pels que se'n van...

"... Tant de bo que l'anar per feina dels nostres ajuntaments s'encaminés a mantenir en condicions perfectes les comunicacions i els serveis. I que del cor del poble brollés la il·lusió per construir una comunitat equilibrada, metòdica, neta i puntual. Tant de bo la Vall del Tenes fos el lloc on s'apliquessin les teories del doctor Oriol, on els artistes com l'Escobar trobessin estímuls de creació i on els educadors com Ruiz i Calonja assolissin la formació de generacions educades en el respecte i l'amor al treball, l'art i la convivència."

Ronçana, desembre 1980

Jaume Farriol (2-6-1932/23-5-2003)

T'estimo, pare.

Llegeix +

Tanca

Censura, eleccions i esperances

Aquest mes no ens publiquen la nostra columna mensual a l’Informa’t. Amb la llei a la mà el govern multicolor ha arribat a aquesta conclusió. Resulta que en període electoral no es poden publicar les columnes d’opinió dels partits polítics. Com que aquest període comença dilluns o dimarts de la setmana que ve, no ens la deixen publicar. Ara bé, en aquests dies han tret l’artilleria i han posat a totes les bústies un panflet electoral pagat amb diners públics. Allà, retratats els tres caps de llista, expliquen les bondats de la implantació de Mango i Biokit a Can Montcau. També llencen a Internet publireportatges de la seva acció de govern i del que pretenen fer amb el nostre poble.

I és que falten tot just dos mesos per les eleccions. No és un moment qualsevol. En els propers dies es definirà quin és el futur del nostre poble pels propers quatre anys, i posant-nos seriosos, quin poble tindran els nostres fills. I és que la manca de projecte i la desorientació que han demostrat els grups a govern fa por. I el seu cinisme també.

A la vegada que prometen llocs de feina a través de la nova implantació de Mango, martiritzen 700 famílies, treballadores d'empreses ja consolidades com Bosch i Figueres, posant en perill la continuïtat d'aquestes fàbriques a casa nostra. No expliquen que a Can Montcau es van trobar la feina feta i que, en això també, ho han estat entretenint per poder ensenyar-ho ara a les eleccions, abans que les màquines acabin de destrossar el paisatge.

Un govern que va iniciar la seva etapa amenaçant els comerços que obrien el dia 1 de maig, com sempre s'havia fet, avisant tot just el dia abans, i després fan bandera de la promoció del comerç.

Un govern enlluernat amb qüestions antigues i inútils, com el camí de la Serra. Allà han gastat 1'8 milions d'euros, prou diners com per fer un pavelló a Palaudàries, un centre cultural, un nou edifici per l'ajuntament o una escola bressol a Ca l'Artigues i tot el parc que l'envolta.

Un govern que ha convertit els pisos de Ca l'artigues en una eina política i s'ha oblidat que allà hi ha de viure gent. Un govern que ha deixat perdre un milió d’euros en subvencions per aquesta obra. Un govern que no ha volgut aprofitar aquestes obres per donar feina a empreses d'aquí, i ha preferit donar-les a grans empreses del totxo, potser per tenir-hi contactes.

Un govern que ha abandonat els carrers, que ha premiat els fidels amb tota mena de favors i ha oblidat la gent. Un govern que ha actuat encegat amb l’ànim de revenja contra els que hem governat abans.

Un govern que, després de fer el ridícul amb els 90 pisos de ca l'Artigues, proposa un POUM amb 1000 pisos més als barris, ficant-los en llocs inversemblants, sense cap criteri que no sigui "aquí hi caben". Un govern que ha fet un POUM pensant en les plusvàlues i no en les persones. I després de tot això, censuren les pancartes dels altres grups polítics perquè no els agrada que els recordin que ells estan amenaçant el poble amb aquest POUM.

Sabem que ells també pateixen, que tanta fatxanderia amaga una gran inseguretat. No les tenen totes. Ells hi tenen molt a perdre en aquestes eleccions. El nostre poble també hi pot perdre si ells continuen. Si els resultats els acompanyen veurem la seva acció encara més dura, més venjativa, més sectària.

Falten poques setmanes per les eleccions. Ara mateix tot és possible. Des d’Esquerra liderem l’alternativa a aquesta manera de fer. Aquests dies t’explicarem les nostres propostes, el nostre projecte. Si també és el teu projecte, ajuda’ns i el farem més gran.

