A partir d'ara podeu consultar el blog d'en Josep Burgaya a:
www.josepburgaya.com
07/10/08
12/09/08
Una administració eficaç
L’Ajuntament de Vic endegarà ben aviat la nova Oficina de Planificació Econòmica, Contractació i Compres. Així es va aprovar en el plenari que vam celebrar el passat dilluns. Es tracta d’un instrument nou que treballarà per posar en marxa els diferents projectes previstos en el nostre Pla d’Inversions, realitzar el seguiment del pressupost ordinari, centralitzar les compres de béns i serveis de caràcter ordinari que fa l’Ajuntament i preparar els expedients de contractació.
La nova oficina no és un caprici d’aquest equip de govern, com afirma algun partit de l’oposició. És un instrument nou i necessari per poder activar amb èxit els processos administratius i econòmics d’aquest Ajuntament, que té una gran envergadura. Els seus objectius són millorar la gestió interna de la nostra administració buscant l’eficàcia i l’eficiència i racionalitzar els recursos dels que disposem. A la llarga, podrem demostrar també que la nova oficina significarà un estalvi econòmic important per aquest Ajuntament.
Una altra de les funcions prioritàries de la nova oficina, serà completar el finançament necessari per tirar endavant tots els projectes previstos en el Pla d’Inversions gestionant millor el procés de buscar subvencions i ajuts d’altres administracions. Aquesta nova manera de treballar, adaptada als nous temps, ens ajudarà a fer realitat tots els projectes que la ciutat necessita i demanen els ciutadans. Ens permetrà modernitzar la ciutat dotant-la de nous equipaments culturals, esportius, tecnològics, educatius i econòmics i de millorar-ne la qualitat urbana. Són realitats que comencen a prendre forma i no pas promeses que s’emporta el vent. No cal parlar ara de totes les actuacions previstes en els dos Plans de Barri atorgats per la Generalitat però sí que s’ha de dir que transformaran urbanísticament i socialment el Remei, i el Centre Històric i la Calla. Però pels que afirmen que aquest equip de govern encara no ha fet res des que va començar la legislatura puc anomenar alguns projectes que ja són realitats i d’altres que es posaran en marxa ben aviat.
Aquest dilluns, es va iniciar el curs escolar a les tres noves escoles bressol municipals que té la ciutat, la setmana que ve s’obrirà el primer Espai de Benvinguda i també està en curs una nova escola pública per a Vic. Hem potenciat els quatre centres cívics que hi ha a la ciutat, hem creat un de nou al centre Comunitari, i tenim la previsió de fer-ne dos més el 2.009. Per a la gent gran, hem impulsat la gratuïtat del transport públic amb una xarxa d’autobusos modernitzada que a partir del proper 15 de setembre, arribarà a Gurb, la Guixa i Calldetenes.
Hi ha també importants equipaments per a la ciutat que ja estan prenen forma, com el nou Teatre Auditori, i el nou pavelló esportiu. A més a més hem endegat el procés administratiu per fer el nou Centre Esportiu de San Garrofa. Altre processos d’urbanització que ja estan aprovats i pendents d’executar en breu, son el soterrament de la Línea d’Alta Tensió del Castell d’en Planes, i la urbanització del Bruguer. Finalment m’agradaria recordar que aquest equip de govern està treballant en la construcció d’un nou mercat municipal per a Vic, i que el Mercat dels diumenges al barri del Remei té assegurat la seva continuïtat per l’èxit de visitants que ha obtingut.
Crec que aquest equip de govern està gestionant bé tots els projectes que té en marxa i que portarà a terme la resta de projectes previstos en el Pla d’Inversions. Tal com deia al principi, tenim la convicció política, els instruments i la gent apropiada per tirar-los endavant. Crec també, que aquesta nova manera de fer les coses genera confiança i m’agrada pensar que ens dona credibilitat davant dels ciutadans. La bona sintonia i la capacitat que tenim d’implicar altres administracions també ens fa més valents per tirar endavant tot allò que la ciutat necessita.
La nova oficina no és un caprici d’aquest equip de govern, com afirma algun partit de l’oposició. És un instrument nou i necessari per poder activar amb èxit els processos administratius i econòmics d’aquest Ajuntament, que té una gran envergadura. Els seus objectius són millorar la gestió interna de la nostra administració buscant l’eficàcia i l’eficiència i racionalitzar els recursos dels que disposem. A la llarga, podrem demostrar també que la nova oficina significarà un estalvi econòmic important per aquest Ajuntament.
Una altra de les funcions prioritàries de la nova oficina, serà completar el finançament necessari per tirar endavant tots els projectes previstos en el Pla d’Inversions gestionant millor el procés de buscar subvencions i ajuts d’altres administracions. Aquesta nova manera de treballar, adaptada als nous temps, ens ajudarà a fer realitat tots els projectes que la ciutat necessita i demanen els ciutadans. Ens permetrà modernitzar la ciutat dotant-la de nous equipaments culturals, esportius, tecnològics, educatius i econòmics i de millorar-ne la qualitat urbana. Són realitats que comencen a prendre forma i no pas promeses que s’emporta el vent. No cal parlar ara de totes les actuacions previstes en els dos Plans de Barri atorgats per la Generalitat però sí que s’ha de dir que transformaran urbanísticament i socialment el Remei, i el Centre Històric i la Calla. Però pels que afirmen que aquest equip de govern encara no ha fet res des que va començar la legislatura puc anomenar alguns projectes que ja són realitats i d’altres que es posaran en marxa ben aviat.
Aquest dilluns, es va iniciar el curs escolar a les tres noves escoles bressol municipals que té la ciutat, la setmana que ve s’obrirà el primer Espai de Benvinguda i també està en curs una nova escola pública per a Vic. Hem potenciat els quatre centres cívics que hi ha a la ciutat, hem creat un de nou al centre Comunitari, i tenim la previsió de fer-ne dos més el 2.009. Per a la gent gran, hem impulsat la gratuïtat del transport públic amb una xarxa d’autobusos modernitzada que a partir del proper 15 de setembre, arribarà a Gurb, la Guixa i Calldetenes.
Hi ha també importants equipaments per a la ciutat que ja estan prenen forma, com el nou Teatre Auditori, i el nou pavelló esportiu. A més a més hem endegat el procés administratiu per fer el nou Centre Esportiu de San Garrofa. Altre processos d’urbanització que ja estan aprovats i pendents d’executar en breu, son el soterrament de la Línea d’Alta Tensió del Castell d’en Planes, i la urbanització del Bruguer. Finalment m’agradaria recordar que aquest equip de govern està treballant en la construcció d’un nou mercat municipal per a Vic, i que el Mercat dels diumenges al barri del Remei té assegurat la seva continuïtat per l’èxit de visitants que ha obtingut.
