Discurs fet com a portaveu en el Ple de constitució d'avui a l'Ajuntament d'Amposta

Bon dia a tothom

En primer lloc vull felicitar al partit polític guanyador de les darreres eleccions municipals, Convergència i Unió, que ha revalidat la confiança majoritària de la gent que va exercir el seu dret a vot el passat 22 de maig i al seu cap de llista, Manel Ferré, que ocuparà el càrrec d’alcalde de la ciutat durant els propers quatre anys.

Aquest serà un mandat difícil, on el context de crisi econòmica condicionarà bona part de l’acció de govern, especialment en la capacitat recaptatòria que continuarà molt disminuïda respecte al que estàvem acostumats i, de retruc, en l’acció inversora de l’ajuntament que quedarà també inevitablement molt limitada.

Per aquesta situació d’excepcionalitat social i econòmica és que li oferim la nostra més sincera i lleial col•laboració, i un primer gest, com ha pogut comprovar fa uns moments ha estat l’abstenció en la votació. Accepti sense malfiances aquest col•laboració desinteressada que li oferim des del nostre grup municipal i la dels nostres tres regidors, un dels quals com vostè sap, és a la vegada diputada al Congrés i membre del grup parlamentari que dóna suport al Govern de l’Estat. Hem d’aprofitar tots els actius disponibles en benefici de la ciutat i de la seva recuperació econòmica.

En aquests moments de dificultats, des de les institucions hem de donar exemple d’austeritat i rigor, de la mateixa manera que ho estan fent moltes famílies ampostines, que apuren fins al darrer euro de les seves economies domèstiques per arribar a final de mes.

Tots coincidim en que cal prioritzar recursos en aquelles àrees municipals que poden contribuir a dinamitzar l'economia del nostre municipi i a generar llocs de treball. La creació d’una àrea específica municipal dedicada al món de l’empresa i la indústria, i que hem escoltat per part seua recentment, entenem que pot anar en aquesta línea si serveix per mobilitzar els recursos necessaris per assolir els fins perseguits i es dediquen a donar suport a les empreses que operen al municipi i a la captació de noves indústries que es puguin interessar pel nostre sòl industrial i la nostra privilegiada ubicació geogràfica. Des d’un ajuntament com el nostre hi ha moltes línies d’acció a diferents nivells, que per separat podrien semblar modestes, però que sumades, i amb una visió estratègica de conjunt, poden ajudar de forma determinant a aquest objectiu.

I també continuar amb l’impuls decidit de projecte de ciutat en el que tots els grups polítics amb presència municipal fins ara hem estat d’acord, em refereixo a l’aposta decidida per la música i l'esport, dos trets que ens donen identitat pròpia respecte a altres ciutats de dimensions similars de Catalunya

En un altre ordre de coses, hem de ser conscients que vivim uns temps complicats. No només des del punt de vista econòmic, sinó també social, on amplis sectors de la població qüestionen obertament el sentit de moltes institucions públiques i la dels seus representants. El sistema polític està més que mai en el punt de mira de les crítiques i se'l fa corresponsable, junt amb els representants de les entitats financeres, de les situacions personals delicades i sovint desesperades de molta gent i de la falta d’expectatives laborals dels nostres joves. Aquesta percepció és la que estan alimentant en les darreres setmanes les manifestacions de les places de les principals ciutats del nostre Estat, on es demana més democràcia i una millora dels processos de participació ciutadana en les decisions que en aquests moments recauen en mans de molt pocs.

Molts pensem que la nostra democràcia pot millorar, per això ens vam implicar en un partit polític, per intentar millorar el sistema des de dins. Si més gent ho fes, de la que ja ho està fent, les coses evolucionarien més ràpid … Es difícil i complex, cal reconèixer-ho, però és la via més eficaç i menys traumàtica per aconseguir-ho. Per això, reivindiquem que no tots els polítics son iguals. Hi ha una immensa majoria de polítics dedicats a la vida municipal, que dediquem molt de temps als seus pobles i conciutadans en detriment de les seves vides personals i familiars. I tot plegat per què ho fem? Perquè tenim la desgràcia o el privilegi, segons com es miri, d’estar tocats pel “cuc” polític. De tenir inquietuds per la gestió publica, de no poder evitar estar preocupats pel benestar general de la gent que ens envolta i estimem. I aquesta preocupació innata, que jo en més d’una ocasió hagués agraït no tenir, ens arrossega a implicar-nos en el que crec que és i continua sent un dels oficis més bonics i altruistes de la societat: la política. Totes les persones de bona voluntat i amb un mínim d’informació veuen les imperfeccions del sistema, les injustícies que existeixen, els abusos ... Però per això hem de destruir el “sistema” ? Un sistema que ha costat la vida a centenars de milions de persones a tot el món des de la Revolució Francesa ? Un sistema que, en el nostre cas, garanteix la salut i l'educació gratuïta, universal i de qualitat ? I un sistema que, també cal posar-ho en valor, té mecanismes de detecció dels abusos i, tot i que amb lentitud, esmena les fuites de recursos sense sentit. Ja voldrien el mateix als poderosos Estats Units ...

