració Pública de la Generalitat de Catalunya. Professionalment sempre ha estat vinculada al món social. Va ser directora del Centre de Desenvolupament Infantil i Atenció Precoç d’Olot i Comarca entre els anys 1995 i 2001 i des d’aquest any és gerent del Patronat de Disminuïts Psíquics Joan Sellas Cardelús d’Olot. Actualment, encara és membre de la Junta Directiva de la UCCAP, Unió Catalana de Centres d’Atenció Precoç. Té experiència, també, en la gestió empresarial, ja que des de l’any 1998 és copropietària d’una empresa privada del sector de la comunicació, en la qual s’ocupa de les àrees de finances i de recursos humans. Està casada i té dos fills. Va ser membre de l’AMIPA de la llar d’infants dels seus fills i també forma part de la junta directiva del Grup Excursionista GECA de Sant Esteve d’en Bas des del 2004. En les edicions dels anys 2008 al 2010 ha estat membre del Jurat social dels Premis Garrotxí de l’any. Sempre que pot li agrada practicar esport, sobretot excursionisme i ciclisme.

5. Estanis Vayreda i Puigvert. Olot, 1972.Va estudiar Ciències Polítiques i Periodisme a la Universitat Autònoma de Barcelona. Sempre ha estat interessat en la gestió pública, i per això s’ha format amb un postgrau de Gestió d’Institucions Locals, un mestratge en E-business i un mestratge en Gestió Pública a ESADE. Ha treballat a l’administració autonòmica i a la local, tant en responsabilitats tècniques com directives. Entre el mandat 1999 – 2003 va ser regidor a l’Ajuntament d’Olot. Mentre estudiava a la universitat va col•laborar en diversos mitjans de comunicació, com Diari de Girona, Doble Set o Ràdio Olot. De fet, sempre li ha agradat escriure i ha col•laborat en diverses publicacions en ciències socials i polítiques. Durant uns anys va treballar al Restaurant Les Cols, com a responsable de banquets i on gràcies als seus tiets va introduir-se en el món de la cuina. Actualment ocupa el càrrec de director general de l’empresa SUMAR, que gestiona serveis socials. Està casat i té una filla i un fill. En les diferents etapes de la seva vida ha format part d’entitats i associacions. Així, ajuda en l’organització de la Cavalcada de Reis del Centre Catòlic, és membre d’IdESGA i també de l’AMIPA de l’Escola Bisaroques. Des de fa uns anys balla els Gegants d’Olot, i abans havia ballat els Cavallets. Li agrada l’esport en general, però l’apassiona especialment el bàsquet.

6. Miquel Àngel Zarza Aibar. Olot, 1969.
Després de finalitzar els estudis a l’Escola Pia i al Montsacopa va començar a treballar en una empresa de fabricació d’envasos, de la qual va acabar com a director el 1989, mentre compaginava els seus estudis d’administració i gestió. El 1994 va començar a treballar a l’Escola Pia d’Olot com a professor de gestió i administració d’un mòdul de formació ocupacional. Al 2004, i després d’uns anys de coordinador de la Formació Professional, és nomenat Director gerent de l’escola. L’any 1992 va ajudar a crear una de les primeres cooperatives d’atenció a domicili per a gent gran. Uns anys després va crear el primer centre de dia d’atenció a les persones grans de la comarca de la Garrotxa i al 1998 el primer centre de dia d’àmbit rural a Catalunya. Des de llavors i fins avui ha participat en la creació de diferents centre de serveis per a les persones grans a Olot, Besalú, Cornellà del Terri, Tossa de Mar i ha participat com a assessor en d’altres de les comarques de Girona. També ha participat en diversos projectes europeus del tercer sector, que li han permès viatjar per diferents països com a tècnic (Xile, Brasil, Alemanya, Itàlia, Polònia, Escòcia, França, Senegal…..). Sempre ha viscut intensament el món de l’esport. Ha practicat atletisme, handbol, futbol i actualment és un apassionat de la BTT. Durant molts anys ha estat monitor de poliesport i entrenador de futbol base.