Crec que aquest equip de govern està gestionant bé tots els projectes que té en marxa i que portarà a terme la resta de projectes previstos en el Pla d’Inversions. Tal com deia al principi, tenim la convicció política, els instruments i la gent apropiada per tirar-los endavant. Crec també, que aquesta nova manera de fer les coses genera confiança i m’agrada pensar que ens dona credibilitat davant dels ciutadans. La bona sintonia i la capacitat que tenim d’implicar altres administracions també ens fa més valents per tirar endavant tot allò que la ciutat necessita.
30/07/08
No segreguem, incloem
El fenomen de la immigració causa a les nostres ciutats un impacte important i és obligació de les institucions prendre les mesures necessàries en pro de superar les dificultats que genera a nivell social i l’estrès causat en els serveis públics amb l’objectiu de facilitar la integració dels nous ciutadans, evitant la seva marginació i exclusió, i per tal de mantenir la necessària convivència i cohesió social. Les dificultats que s’originen amb l’arribada massiva d’immigrants s’ha de gestionar i això requereix actuacions i mesures concretes, noves i imaginatives. Les actituds purament contemplatives poca utilitat tindrien.
L’espai de benvinguda educativa (EBE), que el Departament d’Educació de la Generalitat de Catalunya posarà en funcionament el curs 2008-2009 a Reus i Vic, com a proves pilots susceptibles de ser reformades, seran espais de suport i assessorament als nouvinguts i a les seves famílies abans de procedir a l’escolarització definitiva. L’objectiu és facilitar la incorporació de nous alumnes al sistema educatiu amb plenes garanties. Ni segrega ni margina en tant que els EBE són espais transitoris que busquen facilitar les eines necessàries per fer front amb garanties l’arribada a un centre convencional, evitant a més a més el goteig constant de nous estudiants a les aules que no pot ser assumit pels educadors i que posa en perill el manteniment de la qualitat.
La iniciativa impulsada pel conseller Maragall respon a una situació concreta. Catalunya ha augment un 17% la seva població en només deu anys i, tot i que no seria exacte atribuir aquest augment únicament i exclusiva a la immigració, és correcte atribuir-li un protagonisme important. Així, a Vic, la població immigrant representa el 24% del total, una xifra gens menyspreable i bastant superior a la mitjana de les ciutats catalanes.
Aquesta nova realitat també ha tingut els seus efectes en el sistema educatiu català. Durant el curs 2007-2008 Vic ha rebut 324 nous alumnes que s’han escolaritzat una vegada el curs educatiu ja havia començat; és a dir, el 5,24% dels alumnes que han conclòs el curs escolar a Vic no l’havia començat el mes de setembre. A aquesta xifra s’hi suma l’existència de 1636 alumnes amb necessitats educatives especials (NEE), fet que significa el 26,5% dels alumnes de tota la ciutat, i tot i que tampoc és correcte atribuir la totalitat d’aquesta xifra a la immigració, si que és cert que la xifra no pot ser explicada sense aquest fenomen.
Una nova realitat que exigeix la creació de nous mecanismes per garantir la disposició d’instruments d’integració, que permetin el manteniment i la millora de la qualitat del nostre sistema educatiu i que permetin als educadors disposar de mitjans per abordar correctament els reptes de la immigració. A Europa, el segle XXI no serà el segle en què es lluiti per la universalització de l’educació, és el segle de la lluita per la qualitat del sistema educatiu.
Els EBE no poden ni han de ser llegits com una mesura que fomenta la segregació escolar, la marginació per raó de raça, de llengua o religió, ni com la institucionalització d’un ensenyament de primera (centres tradicionals) i un ensenyament de segona (EBE), qui ho faci d’aquesta forma caurà en l’error i menysprearà els objectius i els efectes benefactors de la mesura. En contra de la segregació es proposa la igualtat d’oportunitats que l’EBE posarà a la disposició de l’alumne nouvingut i de la seva família. En contra de la marginació es lluitarà per la inclusió amb completa igualtat de tots els alumnes. En contra de la institucionalització de centres separats es proposa la millora de la qualitat d’un sistema educatiu competitiu i amb pretensions de futur. L’EBE no és un centre educatiu sinó un espai complementari al centre.
A Vic, la immigració no és un fet recent i el plantejament de solucions a les dificultats que genera no és un tema que no s’hagi afrontat. Ja a mitjans de la dècada de 1990 s’impulsà l’anomenat “Model Vic” que, a grans trets, pretenia la distribució equitativa dels alumnes amb necessitats educatives especials a tots els centres escolars de la ciutat evitant la concentració d’aquests estudiants i el conseqüent perill de generar guetos. En aquests moment, el consistori treballa per modernitzar i reimpulsar un model que, tot i els efectes col•laterals no desitjables, ha donat bons resultats i que ha sigut objecte de nombrosos estudis i referències. Vic sempre ha treballat, i en aquest camí ens mantenim, per la inclusió, la integració i la necessitat de gestionar aquestes noves realitats sense espai per a la demagògia o el politiqueig irresponsable.
Des de la nostra experiència, el debat generat al voltant dels efectes de la immigració ha de ser abordat amb el màxim rigor possible evitant caure en mitges veritats i simplificacions que únicament obstrueixen el vertader debat que, entre tots, ens permetrà trobar la millor fórmula per resoldre els nous reptes als quals estem sotmesos.
L’espai de benvinguda educativa (EBE), que el Departament d’Educació de la Generalitat de Catalunya posarà en funcionament el curs 2008-2009 a Reus i Vic, com a proves pilots susceptibles de ser reformades, seran espais de suport i assessorament als nouvinguts i a les seves famílies abans de procedir a l’escolarització definitiva. L’objectiu és facilitar la incorporació de nous alumnes al sistema educatiu amb plenes garanties. Ni segrega ni margina en tant que els EBE són espais transitoris que busquen facilitar les eines necessàries per fer front amb garanties l’arribada a un centre convencional, evitant a més a més el goteig constant de nous estudiants a les aules que no pot ser assumit pels educadors i que posa en perill el manteniment de la qualitat.
