Avui acabem la campanya, quinze dies il·lusionants, de contacte amb la gent per explicar les propostes d’ICV-EUiA i com no esgotadors…
L’acabem al barri de Can Gili, barri en el que vaig créixer,“Finsobe”.
Em bellugava entre Finsobe i l’estació on la meva família va regentar durant més de 30 anys la cantina de l’estació, primer la meva avia Antònia i desprès els meus tiets, Joan, Lola, Mari, Joaquim i l’Isa.
Recordo una escola bressol a la que vaig anar, una casa a prop de la Camp, on treballava la meva mare. Allà, a Finsobe va ser on el meu tiet en va ensenyar a anar en bici, per on ara hi ha el camp de futbol hi havia un caminet que feia amunt i avall, també vaig anar a petar una vegada dins la font de Finsobe, quan tenia aigua, amb la bici inclosa…. vaig baixar de la farmàcia que hi havia a la part alta i es van trencar els frens!!
La meva afició a la fotografia va iniciar-se quan el meu pare em va regalar una càmera senzilla, però de negatius 6×6. El meu primer reportatge va ser el de la comunió de la Merceditas a Fàtima, filla del cap d’estació.
Parlant de l’estació em venen records com el de marxar en algun tren de mercaderies fins a Puigcerdà a la cabina del maquinista fent xiular el tren tot assegut a la faldilla del maquinista, els sopars de nadal amb la família i la gent de la Renfe, el 124 familiar de la practicant-te, la mare de l’Isidoro i la Rafi, per sort recordo el cotxe i no les punxades… la colla del meu tiet, The Brothers, Luis, Canito, Jose Luis, pepe……sempre volia anar amb ells, eren més grans i ells estaven per altres coses, quan ja varem ser una mica més grans i la diferència d’edat no es notava tant vaig aconseguir jugar al seu equip de futbol sala a la lliga del pavelló del parquet i més tard a Blaus.
També recordo anar a buscar avellanes per Belulla i passejar pels camps de darrera Finsobe o les excursions de diumenge a jugar a tenis, tots a la Vespa del meu pare, quan dic tots vull dir pare, mare, tiet i jo, a més les raquetes, menjar, etc. Encara no sé com ho fèiem.
He viscut a Font Verda, Sant Miquel i ara a Tres Torres, però els records de l’infància m’han fet voler acabar la campanya en aquell barri o petita ciutat dins de Granollers. On encara tinc part de la família. On estirat al meu llit llegint un còmic, al aixecar la vista, veia passar els núvols per la finestra. On amb el meu pare i el meu tiet fèiem competicions de Scalextric. On jugava al carrer amb tranquil·litat amb els amics i amigues. On ens colàvem pel túnel fosc de la riera. On el meu pare m’explicava que l’Angel Nieto anava a provar-se el casc a la fabrica on treballava. On em vaig enamorar per primera vegada. On…..