7. Maria del Mar Roca i Reixach. Olot, 1974.
És Diplomada en Treball Social per l’Institut Catòlic d’estudis socials de Barcelona (Ramon Llull). Va realitzar un Postgrau de Família i Intervenció social a l’Institut sociològic de gerontologia de Barcelona. S’ha especialitzat en el treball social en l’àmbit sociosanitari i de la gent gran. Sempre ha estat sensibilitzada en els conflictes relacionals i això fa que realitzi formació de forma continuada. Treballa a la Fundació Privada Hospital Sant Jaume d’Olot i forma part del Comitè de Bioètica del centre. Havia treballat a centres geriàtrics de la ciutat com la Residència La Caritat i la Residència Sant Miquel. Des de la seva feina, intenta millorar cada dia les condicions socials i de benestar de la gent gran de la ciutat. Viu a Sant Pere Màrtir i col•labora en la comissió de Festes del barri del Pla de Dalt. Li interessa la cultura popular catalana i en aquests moments estudia anglès. Participa activament en els actes que organitza UDC i ha estat candidata per aquest partit a les eleccions al Parlament de Catalunya de 2010. Actualment viu en parella.

8. Josep Gelis i Guix. Sant Joan les Fonts, 1956.
Va estudiar fins a COU a l’Institut Montsacopa de la ciutat i després es va anar formant com a tècnic en comerç internacional. De ben jove va començar a treballar en diverses empreses, relacionades amb el transport de mercaderies. De seguida va tenir clar que volia crear la seva pròpia empresa i en aquests moments és empresari del sector de la logística internacional. Va ser regidor a l’Ajuntament de Sant Joan les Fonts i durant diversos anys va participar en la comissió de festes del poble i en d’altres entitats. Actualment és regidor a l’Ajuntament d’Olot, on s’ha responsabilitzat del seguiment i control de la política econòmica del govern del PSC. És una persona metòdica i rigorosa, molt coneixedora de les necessitats i preocupacions de moltes petites i mitjanes empreses de la comarca. Li agrada llegir, viatjar i perdre’s pels entorns de la comarca. Està casat i no té fills.

9. Josep Ferrés i Coromina. Olot, 1964.És llicenciat en Química per la Universitat Autònoma de Barcelona i MBA per la Universitat de Girona. Des de fa 21 anys treballa en una empresa de salut animal, de la qual forma part de l’equip directiu. De jove va ser membre d’una de les colles sardanistes de la ciutat. Avui, sempre que en té ocasió, continua ballant sardanes, tant per la seva extraordinària riquesa musical com per contribuir a mantenir-ne la vigència en places i carrers. La seva principal afició és la lectura, que combina amb d’altres com la fotografia, aprendre a tocar la guitarra elèctrica i cuinar. És membre de la junta comarcal de Reagrupament i n’és el responsable d’Imatge i de Comunicació. Va formar part de la Junta Gestora de La Garrotxa Decideix, on es va responsabilitzar de la coordinació de tasques de logística en les consultes sobre la Independència del 13D, 28F i 25A a la comarca de la Garrotxa. Està casat i és pare de dues noies. Des de fa 8 anys col•labora amb l’AMiPA de l’IES La Garrotxa d’Olot i des de fa 5 anys n’és el president.

10. Anna M. Linares Bravo. Olot, 1979.
Des de ben petita, li impressionaven les pel•lícules que tenien a veure amb judicis. I és precisament la voluntat d’exercir com a advocada que la porta a estudiar Dret a la Facultat de Girona. Amb el temps però, una vegada llicenciada i després d’haver fet pràctiques en un bufet als estius mentre estudiava a la universitat, es va plantejar opositar i fer-ho en l’àmbit de l’adminstració local. Després d’alguns intents, va aconseguir aprovar les oposicions al cos de Funcionaris d’Administració Local amb Habilitació de Caràcter Estatal, Subescala de Secretaria Intervenció i com a tal exerceix en un municipi de la comarca. Ha aprofundit en aspectes de l’administració local cursant dos postgraus: un en urbanisme i l’altre en gestió i administració local. Ha estat regidora a l’Ajuntament d’Olot durant el mandat 2007-2011, etapa que valora molt positivament. No és persona de grans hobbies, si bé gaudeix enormement amb una conversa entre bones amigues o bé en tertúlies familiars. Adora l’estiu, el mar i la platja. I la música; li encanta ballar. Té un fill, en Marc.