Llegeix +

Tanca

Estem preparats

Estem preparats! El grup d’Esquerra a Lliçà d’Amunt hem treballat molt per estar a punt en aquest moment, a pocs mesos de les eleccions de maig. Un treball que heu seguit a través dels nostres butlletins, que dos cops l’any us hem portat a casa, i a través dels mitjans que hem tingut, siguin premsa o digitals.

Tota aquesta feina ens ha fet objecte de campanyes de desprestigi, fins i tot personal, a través de querelles, insinuacions i mentides que l’equip de govern de PSC, CiU i PP ha fet valent-se dels mitjans i els diners públics. Totes aquestes calúmnies quedaran en no res, però ells ja s’ocuparan d’intensificar aquest estil groller de fer política en els propers mesos. Intentaran treure avantatge a través dels seus advocats, ja que no tenen cap confiança en la seva acció política.

Tot i això, nosaltres no hem parat de treballar: hem explicat el POUM, hem denunciat les inversions sense criteri i el poc rigor en la gestió de temes importants com Can Montcau, hem advertit de les il·legalitats en l’adjudicació del mercat de Ca l’Artigues o les mancances del projecte de la piscina. Les querelles no ens han fet callar en la nostra feina en el Ple, sigui debatent els pressupostos o fent propostes per assegurar el futur d’empreses que l’ajuntament ha posat en perill.

Sabem que tenim la confiança de la majoria de ciutadans de Lliçà d’Amunt. Ens ho feu saber al carrer, al mercat, a l’escola, a cada pas que fem amb vosaltres. Sabeu que som gent con vosaltres, que patim el mateix, que tenim els mateixos ideals. Sabeu que la nostra feina a l’ajuntament encara té molt de recorregut i ens empenyeu a tornar a guanyar, i aquesta vegada amb prou força per governar. Entre tots farem impossible un pacte de perdedors contra nosaltres.

Aquests mesos que resten presentarem noves propostes, incorporarem noves persones al grup i obrirem canals de debat amb tots vosaltres. El nostre projecte és el de la majoria i el volem encara millor.

Vénen temps d’esperances després de quatre anys de mediocritat en el govern de Lliçà. Necessitem que Lliçà surti d’aquesta dinàmica perversa; necessitem claredat, coherència, capacitat i ganes de treballar. I això és el que us oferim: un equip de gent preparada, amb experiència i, sobretot, amb molta il·lusió per millorar el nostre poble.

Llegeix +

Tanca

Del mal govern

Ara fa uns dies es va celebrar el debat de l’estat del municipi. Nosaltres vàrem voler començar felicitant-nos pel consens aconseguit entre els grups polítics contra el quart cinturó. Aquest consens trencava amb anys de tensió política i esperàvem que donés inici a una nova manera d’entendre la política local. Tanmateix, en aquest acte es va fer evident que els membres del govern PSC, CiU i PP, estan encara més preocupats pel passat que pel futur. Durant el debat, van deixar ben clar que no tenen intenció d’obrir cap via de col·laboració amb Esquerra, que és la força majoritària a l’ajuntament, i van estar més pendents de criticar la nostra etapa al govern que no pas d’exposar la seva feina i el seu projecte de poble. És evident que parlar de projecte comú, en un govern d’ideologies tan poc compartides, els deu incomodar. Els és molt més senzill explicar que els uneix la seva aposta contra Esquerra.

Però governar implica prendre decisions, i les decisions s’han d’assumir. Aquest govern ha decidit aprovar un POUM, un pla urbanístic que preveu posar 1000 pisos a les urbanitzacions i més de 1700 al centre. No en poden donar la culpa a ningú, és la seva proposta. Tampoc poden excusar-se en una futura participació, que ja han donat per acabada. De fet, es disposen a tancar ràpidament el tràmit municipal, malgrat el rebuig social que ha generat.

Amb l’aprovació del POUM obliguen l’empresa Bosch a assumir uns costos urbanístics de més de 14 milions d’euros, quan aquesta multinacional ha estat tancant fàbriques a tot el món. Això pot deixar al carrer 420 treballadors. I també requalifiquen “a la carta” les naus de la indústria Figueras, que podria deixar sense feina 120 persones més. I quan els treballadors els demanen explicacions, ells s’amaguen i no assumeixen les seves decisions, o passen el problema a un altre soci de govern.

