fa 1 h
Estaven d'acord en que els "indignats" existissin i estiguessin a la Plaça Catalunya, alhora d'atacar CIU per l'actuació dels Mossos a més d'estar-hi a favor que el moviment, es ressitues als barris i carrers. Però segueixen dient que cal parlar-ne'n i això que ahir estaven plens de por. - només calia veure-hi les seves cares Donar-hi l'esquena al poble, es convertir-se'n en un clar objectiu. Caldria que entenguin que si ataquen al poble, el poble els acabara atacant-los amb una força més contundent i directe.
Llegir-ne més
fa 11 h
El ministre d’interior alemany ha dit recentment que el seu govern està preocupat perquè hi ha 1,1 milions d’estrangers a Alemanya que no parlen l’alemany, i que entre un 10 i un 15 per cent dels immigrants no volen integrar-se. La recepta germànica: llengua, llengua, llengua! Cal exposar els nouvinguts a la llengua alemanya tan aviat com sigui possible quan són infants, i per als adults, cursos de 600 hores d’alemany, història, cultura i lleis. I a casa nostra, què no hauríem de fer en la nostra pèssima situació? “Els nens tant juguen entre ells en alemany com en català, i alternen les llengües sense, sovint, ni adonar-se’n, sense la importància i càrrega simbòlica i identitària que els grans donem a les llengües.
Llegir-ne més
fa 13 h
Tant se me’n fot si l’ús de la paraula imposar és políticament incorrecte. Crec que ha de fugir la por d’usar-la als defensors de la llengua. Els que són contraris a la supervivència de la llengua catalana, s’han fet seu l’argument que una llengua no es pot imposar, i molts defensors de la llengua han caigut en la seva trampa, i s’ho han cregut. Si a un lloc que hi ha dues llengües en pugna, una de minoritzada i una de dominant i obligatòria, si es deixa que la gent de la llengua dominant o d’altres llengües esculli la d’ús, no triarà mai la minoritzada.
Llegir-ne més
fa 14 h
La revolta dels indignats s’ha desmadrat. Com a català i demòcrata, no em sento gens còmode sabent que hi ha una gent que priva als legítims representants del poble de poder seure als seus escons del Parlament, i a més a més, en un dia que s’havia de tirar endavant una discussió essencial pel futur d’aquest país: els pressupostos. És evident que els inicis de la protesta van ser molt nobles, que els seus principis ideològics també ho eren. On queda Hessel? Però, en el moment que s’arriba a colpejar a un diputat o a pintar la gavardina d’una membra de la mesa del Parlament això ja no es pot tolerar.
Llegir-ne més
fa 17 h
Avui, 15 de juny de 2011 el moviment fresc i justicier del 15-M s’ha infectat i empeltat del brutal i absurd virus de la violència . El moviment dels anomenats indignats ha patit un fort cop de deslegitimació social . Sense voler justificar mai la violència, la qual ho deslegitima tot, cal dir en veu alta que no anem bé, socialment parlant, ja que ens encaminem cap a una societat, profundament injusta, de grans diferències de classes, i d’una gran petulància imperialista espanyola, més pròpia del segle XIX, que no pas del segle XXI .
Llegir-ne més
fa 22 h
M'havia jurat i perjurat que no tornaria a escriure sobre aquesta collota que juguen a ser els màrtirs de la democràcia justament en un lloc on la democràcia els permet organitzar aquest joc. Però és clar, la seva deriva populista i reaccionaria -un gran amic em diu que es tracta d'una patologia congènita- de parar l'activitat legislativa del Parlament de Catalunya, la institució democràtica per excel·lència de la societat catalana, em fa pensar que sí, que realment es tracta d'un joc que els mateixos de sempre -no el poble- hi estant jugant de fet des de fa molt de temps per justificar i bastir el seu propi moviment, i això companyes i companys, s'ha de denunciar pel bé de la transparència.
Llegir-ne més
ahir a les 19:01 h
Un partit sense rumb. Els diversos moviments de regeneració que han sortit al voltant del PSC són la constatació que el socialisme català està en fase de descomposició a l’espera que algun tapat surti com a líder emergent d’una formació que ha de recuperar la centralitat en el debat polític català. Per a l’estabilitat del sistema, igualment com és necessari que CiU faci el seu paper de partit nacionalista-burgès, també és important que el PSC s’erigeixi com un recol·lector de sensibilitats socials pragmàtiques i que volen contribuir a la governabilitat i el futur del país.
Llegir-ne més
ahir a les 17:37 h
Un aspecte en què les terribles retallades pressupostàries de la Generalitat han passat força desapercebudes, però que, per contra, impliquen un sector bàsic i estratègic, de promoció de la catalanitat arreu del món, són els casals catalans (les comunitats catalanes a l’estranger) . Doncs bé, l’afaitada cap a aquests casals ha estat monumental : un 41’43% en relació amb l’any 2010. Arran d’aquesta actitud restrictiva i miop del govern català, la Federació Internacional d’Entitats Catalanes ( FIEC) ha fet una crida cívicaperquè es rebel•lin contra aquesta disminució pressupostària tan desproporcionada.
Llegir-ne més
ahir a les 16:11 h
Quan per la recent estripada de carnet de Josep-Lluís Carod-Rovira, una brigada de tertulians, opinadors i politòlegs de tota mena i condició s’han llençat a dir que ERC és un partit feble, pràcticament acabat, posant de paradigma tan destacada deserció. Però la veritat és que cap d’ells ha acabat de desxifrar l’ADN d’Esquerra. Qualsevol altre partit, amb la darrera patacada electoral que han patit els republicans, ja estaria a punt de l’autodissolució, amb fugues constants de militants cap a Reagrupament, Solidaritat, les CUP o qualsevol altra formació.
Llegir-ne més
14 de juny de 2011 10:15 h
Fa un mes gairebé, que vaig fer referencia a una altra opinió, que no havien entès res els partits d'esquerra, i molt concretament ESQUERRA (ERC). Ara uns mesos desprès de l'ensorrament del 28N i gairebé un mes desprès del 22M, Esquerra segueix amb la seva ambigüitat, BONET, RIDAU, PORTABELLA, i uns quants més de la cúpula, no han entès res de res, segueixen prioritzant el seu missatge d'esquerra envers de l'independentista, un gran error a parer meu. Desprès de les purgues que van haver far uns anys, on els crítics amb PUIGCERCÓS i companyia vam ser convidats a abandonar el partit, estava escrit que la patacada seria evident, els que no vam estar mai d'acord de prioritzar el discurs d'esquerra vers a l'independentista i l'estar al govern tripartit a qualsevol preu, estem tristos veient el que està passant amb un partit històric com era ERC.
Llegir-ne més