La iniciativa impulsada pel conseller Maragall respon a una situació concreta. Catalunya ha augment un 17% la seva població en només deu anys i, tot i que no seria exacte atribuir aquest augment únicament i exclusiva a la immigració, és correcte atribuir-li un protagonisme important. Així, a Vic, la població immigrant representa el 24% del total, una xifra gens menyspreable i bastant superior a la mitjana de les ciutats catalanes.
Aquesta nova realitat també ha tingut els seus efectes en el sistema educatiu català. Durant el curs 2007-2008 Vic ha rebut 324 nous alumnes que s’han escolaritzat una vegada el curs educatiu ja havia començat; és a dir, el 5,24% dels alumnes que han conclòs el curs escolar a Vic no l’havia començat el mes de setembre. A aquesta xifra s’hi suma l’existència de 1636 alumnes amb necessitats educatives especials (NEE), fet que significa el 26,5% dels alumnes de tota la ciutat, i tot i que tampoc és correcte atribuir la totalitat d’aquesta xifra a la immigració, si que és cert que la xifra no pot ser explicada sense aquest fenomen.
Una nova realitat que exigeix la creació de nous mecanismes per garantir la disposició d’instruments d’integració, que permetin el manteniment i la millora de la qualitat del nostre sistema educatiu i que permetin als educadors disposar de mitjans per abordar correctament els reptes de la immigració. A Europa, el segle XXI no serà el segle en què es lluiti per la universalització de l’educació, és el segle de la lluita per la qualitat del sistema educatiu.
Els EBE no poden ni han de ser llegits com una mesura que fomenta la segregació escolar, la marginació per raó de raça, de llengua o religió, ni com la institucionalització d’un ensenyament de primera (centres tradicionals) i un ensenyament de segona (EBE), qui ho faci d’aquesta forma caurà en l’error i menysprearà els objectius i els efectes benefactors de la mesura. En contra de la segregació es proposa la igualtat d’oportunitats que l’EBE posarà a la disposició de l’alumne nouvingut i de la seva família. En contra de la marginació es lluitarà per la inclusió amb completa igualtat de tots els alumnes. En contra de la institucionalització de centres separats es proposa la millora de la qualitat d’un sistema educatiu competitiu i amb pretensions de futur. L’EBE no és un centre educatiu sinó un espai complementari al centre.
A Vic, la immigració no és un fet recent i el plantejament de solucions a les dificultats que genera no és un tema que no s’hagi afrontat. Ja a mitjans de la dècada de 1990 s’impulsà l’anomenat “Model Vic” que, a grans trets, pretenia la distribució equitativa dels alumnes amb necessitats educatives especials a tots els centres escolars de la ciutat evitant la concentració d’aquests estudiants i el conseqüent perill de generar guetos. En aquests moment, el consistori treballa per modernitzar i reimpulsar un model que, tot i els efectes col•laterals no desitjables, ha donat bons resultats i que ha sigut objecte de nombrosos estudis i referències. Vic sempre ha treballat, i en aquest camí ens mantenim, per la inclusió, la integració i la necessitat de gestionar aquestes noves realitats sense espai per a la demagògia o el politiqueig irresponsable.
Des de la nostra experiència, el debat generat al voltant dels efectes de la immigració ha de ser abordat amb el màxim rigor possible evitant caure en mitges veritats i simplificacions que únicament obstrueixen el vertader debat que, entre tots, ens permetrà trobar la millor fórmula per resoldre els nous reptes als quals estem sotmesos.
Treballem per a tota la ciutat
Ara fa pocs mesos, el plenari de l’Ajuntament de Vic va aprovar un extens i ambiciós Pla d’Inversions per aquesta legislatura que conté 120 accions potents i amb un muntant global que s’aproxima als doscents milions d’euros. Setmanes després, el mateix plenari va aprovar les inversions específiques per a l‘exercici 2008, les quals ja concretaven una part significativa d’aquest pla. Sense ser secundari, el més important de la qüestió no és la xifra global, sinó la quantitat i la significació de les operacions inversores que conté. El Pla d’Inversions aprovat significa un ambiciós i realista esforç per poder fer a Vic allò que la ciutat necessita. No és ni una carta als reis ni un exercici purament imaginatiu. Significa la concreció material d’un projecte polític compartit per part del govern de la ciutat, el qual ha esmerçat molts esforços per part de tots i cada un dels regidors que en formen part en conèixer la realitat de la ciutat i detectar les necessitats i aspiracions de la ciutadania. Un esforç, així mateix de convertir aquestes necessitats en projectes adequats i realistes per tal d’interessar a altres administracions perquè col•laboressin en el finançament d’aquests projectes. El projecte integral de remodelació i millora del centre històric era en aquest pla un dels de més envergadura i significació.
Satisfacció és, doncs, la paraula més encertada per definir el nostre estat d’ànim quan el dia 8 de juliol el Departament de Política Territorial i Obres Públiques de la Generalitat de Catalunya va oficialitzar que Vic estava inclosa en la convocatòria 2008 del Pla de Barris amb el projecte centrat en el Centre Històric i La Calla.
Aquest segon Pla de Barris preveu invertir prop de setze milions d’euros en la rehabilitació, portes en dintre, de la zona del casc antic i La Calla i en l’obertura i integració d’aquesta àrea a la resta de la ciutat a través de l’adequació de les Rambles i l’obertura de la ciutat al Mèder. I això, no només per fer-hi importants actuacions urbanístiques sinó també amb accions i programes socials i econòmics.
Estem satisfets perquè aquesta inclusió ens indica un seguit d’elements a tenir ben presents. En primer lloc, és un reconeixement explícit a la tasca que ve portant a terme l’Ajuntament tant en el desenvolupament del primer Pla de Barris com en l’execució de polítiques urbanístiques i socials. En segon lloc, és la confirmació definitiva d’un element ben palpable, el bon funcionament de l’equip de govern que ha unit esforços per fer que Vic aconsegueixi aquest segon Pla de Barris. I, en tercer lloc, l’empenta que significa aquest segon Pla de Barris de cara a implantar i fer efectiu el Pla d’Inversions d’aquesta legislatura i poder anar portant a terme totes les actuacions previstes.
Amb la inclusió de Vic en aquesta convocatòria dels plans de la Generalitat, podem afirmar que hem fet realitat i donat sortida a una part significativa de les inversions previstes. Malgrat que des d’alguns sectors se’ns va acusar de fer una carta als reis o de projectar fum, ara podem reiterar que l’ambició amb que es va fer el Pla d’Inversions era ben fonamentada. Una ambició que ens permetrà modernitzar la ciutat dotant-la de nous equipaments culturals, esportius, tecnològics, educatius i econòmics i de millorar-ne la qualitat urbana.