En canvi, en el debat només parlaven del passat. Posats a recordar, podem mostrar-los com nosaltres vàrem arribar a acords amb empreses com Biokit, aconseguint el seu trasllat i ampliació a Can Montcau, la cessió dels seus terrenys i edificis actuals com a futurs equipaments i zones verdes per al municipi. Pot ser que, de tan buscar errors en el passat, s’oblidin de copiar-ne els encerts.

Llegeix +

Tanca

Quart Cinturó: Aspectes territorials i dependències polítiques

El debat del quart cinturó ha revifat aquests dies. És un debat condicionat per la inèrcia, que no atén a raons de fons. La discussió no comença mai establint la necessitat de la via i el perquè. Encara no s’ha aclarit quina és la funció que ha de tenir. Encara avui estem sentint qui el vol com a via de pas i qui el vol com a distribuïdor de trànsit intern. És el debat entre o quart cinturó o Ronda del Vallès.

I en el nostre país, quan un debat no avança per manca d’arguments, hi ha qui té la temptació de trucar a la porta de Madrid i demanar que li resolgui per via ministerial.

I això és el que ha passat. El govern de Catalunya ha tramès a la delegació ministerial corresponent, una proposta de traçat per la nova autopista, que ha de fer funcions paral·leles a l’AP7. El ministeri ha fet el seu estudi informatiu i ha adaptat la proposta catalana, sense cap reflexió sobre la necessitat de la via, ni la seva funció.

Engegada la cosa, ara és l’hora que els catalans ens traiem els ulls barallant-nos i fent veure que no estem d’acord en una cosa que el nostre govern ha manat fer fora. En aquest viatge a Madrid s’hi ha perdut la feina feta en el Pla Territorial, les competències autonòmiques i, per sobre de tot això, l’autoestima i el poc prestigi institucional que pugui tenir la nostra estreta autonomia.

I referent al propi projecte? Doncs ja que s’ha demanat a Madrid, no podem esperar que ens millorin les dues carreteres històriques que travessen el Vallès, sinó que ens hem de creure que és necessari fer una autopista.

Hi ha qui diu que és necessària pel trànsit de pas, tot i que mai serà una autopista millor que l’AP7, que passa a cota i és lliure de peatge per l’usuari en aquest tram. Tothom sembla d’acord en què les funcions principals a fer són les de distribució del trànsit intern (i que serien competència catalana). Posats a distribuir, el trànsit més intens, el que marca la competitivitat al nostre país, la logística de la regió i la majoria de la població és al sud de l’àmbit, en paral·lel a la costa.

També sembla que la solució als problemes actuals del trànsit seria una AP7 que faci el pas a través de la Regió Metropolitana, alleugerida del trànsit domèstic per una millora de la xarxa de carreteres i fins i tot alguna autopista que relligui els polígons industrials de la Riera de Caldes, el Tenes i el Congost i ressegueixi el Mogent en paral·lel a l’AP7.

En canvi, el fet de situar una autopista a l’altura de Llerona representarà haver de reforçar totes les connexions sud-nord de la comarca. S’hauran de fer noves autopistes per unir la demanda de vialitat amb l’oferta. També representa ocupar teixits urbans amb els trànsits de pas. En el cas de Granollers, representarà un recorregut entre 4 i 6 quilòmetres per carreteres actuals en direcció nord, travessant sempre Canovelles, per arribar als enllaços del quart cinturó. És difícil defensar aquest traçat, quan la indústria de Granollers es concentra a l’extrem oposat, al sud del terme, a tocar del Circuit de Catalunya.

En resum, quan algú defensa que la comarca està col·lapsada per la manca d’autopistes, i que la necessitat de connexions s’arregla amb un quart cinturó que passa enmig del no-res, està fent referència a un model concret. Un model de territori quadriculat per una malla d’autopistes, sotmès a pressió urbanística en qualsevol punt. Un model que posa en qüestió des del primer dia tots els espais encara lliures del Vallès. I aquest model no es resol fent túnels, ni replantant els talussos, ni canviant trams més amunt o més avall. Però és més, com que per manca de coratge es deixa la darrera decisió en mans de Madrid, tampoc això ho podrem decidir.

Llegeix +

Tanca