Tot plegat em porta a referir-me als resultats de les darreres eleccions municipals, no només a Amposta, sinó en general arreu de l’Estat. Una abstenció preocupant, que en el cas d’Amposta ha estat de més de 5.000 persones, i més tenint en compte que el partit més votat no ha arribat als 4.000 vots. Gairebé 450 persones han votat en blanc o nul, l’equivalent gairebé al que costa un escó de regidor. Una reculada general de les opcions polítiques que s’identifiquen amb els Governs que dirigeixen les diferents Administracions, independentment del color que representen. Ha passat a Portugal i Espanya on han governat o governen les esquerres i està passant a Itàlia, França i Alemanya on estan governant partits conservadors. Una desafecció que ens ha de fer reflexionar a tots i totes i que en la mesura de la nostra capacitat i responsabilitat ens ha d’esperonar a contribuir amb el nostre gra de sorra, dintre de les nostres organitzacions polítiques, a perfeccionar el sistema amb l’objectiu de preservar allò pel que tant van lluitar generacions anteriors i que ens ha dotat de les quotes de benestar més altes que cap generació anterior hagi gaudit. En aquesta línia, la màxima que diu “cal pensar globalment i actuar localment”, és més vigent que mai. Treballem tots pel be d’Amposta i els seus ciutadans i de retruc estarem contribuint a la millora general del nostre país i la nostra societat.

Voldria acabar fent un reconeixement a totes les persones que en un moment o altre, des del 1979, han ocupat alguns dels seients de regidor del nostre ajuntament. Especialment a aquells que no han tingut mai l’oportunitat de demostrar la seva capacitat de gestió estant en alguns dels equips de govern de la ciutat. Fer una bona oposició també és important perquè ajuda els governs a no relaxar-se i prendre les millors decisions. No hi ha res més gratificant per una persona que estima la seva ciutat, que intentar contribuir des de la participació política a la millora de les condicions de vida dels seus familiars, amics i veïns.

I als membres presents avui al Saló de Plens de la gran família socialista, els vull agrair el seu treball infatigable i la seva inquebrantable fe en el nostre projecte. No els decebrem, ni a ells, ni a cap dels 1.220 ampostins i ampostines que han dipositat la seva confiança en la nostra formació política.

Gràcies a tots per la vostra atenció.

Cal reflexionar i prendre decisions

No ens enganyem, els resultats assolits pel PSC d’Amposta a les Eleccions Municipals del passat 22 són molt dolents. Hem retrocedit 550 vots i un regidor, respecte el 2007.

No em consola que els resultats generals hagin estat dolents a tot l’Estat, ni que s’hagin perdut alcaldies importants com les de Barcelona, Girona o Reus, ni que a l’Ebre haguem perdut alcaldies important nostres com la Ràpita, Ulldecona o Mora d’Ebre, ni que altres grups municipals socialistes que també estaven a l’oposició de ciutats grans hagin retrocedit encara molt més que Amposta, com Tortosa o Roquetes. Està clar que la crisi, les mesures poc populars del Govern de l’Estat, les manifestacions espontànies arreu, ... han influït en que molts de votants tradicionals socialistes s’hagin quedat a casa. En el cas d’Amposta més 5.000 persones han tornat a practicar l’abstenció, d’un cens de 14.000 electors.