Els dos plans de barris visualitzen el treball de l’equip de govern. Un treball que esdevé global, per a tota la ciutat, tot perseguint una millora de la cohesió social, urbana i econòmica. Són realitats que comencen a prendre forma i no pas promeses de les que s’emporta el vent. L’encaix entre el primer i el segon Pla de Barris significarà l’actuació integral en un espai que abasta des de l’inici del Passeig de la Generalitat fins a la Plaça Major. Un seguit d’actuacions que no només inclouen mesures urbanístiques sinó equipaments i programes socials, econòmics i culturals.
Per la seva importància pressupostària, urbanística i social voldria destacar el canvi que suposarà per a la ciutat l’endegament del riu Mèder i la urbanització de les Rambles en tant que significarà l’obertura de la ciutat a un nou espai de lleure, la connexió entre el centre històric i els barris de La Calla, el Remei, l’Estadi i l’Horta Vermella. També s’han de ressaltar els quatre projectes socials que s’engegaran amb aquest pla de barris i que, amb més d’un milió d’euros, dotaran a la ciutat de nous instruments per lluitar en favor de la cohesió i l’inclusió social, amb mesures específiques per a la dinamització de la gent gran.
Saber el que es necessita, bons projectes, però també la capacitat de gestionar, la confiança que es genera i la credibilitat assolida han fet possible establir una bona sintonia d’aquest equip de govern amb la Generalitat de Catalunya i la implicació d’aquesta en els projectes que se li plantegen per a Vic.
Satisfacció és, doncs, la paraula més encertada per definir el nostre estat d’ànim quan el dia 8 de juliol el Departament de Política Territorial i Obres Públiques de la Generalitat de Catalunya va oficialitzar que Vic estava inclosa en la convocatòria 2008 del Pla de Barris amb el projecte centrat en el Centre Històric i La Calla.
Aquest segon Pla de Barris preveu invertir prop de setze milions d’euros en la rehabilitació, portes en dintre, de la zona del casc antic i La Calla i en l’obertura i integració d’aquesta àrea a la resta de la ciutat a través de l’adequació de les Rambles i l’obertura de la ciutat al Mèder. I això, no només per fer-hi importants actuacions urbanístiques sinó també amb accions i programes socials i econòmics.
Estem satisfets perquè aquesta inclusió ens indica un seguit d’elements a tenir ben presents. En primer lloc, és un reconeixement explícit a la tasca que ve portant a terme l’Ajuntament tant en el desenvolupament del primer Pla de Barris com en l’execució de polítiques urbanístiques i socials. En segon lloc, és la confirmació definitiva d’un element ben palpable, el bon funcionament de l’equip de govern que ha unit esforços per fer que Vic aconsegueixi aquest segon Pla de Barris. I, en tercer lloc, l’empenta que significa aquest segon Pla de Barris de cara a implantar i fer efectiu el Pla d’Inversions d’aquesta legislatura i poder anar portant a terme totes les actuacions previstes.
Amb la inclusió de Vic en aquesta convocatòria dels plans de la Generalitat, podem afirmar que hem fet realitat i donat sortida a una part significativa de les inversions previstes. Malgrat que des d’alguns sectors se’ns va acusar de fer una carta als reis o de projectar fum, ara podem reiterar que l’ambició amb que es va fer el Pla d’Inversions era ben fonamentada. Una ambició que ens permetrà modernitzar la ciutat dotant-la de nous equipaments culturals, esportius, tecnològics, educatius i econòmics i de millorar-ne la qualitat urbana.
Els dos plans de barris visualitzen el treball de l’equip de govern. Un treball que esdevé global, per a tota la ciutat, tot perseguint una millora de la cohesió social, urbana i econòmica. Són realitats que comencen a prendre forma i no pas promeses de les que s’emporta el vent. L’encaix entre el primer i el segon Pla de Barris significarà l’actuació integral en un espai que abasta des de l’inici del Passeig de la Generalitat fins a la Plaça Major. Un seguit d’actuacions que no només inclouen mesures urbanístiques sinó equipaments i programes socials, econòmics i culturals.
Per la seva importància pressupostària, urbanística i social voldria destacar el canvi que suposarà per a la ciutat l’endegament del riu Mèder i la urbanització de les Rambles en tant que significarà l’obertura de la ciutat a un nou espai de lleure, la connexió entre el centre històric i els barris de La Calla, el Remei, l’Estadi i l’Horta Vermella. També s’han de ressaltar els quatre projectes socials que s’engegaran amb aquest pla de barris i que, amb més d’un milió d’euros, dotaran a la ciutat de nous instruments per lluitar en favor de la cohesió i l’inclusió social, amb mesures específiques per a la dinamització de la gent gran.
Saber el que es necessita, bons projectes, però també la capacitat de gestionar, la confiança que es genera i la credibilitat assolida han fet possible establir una bona sintonia d’aquest equip de govern amb la Generalitat de Catalunya i la implicació d’aquesta en els projectes que se li plantegen per a Vic.
06/03/08
Burla a la democràcia
Els que no han participat mai de la cultura democràtica i que, per descomptat, no van lluitar mai per fer-la possible al nostre país, sinó ans el contrari, acostumen a respectar-la poc i a comportar-se fora de les actituds i les formes que li són inherents. Algú va escriure fa temps que la grandesa de la democràcia rau en que deixa expressar-se a aquells que no hi creuen i que fins i tot la combaten.
Ridiculitzar una institució com un plenari municipal, des de dins, no és admissible i ens dol profundament a aquells que creiem que el respecte a les institucions és un element cabdal de la convivència. Hi ha qui, però, el que pretén es acabar amb la convivència i no pas, precisament, el reforçar-la.
Els plenaris de l’Ajuntament de Vic s’han convertit en un espectacle lamentable on a més d’insults i desqualificacions personals inacceptables es practica l’obstruccionisme deliberat d’allargar-los fins al ridícul amb l’únic objectiu i propòsit de mantenir l’equip de govern assegut un nombre d’hores irracional a les seves cadires. No és pas que els interessi un gran i intens debat polític sobre temes crucials, o que s’intervingui amb criteri en relació als punts de l’ordre del dia que cal afrontar i sobre els quals el més habitual és que no tinguin opinió. S’utilitza de manera perversa el mecanisme de les mocions o bé dels precs i preguntes per formular-hi multitud de peticions, que no és el lloc que correspon de fer-ho i així allargar el plenari cinc, sis o set hores, fins al paroxisme.