11. Joan Jurado Cardelús. Olot, 1973.
Llicenciat en Administració i Direcció d’Empreses (ADE) per la Facultat de Ciències Econòmiques i Empresarials de la Universitat de Barcelona. Des de sempre ha estat interessat en la gestió de tributs, fiscal i comptable. Es va especialitzar amb un curs de Postgrau d’“Assessoria i Gestió Tributària” per ESADE i ha realitzat diversos cursos de formació en aquest àmbit. El 1998 va ingressar al cos d’inspectors de l’Organisme de Gestió Tributària de la Diputació de Barcelona. També ha treballat en diverses assessories, als departaments de comptabilitat i fiscal. Des dels inicis volia instal•lar-se a la seva ciutat, i així va començar a treballar al Consorci per a la promoció econòmica de les Preses i de la Garrotxa, on va fer tasques d’assessorament empresarial i d’emprenedoria. Des de 2007 treballa a la Xarxa Local de Municipis de la Diputació de Girona, com a inspector tributari, realitzant les funcions d’inspecció tributària en expedients de diferents municipis de les comarques gironines en relació als impostos municipals. Des del 2003 ha impartit classes a la UNED, d’assignatures com estadística, comptabilitat i economia. Durant els últims darrers anys també ha impartit seminaris i cursos en diferents institucions de les comarques de Girona. Està casat i té dos fills.

12. Llorenç Colomé i Roca. Sant Pere de Torelló, 1966.
Administratiu de formació. Des de 1987 treballa en una gestoria administrativa on s’ha anat especialitzant en vehicles, conductors i transports en general. És membre de l’executiva local de Convergència Democràtica de Catalunya (CDC) d’Olot des de 2007 i actualment n’és el president. Lidera moltes de les activitats que CDC organitza a la ciutat i ha estat un dels grans impulsors de la introducció de les tecnologies de la informació i la comunicació en les relacions entre CiU i els ciutadans. És olotí d’adopció, ja que es va casar amb una olotina de naixement. Tenen una filla. És veí del barri de la Caixa, on participa habitualment de les activitats lúdiques i socials. És un gran amant de la natura, i durant molts anys va ser membre actiu de l’Agrupament Escolta Mestral dels Minyons Escoltes i Guies de Catalunya a Sant Pere de Torelló.

Queden molt poques setmanes per les eleccions municipals i estem preparats per liderar, si els olotins i olotines així ho volen, el canvi que creiem que la ciutat necessita . Tenim un bon programa, una molt bona llista i hem treballat quatre anys escoltant als ciutadans.

Ara és hora de començar a fer públics tots aquests actius. Començarem dimarts presentant, d’una manera oficial, la meva proposta pels dotze primers llocs de la llista. De moment, a part del Cap de llista, només n’hem presentat un altre que és en Josep Ferres. Anirà a la nostra llista com a independent en representació de RCat. Quins són els motius d’aquesta decisió? N’anomenaré tres. En primer lloc, la voluntat, igual que va fer l’Artur Mas en les darreres eleccions al Parlament, d’incorporar persones d’altres sensibilitats i de fora del partit a la candidatura. En segon lloc, la coincidència amb Reagrupament en dues temàtiques importants, que són l’assoliment de la plenitud nacional de Catalunya i l’impuls de mesures de regeneració democràtica. I en tercer lloc, l’excel·lent currículum i vàlua professional i personal de la persona de Reagrupament que s’incorporarà a la llista en el novè lloc, en Josep Ferrés.icipat i participen en la societat civil olotina. També hem buscat l’equilibri entre professio

Què més podem dir de la llista? Que respon a uns criteris que podríem sintetitzar en: Els seus components són persones preparades, que coneixen la ciutat i que han partnals del sector públic i del sector privat. HI trobareu persones amb experiència a l’administració local i d’altres, que debuten en aquestes tasques, que ens aportaran renovació i idees noves. Per últim la llista s’adapta exquisidament a l’equilibri que exigeix l’acord entre Convergència i Unió. Sí analitzeu la proposta que dimarts presentaré un 50 % dels noms són de persones relacionades amb CDC, un 25 % a Unió i un 25 % són independents. Una combinació que ens donarà equilibri i amplitud de mires en el moment de prendre decisions.

Personalment estic més que satisfet de l’equip que vol acompanyar-me en aquest projecte de canvi per Olot que nosaltres representem en d’aquest final de cicle, desprès de dotze anys de govern socialista, que marcarà les  eleccions del 22 de maig