Les Eleccions al Congrés dels Diputats i al Senat
La presència d'un grup parlamentari fort a Madrid, per tal de defensar els interessos nacionals de Catalunya des d'una òptica genuïnament catalana i no sucursalista, ha estat sempre la base dels programes de CiU a les eleccions al Congrés dels Diputats i al Senat.
Les primeres eleccions celebrades després de la dictadura, l'any 1977, situaren el Pacte Democràtic per Catalunya en tercer lloc entre les forces polítiques catalanes, amb 11 diputats i 2 senadors. L'any 1979 és el de l'estrena de la coalició electoral formada per CDC i UDC, Convergència i Unió, que obté 8 diputats i 1 senador.
A les eleccions de l'any 1982, Miquel Roca encapçala per primera vegada la llista de CiU al Congrés dels Diputats. La coalició obté 12 diputats i 7 senadors, i dobla els resultats precedents.
En les eleccions del 1986, sota l'eslògan "Un aire nou al Govern", la coalició torna a augmentar la seva representació, obté 18 diputats i 8 senadors, als quals s'han d'afegir els 3 senadors que obté per designació del Parlament de Catalunya.
L'any 1989, CiU es presenta amb un programa a favor de la modernització de l'Estat i de defensa dels interessos nacionals de Catalunya. Ramon Trias Fargas va morir durant la campanya, en el transcurs d'un acte electoral. CiU obtingué 18 diputats i 10 senadors, més 2 per designació del Parlament de Catalunya, i es convertí en la tercera força parlamentària a l'Estat.
Les eleccions generals celebrades l'any 1993 van suposar la definició de CiU com a força decisiva en la política de l'Estat, amb 17 diputats i 10 senadors, que juntament amb els 5 designats pel Parlament català, sumen un total de 15 senadors, i fan que esdevingui la primera força parlamentària de Catalunya en nombre de diputats.
A les eleccions a les Corts de l'Estat celebrades el 3 de març de 1996 encapçalades per Joaquim Molins van estar marcades per un clima d'extrema bipolarització entre els dos grans partits de l'Estat, han donat 16 diputats i 8 senadors a la coalició, més 3 de designació directa pel Parlament. CiU manté d'aquesta manera una posició clau en el mapa polític espanyol.
A les eleccions a Corts de l'Estat del 12 de març del 2000 que va encapçalar Xavier Trias, CiU esdevé la tercera força política a l'Estat espanyol obtenint 15 diputats i 8 senadors per elecció directa i 3 per designació del Parlament de Catalunya. Malgrat aquest bon resultat electoral per CiU, la coalició deixa de ser decisiva en la política de l'Estat ja que el Partit Popular obté majoria absoluta.
El diumenge 14 de març de 2004 tenen lloc unes eleccions a Corts de l'Estat marcades per un clima de gran crispació, després dels atemptats perpetrats el dijous 11 de març a Madrid, en què moren 200 persones i més de 1.400 resulten ferides, i després d'una jornada de reflexió marcada per les manifestacions i concentracions espontànies a diverses ciutats de l'Estat i de Catalunya i davant de seus del Partit Popular. La federació de Convergència i Unió encapçalada en aquestes eleccions per Josep A. Duran i Lleida es manté com a tercera força política a l'Estat espanyol. Obté 10 escons al Congrés dels Diputats, 6 per les comarques de Barcelona, 2 per les gironines, 1 i per Tarragona i 1 per les comarques de Lleida. Aquests resultats li otorguen, de nou, la condició de força decisiva davant la pèrdua de majoria absoluta i del govern del Partit Popular, que obté 148 escons davant els 164 del PSOE de José Luis Rodríguez Zapatero. Al Senat, CiU obté 4 senadors per votació i dos més designats pel Parlament català.
|