Els plenaris municipals tenen una funció ben clara. Aprovar o no les propostes que hi presenta l’equip de govern, amb el debat necessari, i alhora un mecanisme de control de l’Oposició cap al Govern. El sentit comú indica que hi ha temes que es poden i s’han de plantejar i resoldre en altres instàncies (comissions informatives) i que cal deixar al plenari els temes majors, de més calat, per tal de que tot plegat sigui funcional i la seva durada tingui a veure amb l’esforç que el sentit comú diu que podem exigir a les persones i la seva capacitat de concentració.
No deixa de ser ben eloqüent, que aquesta pretesa oposició no plantegi gairebé res en els comissions informatives i, en canvi, ho deixi tot per a representar, fora de lloc i de tota proporció, en els plenaris amb l’objectiu de fer “espectacle” davant dels mitjans de comunicació. Com que no es tenen arguments i del què es parla és el de menys, el contingut acostuma a ser la lectura d’un plec de fulls baixats a tal efecte d’Internet o bé un cortar i pegar de documents del mateix ajuntament. Si realment es volés fer debat sobre temes significatius no caldria recórrer sempre llegir papers, de manera més o menys intel•ligible, fins i tot en els torns de contrarèplica.
Tot aquest despropòsit en que ha caigut una bona part de l’oposició en el consistori vigatà, va acompanyada de comentaris continuats i desafortunats, i amb to burleta, sobre la quantitat d’hores que ens esperen encara de sessió o amenaces en que els propers encara els allargaran mes, tot donant a entendre que el plenari dona una patent de cors no pas per debatre o controlar l’equip de govern, com correspondria, sinó per tal de fotre’ls personalment tot utilitzant de manera perversa i barroera els mecanismes institucionals de l’ajuntament.
Tot plegat ben grotesc. Ni tan sols “l’espectacle” destinat als mitjans funciona com a tal. Quant es fan vint operetes seguides amb les mocions i cinquanta més amb els precs i preguntes és evident que s’acaben per neutralitzar informativament parlant. És força obvi, que el què els preocupa no és pas la ciutat ni els seus ciutadans. És la pitjor versió possible de la política, interpretada per gent que l’únic punt de referència que tenen és el totalitarisme i les idees comunicatives de Joseph Goebbels.
Sorprenent és també que algun grup de l’oposició que prové d’altres cultures polítiques, en nom del despit, s’hi hagi sumat, i hagi caigut en el mateix error tot fent de col•laborador necessari tot concertant-se amb els inductors d’aquesta estratègia desaforada. Ara no valen els falsos laments, i encara menys fer acusacions de responsabilitat en aquest desori a l’equip de govern. Quan se’ls ha demanat cordura han apel•lat a l’exercici de la seva llibertat. No val, tampoc, voler confondre a l’opinió pública tot convertint les víctimes en botxins.
Des del punt de vista pràctic, és evident que el Reglament Orgànic Municipal(ROM) que l’equip de govern sotmetrà properament a l’aprovació del plenari haurà de servir per posar raó i límit a les actituds i actuacions grotesques i antidemocràtiques que entorpeixen el bon funcionament de les institucions.
Personalment, em continua preocupant un tema que vaig plantejar públicament molt abans de les darreres eleccions municipals, i és el de la minva de la qualitat democràtica a la nostra ciutat. És per reflexionar sobre el perquè s’accepten amb massa naturalitat actituds, comportaments i declaracions que serien inacceptables i clarament rebutjades en altres llocs i ho eren en altres moments a Vic mateix. I em preocupa com algunes maneres i alguns plantejaments inacceptables acaben per contaminar a gent en altres moments prou raonable. El futur de Vic depèn de moltes coses, però entre altres, i no pas la menys important, de la salut democràtica de la ciutat
Ridiculitzar una institució com un plenari municipal, des de dins, no és admissible i ens dol profundament a aquells que creiem que el respecte a les institucions és un element cabdal de la convivència. Hi ha qui, però, el que pretén es acabar amb la convivència i no pas, precisament, el reforçar-la.
Els plenaris de l’Ajuntament de Vic s’han convertit en un espectacle lamentable on a més d’insults i desqualificacions personals inacceptables es practica l’obstruccionisme deliberat d’allargar-los fins al ridícul amb l’únic objectiu i propòsit de mantenir l’equip de govern assegut un nombre d’hores irracional a les seves cadires. No és pas que els interessi un gran i intens debat polític sobre temes crucials, o que s’intervingui amb criteri en relació als punts de l’ordre del dia que cal afrontar i sobre els quals el més habitual és que no tinguin opinió. S’utilitza de manera perversa el mecanisme de les mocions o bé dels precs i preguntes per formular-hi multitud de peticions, que no és el lloc que correspon de fer-ho i així allargar el plenari cinc, sis o set hores, fins al paroxisme.
Els plenaris municipals tenen una funció ben clara. Aprovar o no les propostes que hi presenta l’equip de govern, amb el debat necessari, i alhora un mecanisme de control de l’Oposició cap al Govern. El sentit comú indica que hi ha temes que es poden i s’han de plantejar i resoldre en altres instàncies (comissions informatives) i que cal deixar al plenari els temes majors, de més calat, per tal de que tot plegat sigui funcional i la seva durada tingui a veure amb l’esforç que el sentit comú diu que podem exigir a les persones i la seva capacitat de concentració.
No deixa de ser ben eloqüent, que aquesta pretesa oposició no plantegi gairebé res en els comissions informatives i, en canvi, ho deixi tot per a representar, fora de lloc i de tota proporció, en els plenaris amb l’objectiu de fer “espectacle” davant dels mitjans de comunicació. Com que no es tenen arguments i del què es parla és el de menys, el contingut acostuma a ser la lectura d’un plec de fulls baixats a tal efecte d’Internet o bé un cortar i pegar de documents del mateix ajuntament. Si realment es volés fer debat sobre temes significatius no caldria recórrer sempre llegir papers, de manera més o menys intel•ligible, fins i tot en els torns de contrarèplica.
Tot aquest despropòsit en que ha caigut una bona part de l’oposició en el consistori vigatà, va acompanyada de comentaris continuats i desafortunats, i amb to burleta, sobre la quantitat d’hores que ens esperen encara de sessió o amenaces en que els propers encara els allargaran mes, tot donant a entendre que el plenari dona una patent de cors no pas per debatre o controlar l’equip de govern, com correspondria, sinó per tal de fotre’ls personalment tot utilitzant de manera perversa i barroera els mecanismes institucionals de l’ajuntament.