Em quedo amb l’altra cara de a moneda, la d’aquells companys, que tot i patir els mateixos handicaps, han millorat o com a mínim han aguantat els resultats, i no parlo només de pobles petits, de menys de 3.000 habitants on el mapa s’ha mogut poc i el vot ideològic no ha pesat. Ciutats com Flix, Alcanar o Deltebre, de més de 5.000 habitants, han demostrat que quan el projecte és solvent i creïble, el poble l’apoia malgrat les dificultats.

Es per aquest motiu que hi ha una component de la derrota del dia 22 que assumeixo personalment. No he sabut arribar a l’electorat, pel motiu que sigue, ... No s’ha valorat el candidat, o la llista i/o el programa o tot plegat. Es igual. Cal prendre decisions per recuperar la confiança del nostre electorat i situar el PSC al lloc que li pertoca a Amposta.

Es per això que cal renovar el nostre projecte per Amposta, amb nova gent i noves idees. Si una cosa hem fet be en aquesta campanya electoral (més d’una espero, sinó de quin resultat estaríem parlant ...!!) és l’haver incorporat un grup de gent jove, amb il•lusió i ganes de tirar endavant el partit socialista a Amposta. El meu compromís és afrontar una transició ordenada en els propers 4 anys, per tal de no decebre la confiança que han dipositat en nosaltres 1.220 ampostins i ampostines, per una banda, però amb l’objectiu de preparar un nou lideratge socialista que pogue afrontar els comicis del 2015 amb garanties d’èxit. Demano des d’ara la col•laboració de tothom que es senti proper al nostre partit, que s’aproximen a nosaltres, que ens ajuden a renovar el projecte. En definitiva que col•laboren en la construcció d’una alternativa majoritària pel be la ciutat desprès del que seran gaire bé 30 anys de majories conservadores. O ens impliquem tots i totes o això no ho canviarem mai i Amposta no s’ho mereix

Jo també penso que la nostra democràcia és imperfecta

Per això em vaig implicar en un partit polític, per intentar millorar el sistema des de dins. Si més gent ho fes, de la que ja ho està fent, les coses evolucionarien més ràpid … Es difícil i complex, ho reconec, però és la via més eficaç i menys traumàtica per aconseguir-ho.

Totes les persones de bona voluntat, que no són totes, no ens enganyem, veuen les imperfeccions del sistema, les injustícies que existeixen, els abusos ... Però per això ens hem de carregar el “sistema” ? Un sistema que ha costat la vida a centenars de milions de persones a tot el mon des de la Revolució Francesa, o des d’Espartaco, si es vol, la primera revolta social documentada ? Un sistema que en el nostre cas, garanteix la sanitat i la educació gratuïta, universal i de qualitat ? Ja voldrien el mateix als poderosos Estats Units ...

El perill de les concentracions pacífiques d’aquests dies és que desemboquen en una frustració general de la gent que es manifesta o en una crida a la desobediència civil en diversos àmbits socials que ens portarien encara més a tensionar el fràgil sistema que tenim.

També cal destriar entre els que estan participant de les manifestacions per donar sortida a les situacions personals dramàtiques: aturats sense prestacions, pensionistes amb pagues mínimes, petits autònoms ofegats pels deutes, famílies que no poden pagar les hipoteques dels temps de les vaques grasses ... d’aquells altres que acampen al ras amb una bona tenda i IPOD i que quan el fred de la matinada comença apretar van a casa els pares on tenen una habitació individual amb ordinador portàtil, climatització i televisor personal. Ei ! Tot és legítim però no és el mateix ...

Per això, jo aposto, per que com a mínim, el que hauríem d’esperar des dels grans partits polítics de l’Estat desprès d’aquestes manifestacions espontànies, és l’ inici d’un desplegament general de mesures de millora del nostre sistema democràtic i participatiu. No pot ser que es cridi als ciutadans a votar només cada 4 anys. Amb la tecnologia actual, es poden muntar sistemes de consultes, ni que siguen “aproximades” per conèixer l’opinió de la gent en temes que ho requereixin. Tampoc pot ser que a les eleccions municipals, no puguem optar encara pel sistema de “llistes obertes”. També cal que els representants institucionals i politics es comprometin amb un codi ètic, a l’igual que ho fa els metges amb el codi deontològic que l’obliga a no desatendre en cap circumstància una persona necessitada d’auxili. I moltes altres “petites” coses que haurien de desembocar en una millora del nostre sistema democràtic. Donaríem una lliçó al mon occidental, no seria la primera vegada que passes en la nostra història.