Tot plegat ben grotesc. Ni tan sols “l’espectacle” destinat als mitjans funciona com a tal. Quant es fan vint operetes seguides amb les mocions i cinquanta més amb els precs i preguntes és evident que s’acaben per neutralitzar informativament parlant. És força obvi, que el què els preocupa no és pas la ciutat ni els seus ciutadans. És la pitjor versió possible de la política, interpretada per gent que l’únic punt de referència que tenen és el totalitarisme i les idees comunicatives de Joseph Goebbels.
Sorprenent és també que algun grup de l’oposició que prové d’altres cultures polítiques, en nom del despit, s’hi hagi sumat, i hagi caigut en el mateix error tot fent de col•laborador necessari tot concertant-se amb els inductors d’aquesta estratègia desaforada. Ara no valen els falsos laments, i encara menys fer acusacions de responsabilitat en aquest desori a l’equip de govern. Quan se’ls ha demanat cordura han apel•lat a l’exercici de la seva llibertat. No val, tampoc, voler confondre a l’opinió pública tot convertint les víctimes en botxins.
Des del punt de vista pràctic, és evident que el Reglament Orgànic Municipal(ROM) que l’equip de govern sotmetrà properament a l’aprovació del plenari haurà de servir per posar raó i límit a les actituds i actuacions grotesques i antidemocràtiques que entorpeixen el bon funcionament de les institucions.
Personalment, em continua preocupant un tema que vaig plantejar públicament molt abans de les darreres eleccions municipals, i és el de la minva de la qualitat democràtica a la nostra ciutat. És per reflexionar sobre el perquè s’accepten amb massa naturalitat actituds, comportaments i declaracions que serien inacceptables i clarament rebutjades en altres llocs i ho eren en altres moments a Vic mateix. I em preocupa com algunes maneres i alguns plantejaments inacceptables acaben per contaminar a gent en altres moments prou raonable. El futur de Vic depèn de moltes coses, però entre altres, i no pas la menys important, de la salut democràtica de la ciutat
08/10/07
Cent dies de Govern a Vic
Amb un acte a la Sala de la Columna, el passat divendres vàrem presentar les prioritats de govern per aquesta legislatura i vàrem renovar un públicament un pacte necessari per a la ciutat. Aquest és el text de la meva intervenció:
Benvolguts companys de consistori, benvolguts conciutadans,
Cent dies són una referència simbòlica, una xifra, perquè un nou Govern pugui haver-se fet amb les regnes d’una situació heretada, haver dissenyat les seves prioritats i haver portat a terme les primeres actuacions. Data doncs per fer un primer balanç però, sobretot, una bona excusa per poder explicitar els grans eixos i les grans actuacions de la legislatura. Ocasió, també, per renovar un comprimís polític fonamentat en el desig d’impulsar un ambiciós programa de govern per Vic, que afronti les necessitats i els reptes que la ciutat té plantejats.
I encara que sigui breument, dels fonaments d’aquest acord de Govern és del que els voldria parlar.
Aquest és i ha estat un pacte de govern basat en un programa d’actuació, en la elaboració d’un projecte compartit respecte al que Vic és, necessita i volem que sigui en el futur. Un programa basat en el coneixement profund de la ciutat i conscients de les preocupacions i dificultats que ens fan arribar els seus ciutadans.
Un acord fet des de la grandesa política de prioritzar els interessos de Vic i dels seus ciutadans, i no pas els dels partits polítics. L’hora de la política amb majúscules.
Un acord en el que focalitzem tot allò que compartim, que és molt, en lloc de regirar entre el poc que ens pugui separar.
Un acord fet des de la diversitat, sense cap intenció de limitar una pluralitat necessària i enriquidora, però amb uns objectius compartits de manera àmplia i sòlida.
Un acord fet des de la convicció de que els reptes i necessitats de la ciutat s’havien d’afrontar des del pacte, des de la suma, des del consens.
Un acord postelectoral i de govern fonamentat en un comportament, crec que força exemplar, dels grups que en formem part durant una campanya electoral en que varem prioritzar els aspectes propositius i programàtics més que no pas les picabaralles estèrils, mantenint sempre una actitud de respecte dels uns amb els altres. Com ha, o hauria, de ser!
Crec que per arribar a l’acord de govern no hem hagut de fer cap de nosaltres grans sacrificis, potser alguns de petits, perquè tots hem estat conscients que és molt més el què ens uneix que no el què ens separa. Quant pensem en Vic, en els seus ciutadans, en les seves necessitats, coincidim en moltes coses. Els projectes previs, amb èmfasis diferenciats, més que confrontats podien ser i són complementaris.
Crèiem, i creiem encara, que en les circumstàncies actuals de Vic, el Govern que es necessitava no havia de ser fort només aritmèticament, amb una sòlida majoria, sinó i molt especialment havia de conformar-se un Govern fort políticament, on hi fossin presents, amb la correlació que els pertoca, els principals grups polítics de la ciutat que al capdavall ho són a nivell de país. Fer front a les necessitats de Vic en equipaments i serveis, en seguretat, en atenció a les persones i assegurar la convivència i cohesió social requeria i requereix de majories polítiques consistents.
Es necessitava, també, d’aplegar aquells plantejaments polítics amb accentuat sentit de la responsabilitat, amb visió pragmàtica i institucional, amb sentit de ciutat. La unió d’aquells que no entenem la política com un escenari de confrontació contínua, sinó com el terreny de joc en el que respondre als anhels i aspiracions dels ciutadans, de tots els ciutadans.
Compartim tots nosaltres ideals de llibertat, de democràcia, de tolerància i de convivència. Afrontem les necessitats i reptes de la ciutat amb realisme, però amb exigència i ambició per Vic, molta ambició per Vic.
Volem una ciutat cohesionada socialment, volem un Vic relligat des del punt de vista urbanístic i dels seus barris. Volem aconseguir que a Vic tots els seus ciutadans tinguin els mateixos serveis, les mateixes prestacions i les mateixes oportunitats. Volem que els vigatans estiguin orgullosos de la seva ciutat, un orgull fonamentat en el que Vic és i ha estat, però sobretot amb el què pot arribar a ser.
Sabem el què volem i creiem interpretar bé el que Vic necessita.
No pretenem ser millors que els que ens han precedit, però estem obligats a portar més enllà, assolir nous horitzons, la ciutat que hem heretat.