Perquè ens cal un canvi

Benvolgut/da,

M'adreço a tu quan falten pocs dies per a les eleccions municipals, després d'una intensa campanya electoral en què de forma clara i pausada, des del mes de febrer, hem explicat el nostre projecte per Amposta, a través de la revista mensual gratuïta 4 Cantons. És un projecte per a vuit anys, en què hem incorporat moltes aportacions de les entitats de la ciutat, però també de persones que estimen Amposta i que ens han fet arribar les seves idees.

En aquests moments de dificultats econòmiques per a moltes famílies i empreses, la nostra prioritat serà la millora de l'eficiència de la gestió dels recursos municipals i donar un suport decidit a aquelles activitats econòmiques que poden dinamitzar l'economia local i generar ocupació: comerç, indústria i turisme. Però també caldrà resoldre dèficits importants com la millora de la mobilitat, la recuperació dels nostres espais públics i zones verdes i més seguretat ciutadana. Volem fer una aposta decidida per la música i l'esport, dos trets que ens donen identitat pròpia respecte a altres ciutats mitjanes de Catalunya.

Em sento orgullós de poder dir que, tot i haver estat a l'oposició durant aquest darrer mandat, he treballat tant o més que l'equip de govern per millorar les condicions de vida i els serveis de la gent d'Amposta. La inversió dels Governs del Generalitat i de l'Estat a la ciutat els darrers 4 anys no té precedents en la història local: prop de 100 milions d'euros dedicats a la millora de les comunicacions viàries; nous i millors equipaments educatius, sanitaris, culturals i esportius, i una gran inversió al Delta en infraestructures turístiques i ambientals i modernització dels regs dels arrossars.

Tot i això, i en exercici també del nostre paper d'oposició i de control de l'acció de govern municipal, hem denunciat els casos de mala gestió que malauradament han estat molts: el greu perjudici al comerç local per la manca de planificació de les obres del centre; el forat d'1.700.000 euros de l'escorxador municipal, i que encara està per resoldre; la demanda de prop de 5 milions d'euros interposada contra l'ajuntament per haver permès funcionar els multicinemes durant vuit anys sense la preceptiva llicència; la manca d'interès en resoldre el finançament de les escoles de música de les Societats Musicals; la poca transparència en l'adjudicació d'obres i contractació de personal, i la pujada de l'IBI urbà en un 70 % en els darrers deu anys, entre altres. En definitiva, 24 anys al govern de la ciutat amb còmodes majories absolutes han derivat en una fatiga i una relaxació que, a la vegada, han comportat una pèrdua d'eficàcia i il•lusió per respondre les expectatives de la gent d'Amposta.

És per totes aquestes raons que demano el teu vot. M'acompanya un grup de gent renovat, jove, d'un perfil professional molt solvent amb ganes de demostrar que podem i volem fer les coses millor per Amposta. Us agraïm la vostra atenció i restem, com sempre, a la vostra disposició.

Antoni Espanya Forcadell

Candidat a l'alcaldia d'Amposta

Atreveix-te, ara Toni - www.toniespanya.cat

La vida sempre s'obre camí ...

Hi ha una màxima que sempre tinc molt present: la vida sempre s’obre camí. I depèn de nosaltres gaudir d’aquest procés que ens acompanya i del que formem part ... Hi ha una escena de la pel•lícula d’Oliver Stone, Platoon, en què un soldat americà està acorralat en un rierol enmig de la selva i les tropes enemigues avancen lenta però irreversiblement cap a ell. El soldat sap que està vivint els darrers moments de la seva existència i dintre aquesta angoixa vital, la seva mirada és captada per una fràgil papallona que aterra en una fulla d’un arbust al costat del que està amagat ... A això em vull referir, fins i tot en els moments més tensos, més dramàtics de la vida personal sempre hi ha motius per admirar el miracle de la pròpia existència i la natura que ens acull i fer-nos sentir part d’un tot que jo personalment trobo al•lucinant. Fins i tot, enmig de les més cruels i sagnants guerres, la gent continua naixent i les persones aparellant-se. És així, la vida sempre s’obre camí.

Quan un comença a tenir una edat, se li imprimeixen mentalment els cicles biològics anuals, almenys en el meu cas, i comproves que el propi cos i la natura són elements tan íntimament lligats que no veure-ho és d’una miopia imperdonable. Per això crec que un dels lletjos més forts que se li pot fer a la pròpia existència és no veure aquests moments ni escoltar el propi cos. Potser per això em vaig fer biòleg, per saber identificar aquests petits però extraordinaris detalls ...