Som més remant en la mateixa direcció i creiem fermament que, en aquest moment, Vic necessita de l’esforç dels grups polítics que formem part d’aquest Govern, que hi aportem les nostres idees, les nostres capacitats, els nostres esforços i, perquè no dir-ho, les nostres lligams, relacions i capacitat d’incidència en altres nivells d’administració.
Tots plegats, compartim l’estima i la preocupació per Vic. Hem assumit que Vic es troba en un moment crucial, que s’està jugant el seu futur, el que serà en els propers anys. Això requereix de plantejaments clars respecte al que necessitem i respecte al que volem i podem ser en el futur. Es necessiten inversions, però també decisions polítiques sense complexos. Faríem un flac favor als vigatans si ens assentéssim a veure passar els esdeveniments des de la comoditat del “qui dia passa, any empeny”.
Tenim més oportunitats i possibilitats que no pas problemes, però és evident que planen sobre la ciutat algunes dificultats i algunes amenaces.
Per això, aquest pacte i aquest programa de Govern que hem fet i que a dia d’avui ja se’n entreveuen alguns dels aspectes principals, les seves prioritats.
Es tracta de potenciar i canalitzar el dinamisme i les capacitats de la ciutat, tot promovent l’activitat econòmica, gestionant adequadament el creixement urbanístic, dotant Vic de les infraestructures i equipaments de qualitat que requereix, proporcionant serveis i seguretat a les persones, tot evitant fractures socials i urbanes, assegurant la convivència, i mantenint la nostra personalitat com a ciutat.
Per assolir tot això, hem fet i tirem endavant l’acord i el programa de Govern. Però necessitem del suport, treball, protagonisme i complicitat de la societat civil. Sols no podrem fer-ho. Una ciutat és, al capdavall, el que la seva gent vol que sigui, la suma dels esforços de tots.
Nosaltres creiem en Vic, tenim una fe immensa en Vic i en els vigatans.
Estem convençuts que el bé de la ciutat es mereix que ens hi dediquem intensament i de manera generosa. Els esforços que haguem fet els grups polítics per assolir aquest acord i aquest programa que Vic necessita i demandava crec que són insignificants, irrellevants, al costat dels resultats que reportarà.
Vic s’ho val!
Benvolguts companys de consistori, benvolguts conciutadans,
Cent dies són una referència simbòlica, una xifra, perquè un nou Govern pugui haver-se fet amb les regnes d’una situació heretada, haver dissenyat les seves prioritats i haver portat a terme les primeres actuacions. Data doncs per fer un primer balanç però, sobretot, una bona excusa per poder explicitar els grans eixos i les grans actuacions de la legislatura. Ocasió, també, per renovar un comprimís polític fonamentat en el desig d’impulsar un ambiciós programa de govern per Vic, que afronti les necessitats i els reptes que la ciutat té plantejats.
I encara que sigui breument, dels fonaments d’aquest acord de Govern és del que els voldria parlar.
Aquest és i ha estat un pacte de govern basat en un programa d’actuació, en la elaboració d’un projecte compartit respecte al que Vic és, necessita i volem que sigui en el futur. Un programa basat en el coneixement profund de la ciutat i conscients de les preocupacions i dificultats que ens fan arribar els seus ciutadans.
Un acord fet des de la grandesa política de prioritzar els interessos de Vic i dels seus ciutadans, i no pas els dels partits polítics. L’hora de la política amb majúscules.
Un acord en el que focalitzem tot allò que compartim, que és molt, en lloc de regirar entre el poc que ens pugui separar.
Un acord fet des de la diversitat, sense cap intenció de limitar una pluralitat necessària i enriquidora, però amb uns objectius compartits de manera àmplia i sòlida.
Un acord fet des de la convicció de que els reptes i necessitats de la ciutat s’havien d’afrontar des del pacte, des de la suma, des del consens.
Un acord postelectoral i de govern fonamentat en un comportament, crec que força exemplar, dels grups que en formem part durant una campanya electoral en que varem prioritzar els aspectes propositius i programàtics més que no pas les picabaralles estèrils, mantenint sempre una actitud de respecte dels uns amb els altres. Com ha, o hauria, de ser!
Crec que per arribar a l’acord de govern no hem hagut de fer cap de nosaltres grans sacrificis, potser alguns de petits, perquè tots hem estat conscients que és molt més el què ens uneix que no el què ens separa. Quant pensem en Vic, en els seus ciutadans, en les seves necessitats, coincidim en moltes coses. Els projectes previs, amb èmfasis diferenciats, més que confrontats podien ser i són complementaris.
Crèiem, i creiem encara, que en les circumstàncies actuals de Vic, el Govern que es necessitava no havia de ser fort només aritmèticament, amb una sòlida majoria, sinó i molt especialment havia de conformar-se un Govern fort políticament, on hi fossin presents, amb la correlació que els pertoca, els principals grups polítics de la ciutat que al capdavall ho són a nivell de país. Fer front a les necessitats de Vic en equipaments i serveis, en seguretat, en atenció a les persones i assegurar la convivència i cohesió social requeria i requereix de majories polítiques consistents.
Es necessitava, també, d’aplegar aquells plantejaments polítics amb accentuat sentit de la responsabilitat, amb visió pragmàtica i institucional, amb sentit de ciutat. La unió d’aquells que no entenem la política com un escenari de confrontació contínua, sinó com el terreny de joc en el que respondre als anhels i aspiracions dels ciutadans, de tots els ciutadans.
Compartim tots nosaltres ideals de llibertat, de democràcia, de tolerància i de convivència. Afrontem les necessitats i reptes de la ciutat amb realisme, però amb exigència i ambició per Vic, molta ambició per Vic.
Volem una ciutat cohesionada socialment, volem un Vic relligat des del punt de vista urbanístic i dels seus barris. Volem aconseguir que a Vic tots els seus ciutadans tinguin els mateixos serveis, les mateixes prestacions i les mateixes oportunitats. Volem que els vigatans estiguin orgullosos de la seva ciutat, un orgull fonamentat en el que Vic és i ha estat, però sobretot amb el què pot arribar a ser.
Sabem el què volem i creiem interpretar bé el que Vic necessita.
No pretenem ser millors que els que ens han precedit, però estem obligats a portar més enllà, assolir nous horitzons, la ciutat que hem heretat.
Som més remant en la mateixa direcció i creiem fermament que, en aquest moment, Vic necessita de l’esforç dels grups polítics que formem part d’aquest Govern, que hi aportem les nostres idees, les nostres capacitats, els nostres esforços i, perquè no dir-ho, les nostres lligams, relacions i capacitat d’incidència en altres nivells d’administració.