Aquest matí a les vuit he tingut ocasió de gaudir d’una d'aquestes escenes, mentre entrava a treballar a l’oficina a Amposta. Un vol de 30 Abellerols amb el seu piular inconfusible donaven voltes per damunt la ciutat i em recordaven que ells també formen part del meu món i jo del seu. L’altre dia, també, corrent per la via verda des de Prat de Comte a Xerta, acompanyat del meu fill, em sentia realitzant una activitat plena de sentit vital. Responent a la crida del bosc si es vol. El que és bo de tenir la capacitat de respondre a aquestes crides és que després el cap i el cos et queden com si t’haguesses “xutat” quilos d’endorfines ...

Aquesta vegada Amposta s'atrevirà

Suposo que es nota, sobretot la gent d’Amposta, però aquesta vegada la gent del PSC anem amb una convicció fortíssima per aconseguir el govern de la ciutat desprès de 24 anys de majories conservadores ininterrompudes. Hem estat els primers a presentar el candidat i l’eslògan (Atreveix-te!), els primers a explicar el programa i ens hem avançat també a presentar la llista. Estem més mentalitzats i més mobilitzats que mai per situar la nostra formació en el lloc que es mereix de representativitat social i política en el màxim òrgan de gestió de la ciutat.

Dissabte passat, a la plaça Adolf Ventas, es percebia aquesta voluntat en l’acte de presentació dels membres de la nostra llista electoral per a les Municipals. Més de 700 persones van passar durant la tarda nit. Moltes van degustar una botifarra d’arròs recent feta, altres escoltaven el magnífic grup de rumba catalana, Mico i Pico, que van fer ballar des dels més petits fins als més grans... Però, sobretot, va ser una manifestació popular, cívica i festiva de voluntat de canvi a Amposta. Tots els membres de la candidatura vam tenir l’oportunitat de conversar amb els amics, coneguts o gent que mai s’havia aproximat a un acte nostre per parlar, per escoltar, per explicar el nostre projecte, per compartir, en definitiva, la voluntat general d’obrir un nou cicle a Amposta.

La gent vol que obrim les finestres de l’Ajuntament, que renovem l’aire viciat que es respira des de fa anys, que tractem tothom de la mateixa manera, independentment de la seva condició social, política o econòmica. En definitiva, volen gent honesta i treballadora, que estigui al costat de la gent i que els ajudi, o almenys que ho intenti. Que resolgui els seus problemes, sense lligams, peatges, ni favoritismes. Gent formada, independent i amb les mans lliures per fer el que cal a la nostra ciutat.

Aquesta vegada sí, Amposta s’atrevirà !

Les noves tecnologies, una eina transversal a potenciar

Com a objectius estratègics ens proposem usar les noves tecnologies de la informació i la comunicació per afavorir la participació ciutadana i potenciar la tramitació de documents en línia, que faciliten les gestions dels ciutadans des de casa seva.

Estudi de viabilitat d'una xarxa WIFI sense fils que cobreixi tota la ciutat, a l’estil d'altres ciutats com Girona

Auditoria del projecte Ciutat Digital. L’ajuntament ha invertit cents de mils d’euros en aquest projecte en els darrers anys i no se li ha tret ni de lluny la rendibilitat esperada

Implantació d'un sistema de comunicació d’incidències a la via pública ràpid i senzill, com el que ja esta funcionant en altres ciutat

Potenciació del telecentre com punt de connexió, formació i ajuda als emprenedors

Estudi de la viabilitat de la migració dels sistemes informàtics municipals a programari lliure. En temps de crisi no podem estar pagant llicències informàtiques eternament quan hi ha alternatives millors i més barates

Estudiar la viabilitat de migrar a telefonia IP (telefonia per internet) per reduir costos. L’ajuntament es gasta 90.000 euros anuals en despesa telefònica

Emissió en diferit dels plens municipals per vídeo, complint terminis

Presència real i activa de l'Ajuntament a les xarxes socials, interactuant la ciutadania, com una forma més de participació ciutadana

Unificar els webs municipals. En aquests moments hi ha moltes duplicitats que suposen una despesa innecessària.