Tots plegats, compartim l’estima i la preocupació per Vic. Hem assumit que Vic es troba en un moment crucial, que s’està jugant el seu futur, el que serà en els propers anys. Això requereix de plantejaments clars respecte al que necessitem i respecte al que volem i podem ser en el futur. Es necessiten inversions, però també decisions polítiques sense complexos. Faríem un flac favor als vigatans si ens assentéssim a veure passar els esdeveniments des de la comoditat del “qui dia passa, any empeny”.
Tenim més oportunitats i possibilitats que no pas problemes, però és evident que planen sobre la ciutat algunes dificultats i algunes amenaces.
Per això, aquest pacte i aquest programa de Govern que hem fet i que a dia d’avui ja se’n entreveuen alguns dels aspectes principals, les seves prioritats.
Es tracta de potenciar i canalitzar el dinamisme i les capacitats de la ciutat, tot promovent l’activitat econòmica, gestionant adequadament el creixement urbanístic, dotant Vic de les infraestructures i equipaments de qualitat que requereix, proporcionant serveis i seguretat a les persones, tot evitant fractures socials i urbanes, assegurant la convivència, i mantenint la nostra personalitat com a ciutat.
Per assolir tot això, hem fet i tirem endavant l’acord i el programa de Govern. Però necessitem del suport, treball, protagonisme i complicitat de la societat civil. Sols no podrem fer-ho. Una ciutat és, al capdavall, el que la seva gent vol que sigui, la suma dels esforços de tots.
Nosaltres creiem en Vic, tenim una fe immensa en Vic i en els vigatans.
Estem convençuts que el bé de la ciutat es mereix que ens hi dediquem intensament i de manera generosa. Els esforços que haguem fet els grups polítics per assolir aquest acord i aquest programa que Vic necessita i demandava crec que són insignificants, irrellevants, al costat dels resultats que reportarà.
Vic s’ho val!
29/08/07
Nou curs, noves reflexions
Encarem el nou curs polític amb la voluntat de deixar anar sobre aquest blog les reflexions que inexorablement la pràctica política i la observació de la realitat ens aniran generant.
Després de mesos de no fer noves entrades en aquesta pàgina, em veig ara amb les ganes i la necessitat de comentar de nou sobre qüestions d’actualitat. Escriure és una activitat que ajuda a ordenar les idees i una manera immillorable de comunicar-se, però una campanya electoral té les seves pròpies dinàmiques, els seus mitjans i la seva lògica alhora de fer-ho. Els avatars posteriors a les eleccions, amb negociacions, pactes, acords i constitucions de cartipassos vaig creure que era un moment més per a l’acció que no pas per a la reflexió o els comentaris públics. Ara, acabant-se el parèntesi estiuenc en el que res no s’atura però quan la dinàmica de les coses és més aviat somorta, crec que és un bon moment per reiniciar aquesta pàgina.
Sobre les eleccions
Ja s’ha escrit molt sobre els resultats electorals de Vic. Tot i que a pilota passada tothom és savi, crec que la dimensió d’alguns fenòmens va resultar una sorpresa per tothom. I ho dic jo, que havia alertat durant quatre anys sobre els perills tant de la inacció en relació a alguns temes i alguns barris com els efectes perversos que acabarien per tenir alguns pactes polítics fets de manera maldestre i encoberta. Si bé érem conscients d’alguns malestars no crèiem que això donés un com a resultats uns transvasaments de vots com els que es varen produir. Haver encapçalat la candidatura que va rebre la clatellada més suau no em satisfà. Entenc el toc d’alerta que ens fa l’electorat, però crec que en aquestes dinàmiques s’acaba fent pagar els justos pels pecadors.
Sobre els pactes
Crec que el mosaic polític resultant de les eleccions demanava, com a mínim, un acord polític entre les dues grans forces (CiU/PSC). Aquest pacte és el resultat de prioritzar la ciutat per davant d’interessos particulars, d’entendre que la política, tan plena de misèries, té moments en que s’ha d’afrontar amb grandesa tot pensant amb el futur i amb el que ens demanen els nostres conciutadans. Un acord d’aquestes característiques, per inèdit i transcendent, ha generat molt soroll en forma d’opinions, pressions i demostracions d’interessos contraposats durant la seva configuració. Més enllà d’anècdotes, crec que és un molt bon acord per la ciutat, tant pel que significa com pels seus continguts programàtics de govern. Encara que en els detalls, almenys de manera inicial, hi pugui haver algun desajustament per falta de cultura de coalició, entenc que l’ambició en els plantejaments acabarà per justificar-lo de manera més que sobrada. Des del PSC no varem dubtar, ni ho fem, que aquest era el camí a seguir pel bé dels ciutadans de Vic. Ho veurem i en parlarem.
El soroll de les plataformes
Si fins ara el recurs a les plataformes ciutadanes estava més aviat situat a la part més extrema de les esquerres per tal de servir de mitjà per defensar qüestions urbanístiques, mediambientals i territorials, ara sembla que és recurs reiteratiu de sectors del catalanisme més sobiranista i/o independentista de cara anar prenent posicions en vistes a després de les eleccions generals que, crec, el moment en que algunes estratègies polítiques es ressituaran i quan previsiblement saltin algunes espurnes que poden modificar de manera més o menys substancial el mapa polític i institucional català. Amb el respecte degut, sento plantejaments que volen presentar-se coma nous i amb sonen d’allò més vell, cantarelles que pretenen ser plantejaments profunds i que cauen dels dits pel seu simplisme i maniqueisme. El debat identitari crec que, almenys hores d’ara, és lluny dels interessos i preocupacions de la majoria dels ciutadans els quals esperen de la política resposta als problemes que tenen plantejats a nivell molt més pràctic i quotidià. Hi ha qui creu que la política que resol problemes i mira de proporcionar majors nivells de benestar als administrats és merament gestió i està faltada de grandesa. Sincerament, crec que la majoria de la gent està (i estem) cansats de proclames, de gestos històrics i de fronts nacionals. No necessitem redemptors, si no bons polítics.
18/05/07
Municipals 2007
Com sabeu acabem d'encetar la segona setmana de campanya electoral i a Vic l'activitat és constant i intensa, però també ho és a tot Catalunya.
A través d'aquest banner linkable podreu accedir a la web http://www.municipals2007.cat on trobareu informació diversa sobre l'activitat del PSC a tot el territori.
A través d'aquest banner linkable podreu accedir a la web http://www.municipals2007.cat on trobareu informació diversa sobre l'activitat del PSC a tot el territori.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)
